divendres, 29 de maig de 2015

Ressenya: Esmorzar al Tiffany's

Hey Angels!

Abans de tot us voldria demanar perdó ja que la setmana passada no vaig penjar cap entrada i a part que aquesta setmana he tingut 10 exàmens en 4 dies tampoc em venia de gust escriure res i tampoc tenia cap idea suficientment bona com per publicar una bona entrada, així que finalment vaig decidir no penjar res. Però aquesta setmana us porto la ressenya d'un clàssic.
Aquesta entrada principalment havia de ser no una ressenya sinó un anàlisi sobre els diferents valor que té amagada, metàfores que n'hi han un munt i simbolismes però no estava del tot segura com fer-ho anar així que finalment ressenya i avall.





Títol: Esmorzar al Tiffany's


Escriptor: Truman Capote


Editorial: Edicions 62


Pàgines: 163 (Edició lectura+)



Etiquetes: Clàssic



Saga: No


Qui no ha sentit la curiositat d'arribar-se a la joieria Tiffany's? Un món en què els collarets de diamants conviuen ingènuament amb la màfia, en què l'interès no desvirtua l'amistat, en què tot és possible perquè tot és absurd... En aquesta breu novel·la, Capote converteix la història d'una noia sofisticada i frívola en un entranyable poema d'amor i un retrat agut de la Nova York dels anys cinquanta. Esmorzar al Tiffany's conté els moments més divertits i tendres de Truman Capote.
No freqüento fer ressenyes sobre llibres clàssics de la literatura universal perquè normalment no els llegeixo, és a dir, n'he llegit uns quants però no ho faig habitualment, a part majoritàriament se'm fan molt densos. Però Esmorzar al Tiffany's no ha sigut això per res del món! Abans de tot he de dir que la meva primera relació amb aquesta història va ser fa bastants anys quan vaig agafar la pel·lícula de la biblioteca i la vam veure a casa. Sincerament no vaig analitzar gaire la història, simplement vaig gaudir l'ambientació, els vestits, el gat ( m'encanten els gats ). Em va agafar molt fort durant una temporada amb l'actriu que caracteritzava la Holly, Audrey Hepburn però ja feia uns anys que ho tenia bastant oblidat... fins que fa unes setmanes vaig recordar-me i decidí tornar-la a veure. Em tornà a agradar tant que vaig tornar a fer recerca i vaig descobrir que estava basat en el llibre de Truman Capote. Així que em van venir unes ganes tremendes de voler llegir el llibre i divendres passat el vaig buscar a la biblioteca i me'l vaig llegir sencer en dos dies -cosa que tampoc és gaire difícil ja que amb prou feines té 100 pàgines-. 



La Holly és una neoyorquina d'allò més peculiar, va cada dia a esmorzar davant de la famosa joiera Tiffany's, marxa a la nit vestida elegantíssima, torna tard a la matinada i dorm durant el dia. Fins que un dia la Holly i el Narrador coincideixen. El llibre ens explica la història del narrador i de la Holly -encara no se si adorar-la o odiar-la, és bastant difícil de definir...- una noia que viu a Nova York i que bàsicament viu dels diners que li donen els homes amb els qual surt.El llibre és narrat des del punt de vista del narrador (que no se'ns anomena el seu nom en cap moment) i com ell va coneixent a aquesta característica Holly. 
L'adaptació cinematogràfica és 90% fidel al llibre, ja que hi han diàlegs calcats i sap reflectir molt bé tot el que transmet la novel·la i en fi que tant com el llibre com la pel·lícula són meravellosos. Tot i ser tant fidel el llibre canvia una mica l'estructura dels fets, ja que comença mesos (o anys? ara no hi caic) de que ningú hagi sapigut res de la Holly i comença quan tenen una petita pista d'on podria ser i és quan el narrador ens comença explicar la seva història amb la Holly i com va arribar a conèixer-la. Això ens avança una mica sobre el final, i ja podem deduir que no serà exactament com el de la pel·lícula però haig de dir que sobre el final, crec que el de l'adaptació cinematogràfica és més comercial i més romàntica, ho capgira una mica tot i en canvi el del llibre trobo que és més propi de la manera d'actuar de la Holly, així que em quedo amb el final del llibre, a part et deixa amb una sensació de...
Aquesta sóc jo llegint l'última frase del llibre
Haig de dir que el llibre es pot llegir de dues maneres, ( igual que la pel·lícula es pot veure de dues maneres) simplement admirant la història, l'ambientació i la delicada ploma de Truman Capote o menjant-te el cocu perquè sincerament després d'haver vist la pel·lícula 3 vegades en les últimes setmanes i haver llegit el llibre encara em costa arribar a comprendre del tot la mentalitat de la Holly i  alguns aspectes de la història i encara em costa entendre algunes coses. El llibre m'ha agradat per aquest motiu, perquè m'ha fet pensar i rumiar sobre els personatges i les diferents metàfores que amaguen algunes escenes del llibre. Com ara el que realment simbolitza Tiffany's, que representen els vestits elegants que sempre porta quan surt amb els homes, el  gat (la meva preferida per cert)...

En definitiva Breakfast at Tiffany's és carta d'amor a la ciutat de Nova York, una joia de la literatura que espero anar comprenent millor amb el pas dels anys fins a entendre-la a la perfecció, un llibre que et farà pensar i que et farà agafar unes ganes tremendes d'anar a Nova York... 


Moon river... Cal dir que al llibre si que la Holly toca la
guitarra però la cançó moon river que surt a la pel·lícula i guanyadora
d'un oscar no es mencionada al llibre.

Heu llegit el llibre? Us crida? Havíeu vist la pel·lícula? Quins clàssics heu llegit? Quins em recomaneu? Us faria il·lusió una entrada explicant el significat ocult de cada cosa, com he mencionat a l'entrada?




: ) Us espero als comentaris  : )












dissabte, 16 de maig de 2015

Ressenya: Girl Online

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre d'una famosa YouTuber coneguda com 
Zoella...





Títol: Girl Online


Escriptora: Zoe Sugg (Zoella)


Pàgines:


Saga: Si (segona part pròximament)


Editorial: Fanbooks (gràcies per l'exemplar)


Etiquetes: Realista






La Penny té un secret

Sota el pseudònim de Girl Online, la Penny escriu un blog sobre els sentiments, l'amistat, els nois, els enrenous familiars i els atacs de pànic que han començat a formar part de la seva vida. Quan les coses van de mal en pitjor, els seus pares decideixen viatjar a Nova York, on la Penny coneix en Noah, un atractiu guitarrista. De sobte, se'n enamora perdudament, i no pot evitar descriure al blog cada moment de la seva relació. 

Però en Noah també té un secret, un secret que amenaça la Penny i la seva sòlida amistat, per sempre. 


Girl Online és un llibre que em moria per llegir, ja que en vaig saber per primer cop farà ara ja uns mesos i em va cridar tant  i la portada era tan preciosa no m'hi vaig poder resistir... per això quan vaig veure que estava en les novetats de Fanbooks el vaig demanar corrents. Me'l van enviar ahir i ahir el vaig acabar.

"Sovint m'imgino que totes les adolescents se senten com jo. I potser sí que un dia, quan totes ens adonem que ens sentim igual, podrem deixar de fer veure que som el que no som."

La novel·la està escrita per la Zoe Sugg, una YouTuber/Blogger britànica mundialment coneguda i amb molts milions de seguidors. Jo vaig arribar al seu canal després de veure una ressenya en anglès del llibre i des d'aleshores la segueixo. El seu canal és majoritàriament de moda, i tot i que no acostumo a seguir aquest tipus de canals és cert que m'agrada molt la seva forma de ser i d'expressar-se. Tot i que malauradament es diu que darrere d'aquesta novel·la hi ha a part de la Zoella un escriptor fantasma. 
La història ens presenta la Penny una blogger que és bastant coneguda en aquest món, però que a la vida real no ho és tant. És el ser més patós que ha existit mai. Un dia quan les coses li van encara més malament que de costum els seus pares decideixen marxar a Nova York durant uns dies per una sèrie de motius i la Penny junt amb l'Elliot (el seu millor amic) s'embarquen en l'aventura de conèixer aquesta ciutat. Aquest viatge li canvia la perspectiva a la Penny ja que coneix un noi... 
Al principi la Penny resulta sent tant patosa i amb tanta mala sort, una situació ridícula rere situació ridícula que les possibilitats de que et passi a tu tanta desgràcia en uns dies és mínima, per això ho vaig trobar una micona poc creïble.

"- Em se,bla que tu ets el meu esdeveniment determinat 
- Què vols dir?
- Vull dir que em sembla que això pot ser el principi d'alguna cosa
- Em sembla que tu també ets el mei eseveniment determinat. "

A veure, si us estan agafant ganes de llegir aquest llibre abans us haig d'avisar d'una sèrie de coses... no us espereu trobar una obra de la literatura contemporània plena de metàfores i reflexions profundes, perquè no. Simplement és un llibre molt entretingut, per passar l'estona i que a mi, sincerament, em va venir de perles llegir ahir perquè portava una setmana d'exàmens horrorosa i el llibre va ser el ideal per relaxar-me durant unes hores. 
És cert que la història manca d'originalitat i varies vegades cau en típics clixés, però ja us ho he dit, és una història senzilla, encantadora, juvenil per passar l'estona. 
Un dels personatges principals és l'Elliot, el millor amic de la Penny, és cert que cau molt amb els tòpics (típic homosexual, vesteix d'una manera estrafolària i els seus pares no acaben d'acceptar que sigui gai) però realment deixant de banda això, és un personatge entrenyable que passa per moltes coses durant la història i és un dels meus preferits, vaja que es fa estimar. També un altre personatge entranyable és la Bella, la germaneta petita del Noah i és simplement una monada i representa tant la innocència de quan ets tan petitó que fan venir ganes d'anar corrents a jugar amb les nines de nou. 
En aquesta novel·la d'alguna manera o altre t'acabes identificant en alguna de les situacions de la protagonista o d'altres personatges, en concret al principi del llibre en una entrada que penja al seu blog (perquè no us ho havia dit... el llibre va alternant capítols i entrades que la Penny escriu al seu blog) que s'anomena: "És possible que la teva millor amiga et quedi petita"en què explica una sèrie de coses que semblaven que estiguessin escrites expressament allà només per a mi. I realment les entrades del blog algunes si que donen per pensar una mica en tu i amb la gent del teu voltant. 

"És precisament aquesta una de les coses que m'agrada més de les fotografies: com t'ajuden a capturar moments de felicitat per sempre i com et permeten viure'ls."

Pel que es veu, hi ha una segona part del llibre... no sé que esperar-me perquè el final del primer ho deixa tot bastant tancat, a veure si que hi han petites incògnites però es podria haver quedat en un llibre únic perfectament. Encara no se sap ni el títol ni la portada, però de ben segur que si el tradueixen me'l llegiré... tot i que no se ben bé com ho farà anar la Zoe per posar més trama per fer un llibre sencer... en fi s'haurà de veure!





En definitiva un llibre entranyable, entretingut, perfecte per una setmana atabalada d'exàmens que té una lectura molt lleugera i que et farà viatjar a Nova York. Tot i que el llibre no és guanya el premi al més original de l'any, t'atrapa dins les seves pàgines fins que l'acabes.



Què en penseu del llibre? I sobre el tema de l'escriptor fantasma? L'heu llegit? En teniu ganes? Què en penseu de la trama? Us hi animeu?


: ) Us espero als comentaris : )






GRÀCIES A L'EDITORIAL
FANBOOKS PER L'EXEMPLAR

divendres, 8 de maig de 2015

Les meves sèries de TV preferides (PI)

Hey Angels!

Avui us porto una entrada que feia molt (MOLT) de temps que tenia pensada fer-la però que no estava del tot segura ja que no parla exactament de llibres o de la lectura, però com que aquest blog el vaig crear per poder parlar i compartir opinions sobre les coses que més m'agraden doncs finalment he decidit penjar-la. Espero que us agradi!


Com ja vaig mencionar varies vegades en aquesta entrada la meva sèrie preferida de tots els temps és...

Gossip Girl és una sèrie que la vaig començar de casualitat i sense gaires expectatives, només volia alguna cosa entretinguda per veure quan arribava de l'escola... i oh déu meu! Aquesta sèrie ha sigut la meva obsessió durant mesos i haig de dir que ara ja 'he calmat una mica però de ben segur que si la tornés a veure em tornaria agafar la falera. L'he adorat en tots els sentits i uns més que altres. El Chuck és l'ànima de la sèrie, junt amb la Blair òbviament, i són uns personatges que m'han encantat i m'han fet devorar capítols rere capítols... Perquè us feu una idea, el "mes de Gossip Girl" que va ser quan em vaig enganxar a la sèrie, només feia que mirar-la, literalment. Durant aquell mes només vaig llegir 2 llibres i el segon me'l vaig llegir quan ja havia acabat la sèrie sencera.  
Molta gent va trobar el final precipitat, però jo honestament quan una cosa em fascina tant m'oblido completament d'analitzar-la i simplement gaudeixo del moment, així que a mi personalment el final em va encantar. Tot i que si fessin més capítols tampoc estaria malament, però tenint en compte que la sèrie va finalitzar fa bastant anyets, doncs plorem tots...



Aquesta sèrie, l'heu de veure si o si. Tracta d'una adolescent que té sobre pes i com això afecta a la seva vida. La narració és molt divertida ja que veiem tota l'estona els pensaments de la protagonista i és realment molt graciós. De moment només és en anglès però està subtitulat i encara que tracta una temàtica molt dura i trista, també podem trobar tot el que volem trobar en una sèrie: humor, intriga, drama, a vegades acció, amor, amistat i molt més. La sèrie em va durar un cap de setmana pràcticament, ja que  només té 2 temporades de 10 capítols cada una... la bona notícia és que a l'estiu surt la nova! I em moro per veure com continua tot...  A part està ambientada als anys 90 i la sèrie també té molt contingut musical, cosa que m'encanta. 

3.  Pretty Little Liars


Aquesta sèrie crec que tothom la coneix, encara que no estic en el moment més fan si que l'any passat em vaig viciar una mica. Ara la continuo seguint, però arriba un punt que ja cansa no tenir respostes! Pels qui no ho sapigueu Pretty Little Liars va sobre un grup d'amigues la qual una d'aquestes desapareix un dia, l'Alison. Els mesos passen i no hi ha rastre, fins que un dia troben el seu cos. Quan el grup d'amigues va al funeral, just després de l'enterrament reben un missatge anònim....

A d'Alison? però si acaben d'anar al seu enterrament! llavors qui pot ser? I què és el que sap aquesta persona? 
Trobo que la cinquena temporada han fet masses voltes i només l'últim episodi era digne, espero que la sisena sigui es superi i ens revelin ja alguna coseta nova... 
Aquesta sèrie gual que Pretty Little Liars va tenir el seu moment fa un any més o menys però ara crec que l'estan cagant... Encara que els seguidors ens faci pena si una sèrie acaba acaba i punt! Prefereixo que la finalitzin a que vagin fent temporades i temporades sense sentit i que són pèssimes en comparació a les primeres. Tot i això les primeres em van encantar amb majúscules, i primer de tot tenia por que fos una sèrie de vampirs que havia sorgit amb el fenomen crepuscle però per res del món s'assembla! Té una trama totalment diferent i uns personatges que potser físicament recorden a l'Edward i a la Bella però res a veure. Crec que haguessin hagut d'acabar-la amb la marxa dels Originals, però en fi la segueixo veient i ho seguiré fent. 
Pel grup de whatsapp de Bloggers Catalans vaig demanar que em recomanessin sèries per veure, perquè estava tornant a veure en repetició Gossip Girl i era un cercle viciós del qual havia de sortir, així que només dir-ho l'Ídia em va obligar recomanar veure Sherlock i així ho vaig fer... vaig adorar cada capítol de les tres temporades que té, i ara mateix odio a l'Ídia per obligar-me a passar la tortura de no veure la nova temporada fins Nadal! La sèrie va, tal i com diu el títol sobre el Sherlock Holmes i el seu ajudant el Watson, però a l'època d'avui en dia a Londres. M'encanta l'actor que fa de Sherlock -crec que ho clava- i si voleu riure, intriga, un cert (poquet) toc d'amor, i enamorar-vos del Sherlock, doncs esteu obligats a veure la sèrie.
Glee, vale qui no coneix aquesta sèrie? Si ets un d'aquestes persones del món que encara no ha sentit a mencionar Glee, et faig una sinopsi breu només per a tu: Glee és un club d'un institut en el qual es canta en cor i es competeix. Però no és tan senzill, ja que els membres d'aquest club es consideren "pringats" per això i per una altra sèrie de motius fa que sigui molt difícil trobar membres disposats a enfrontar-se amb les crítiques. Si us agrada la música, cantar, ballar o simplement voleu gaudir d'una sèrie súper entretinguda i amb un munt de personatges amb els quals almenys amb un t'has de sentir identificat/a ja que tots tenen les seves pròpies batalles, aquesta és la vostra. Tot i que la sèrie va ser finalitzada fa uns mesos, després de 6 temporades.


7. The Carrie Diaries


Reacció al acabar els 20 capítols
i veure que ja no hi han més
temporades.
No sé com vaig arribar a descobrir aquesta sèrie.. la vaig veure per primera vegada fa bastant de temps i no va ser fins fa una setmana que vaig decidir tornar-la veure, ja que és molt entretinguda de veure i només té dos temporades de 13 capítols cada una, ja que la van cancel·lar. En realitat la sèrie simplement tracta de d'una adolescent i les coses que li porta la vida, com pot o no aconseguir els seus somnis, els seus amics, la seva vida amorosa i familiar... No sóc conscient de si és gaire coneguda o no, però realment jo de vosaltres li donaria una oportunitat ja que mereix molt la pena.


I com que no volia que l'entrada es fes eterna, la segona part de les meves sèries preferides sortirà en unes setmanes! 



Coincidim en alguna? Les coneixíeu totes? Us animeu en alguna? Quines són les vostres sèries preferides? 



: ) Us espero als comentaris : )





divendres, 1 de maig de 2015

Ressenya: Confess

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre en anglès que m'ha sorprès gratament.




Títol: Confess


Idioma: Només en anglès


Editorial: Atria Paperback


Escriptora: Colleen Hoover


Pàgines: 306


Etiquetes: Realista


Saga: No

Auburn Reed has her entire life mapped out. Her goals are in sight and there’s no room for mistakes. But when she walks into a Dallas art studio in search of a job, she doesn’t expect to find a deep attraction to the enigmatic artist who works there, Owen Gentry.

For once, Auburn takes a risk and puts her heart in control, only to discover Owen is keeping major secrets from coming out. The magnitude of his past threatens to destroy everything important to Auburn, and the only way to get her life back on track is to cut Owen out of it.

The last thing Owen wants is to lose Auburn, but he can’t seem to convince her that truth is sometimes as subjective as art. All he would have to do to save their relationship is confess. But in this case, the confession could be much more destructive than the actual sin… 
Aquest llibre el vaig descobrir per la Mar del blog Pandas can read que el posava pels núvols, a part és d'una escriptora molt coneguda ja que té nombrosos bestsellers, la Colleen Hoover. Em venia de gust un llibre d'aquest estil i a sobre la sinopsi em cridava moltíssim l'atenció i em semblava molt original, així que m'hi vaig llençar. El vaig comprar a Amazon ja que el llibre de moment només és en anglès. Abans de tot us he de dir que el nivell és molt bàsic i jo, almenys, ho vaig entendre tot a la perfecció. Si encara no esteu segurs de tenir un bon nivell per començar a llegir en anglès o no sabeu quins llibres llegir click aquí

"I'll love you forever. Even when I can't"

La història ens presenta a la Auburn, una noia amb un passat molt tràgic del qual intenta tirar endavant. L'Aubrun desesperada per buscar un segon treball per casualitat va a petar a un estudi d'art on coneix l'Owen Gentry. L'Owen és un artista el qual pinta quadres inspirant-se amb confessions que la gent li deixa anònimament a l'estudi. 
Haig de dir que tot aquest tema de l'art i de les confessions ho he trobat súper original, no ho sé... a qui se li acudiria pintar quadres inspirant-se amb les confessions de gent? Perquè a mi no. A sobre les confessions que apareixen al llibre són confessions de gent real!Com que l'art és un element MOLT important durant tota la novel·la, aquesta va acompanyada d'unes il·lustracions MERAVELLOSES, que potser no agraden a tothom i que potser són fosques o tristes però que personalment m'agraden molt i trobo que acompanyen perfecament el llibre i que l'enriqueix molt ja que t'ajuda a visualitzar com és l'art de l'Owen i perquè resulta tan transcendent per els personatges principals. Durant la història podem trobar petites il·lustracions en blanc i negre al final d'algun paràgraf i just a la meitat del llibre en pàgines amb una textura diferent il·lustracions a complet color i que ocupen cada una, una pàgina...  I ja no menciono com de meravellosa és la portada. 

"My mother says there are people you meet and get to know, and then there are people you meet and already know."

Era el meu primer cop llegint Colleen Hoover i haig de dir que m'ha agradat molt, trobo que amb els personatges que crea en aquest llibre els descriu d'una manera, ens explica cada característica seva, que els fa molt reals i humans. 
Certament a primera vista la història d'amor que sorgeix entre els dos protagonista me la volia creure, però no se perquè no m'acaba de quadrar i en alguns moments vaig pensar que la protagonista era una mica curteta per prioritzar certes coses que no eren tan importants com unes altres... però haig de dir que al final s'espavila i sap solucionar-ho tot molt bé. Tot s'ha de dir que després de llegir l'últim capítol que si em va quadrar la història d'amor *_*. 
Tot s'ha de dir que és una barbaritat la quantitat de coses que passen en tan sols una setmana, ja que el llibre només són 7 dies, i quan l'acabes sembla que pels protagonsites hagi passat almenys 2 mesos. 

"I can see that he's slipping further away from me and there's nothing I can do about it."

I crec que la millor part del llibre és cap al final, perquè és tota l'estona amb pell de gallina sobretot les últimes pàgines, que potser per alguns havien "hatado cabos" i deduït en certa manera "ALLÓ" però jo sincerament vaig preferir no fer-me la olla i pensar teories, ja que vaig preferir assaborir-ho en el moment que fos revelat. És un d'aquells finals que són tan emocionants, quan de sobte és revelat tot i poc a poc et vas adonant que cada detall insignificant, cada comentari, encaixa que tot té sentit. Una sensació màgica, que vaig haver de compartir amb algú així que de seguida vaig parlar amb la Mar per mitjà de whatsapp ja que formem part del grup de bloggers catalans i ens vam posar a fanguirlejar  i a fer teories sobre el final i sobre "ALLÓ" i asdfghjkl...
A primera vista aquesta pintura et pot semblar maca, trista, et pot emocionar, et pot deixar indiferent, et poden agradar els colors, però els que hem llegit podem apreciar la millor part: la història que explica cada pinzellada... Si tu també vols saber la història que amaga cada quadre, cada confessió, no et pots perdre Confess de Colleen Hoover.



En definitiva un llibre meravellós en tots els aspectes, amb una història molt dura i tràgica en cert punt amb un toc d'art imprescindible que fa que el llibre sigui únic en la millor de les maneres possibles. 


Us animeu a llegir en anglès? Hav´eu sentit a parlar del llibre? I de la Colleen Hoover? Heu llegit algun llibre seu? Sí? No? Teniu pensat fer-ho? Us cirda l'atenció?




: ) Us espero als comentaris : )







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...