Debat: Els tòpics de la romàntica juvenil ( II )

Hey Angels!

-Primer post de la Angels Week!-

Avui us porto la segona part dels tòpics de la romàntica juvenil que va tenir molt molt molt d’èxit i va crear molt de debat (cosa que m’encanta), així que vaig fer una votació per veure quin seria el següent tema a debatir i el guanyador va ser: El físic dels personatges. Si encara no heu vist el primer debat dels tòpics de la romàntica juvenil, click aquí. 

De la romàntica juvenil i en general dels llibres juvenils

Aquest debat no el faig sola si no que he convidat (un altre vegada) a la Clar’s a que participi i vingui a deixar la seva opinió.  El post està escrit entre les dues, és a dir, hi han parts que les ha escrit la Clar’s i algunes jo, però estan barrejades, formant una única opinió ja que mentre parlàvem sobre fer l’entrada compartíem la mateixa opinió.

Abans de començar hem de dir que al post parlem d’una manera general i que no vol dir que tots els llibres siguin com direm ara i a vegades malgrat tinguin aquests tòpics ens poden agradar igualment així que no ens enfadem.

ULLERES                                                                                                             

Ulleres, és un tema que últimament em toca bastant la moral. Tots els personatges mínimament intel·ligents automàticament porten ulleres, és cert que els que són intel·ligents normalment acostumen a llegir més i això els hi podria causar la necessitat… però no ho crec gaire. Estic farta perquè això no només passa a la literatura si no al cinema i a tot arreu i inconscientment ho associem malament. Crec que l’única escriptora ( en aquest cas ) que ho ha reivindicat ha sigut la J.K Rowling amb el mític personatge d’Hermione Granger. En canvi un llibre que no ho respecta gens Fangirl de Rainbow Rowell que a més el tinc molt recent. Noia antisocial, friqui d’una saga de llibres, amb beca… que falta? Pose’m-li ulleres! I és que a sobre un dels altres protagonistes del llibre li diu que està més guapa sense aquestes… buaah no puc en serio. I després per acabar-ho d’adobar tenim la típica escena - que jo la faig anomenar You belong with me scene- que consisteix en quan la protagonista es treu les ulleres, i quan ho fa tothom s’adona que és preciosa i “el noi” fa cara de sorpresa i tot acaba amb un petó… vinga va! Que són unes ulleres, no et tapen la cara! Que no és una màscara d’un ogre! per l’amor de déu!!!

Jo sóc la primera fan de la Taylor...
però és que no puc en serio...

NOIA QUE ES CREU LLETJA I EL SEU AMOR DE LA VIDA LI FA VEURE QUE NO 

A mi personalment, aquests em posen negra. Gairebé tots els llibres d’amor compleixen aquesta categoria. La típica noia que es creu massa lletja però que .. sorpresa! Descobreix que és increïblement guapa quan el seu novio la fa mirar-se en un mirall. -.- El pitjor de tot és la típica frase de “les noies guapes que no saben els límits de la seva bellesa són encara més atractives” i com a fanàtica d’aquest gènere de llibres us puc assegurar que és una cita molt comuna. I per començar, per què sempre ha de ser la noia la que és sent menys atractiva? Per què mai és el noi? 

A part, moltes vegades les protagonistes mencionen, així com qui no vol la cosa, que ja els havien dit abans que eren boniques, o que havien sortit amb bastants nois… però li resten importància perquè clar, no era l’home de les seves vides. Suposo que, un dels motius de que m’haigi agradat tant “Eleanor and Park” és perquè justament ells, no són una parella gaire típica. L’Eleanor no és precisament una noia molt agraciada que diguem i quan li pregunta a en Park si és guapa ell li respon que no, però aleshores com a reflexió personal en un dels capítols en Park va dir el següent: 

“Ella tenía razón. Jamás se veía bonita. Se veía como si fuera arte, y no se supone que el arte se vea bonito; se supone que debe hacerte sentir algo”

I això justament, hauria de ser la política de tots o la majoria dels llibres. Que s’acabin ja les històries romàntiques de parelles perfectes! Són les parelles que tenen imperfeccions les que representen l’amor verdader. I per això aquesta cita es mereix un aplaudiment. De fet la meva reacció al llegir-la va ser més aviat aquesta:

Com diu en una ocasió la Blair al Chuck, la gent no escriu sonets sobre parelles que són compatibles o novel·les sobre converses estimulants … els gran amors són els bojos. A veure si és veritat, ja que els joves no volem llegir sobre una relació utòpica que sabem que mai ningú a la vida real tindrà.

NOIS GUAPÍSSIMS

Si us plau, si algú troba un llibre que sigui de gènere romàntic juvenil i que el noi masculí no sigui gens agraciat si us plau deixeu un comentari amb el nom de la novel·la, saga, trilogia el que sigui perquè ni la Clar’s ni jo, en tots els llibres que hem llegit (que sumen bastants) no ens ve ni un al cap. 

Perquè tots els nois han de ser atractius? Per què sempre les noies són les que acostumen a ser les insegures i les no tan atractives? Porta al darrera algun valor masclista?

COLOR D’ULLS I CABELL

#ullscolormarrócacaalpoder

A veure, aquesta categoria no es manifesta en TOTS els llibres, només en alguns i cal dir, que cada vegada passa menys. Però a veure,  ja sé que representa que els ulls clars i el cabell clar són exòtics i diferents ja que no abunden tant com els ulls marrons però és que hi han tants protagonistes amb els ulls blaus, grisos o verds que al món de la literatura el color exòtic és el marró! Per favor, què vol dir, que els que tenen els ulls marrons i el cabell fosc no poden ser atractius? Per exemple, ara estava pensant en els personatges més “guapos” que em venen el cap.. I en Daemon (verds), en Gale (grisos), en Jack (verds), en Day (blaus) en Christian ( blaus ), en Camden (blaus), en Jace (daurats?!), en Will  (blaus),  en Jem (grisos)... I podria seguir perquè la llista és infinita!

Quan els lectors trobem un llibre que surti dels tòpics físics ho agraïm, perquè diu molt dels valors que ens vol fer enviar l’escriptor o escriptora sobre la seva manera de veure la societat i els valors d’aquesta.

LIBRES QUE SURTEN DELS TÒPICS

Ens ha costat moltíssim poder trobar llibres que surtin almenys d’algun dels tòpics que hem mencionat en aquesta entrada finalment només n’hem trobat 3!!!!! 3!!!! sembla mentida però és totalment cert… Segurament ens deixem algun altre que ara mateix no ens ve al cap, però igualment és imaginable la quantitat de pressió social que rebem els joves sobre com hauria de ser el nostre físic. Aquests són els 3 llibres que coincidim els quals trenquen amb els tòpics:

Eleanor y Park de Rainbow Rowell. Trenca amb tots els tòpics possibles sobre el físic inqüestionable, tot i que amb Fangirl la Rainbow Rowell em va caure una micona baix.

Harry Potter. Com ja he mencionat trenca amb el tòpic de les ulleres, la mateixa J.K Rowling ho ha dit en entrevistes, que a l’hora de crear el personatge de l’Hermione volia fer entendre aquest concepte que tenim inculcat al nostre cervell sobre les ulleres.

Lola y el chico de al lado. La Lola trenca amb tots els tòpics ja que cada dia és una persona diferent, però mai sense deixar de ser ella mateixa. A part, mai mencionen que la Lola tingui un físic increïble ja que el que brilla i remarquen en ella és la seva personalitat. Igual que en Criket no és tampoc molt atractiu. Ho és, sota els ulls de la Lola, però el que verdaderament ressalta és la seva bondat. 

Què en penseu del que hem dit? Esteu d'acord?Ens hem deixat algun? Sabeu d'algun llibre on el personatge masculí sigui lleig? De quin tòpic voleu que parli al següent debat? 

:) Us espero als comentaris :)

Recordeu que és un debat! Compartim opinions!

i Clar's