dimarts, 30 de juny de 2015

Ressenya: Totes les Fades del Regne

Hey Angels!


Avui us porto una ressenya d'un llibre que ha escrit una de les meves escriptores preferides i que esperava des de molt de temps!







Títol: Totes les Fades del Regne


Escriptora: Laura Gallego


Editorial: Montena


Pàgines: 475


Etiquetes: Fantasia


Saga: No





La Camèlia és una fada padrina que fa tres-cents anys que es dedica a ajudar, amb molta eficàcia, joves donzelles i aspirants a heroi perquè assoleixin un final feliç. La seva màgia i el seu enginy mai no li han fallat, però tot comença a complicar-se quan li encomanen el jove Simó, un mosso de cavallerissa que necessita desesperadament un cop de mà. La Camèlia ha solucionat casos fins i tot més difícils, però, per algun motiu, amb en Simó les coses es comencen a tòrcer inexplicablement…

En un món de boscos ancestrals, objectes encantats i proves de valor a vida o mort, la màgia pot convertir-se en una espasa de doble tall...

Tenia tantes ganes de llegir aquest llibre que no us ho podeu ni imaginar! Des de que van anunciar les inicials del títol fins a la portada, vaig estar comptant els dies per llegir-lo, a part feia bastant que la Laura Gallego no treia cap llibre (l'últim va ser el Libro de los Portales sense comptar La eciclopédia de Idhún) i era de fantasia èpica, en la meva opinió el millor gènere en el que la Laura Gallego escriu. 

"Els humans ho fan sovint, això de demanar coses impossibles... I és per això que de vegades els cal la màgia de les fades per fer-les realitat"

Quan va ser Sant Jordi, la meva mare me'l va regalar i fins aleshores no l'he llegit, ho se, ho se, han passat uns quants mesos, però entre exàmens i llibres que arrossegava des d'encara més temps, no vaig tenir una oportunitat fins fa uns dies de poder-lo començar. Les meves expectatives, tot  i que em vaig forçar a no tenir-ne, eren altes perquè tothom parlava meravelles del llibre, i en certa manera és van complir. 
El llibre ens presenta un món on hi han humans i els sers màgics, que viuen totalment separats a excepció de les fades padrines, que tenen contacte amb els humans per ajudar-los amb els problemes de les seves vides i a fer realitat els seus desitjos. La protagonista és la Camèlia una fada padrina, i se'ns va explicant la seva vida i els diferents fillols que té i els problemes que li causen aquests, en particular un d'ells, en Simó, que li donarà més problemes dels que es pensa... 
És un llibre de fantasia pura i dura i que al llarg de la història amaga un munt de referències als contes tradicionals que coneixem com la Caputxeta Vermella, Rapunzel, La Gallina dels ous d'or, el Gat en Botes, La Bella Dorment, la Ventafocs, La princesa i el pèsol, Hansel i Gretel, la Blancaneus entre moltíssims d'altres. Totes aquestes referències li fan un toc especial al llibre i el que més m'ha agradat és que li dóna un altre punt de vista a les històries que tots i totes sabem. 
Hem de celebrar que aquest és el primer llibre de la Laura Gallego que no té 14 capítols, cosa que s'agreix molt, ja que fer capítols curts fa que la lectura s'agilitzi i es faci molt més ràpida, tot i que crec que encara no ha trobat un bon equilibri, perquè a vegades tallava un capítol de 2 pàgines quan podia perfectament enllaçar-se amb el següent. Però des d'aquí un aplaudiment per deixar de fer capítols de 50 pàgines!
Sento que el llibre es podria dividir en dos parts, la primera, que se'm va fer malauradament molt lenta i feixuga en algunes parts i que em va durar bastants dies, i la segona part (que els que us heu llegit el llibre ja sabeu a quin punt em refereixo) que és brutal i manté la intriga a cada paraula, que dóna un gir al llibre que honestament no m'imaginava per res del món! I com sempre la ploma de la Laura em segueix enamorant, adoro la seva narració i  les descripcions que  (sobretot de llocs, però també de personatges entre altres) em transporten a l'indret que estic llegint. Aquí una prova:

"Semblava que el bosc devorés l'horitzó. Els arbres s'alçaven amunt com urpes que esgarrapaven el cel, i el vent regirava les branques i feia xiuxiuejar les fulles en un llennguatge inconegut, llargament oblidat. Les ombres dels homes es perllogaven i s'entortolligaven amb els cascos dels cavalls, que es movien inquiets, intuint l'aire vetust, atàvic, que es repirava en aquell indret; un eco de temps remots anteriors al domini de l'ésser humà. Si existia un racó en el món on les persones no eren benvingudes, on les seves lluites, somnis i ambicions tenien la mateixa importància que un bri d'herba eduta per la brisa, aquest racó era el Bosc Ancestral."

Un dels meus personatges preferits ha sigut el Ren, que apareix des d'un bon principi al llibre i que realment no se si és el vincle que té amb la protagonista o l'aura de misteri que té, o simplement que en un  cos aparentment normal s'amagui tanta màgia i tan poderosa, crec que aquest personatge defensa el no jutgis una persona pel que a primera vista veus. A part, al llarg del llibre demostra la seva fidelitat cap a les persones que verdaderament li importen i no vull dir res més per no desvetllar...

"En Ren feia olor de malesa, de bosc antic, d'alguna coda indefinible que li produïa una nostàlgia infinita, perquè inconscientment el seu cor ho reconeixia com a part de la seva pròpia essència"

Sóc la única persona que a la segona part del llibre que en aquell punt de la història,  li ha recordat un munt (en un bon sentit, no en un sentit de plagi) a la pel·lícula Maleficent? No se si dec estar boja, o algú més li ha passat, però de totes maneres m'ha encantat perquè adoro la pel·lícula!
No m'he pogut resistir, és que l'Angelina
Jolie fa tan bé el paper!
I ja no m'enrotllo més perquè la ressenya està quedant kilomètrica (és culpa de la Laura és que dóna molt a parlar!) simplement dir que el final del llibre té totalment la marca Laura Gallego estampat i que és realment molt encertat.



En definitiva un llibre que m'ha encantat que la primera part es fa una mica lenta, però un cop passat "el punt" és un no parar, plena d'intriga, fantasia, amor, acció, amistat i molt més. Si us agraden els contes de fades tradicionals o simplement la fantasia èpica aquest llibre us agradarà tant com a mi!


Heu llegit el llibre? Si? No? Us ha agradat? Què en penseu? Quins altres llibres heu llegit de l'autora? També us recorda a Maleficent la part final del llibre o sóc només jo?




: ) Us espero als comentaris : )







dissabte, 27 de juny de 2015

Els problemes dels Lectors

Hey Angels!

Avui us porto una entrada on mencionaré alguns dels problemes els quals ens enfrontem els lectors. 


Sofriment amb la mort d'un personatge estimat

A tots i totes ens ha passat durant el transcurs de la nostra vida lectora, que l'escriptor o escriptora del llibre que estem llegint, que tant ens està agradant i que ens té tan captivats, l'autor/a de l'obre ZAS! va i mata el personatge que més ens agradava... Òbviament no posaré cap exemple per no fer spoiler, però la sensació que et deia de buidesa... Tot s'ha de dir que en certes ocasions (parlo sobre la meva experiència personal) a vegades és necessari la mort del personatge determinat, i els lectors ho acabem acceptant (quin remei!) però això no treu la barreja de sentiments que ens aporta. 


Temps d'espera 

Un dels factors que ha de tenir un llibre per que t'enganxi és la intriga, la curiositat de saber més, de preguntar-te com acabarà tot. Si tens sort, aquesta és la sensació que tindràs al acabar un llibre que forma part d'una saga, en aquell moment desitges amb tota la teva ànima continuar llegint el següent llibre, però no sempre ho pots fer. A vegades la continuació ja està publicada, però moltes vegades no, i has de quedar-te amb la intriga fins la data de publicació. Com a experiència personal, recordo haver esperat molt per la sortida de Live, la tercera i última part de Play i també va ser una espera cruel la de Lleial, l'última part de la trilogia Divergent. Tot i que és cert que no és van ser quatre mesos, el final d'insurgent, és un final que et deixa amb un interrogant enorme. 

Sagues no continuades

Algunes vegades les editorials decideixen no continuar publicant les continuacions d'una saga, deixant-la així a mitges. Afortunadament, que jo recordi no m'ha passat mai, però hi ha el conegut cas de la famossíssima saga: Throne of Glass (Trono de Cristal) que va tenir molt bona crítica a Amèrica i Alfaguara va decidir publicar el primer llibre en castellà. No se per quin motiu no va anar bé la cosa, i el següent llibre de la saga, després de batallar molt, el van publicar en format digital i aquí es va acabar la cosa. Deixant a molts lectors sense poder saber com acaba la saga. Personalment moro per llegir aquesta saga, perquè tothom parla marevelles i són uns d'aquells llibres que saps que t'agradaran abans de llegir-lo, però no els puc llegir ja que en castellà només són publicades les dues primeres parts (i en formats diferents) i els llibres en anglès, són d'un alt nivell d'anglès el qual encara no em veig preparada. Així que si us plau editorials, no ens feu això als lectors.

Les modes

La literatura juvenil ha passat per moltes etapes, per tots és sabut que quan un llibre sobre un tema en concret triomfa comencen a sortir cada vegada més i més llibres sobre aquest mateix tema que fa que al final només es llegeixi sobre aquell mateix tòpic una i una i una vegada rere l'altre. Com per exemple fa uns anys amb la revolució "Crepúsculo" va haver-hi una temporada en la qual només hi havien llibres de vampirs i sobrenaturals (no dic que TOTS els llibres d'aquells temps siguessin del mateix tema) que a sobre tenien, la majoria de les vagades, bastantes similituds, en aquest cas amb Crepúsculo, que és el que va portar la moda. Últimament com tots ja sabreu, la moda són les distopies, i ei, no em maliterpreteu, m'encanten! però quan només fas que llegir-ne s'acaba fent pesat, almenys a mi. Per demostrar el que estic dient, segur que haureu vist en algun llibre distòpic escrit a la portada: "Si te gustó Los Juegos del Hambre no te puedes perder .........." entenc perquè ho posen, simplement és marketing, però no és fins que un altre llibre sobre un altre tema diferent té èxit, que tot això canvia, saturant una mica el "mercat lector" (per dir-ho d'alguna manera) ja que fa que hi hagin a la llibreria que freqüentes 5 prestatges de distopies i 2 d'altres gèneres. 


Doncs això és tot! Espero que us hagi agradat!Se que m'he deixat alguns problemes, però és que sinó l'entrada es faria llarguíssima! 




Quins són els problemes que tens tu? Coincidim en algun? Si No?Què en penses sobre les modes? Quin és el màxim de temps que has hagut d'esperar per la continuació d'un llibre?





: ) Us espero als comentaris : )






divendres, 19 de juny de 2015

Book Tag: Taylor Swift

Hey Angels!

Avui us porto un nou book tag molt i molt especial. Però no el faig sola, m'acompanya la Wina del blog Atrapada entre llibres que és meravellós i fa poc que ha començat i necessita tot el vostre suport! 
Així que aquestes respostes són les seves i les meves les podeu trobar al seu blog (Atrapada entre llibres).

El tag consisteix en contestar una sèrie de preguntes relacionades amb les cançons de Taylor Swift.

Un llibre que primer et va encantar i després al rellegir-lo ja no
Crec que hi han haguts pocs llibres que el haver rellegit de nou ja no m'hagin agradat però potser el llibre de Cançons per la Paula ja que el principi em va encantar, però després ja no tant, tot i així tinc molt d'afecte els llibres del Blue Jeans ja que són un dels primers llibres juvenils que vaig llegir.
Un llibre amb una portada vermella
Per aquí, agafo el Teorema de Katherine de John Green, perquè com veieu portada vermella

 Llibre que et provoqui nostàlgia
La veritat es que tinc moltíssims llibres que em provoquin nostàlgia, però crec que em quedo amb la saga de Fairy Oak, me la vaig llegir quan devia tenir uns 11-12 anys, i anava de dues bessones que eren bruixes, em va encantar i la recordo amb moltíssim carinyo, ja que potser va ser de les últimes sagues infantils que em vaig llegir
 Un amor prohibit
Segurament em quedo amb la historia d'en Patch i la Nora un àngel caigut i SPOILER: una Nefilim

 Personatge dolent que no pots evitar estimar
Tampoc sóc molt d'estimar a malvats dels llibres, es més normalment em cauen fatal no, lo següent! Perooooo sempre hi ha una excepció i aquest és en KIRTASH de Memòries d’Idhun admetem-ho: el primer llibre es odiós.

 Llibre que t'han spoilejat
i us he de ser sincera crec que m'han spoilejat a MASSES llibres *PLOREM :'(* , però crec que un llibre que després em va saber molt greu que me l'haguessin spoilejat i em va rebentar el final d'una manera important va ser el final de BAJO LA MISMA ESTRELLA de John Green!


Un personatge que tingui una gran evolució al llarg de la història
Uff.. la veritat es que m'han agradat moltíssim les evolucions dels personatges d'alguns llibres, però escolliré la Tally Youngblood de la saga Feos ja que es una evolució molt gran des de el principi del primer llibre fins a l'últim de la saga, realment em va agradar molt ja que no m'esperava que acabés així. 
 Un llibre molt esperat
Realment vaig esperar amb moltíssimes ganes el llibre de Harry Potter i les Relíquies de la Mort, ja que estava en plena època de Harry Potter i no podia esperar acabar la saga. Crec que vaig trigar poquíssim amb devorar-lo.

Parella literària preferida
Adoro a moltíssimes parelles de llibres ja que realment moltes m'han fet emocionar amb les seves histories, tot i així en destaco la historia d'en Will i la Tessa de Caçadors d'Ombres els Orígens, es a dir M'ENCANTA AQUESTA PARELLA es amor infinit i els dos son super asdfghjklkdjal! 
 Un llibre que mai deixaries
Suposo que no hi ha cap llibre ( de moment)  que mai deixaria, però suposo que aniria més en compte a deixar els llibres que tinc dedicats que són el de ¿Sabes que te quiero? ( #2 canciones para Paula) dedicat per el  Blue Jeans i el Diari Taronja de Carlota dedicat per la Gemma Lienas, tot i així depèn de la persona suposo que no em faria res

I ara ve el bonus track, on esculls 1 o 2 cançons del nou disc i t'inventes la pregunta...

 Món fantàstic on t'agradaria viatjar
Crec que coincidiré amb molts, però des dels 11 anys que espero la meva carta per anar a  Hogwarts, perquè  aviam qui no vol anar el meravellós castell aprendre màgia?

Lloc preferit per llegir

El meu lloc preferit per llegir és el meu llit abans d'anar a dormir ja que es quan ningú em molesta, i puc llegir fins quan vulgui





Això és tot! No us oblideu de anar a veure les meves respostes a atrapada entre llibres! 

Us agrada Taylor Swift?Sí?No? Què en penseu? Coincidim en alguna resposta?



: ) Us espero als comentaris  : )





dissabte, 13 de juny de 2015

Ressenya: Will Grayson Will Grayson

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre que ha estat bastant entretingut però que no m'ha acabat de convèncer...




 Títol: Will Grayson Will Grayson        

                               
Esciptor: John Green i David Levithan    
  

Editorial: Fanbooks (gràcies per l'exemplar) 


Pàgines: 348


Etiquetes: Realista


Saga: Hold me closer (llibre sobre el musical del Tiny)

 Will Grayson:
I si el teu millor amic, la persona que fa més temps que coneixes i que a sobre és el teu únic amic, decidís escriure un musical sobre la teva vida… i et convertís en la riota de l’institut? /i et fes quedar com una broma?
I si la noia que et pensaves que no t’agradava es comença a interessar per tu?
I si el dia que coneixes l'altre Will Grayson, tot canvia?

L’altre Will Grayson:
I si estiguessis tècnicament deprimit?
I si estiguessis enamorat d’algú que no has vist mai?
I si el dia que coneixes l'altre Will Grayson, tot canvia?

 Honestament, haig de dir que des d'un bon principi vaig voler aquest llibre pels autors que l'escrivien, ja que John Green, tothom el coneix i he llegit gairebé tots els seus llibres i tot i que en alguns no m'acaba de convèncer, en general m'agrada, i el David Levithan no havia llegit res seu fins aleshores però tothom parlava meravelles sobre les seves novel·les. 
El llibre ens presenta dos personatges completament diferents, però que tenen en comú el seu nom, els dos es diuen Will Grayson. I se'ns va explicant per separat la vida de cada un, els problemes que tenen, el seu entorn, fins que un dia, aquests dos Wills Graysons es troben...

"És difícil creure en les casualitats, però encara és més difícil creure en qualsevol altre cosa."

Aquest llibre m'ha durat tant! En serio no m'esperava que em costés tant poder-lo acabar. El vaig començar a Mitjans de maig i no el vaig acabar fins ahir a la nit. No és que la història sigui avorrida, potser simplement no era per a mi, ja que ha rebut molt bones crítiques generalment. 
El que passa, és que fins que els dos Wills Graysons no és troben, la història es fa molt pesada, i no és fins aquesta trobada quan de debò comença tot. I ara estareu preguntant... Però passa al principi no? Doncs no, passa mitja novel·la abans de que no es trobin, i va ser tota aquesta part la que em va costar més de llegir, la més feixuga. Un cop a partir d'aquest punt, la novel·la comença agafar ritme i millora bastant. Durant el llibre el ritme varia, ja que hi han capítols els quals no pots parar de llegir i comences un de nou sense ni adonar-te, però també n'hi han d'increïblement avorrits i que se'm van fer, personalment llarguíssims i que es podrien haver resumit en dues pàgines. A part els capítols eren considerablement extensos. 
També una de les coses que no em va fer enganxar-me al llibre de primeres, va ser la mentalitat dels dos personatges principals, en serio vaig xocar moltíssim. Sobretot el Will Grayson del David Levithan (al principi del llibre, ja que tot s'ha de dir millora molt) és un complet amargat amb la seva vida! Mare meva noi! Desperta! 

"Potser si que és un mag malèvol, però en Tiny Cooper és l'amo de la seva vida, i si vol transformar-se en, un gegant ballarí, hi té tot el dret."

Ara anem a parlar de les coses bones...
La bomba del llibre és en Tiny Cooper, o sigui si aquest personatge no hagués aparegut, el llibre segurament tindria un 1,5/5. Un personatge molt real i (també molt gai, tot s'ha de dir) que és molt divertit, fins i tot el seu nom ho és. És una persona enorme i és molt grassonet i és de Tiny, que en anglès vol dir petit! A part, és súper gai, tan gai que escriu un musical sobre la seva vida, encara més gai que ell mateix. Trobo que li dóna al llibre el toc necessari perquè el lector continuï llegint, ja que... en serio no se com explicar la personalitat del personatge, simplement llegiu el llibre i m'entendreu. El David Levithan, ha escrit un llibre que només és en anglès que s'anomena "Hold me closer" que és el musical del Tiny, escrit amb guió i amb les cançons.

Si en tiny Cooper ha sigut el meu personatge preferit, el que he detestat amb tot el meu cor ha sigut la Maura, o sigui, m'és ben igual si ho va fer amb bona intenció o que, però és que a part la trobo una pesada, acosadora que no capta les indirectes, en serio cada cop que sortia ella en una escena m'agafaven ganes de donar-li un cop de puny, o sigui ha sigut un personatge que no m'ha agradat gens ni mica, 0.
Al llibre també  hi podem trobar la típica metàfora John Green, que bueno ni fu ni fa i en realitat no tinc gaire cosa més a dir. A part de que el final et deixa amb un molt bon regust de boca  i que fa acabar el llibre amb un somriure que arregla una mica aquestes parts negatives que he mencionat. 



En definitiva Will Grayson Will Grayson no ha sigut un llibre per a mi, no m'ha acabat de convèncer i en la primera part de la història se m'ha fet feixuga i pesada però que va millorant considerablement fins a un final que et deixarà amb un bon regust de boca. Un llibre entretingut i divertit per aquest estiu. 


Heu llegit el llibre? Si?No? Què en penseu? Quin és el vostre personatge preferit? Quins llibres heu llegit dels autors? Quin és el vostre Will Grayson preferit?



: ) Us espero als comentaris : )










Gràcies a Fanbooks per l'exemplar

divendres, 5 de juny de 2015

El meu Estil Literari

Hey Angels!

Avui us porto una mena de tag que vaig veure per primera vegada al blog de la Clar's  i que em va semblar molt bona la idea i doncs he decidit fer-lo també. 


Els meus 3 imprescindibles
Ha sigut una elecció molt difícil ja que no sabia ben bé quins triar, finalment he agafat tres llibres que m'han agradat molt al llarg de la meva vida lectora. He escollit un de cada estil diferent per no repetir-me i variar una mica:
Allà on els arbres canten de Laura Gallego/ Ana la de Tejas Verdes de L.M Montgomery/ Las ventajas de ser un marginado de Stephen Chobsky

Tinc una obsessió amb...

Recentment amb cap, ja que estic passant una mena de crisi lectora, no ben bé així sinó que tinc 3 llibres començats i trobo que no avanço... He començat ara Totes les fades del regne de Laura Gallego que se que m'encantarà i a veure si surto ja d'aquesta mini-crisi! 
Però és cert que Obsidian de Jennifer L. Armentrout és meravellós i sinó l'heu llegit encara, honestament, no se que feu amb les vostres vides... correu a la llibreria a comprar la saga lux!

Fantasia o Realisme?
És una pregunta definitivament complicada... però crec que em queda amb fantasia (però també adoro el realisme) perquè realment és amb el gènere que disfruto més i amb el qual m'acabo obsessionant més, suposu que al ser una cosa no real o no quotidiana causa una atracció que fa que m'encanti aquest gènere. A part amb el gènere de fantasia em vaig iniciar a la lectura així que també hi guardo una part sentimental.

He llegit fins a no poder més...
Aquí hi havien varies opcions, una seria Allà on els Arbres canten o la saga de Crepuscle, però finalment he escollit No està escrit a les estrelles. L'he llegit mínim unes 7 vegades (i mira que jo no sóc de rellegir) per diferents motius, com ara per un per primera vegada, després quan va sortir la pel·lícula, un altre després de la pel·lícula, un altre després de veure el vídeo de la Fa sobre "Todas las metáforas de TFIOS" i així succecivament...


Els meus autors preferits...
Òbviament Laura Gallego, perquè (cal explicació?), Javier Ruescas que últimament m'està agradant cada cop més i Jennifer L. Armetrout que m'ha robat amb la saga Lux (tot i que al final m'has fallat Jennifer...)

Mai llegiria...
La saga d'After d'Anna Todd, no em cal llegir el llibre per saber que el detestaré des de la primera pàgina. Després d'haver llegit nombroses ressenyes i fragments i aquesta crítica (que us recomano moltíssim) on analitza tots els valors que transmet el llibre i mostra paràgrafs on justifica l'opinió, m'ha quedat més clar  que l'aigua que no penso llegir mai, mai, mai aquesta saga. 

Les portades que més m'agraden...
La Selección de Kiera Cass/ Totes les Fades del Regne de Laura Gallego/ Despierta de Beth Revis

Les portades que menys m'agraden...
Vampire Academy de Richelle Mead/ Scarlet de Marissa Meyer/ Frío de Laurie Halse Anderson

Definiria el meu estil com a ...

Realment no ho se, bastant variat, ja que intento mesclar tots els gèneres possibles, des de lectures per a més petits, des de clàssics fins a literatura juvenil pura i dura. Tot i que em va per temporades... 

Somio amb...

Poder tenir el poder de poder tenir l'habilitat de tornar a llegir un llibre com si fos la primera vegada. M'encantaria poder tornar a tenir la sensació de quan descobreixes l'entrellat d'un llibre i no t'ho esperaves o per ser més exactes la sensació que em va deixar Allà on els Arbres canten quan el vaig acabar per primera vegada. O també amb una vida suficientment llarga per poder llegir tots els llibres que tinc pendents i que estan a la meva wishlist des dels temps de la catacúmba...






Això és tot angels! Espero que us hagi agradat l'entrada... coincidim en alguna resposta? Com és el vostre estil literari? Què preferiu la fantasia o el realisme? Quin llibre és el que mai llegiries?



: ) Us espero als comentaris : )







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...