dissabte, 29 d’octubre del 2016

HE CANVIAT

Hey Angels!

Com potser haureu notat, el blog ha estat sense cap nova publicació des de fa uns mesos.
Us haig de confessar que no tenia pensat escriure aquesta entrada, ja que em resulta molt difícil. Per gairebé 3 anys, aquest petit espai era una part molt important de la meva vida i ara, és difícil dir adéu. 

Ja no sóc la mateixa persona que el va crear, i tot i que al principi em va costar acceptar-ho, ara ja estic còmode amb aquesta idea al meu cap. He crescut, els meus interessos han canviat, la meva personalitat també una mica, entre altres esdeveniments.

"Que afortunada sóc de tenir quelcom el qual sigui tan difícil de dir adéu."
Sempre us he dit que en el moment en què ja no gaudeixi o em senti obligada a escriure, deixaria de fer-ho. I ha resultat ser així. Us puc assegurar que no hi ha persona que estigui més enamorada d'aquest racó més que jo, i sempre, sempre el guardaré com una cosa molt especial per a mi i que em va marcar i m'ha marcat com a persona. Estic molt orgullosa d'aquesta petita comunitat que hem creat i mai l'oblidaré.

Amb aquest últim post us dic adéu i us dic per última vegada GRÀCIES, per tots aquells lectors/es que vau confiar en mi i em vau ajudar a seguir amb el què llavors era la meva gran il·lusió.





ARIA

dissabte, 25 de juny del 2016

TOTHOM HAURIA DE SER FEMINISTA

Hey Angels!

Avui us vull parlar sobre el Feminisme i el discurs que va fer Chimamanda a una xerrada TED.


Tothom hauria de ser feminista//Chimamanda Ngozi
Editorial Fanbooks// 4.90
52pàgines//Discurs


Un llibre que recull el transcendental discurs que va oferir l’autora a TEDTalk sobre el significat de ser feminista en ple segle XXI. Un breu assaig que té el poder que les seves paraules ressonin dins el cap de qui les llegeix. Aquest és el poder que tenen els grans assajos per canviar la societat.

«Avui m’agradaria demanar que comencem a somiar un pla per construir un món millor. Un món més just. Un món d’homes més feliços i dones més felices que siguin sincers amb ells mateixos. I aquesta és la manera de començar: hem d’educar les nostres filles d’una manera diferent. I també hem d’educar els nostres fills d’una manera diferent». (Chimamanda Ngozi Adichie)






Segurament molts de vosaltres ja sabreu en que consisteix aquest terme, però per si de cas:

"El feminisme és doctrina i moviment social que demana per a la dona el reconeixement d'unes capacitats i d'uns drets que tradicionalment han estat reservats als homes: el feminisme defensa la igualtat entre l'home i la dona. "

Tothom hauria de ser feminista és el títol d'un discurs que Chimamanda Ngozi Adichie va exposar a les conegudes TED Talks sobre la seva vivència personal en el seu país (Nigèria) envers el sexisme i la desigualtat. Aquest discurs es va fer tan famós que van decidir imprimir-lo en format de llibre i publicar-lo. I és en aquest pas del procés on em van arribar les seves paraules. Chimamanda expressa la seva lluita i una situació que ens planteja una dura realitat sobre les nostres societats. 
Aquí us deixo un dels passatges que més em van cridar l'atenció del discurs:


"Llavors em va comentar que la gent deia que la meva novel·la era feminista i que el consell que em donava - i m'ho deia tot brandant amb tristesa- era que no em presentés mai com una feminista, perquè les feministes són dones infelices perquè no poden trobar marit. 
De manera que vaig decidir presentar-me com una <feminista feliç>.
Per aquella època, una època, una acadèmia, una dona nigeriana, em va dir que el feminisme no era part de la nostre cultura, que el feminisme era antiafricà, i que jo només em considerava feminista perquè estava influïda pels llibres occidentals.  (Això em va fer gràcia perquè gran part de les meves lectures de joventut eren decididament antifeministes i cada cop que intentava llegir els considerats textos clàssics del feminisme, m'avorria i em costava moltíssim acabar-los.)
Sigui com sigui, com el feminisme  era antiafricà, vaig decidir que començaria a presentar-me com a <feminista feliç africana>. Llavors,  una bona amiga em va dir que odiava els homes. Així doncs, vaig decidir que seria una <feminista feliç africana que no odia els homes>. En un moment determinat vaig arribar a ser una <feminista africana que no odia els homes i a qui li agrada pintar-se els llavis i dur sabates de taló alt perquè vol i no pas per agradar els homes>. 
Evidentment, gran part de tot això era irònic, però demostra que la paraula <feminsita> està sobrecarregada de connotacions negatives. 
Odies els homes, odies els sostenidors. odies la cultura africana, creus que les dones haurien de manar sempre, no portes maquillatge, no et depiles, sempre estàs empipada, no tens sentit de l'humor i no et poses desodorant. "

Us convido a tots i a totes a escoltar o llegir aquest discurs sobre el feminisme. Vaig trigar mitja hora en llegir-me'l sencer i sincerament val la pena. Com ja he dit més amunt, reflecteix grans realitats que s'han de canviar per contribuir al progrés del nostre món. I em vaig quedar sorpresa en moltes de les anècdodes que explicava amb les quals s'ha trobat al llarg de la seva vida. Moltes d'aquestes transcorren al seu país natal Nigèria que no és tan desenvolupat com altres països occidentals, però això no vol dir, malauradament, que en països europeus no trobem situacions sexistes.

Dit això no em queda res més per explicar-vos que no mencioni Chimamanda en el seu discurs. Aquí el podeu trobar en format visual i aquí en format escrit

Heu llegit el llibre? Havíeu sentit a parlar del discurs? Què en penseu sobre el tema? Us crida l'atenció? 

Us espero als comentaris

                     



ARIA
Gràcies a l'editorial fanbooks per l'exemplar

diumenge, 19 de juny del 2016

CURRENTLY (QUÈ LLEGEIXO? QUÈ ESCOLTO? QUÈ MIRO?)

Hey Angels!

Avui us parlaré sobre que m'ocupa el meu temps lliure, quin llibre estic llegint, quina música escolto etc. Espero que us agradi!

Ara mateix estic llegint "I tots vam mirar al cel" de Tommy Wallach. Porto llegides unes 100 pàgines i de moment m'està agradant bastant. Segurament podreu trobar la ressenya en uns dies : ). 

L'àlbum que estic escoltant més aquests últims dies ha sigut el nou de l'Ariana Grande que es diu "Dangerous Woman" i la veritat és que hi han cançons que no m'agraden gens i d'altres que m'encanten. Una de les meves preferides és Greedy. 

No encaixa gaire amb el contingut del blog, però havia de mencionar-ho. M'encanta pintar-me les ungles i el color "Red Over Heels" de la col·lecció de pinta ungles de "H&M" em té enamorada des de fa gairebé mig any, el color és preciós...

També com alguns ja haureu vist, fa uns dies es va estrenar el nou anunci d'Estrella Damm. El curt s'anomena "Les Petites Coses" i em va encantar. Si encara no l'heu vist us deixo aquí el link!

I ara potser alguns riureu, però he estat veient "Zack y Cody Todos a Bordo" una sèrie que feien al Disney Channel fa uns quants anys i fa poc m'ha vingut de gust tornar-la a veure-la. 


Últimament m'ha donat per mirar pel·lícules "xorra" d'adolescents i la veritat és que la majoria són súper dolentes però m'encanten. Us faig aquí un recull d'algunes:



Què en penseu? Coincidim en alguna cosa? Què llegiu ara mateix? Quina és la cançó que no podeu parar d'escoltar?


Us espero als comentaris

                     






ARIA

divendres, 10 de juny del 2016

RESSENYA: BATECS

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya de la segona part del llibre "Pulsacions"...


Batecs//Javier Ruescas i Francesc Miralles
Editorial Cruïlla// 9.95€
224pàgines//Realista

I si la persona correcta es troba a la distància equivocada?
Què pot passar entre dos desconeguts que estan separats per milers de quilòmetres? Què poden saber l’un de l’altre per les fotos que pengen i els textos que escriuen? I per què cada cop que reben un missatge els batecs del cor se’ls acceleren?














Opinió Personal

Fa poques hores que he rebut el paquet i de seguida que he fullejat el llibre sabia que era el que necessitava.  
Com ja sabeu, últimament no he estat penjant el contingut que normalment escric, però honestament, no em venia de gust, no estava inspirada i no en tenia ganes. Però un cop acabat aquest llibre torno a tenir la necessitat de compartir amb tots vosaltres aquesta lectura. 

Batecs és la segona part de Pulsacions. Això no vol dir que hagis de llegir obligatòriament Pulsacions per poder entendre la seqüela. En aquest segon llibre es fa menció a alguns personatges del primer (és com a la trilogia de Un Beso en Paris) per tant pots triar per quin dels dos començar. (A mi personalment m’ha agradat més Batecs)

Batecs ens presenta la història de un noi i una noia que es coneixen en un aeroport de casualitat però els dos tenen destinacions completament oposades. En Rem se’n va a Los Angeles i la Carol se’n va a Tòquio. Des de la trobada a l’aeroport que no paren de parlar per HeartBits (Una aplicació que equivaldria a un WhatsApp). 

La característica d’aquesta saga de dos llibres és que està escrita totalment per mitjà de missatges de text. Així que com podeu imaginar és una lectura molt àgil i ràpida de fer. Com ja us he dit, el paquet m’ha arribat a l’hora de dinar i en dues hores de lectura ja l’he acabat. Haig de fer menció a la curradíssima edició. Pulsacions estava imprès en blanc i negre, però Batecs està editat en color, amb imatges i altres suports visuals, és una meravella! 

M’encanta que els escriptors innovin a l’hora d’escriure i crec que fent servir aquest format de missatge de text pot fer apropar a molta gent a la lectura, però em dóna la sensació que amb aquest format em costa un pèl més emfatitzar amb els personatges, ja que en comparació a una narració tradicional ens transmet la informació d’una manera molt diferent. 

Sobre la trama m’ha agradat molt, m’encanta com dos desconeguts passen a ser confidents i com s’expliquen les seves experiències. La Carol i el Rem m’han caigut molt bé com a personatges i amb certs aspectes m’he sentit bastant identificada amb els dos. Un dels punts més forts de la novel·la és la influència de la cultura japonesa. M’encanten els contes i els proverbis japonesos i durant la novel·la hi han constants mencions. 

"Com sigui, però em sembla que potser ets d'aquelles persones que són felices quan estimen algú. I abans que ho preguntis: no,no tothom és més feliç quan estima algú. hi ha persones que no saben estimar i pateixen al mateix temps que estimen. "

Per esmentar algun factor negatiu o que no m’ha acabat de convèncer del llibre diria que la identitat d’una persona que comenta els posts que penja la protagonista femenina a HeartBits (la xarxa social que utilitzen al llibre), no ha suposat cap misteri per a mi. Em semblava bastant obvi ja que tampoc hi havien gaires opcions. I l’aparició de la Sue, un personatge secundari de Pulsacions que torna a aparèixer en aquesta segona part m’ha semblat bastant forçada i gens natural. Com si haguessin tingut la idea de que aquest personatge era el que havia de lligar els dos llibres i que haguessin deixat aquesta tasca pel final per fer-la a corre cuita. 

En definitiva... Batecs de Javier Ruescas i Francesc Miralles és una lectura fresca, àgil i perfecte per aquest estiu, amb una història que devoraràs i que de ben segur que t'encanta. (Sóc l'única que el llibre li recorda a la pel·lícula Love Actually?)

Heu llegit el llibre? Havíeu sentit a parlar dels autors? Heu llegit Pulsacions? Us crida l'atenció? 

Us espero als comentaris

                     



ARIA
Gràcies a l'editorial Cruïlla per l'exemplar

dilluns, 16 de maig del 2016

CANÇONS PREFERIDES DE LES PRINCESES DISNEY

Hey Angels!

Avui us vinc a ensenyar les meves cançons preferides de les pel·lícules de les princeses disney!


ALMOST THERE // TIANA


Vaig anar a veure Tiana y el sapo al cinema i des d'aleshores no l'havia tornat a veure més. Fa uns mesos la vaig tornar a veure i em va enamorar per complet i em va fer "emfuriasmar" una mica que no tingui el reconeixement que es mereix ja que la banda sonora que té és increïble i té una de les millors veus que s'han utilitzat mai. En concret la meva cançó preferida del film és Almost there, és simplement meravellosa: la lletra, la veu, l'esperit i sobretot l'estil de Nova Orleans tan animat que té. 

ONCE UPON A DREAM // THE SLEEPING BEAUTY



De les més recents a una de les més clàssiques. La Bella durmiente és una d'aquelles pel·lícules que de petita mirava una i una altre vegada i mai em cansava. Quan la vaig tornar a veure de més grandeta em va sorprendre la quantitat d'escenes que recordava i com m'havien quedat a la ment gravades inconscientment. A part de les imatges també vaig recordar la preciosa melodia de la cançó més coneguda de la pel·lícula Once upon a dream.

COLORS OF THE WIND // POCAHONTAS



Mateu-me si us plau, però no havia vist Pocahontas mai fins el passat Nadal. I quan la vaig veure em va agradar força i vaig entendre perquè era tan coneguda la cançó Colores en el viento. Realment és una cançó molt bonica i que encaixa a la perfecció amb l'escena i el missatge d'aquesta.

TALE AS OLD AS TIME// BEAUTY AND THE BEAST



El que més m'enamora d'aquesta cançó és la melodia. M'encanta, la trobo preciosa i m'encantaria algun dia poder-la tocar amb el meu instrument * _ * . 

LET IT GO// FROZEN



Intentaré no emocionar-me massa. Let it go és simplement perfecció.  Els escriptors de la cançó van fer una molt bona feina escrivint la lletra. M'encanta la veu interpretada per Idina Menzel i com d'identificada em puc sentir amb la lletra. A part el fet que durant l'escena estigui pujant una muntanya i al final construeixi el castell a dalt de tot és un doble sentit que m'encanta. 

I SEE THE LIGHT// TANGLED

Una de les escenes més boniques visualment de les pel·lícules Disney que recordi és aquesta. Somio en poder presenciar alguna vegada aquest meravellós paisatge. A part la cançó és increïblement dolça i arrodoneix l'escena a la perfecció. 

FOR THE FIRST TIME IN FOREVER// FROZEN


Sí, com ja sabreu alguns sóc una gran fan de Frozen i de totes les cançons. Per tant em va ser molt difícil escollir només una cançó de tota la pel·lícula. Així que he decidit que For the first time in forever també havia d'estar present en aquest rànking pel contrast de la interpretació dels dos personatges i també, una vegada més, em sento totalment identificada en molts sentits de les dues protagonistes.

A WHOLE NEW WORLD// ALADDIN


Recordo que vaig cantar A whole new world amb la coral de ben petita i des d'aleshores que sempre em recorda a aquells moments. Una vegada més, m'enamora la melodia i tot el que envolta de la cançó. 
Sento que estic sent molt repetitiva però com a fan dels musicals i de les princeses Disney m'és impossible no utilitzar els adjectius preciosa, bonica, meravellosa  cada vegada.

I WON'T SAY (I'M IN LOVE) // HERCULES



La meva última obsessió. És una cançó súper divertida on la solista està acompanyada de les muses. Tot i que no es considerada per tothom princesa disney l'havia d'incloure en aquesta llista, perquè la cançó ho val molt la pena.



Espero que us hagi agradat molt l'entrada! Quines són les cançons que no podeu parar d'escoltar ara mateix? Coincidim en alguna? Quina és la vostre preferida?


Us espero als comentaris



ARIA

dimecres, 11 de maig del 2016

RESSENYA: ERAGON

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre màgic... ERAGON

Eragon//Cristopher Paolini
Roca Editorial// 15,90€
651pàgines//Fantasia
★ (4,5)
Al llegendari regne d'Alagaësia s'està gestant una guerra. Els Genets, protectors de la pau de l'Imperi i els únics capaços de controlar els dragons intel·ligents, o bé han mort o bé han passat a formar part de les tropes del malvat rei Galbatorix. Ja fa temps que els elfs s'han exiliat en un indret ocult, i els vardens, un grup dissident, s'amaguen en ciutats protegides. Eragon, un jove de quinze anys que viu en un petit poble, troba una pedra blava i brillant al bosc, i pensa que venent-la podrà comprar menjar per a la seva família abans no arribi l'hivern. Però quan la pedra s'obre i apareix una dragona, a qui el noi bateja amb el nom de Saphira, s'allibera un llegat tan antic com el mateix Imperi. De sobte, la seva vida canvia i a Eragon se li confia un nou món de màgia i poders. Amb tan sols una espasa i els consells d'un vell rondallaire com a guia, Eragon i la dragona hauran de viatjar per terrenys perillosos on s'enfrontaran a un emperador, la maldat del qual no coneix fronteres. L'esperança de l'Imperi, doncs, recau sobre Eragon i Saphira...


Opinió Personal

Eragon és el primer d'una saga de quatre llibres al qual se'ns presenta al protagonista, l'Eragon un noi molt simple que viu amb el seu tiet i el seu cosí, un dia que va a caçar es troba una pedra blava. Però al cap d'uns dies descobreix que no és una simple roca, sinó que és un ou de drac! Des d'aquest moment la seva vida canvia i mai més tornarà a ser com abans...

Com podeu veure pel petit resum, Eragon és un llibre d'aventures fantàstiques. El primer contacte que vaig tenir amb aquesta història va ser fa molt anys quan la meva germana se'ls estava llegint. Recordo haver vist la pel·lícula i com que em va agradar molt li vaig demanar el llibre. Crec que no me'l vaig acabar, però el fet és que el tenia abandonat des de que als 10 anys el vaig deixar. Però fa unes setmanes que em van venir moltes ganes de cop de llegir una novel·la d'aventures i de fantasia i llavors vaig recordar Eragon, i el vaig devorar en dues nits. 


"Tingues en compte que molta gent ha mort per les seves creences; de fet és una cosa força comuna. L'autèntic valor rau a viure i patir per allò en què un creu. "

Des de sempre he dit que el meu gènere preferit és la fantasia èpica i realment gaudeixo molt llegint aquest tipus de llibres. I Eragon no va ser una excepció. Crec que la fantasia és el meu gènere preferit per tota la construcció que suposa. És a dir, la creació d'un nou món amb unes regles totalment diferents a les que estem habituades. I ja el fet de sumar-li els elements fantàstics i màgics només fa que millorar les coses.

He descobert que els dracs, com ha criatura m'encanten. Cada llibre que he llegit on apareix aquest animal fantàstic m'han agradat molt. El que és més curiós és que cada autor interpreta aquest ésser imaginari d'una manera molt diferent i original. El Cristopher Paolini, l'escriptor de la saga d'Eragon crea tota una història d'un regne que va molt lligada a l'existència d'aquests animals. M'agrada molt la relació que crea entre el genet i el drac, i com tenen un lligam més profund del que sembla a primera vista.

"No et pressionaria tant si no pensés que no ets prou fort per resistir-ho."

Tot i que el llibre té moltes pàgines (és un bon totxo), a mi em van passar volant i com ja us he dit,el vaig devorar amb dues nits comptades. La narració em va agradar molt i tot i que no hi han diàlegs constants, no es fa gens pesat. A part, l'acció constant i la tensió em va fer que sempre estigués alerta a la lectura perquè certament a cada capítol era una bomba d'informació nova que em deixava amb la boca oberta. 

Durant aquesta relectura del llibre, la relació que té el protagonista amb el Broom, m'ha recordat moltíssim a la relació entre la Viana i el Llop al llibre Allà on els Arbres canten.

Un dels aspectes que és característic de les novel·les fantàstiques que he llegit de moment, és l'epíleg on es narra una escena que al principi del llibre no saps que està passant, però un cop vas avançant amb la lectura ja la comences a relacionar amb els fets que estan passant. M'encanta que els escriptor i escriptores facin això!

Ara mateix estic llegint el següent, que s'anomena Eldest i de moment segueix la línia del primer, així que estic bastant contenta.

" És molt fàcil que passis de caçador a presa."

En definitiva... Eragon és un llibre meravellós, ple d'aventures i emocions que et faran quedar-te tota la nit en vetlla llegint. Si t'agraden els animals fantàstics, les batalles i la fantasia, Eragon és una lectura obligatòria. 

Heu llegit el llibre? Havíeu sentit a parlar de l'autor? Què en penseu? Us crida l'atenció?

                                                                ❊ Us espero als comentaris ❊

        


ARIA

divendres, 6 de maig del 2016

PETITS PLAERS DE LA VIDA

Hey Angels!

Avui us vull parlar sobre els meus petits plaers de la vida preferits...

ANAR A DORMIR AMB ELS LLENÇOLS ACABATS DE RENTAR. M'encanta anar a dormir i sentir l'olor del suavitzant de la rentadora.

ACABAR UN EXAMEN. La satisfacció que sento cada vegada que acabo un examen que m'he preparat bé no té punt de comparació amb res.

TENIR OBJECTIUS m'emociona.



ESCOLTAR LA MÚSICA A TOPE I SENTIR-TE COM SI ESTIGUESSIS EN UN VIDEOCLIP. Qui no ha fet mai això?

L'OLOR I SO DE LA PLUJA. Sóc d'aquelles persones que el so i l'olor de la pluja em perd, em dóna una sensació de pau i tranquil·litat. 

DEIXAR CAURE AIGUA CALENTA A L'ESQUENA A LA DUTXA. Parlant de coses relaxants, la sensació de l'aigua calenta per l'esquena durant un dia cansat és la glòria.



TENIR TOT EL DIA PER ENDAVANT. Aixecar-me i saber que no haig d'entregar cap treball ni estic pendent de cap tema "important"és una sensació que passa cada 3774747 anys, però quan passa s'aprecia, i molt.


ARRIBAR A CASA I POSAR-ME EL PIJAMA. Sóc una persona de pijama, m'encanten els pijames, m'encanta portar pijama. 


DESPERTAR-TE AL MIG DE LA NIT I VEURE QUE ENCARA ET QUEDEN UNES QUANTES MERAVELLOSES HORES DE SON. 

EMOCIONAR-ME AMB LLIBRES/PEL·LÍCULES/SÈRIES. Jo sóc una persona que a les pel·lícules i sèries ploro a la mínima (amb els llibres em costa plorar més) i m'encanta la sensació. 

RIURE AMB ELS AMICS. Hi ha alguna cosa millor que passar una bona estona rient amb els amics sense poder parar?


















EL SO DE LES ONADES. 


L'OLOR A GASOLINA. Des de ben petita que m'ha agradat l'olor a gasolina, sóc l'única?


ESCOLTAR UNA CANÇÓ I QUE ET TRANSPORTI A UN MOMENT ESPECIAL. Bàsicament el meu dia a dia. M'agrada molt quan les cançons em transporten a records passats. 

ACARICIAR UN GAT I ESCOLTAR COM FA "RUM RUM". Quan fa uns anys encara teníem gata a casa, una de les millors sensacions era poder acariciar-la i escoltar com feia rum rum, en serio, si no ho heu fet mai, feu-ho, perquè és impressionant.

PENSAR I DIR LES MATEIXES PARAULES QUE UNA ALTRE PERSONA. Això és una cosa que sempre m'ha emocionat molt, algunes vegades és casualitat, però les meves preferides és quan coneixes tan a aquella persona que saps que li està passant pel cap. 








L'OLOR A SANT JORDI. Olor de rosa, olor de llibres.


























AQUEST PETIT RACÓ.... Vosaltres i tot el suport que em doneu cada dia : )




Això és tot per avui! Espero que us hagi agradat aquesta entrada! Coincidiu amb mi? Quins són els vostres petits plaers preferits? 

Us espero als comentaris 




ARIA
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...