divendres, 27 de març de 2015

Ressenya: La canción número 7

Hey Angels!

Avui us porto un llibre que... va començar molt bé però que va acabar com un nyap. 





Títol: La canción número 7


Escriptora: Lena Blau


Editorial: Temas de Hoy


Pàgines: 480


Saga: llibre únic


Etiquetes: Amor realista






Blanca, una joven insegura e introvertida, espera en una estación de tren a Carlos, un prometedor estudiante de Arquitectura que desde la muerte de sus padres se ha sumido en un peligroso abismo. Malhumorada y escéptica, aguarda a que él llegue , convencida de que el plan que ha trazado su madre para ayudar a  a ese chico no va a servir de nada. Pero lo que Blanca no se imagina es que nada será igual a partir de ese caluroso día de septiembre el apuesto e intrigante joven  conseguirá despertar en ella unas contradictorias sensaciones para las que no está preparada. Y, a pesar de que en un principio parecen detestarse, una canción de amor hará que todo cambie en su vida.

La canción número 7 és un llibre el qual vaig sentir a parlar fa uns quants mesos, ja que molts booktubers en parlaven molt bé. Un dia al Corte Inglés el vaig trobar en oferta per 5,99 € i el seu preu original era de 17,90€ així que el vaig comprar, òbviament. A part també em venia de gust llegir-me una història d'amor realista.

"Tienes tanto miedo a que los demás te conozcan que no te das cuenta de que así lo que en realidad evitas es conocerte a ti misma."

El llibre està narrat des del punt de vista dels dos personatges protagonistes la Blanca i el Carlos, cosa que m'ha agradat molt, ja que en certs moments era divertit veure els pensaments dels dos personatges. Aquesta narració fa que el lector connecti més amb els dos personatges ja que els arribes a conèixer més profundament que si el narrador només fos un. Això fa que puguis veure les dues parts de la història des de dues perspectives completament diferents i fa crear al lector la seva pròpia opinió sobre el que està passant. Un factor molt important durant la història és la música, com ja ve a dir el títol. És un factor molt important, el qual l'autora li sap treure profit al 100%. 

"La vida me ha enseñado que cuando menos te los esperas te puede arrebatar lo que más quieres, si previo aviso, sin piedad."

Un altre cosa que m'ha agradat molt és que els personatges es notaven molt ben treballats i estructurats, amb un passat al darrera, un caràcter i físic marcat. Tot i que no he arribat a emfatitzar amb cap dels dos. 
Per mi la novel·la es divideix en dues parts. La primera part és entretinguda de llegir, una història romàntica sense res fora de l'habitual, però la segona part cau en picat completament i em va fer desagradar molt el llibre. Trobo que els objectius de la novel·la ( és a dir els "nusos" de la història) cada dos per tres van canviant i això a vegades pot ser una qualitat bona per generar més tensió o intriga, però en aquest cas ho he trobat molt desfasat. 
Com ja he dit, cap el final la novel·la fa un gir de 180 graus cap a baix i això va ser també gràcies als dos protagonistes principals, sobretot la Blanca. Trobo que actua d'una manera narcisista a més no poder, infantil, que em va fer-li agafar una mania no sana, cada una de les accions, decisions que feia les trobava completament absurdes i em va fer treure de polleguera. Tot i que el final era bastant previsible, com totes les històries de la romàntica juvenil ( que com jo sempre dic: ja sabem com acabarà, el que ho fa diferent o màgic és la forma, el que passa, la història abans no s'acabi) no em va agradar la manera en la qual acabava, però no em vaig indignar gens ja que en aquell punt de la història m'era TOTALMENT indiferent, m'era completament igual si acabaven o no junts o si la tia Paca es moria ( no hi ha cap tia Paca, tranquils no és spoiler :'') ).  Potser si que hi van haver alguns girs a la trama inesperats, però no van ser suficientment "bons" per fer millorar l'horrorosa manera de ser de la Blanca al final del llibre. 

"Has de luchar para que la vida te conduzca hacia tus sueños y no te alejes de ellos. Sopesa muy bien cada decisión que tomes porque, aunque no lo sepas aún, por insignificante que parezca, te conducirá irrevocablemente a tu futuro."

No tenia planejat fer ressenya d'aquest llibre, ja que preferiexo fer de llibres que es mereixin una ressenya, però el llibre que tenia planejat de ressenyar encara no l'he acabat, així que el més recent que tenia era aquest. Almenys m'he pogut desfogar...

En definitiva un llibre que us agradarà si sou amants del gènere romàntic juvenil, però que personalment no m'ha agradat i m'ha deixat completament indiferent respecte als personatges o la història.

L'heu llegit? Sí? No? Què en penseu? Us hi animeu? Què en penseu de la portada? I del fet de la importància de les cançons i la música?



:) Us espero als comentaris : )

*NOTA: Comenteu o envieu-me un correu ( angelstofly365@gmail.com) tòpics dels quals voleu que parlem i intercanviem opinions en el següent debat dins de la sèrie dels tòpics de la romàntica juvenil i escolliré el que em sembli que dóna més joc per debatir.*










dissabte, 21 de març de 2015

Els llibres més importants durant la meva vida lectora

Hey Angels!

Ho sento per haver estat aquests dies desapareguda i sense contestar comentaris però és que aquesta setmana he participat en un intercanvi i he acollit una noia polaca. Durant la setmana, amb l'escola, anàvem a munt i avall per tota Barcelona i a part de que arribava morta a casa, no m'anava a posar escriure una entrada amb la noia polaca a casa.
En fi, avui us porto els llibres que més importants i que em van marcar més com a lectora. Els llibres estan ordenats cronològicament, és a dir,  començo amb els meus primers llibres que em van marcar més i acabo amb els últims. Harry Potter no es troba en aquest llistat perquè tal com vaig explicar en aquesta entrada, vaig veure primer totes les pel·lícules un munt de vegades abans de decidir-me per llegir els llibres i quan ho vaig fer em sabia tota la història com si jo mateixa l'hagués escrit.
Viatge al Regne de la Fantasia

Com la majoria de la gent, jo també vaig començar a llegir amb els llibres de Geronimo i Tea Stiltion. Són uns llibres que van marcar la meva primera part de la primària, ja que pràcticament només llegia Geronimo Stilton. He escollit primer viatge al Regne de la Fantasia ja que si no recordo malament va ser el primer que em vaig llegir de l'autor juntament amb "El Codi del Drac" de Tea Stilton. Aquests són els llibres de la meva infantesa durant primer de primària fins aproximadament quart de primària. Em va costar deixar-los de banda i començar a llegir coses noves però quan finalment ho vaig fer, vaig descobrir un nou món encara més extens per la imaginació i aquest llibre va ser...




La Vall dels Llops (Cròniques de la Torre)

Doncs si, el primer llibre que vaig llegir de "nens grans" va ser La Vall dels Llops. La meva germana gran els tenia, junt amb altres llibres de l'autora ( que per qui no ho sàpiga és Laura Gallego) i me'ls va deixar. Recordo que vaig trigar potser més d'una setmana en llegir-lo ja que era el meu primer llibre en "lletra petita" i sense dibuixos i estava molt emocionada. Durant les estones de lectura jo el portava i sempre patia per no acabar-me el capítol que estava llegint i haver-lo de deixar a mitges ( ja que tots sabem que els llibres de Laura Gallego acostumen a tenir capítols bastant llargs). De seguida vaig continuar amb el següent i per Sant Jordi d'aquell any vaig comprar-me els dos últims del qual el tercer el tinc firmat per la Laura donant lloc a una dedicatòria que ara és el subtítol del blog.


L'Arbre de les històries

Sobre aquest llibre ja m'heu sentit a parlar moltes vegades i està tot explicat en aquesta entrada. Aquest potser era més infantil però em va marcar moltíssim. 
No sé que més dir ja que ho tinc tot dit. Si teniu algun germà o germana més petits, algun cosinet no dubteu a regalar-li, ja que és un llibre que va fer-me enganxar-me a la lectura més i més fins al punt on sóc ara.
És una història molt tendre amb un missatge molt colpidor i que els amants de la lectura sabem apreciar a la perfecció. 







Allà on els arbres canten

Aquest llibre entraria sense cap mena de dubte al meu top 5 de llibres preferits. Havent llegit Les cròniques de la Torre, L'emperadriu dels Eteris ( i algun més) quan la Laura va treure aquest nou llibre el vaig comprar en seguida. 
No sé com expressar el que sento per aquest llibre cada cop que el llegeixo o l'obro. Desitjaria poder-lo tornar a llegir per primera vegada un altre cop, per reviure la la dolça, magnífica sensació que em va deixar el final d'aquesta meravellosa història. Ho tenia tot, ho té tot... Simplement em va agradar massa, els girs de la trama, els personatges, el meu gènere preferit ( fantasia)... La Laura va fe el llibre perfecte per a mi. Simplement si no l'heu llegit, llegiu-lo perquè val molt la pena.


La Resistència (Memòries d'Idhún)

( Aquí és quan us comenceu adonar que el 90% dels llibres més importants per a mi són escrits per la Laura Gallego). 
Després d'Allà on els Arbres canten, necessitava més Laura Gallego així que li vaig demanar a la meva germana que me'ls deixés... OH DÉU MEU! La trilogia d'Idhún també és situaria al meu top 5 de llibres preferits. En serio girs de la trama que no m'esperava, un regne màgic, gènere preferit, el meu primer amor literari. Simplement va ser massa. Vaig pràcticament obligar als meus amics a llegir-se els llibres i més o menys ho vaig aconseguir, estava tota l'estona pensant en marxar de l'escola només per anar a llegir i veure com continuava... i juntament amb Allà on els Arbres canten van ser els meus primers llibres de literatura juvenil, i des d'aleshores, no he parat.

En Flames

En flames, el segon llibre de la trilogia dels Jocs de la Fam. He posat aquest, perquè és el meu preferit. Aquests van ser els primers llibres distòpics de literatura juvenil ( a part dels de la Laura Gallego) que llegia. N'havia sentit a parlar i la meva germana també els tenia. Un dia d'estiu a l'acadèmia on anava van posar la primera pel·lícula en anglès. El tros que vam veure em va agradar tant que quan vaig arribar a casa els hi vaig demanar a ma germana. Els llibres em van fascinar, no havia llegit mai res semblant. Però quan em va agafar més fort va ser uns mesos després quan es va estrenar la segona pel·lícula. No vull dir res més, perquè tothom ja sap com de meravellosos són aquests llibres així que si sou del 0,0001% de la gent que encara no se'ls ha llegit, no sé a que espereu la veritat. 

Leal

Aquest llibre és molt important per a mi com a lectora perquè malgrat molta gens no li agrada aquesta última part a mi em va encantar amb majúscules. Vaig trobar cada pàgina perfecte. No vull entrar gaire a la trama perquè ho tinc bastant borrós ja que fa un any que el vaig llegir. És important perquè és l'únic llibre que m'ha fet plorar, plorar de veritat, durant hores. No vull entrar en spoilers, però els que us l'heu llegit ja sabeu de que parlo. El final el vaig trobar molt adequat però això no vol dir que no em fes pena. I per aquest motiu, perquè ha sigut "el" llibre que m'ha fet plorar més, en el nivell de parar de llegir perquè no podia continuar llegint, ja que no veia res per culpa de les llàgrimes. 




Aquests són els llibres més importants ( de moment ) durant la meva vida lectora...



Quins són els vostres? Coincidim en algun? Què en penseu dels llibres que he nombrat? Ja teniu a les vostres mans el nou llibre de Laura Gallego o no sóc l'única que encara no el té?


:) Us espero als comentaris :)









divendres, 13 de març de 2015

Ressenya: Junts

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya d'un llibre que feia temps que esperava i que gràcies a l'editorial La Galera finalment l'he pogut llegir




Títol: Junts


Saga: Trilogia


Escriptora: Ally Conde


Editorial: La Galera


Pàgines:361


Etiquetes: Distopia
No desafiïs mai
el joc de l'amor
La Cassia viu en una societat aparentment perfecta. No hi ha malalties ni diferències. Els funcionaris ho controlen tot, el menjar, la feina, les estones de lleure, la data de la mort i la persona que ha de ser la teva parella. I la Cassia, ara que té disset anys, s?enfronta a la festa de l'aparellament, on coneixerà la parella que la societat ha triat per a ella. La cara que hi veu, la d'en Xander, no la sorprèn: han estat amics d?infantesa. Però un cop a casa, quan visualitza les dades de la targeta, apareix una altra cara. I a partir d'aquell moment, davant de la Cassia s'obre un món inquietant i ple d'incertesa i prohibicions que podria fer trontollar tot el seu sistema de vida.


Buff si feia temps que en sabia d'aquesta trilogia. Aquests llibres eren d'aquells que estaven a la meva wishlist des dels principis dels segles però que mai acabava comprant... Quan l'editorial la Galera va col·laborar amb mi vaig dir-me- Aquesta és la meva- i finalment vaig poder-me llegir aquest llibre del qual parlarem avui. 

"Ara que he descobert com volar, quina direcció hauria de seguir enmig de la nit?"

Junts ens presenta un món distòpic on tot està controlat pels funcionaris: el menjar, la feina, les estones de lleure, la teva parella, quan morir... aquesta societat aparentment perfecte i que es basa en l'estadística i la probabilitat. Ens presenta la Cassia una noia que té 17 anys i com totes les altres va al seu banquet d'aparellament on li assignaran la seva parella ideal... I aquí és on comença la història (literalment). 
Trobo que l'autora ha sabut crear una societat ben estructurada i treballada, encara que al meu gust, no ha sapigut distribuir bé la informació sobre aquest nou món que se'ns presenta. El factor de la creativitat es va perdent poc a poc, ja que el fenomen de les distopies va a més, però tampoc ho he volgut tenir gaire en compte. Com acabo de dir, la societat que ha creat m'ha agradat força i el que més m'ha agradat és que en un bon principi em va fer pensar que la societat de la Cassia tampoc era tant dolenta... al cap i a la fi, no hi havien malalties, tenies una bona vida assegurada... però a la vegada que la protagonista ho fa, em vaig anar adonant que no voldria una vida com la que tenen, per molt que signifiqui malalties, atur, crims...

" No vagis dòcilment"

La protagonista m'ha caigut molt bé i podríem dir que és el plat fort del llibre, el que  més m'ha agradat d'ella és que és decidia i alhora de mostrar els seus sentiments, els demostra i punt ( i no es passa mitja novel·la sense decidir-se i negant el que és evident -GRÀCIES-), perquè si amics i amigues, en efecte, en aquest llibre hi apareix un triangle amorós. No és que em desagradin però en general no els prefereixo. Sóc totalment "Team Ky" ja que el Xander és com si fos el seu germà... però només he llegit el primer llibre de la trilogia així tot pot canviar. En aquesta primera part potser es centra més amb el Ky que no pas amb el Xander i això m'ha agradat bastant ja que trobo que el Ky té més coses a aportar i a dir a la trilogia. He de dir que respecte l'amor me'ls crec els dos, és a dir són creïbles, però en certs moments m'ha fet ballar, ja que a veure entenc perfectament que te l'estimis un munt Cassia però siguem sincers, tampoc fa tant que us coneixeu de debó... En serio li declares amor incondicional i el sentit de la teva vida? Aquí no sé si creure-m´ho del tot, em va fer ballar el cap...

"Estar amb en Ky, estar amb en Xander: les dues coses són com exposar-se a la llum. Diferents classes de llum, però no hi ha foscor en cap d'elles."

Per acabar vull mencionar dues últimes coses, primer de tot la ploma de l'autora. No sé si és perquè vaig agafar el llibre en la setmana equivocada         (post-exàmens) però se m'ha fet bastant dens i avorrit, i el que no ajuda gens és que no abunden gens els diàlegs i tota l'estona llegim els pensament de la Cassia, normalment això no em suposa cap problema, però en aquest cas se m'ha fet bastant pesat, sobretot en les parts les quals no hi havia tensió o intriga. I finalment ja per acabar vull fer menció a la portada ( han conservat la mateixa que l'original), crec que representa totalment l'essència de tot el primer llibre, on la bombolla seria la societat i la noia de l'interior la Cassia, la bombolla no la deixa aixecar-se ni moure's amb total llibertat, només la justa per no causar problemes i la manté  aïllada i ignorant de la resta del món, pot ser una tonteria però encara que la portada sigui bastant "simplona" guanya molt per aquest fet. 

Cotinua amb Camins Creuats també publicat en català per La Galera.


En definitiva, un llibre amb una història distòpica com moltes d'altres que t'introduirà en una nova societat on podràs frustra-te, llegir poesia prohibida, emocionar-te... junt amb els protagonsites, amb un triangle amorós poc desenvolupat en aquesta primera part i que et farà apreciar la cultura ( sobretot la poesia) que tenim al nostre abast. 

( potser seria més un 3,7... però vaja ja fa el fet)


Heu llegit el llibre? Sí? No? Us va agradar? Què en penseu de les distopies? Es repeteixen? O encara n'hi han algunes d'originals? Què penseu dels triangles amorosos?



:) Us espero als comentaris :)







divendres, 6 de març de 2015

Debat: Els tòpics de la romàntica juvenil ( I )

Hey Angels!

Avui us porto una entrada que feia temps que portava pensant, ja que és un tema que em toca bastant la  moral, els nombrosos tòpics que podem trobar en la majoria de llibres de romàntica juvenil. 


Del primer que us vull parlar és la típica història del noi dolent, la noia nova amb un passat fosc i que vol començar una nova vida. Noi s'acosta a la noia       (Aquest noi òbviament guapíssim) i la noia primer es nega i poc a poc va cedint (Dada important: els personatges s'enamoren incondicionalment i profundament amb tant sols unes setmanes - amb sort- d'haver-se conegut). Noia fa que el noi canvii i deixi de ser passota... 
Aquest llibres on podem trobar aquest noi malote, acostuma a ser massa controlador i "sobreprotector" i aquí és on em comença a treure'm de polleguera. Jo puc entendre que un tret de la personalitat d'una persona sigui que sobreprotegeix a la gent que estima, de la qual es preocupa... però hi han uns límits i una ratlla entre preocupar-se, acosar i tractar a les noies/dones com a propietat. Aquests tipus de novel·les fan que moltíssimes (sobretot) lectores busquin un model de relació com el d'aquests reportatges perquè troben "bonic" aquest tipus d'amor. Un d'aquests missatges que us deia que transmeten aquests tipus de llibres és que si un noi va al llit amb moltíssimes noies és molt "guai" en canvi si és al revés, la noia se li diu "guai"?  

La meva experiència amb aquest tipus de llibre és que acostumen a ser molt adictius, però quan et pares a analitzar l'escena i les reaccions dels personatges és horrorós, absurd i masclista a més no poder, i em costa pensar com alguna persona de la terra li poden agradar aquests tipus d'històries. Potser l'entrada va més dirigida a l'exemple que he llegit jo i m'ha indignat completament que és Maravilloso Desastre. Que com us he dit és un llibre que me'l vaig polir en una tarda i la meva reacció en acabar-lo va ser bona tot i que mentre el llegia anava pensant... -si no fos tant sobreprotector la història seria molt millor...- però el personatge masculí ho era i en extrem, un extrem en el qual el noi tractava com a propietat al noia, i la noia es deixa! ( altre punt important). Per tots aquests motius és pel qual no llegiré la famosa saga After de la qual tothom parla i molts m'heu preguntat per ella als comentaris. No la penso llegir perquè em temo que moltes de les coses que he expressat avui les trobaria a aquesta saga així que sincerament passo... En un principi volia llegir-lo només pel fet de poder opiniar al respecte, ja que sobre el llibre d'After no puc fer cap crítica justificada sino més que supocisons que em faig sobre com deu ser.
Tinc preparadt una sèrie de debats que entren en aquesta categoria de tòpics que podem trobar a la literàtura romàntica juvenil, així que pròximament hi hauran més. 
Ja sé que m'enrotllat una mica però la veritat és un tema que no soporto i m'indigna molt ( MOLT )...

Així que... què en penseu? Us agraden aquests tipus de llibres? Sí? No? N'heu llegit algun així? 

Recordeu que això és un debat espero que expresseu la vostra opinió al respecte...


:) Us espero als comentaris :)



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...