divendres, 6 de març de 2015

Debat: Els tòpics de la romàntica juvenil ( I )

Hey Angels!

Avui us porto una entrada que feia temps que portava pensant, ja que és un tema que em toca bastant la  moral, els nombrosos tòpics que podem trobar en la majoria de llibres de romàntica juvenil. 


Del primer que us vull parlar és la típica història del noi dolent, la noia nova amb un passat fosc i que vol començar una nova vida. Noi s'acosta a la noia       (Aquest noi òbviament guapíssim) i la noia primer es nega i poc a poc va cedint (Dada important: els personatges s'enamoren incondicionalment i profundament amb tant sols unes setmanes - amb sort- d'haver-se conegut). Noia fa que el noi canvii i deixi de ser passota... 
Aquest llibres on podem trobar aquest noi malote, acostuma a ser massa controlador i "sobreprotector" i aquí és on em comença a treure'm de polleguera. Jo puc entendre que un tret de la personalitat d'una persona sigui que sobreprotegeix a la gent que estima, de la qual es preocupa... però hi han uns límits i una ratlla entre preocupar-se, acosar i tractar a les noies/dones com a propietat. Aquests tipus de novel·les fan que moltíssimes (sobretot) lectores busquin un model de relació com el d'aquests reportatges perquè troben "bonic" aquest tipus d'amor. Un d'aquests missatges que us deia que transmeten aquests tipus de llibres és que si un noi va al llit amb moltíssimes noies és molt "guai" en canvi si és al revés, la noia se li diu "guai"?  

La meva experiència amb aquest tipus de llibre és que acostumen a ser molt adictius, però quan et pares a analitzar l'escena i les reaccions dels personatges és horrorós, absurd i masclista a més no poder, i em costa pensar com alguna persona de la terra li poden agradar aquests tipus d'històries. Potser l'entrada va més dirigida a l'exemple que he llegit jo i m'ha indignat completament que és Maravilloso Desastre. Que com us he dit és un llibre que me'l vaig polir en una tarda i la meva reacció en acabar-lo va ser bona tot i que mentre el llegia anava pensant... -si no fos tant sobreprotector la història seria molt millor...- però el personatge masculí ho era i en extrem, un extrem en el qual el noi tractava com a propietat al noia, i la noia es deixa! ( altre punt important). Per tots aquests motius és pel qual no llegiré la famosa saga After de la qual tothom parla i molts m'heu preguntat per ella als comentaris. No la penso llegir perquè em temo que moltes de les coses que he expressat avui les trobaria a aquesta saga així que sincerament passo... En un principi volia llegir-lo només pel fet de poder opiniar al respecte, ja que sobre el llibre d'After no puc fer cap crítica justificada sino més que supocisons que em faig sobre com deu ser.
Tinc preparadt una sèrie de debats que entren en aquesta categoria de tòpics que podem trobar a la literàtura romàntica juvenil, així que pròximament hi hauran més. 
Ja sé que m'enrotllat una mica però la veritat és un tema que no soporto i m'indigna molt ( MOLT )...

Així que... què en penseu? Us agraden aquests tipus de llibres? Sí? No? N'heu llegit algun així? 

Recordeu que això és un debat espero que expresseu la vostra opinió al respecte...


:) Us espero als comentaris :)



27 comentaris:

  1. Eiii!!
    Completament d'acord amb tu Aria!!! Jo ara estic llegint la famosa trilogia Cinquanta ombres d'en Grey i és pràcticament el mateix però per un públic adult... El primer llibre va ser bastant masclista però en aquest cas, el protagonista té un perquè per ser d'aquesta manera, en canvi normalment en la majoria d'aquests llibres que dius tu així més juvenils, són així perquè si i prou!
    En el meu cas, el primer de Cinquanta ombres em feia ràbia el protagonista perquè odio el masclisme però hi ha una cosa de llibre que t'enganxa, que és el misteri de voler saber perquè aquest home és així, què li va passar en el passat.

    En fi, molta raó haha!
    Ens llegim<3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      Gràcies per participar al debat!
      M'alegro de que coincidim amb aquest tema! la veritat és que buff se'm fa molt difícl entendre una persona que li "enamoren" aquests tipus de llibres....

      Ja em diràs que tal acaba ; )

      Parleem <4<4<4<4

      Elimina
  2. Hola!
    Jo pense el mateix, però no me'ls puc llegir... Sempre acabe deixant-los a mitges perquè no puc suportar als protagonistes, i ara estic a una fase a la que em negue rotundament a llegir qualsevol llibre d'aquesta mena. Havia sentit parlar de Maravilloso Desastre i de Cinquanta Ombres d'en Grey, però en el meu cas estic farta de veure bones recomanacions d'After. Tu l'has llegit? Perquè jo a soles he llegit una pàgina i ja sé que no m'agradarà... És massa per a mi.
    Completament d'acord amb tu.
    Ens llegim!!! ^-^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Com ja he dit a l'entrada, no, no l'he llegit ( i com tmb he dit a l'entrada) no ho penso fer en un futur, concideixo amb tu, simplement no és per a mi... sé que l'acabaria odiant, a part com que ja sabia que no me'l llegiria li vaig demanar a una amiga que se l'havia llegit que m'expliques com acababa i q bàsicament em fes una ressenya amb spoilers i em va explicar tot, així que definitivament NO

      Gràcies per participar!!

      Petons <4

      Elimina
  3. Jo crec igual, pero a mi em passa que m'enganxa, m'agrada, i mes tard quan penso en els personatges, la historia, etc. Es quan me n'adono del caràcter sobreprotector i de vegades masclista. Jo si que m'estic llegint After (ahir vaig començar el 3) i aixo es feia notar molt sobretot al primer llibre. En el 2 la noia comença a imposarse mes i nomes deixa que la tracti el noi aixi fins a cert punt.
    Petons ❤

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      Gràcies per participar!
      T'entenc totalment, ja em diràs a veure que tal la saga i el tercer llibre perquè he sentit dir que el tercer ja és encara pitjor que els dos primers... almenys això és el que diu la gent! a veure q tal!

      Parlem <4

      Elimina
  4. Hola Aria!

    Coincideixo 100% amb tu! No he llegit "Maravilloso Desastre", ni "After" ni cap llibre semblant perquè l'argument no em cridava gens l'atenció i sé que no ho faré mai. Sincerament no puc amb les històries romàntiques d'aquest tipus perquè no crec en això de que els pols oposats s'atreuen, dues persones de caràcter igual o molt similar es poden agradar i fer una bona parella, a més cal recordar que no som imants ni objectes; tot i que aquestes similituds s'han escoltat des de sempre i segurament serà així durant molt de temps.
    Sovint crec que moltes autores, perquè crec que la majoria d'aquestes històries les escriuen dones, cauen en la "temptació" d'aquest tòpic perquè saben que és fàcil tenir èxit, però el que, crec, des del meu punt de vista, és que això no és just! Per què si no perquè tantes dones han lluitat per la igualtat de sexes? Després apareix això i tornem al mateix bucle de sempre.

    Parlem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      M'alegra que coincidim, jo també estic completent d'acord amb el que has dit al comentari. Tot i que jo crec que a vegades dues persones completament diferents si que es poden arribar a atreure... no sé almenys és el meu punt de vista.

      Gràcies per participar al debat!
      Parlem<4

      Elimina
    2. Hola!
      Jo no nego que dues persones diferents no es puguin atreure, potser m'he explicat malament, però tampoc crec que sempre sigui així o que hagin de ser casos tan extrems, com a vegades els pinten.

      Parlem!

      Elimina
  5. Hola gent!

    Justament no m'ha sorprès gens la teva posició Aria! Recordo una entrada en la que et vaig comentar sobre en Peeta, dient que m'agradava justament perquè trenca amb els prototips de nois en les novel.les per adolescents i vas estar d'acord amb mi!

    M'ha agradat molt aquesta entrada, sobretot per veure que tu tampoc et llegiràs After! Les meves companyes de classe estan enganxadíssimes (els hi va perfecte ara que tenim trimestrals XD) i m'inflen el cap perquè el llegeixi... Però els trets que li resalten al llibre són precisament els que em convencen que no me'l llegeixi: el noi va de "malote", INSULTA a la noia, la tracta com un objecte... Increïble que elles vulguin una relació així!

    En fi, jo també m'he desfogat un xic jajajaja que vagi bé i espero amb ganes la propera entrada del debat!

    Fins aviat,

    Núria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Si ja ho recordo el comentari : )
      Si la veritat és que jo prinipalment només el volia llegir perquè tothom parlava meravelles del llibre i volia saber que era tant perfecte que feia tothom parlar, però despprés vaig veure varies resssenyes on deien tot això que he expressat avui i definitivament NO me'l penso llegir, però buenu per gustos colors ; )
      Moltíssimes gràcies per participar!
      Parlem <4<4<4<4

      Elimina
  6. Hola!
    No m'he pogut estar de participar jejej :) Ja saps el que penso jo d'aquestes noveles. No em sembla bé, però les llegeixo igual i no és culpa meva ehh! És que són massa adictives i clar, no tinc prou força de voluntat per resistir-me jajaj

    T'has quedat descansada ehh :)

    Ens veiem <3

    Clar's4

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      molt malament clara! aquesta força de voluntat :'')
      Si m'hi he quedat molt ja ho saps ajajajajjaja ; )
      Parlem <4<4<4<4

      Elimina
  7. Hola! jo em vaig llegir Meravellós desastre i al principi, no sé per què, em va agradar. segurament o vaig llegir-ho d'una manera molt superficial. però vaig llegir moltes ressenyes que deien això, que el protagonista (travis) és molt masclista, possessiu... vaig tornar-me'l a llegir i vaig descobrir que aquell personatge era horrible, un controlador i molt possessiu. a vegades et cal llegir des d'un altre punt de vista i des d'una altra perspectiva per adornar-te de la realitat. Bé, jo penso que cada vegada que llegeixes un llibre hi descobreixes coses noves, que és el que em va passar a mi amb Beautiful Disaster i no em va agradar gens gens.

    Moltes gràcies per l'entrada! a vegades ens agrada aquest amor fàcil i aparentment idílic però no és real, no és real ni 50 ombres ni Beautiful Disaster, però no és res més que personatges esterotipats amb una noia bastant tonta i que no sap decidir per si mateixa i un noi controlador i masclista.

    Per cert, Feliç Dia de la Dona Treballadora :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Buff no podria estar més d'acord! en tot el que has dit coincideixo 100 per 100 i cal remarcar el que has mecionat de llegir el mateix llibre varies vegades per adonar-te de coses noves.
      M'agradaria contestar-te amb un comentari més llarg, però ho has deixat tot tan clar que crec q ja no queda res més a dir!
      Gràcies per deixar la teva!

      Parlem <4

      Elimina
  8. Algu tenia que parla sobre aixo i ja era hora. Em canso de veure tants topics en una novela juvenil, el noi aquest que dius guapisim pero que es dolent, i la noia que es una pobra que s'enamora. A mes tambe es veritat que es veu molt poc una noia "guai". Tambe estic d'acord que a vegades a mi tambe m'adicten aquest llibres pero un cop et pares a pensar veus que es un llibre mes i es la mar d'absurd. Jo a mes tambe he vist molt el triangle amoros. Es una cosa que de vegades pot ser guai i bona por una historia d'amor pero a vegades et canses.

    Ens lleguim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Ui m'has fet recordar d'una cosa que he mencionat a l'entrada, aquests llibres també ens donen una imatge equivocada de la realitat, ens fan veure que el noi "malote" és super guai per beure, saltar-se les normes... en canvi ens venen una noia estudiosa, que no beu i ens ho venen com una cosa horrible i dolenta!!
      En fi... gràcies per participar!

      Parlem<4

      Elimina
  9. Heey!!
    Des de la linia dos, que has començat he sabut que et refereries a Marevellos desastres, jajaj, i si a mi em va agradar i molt el principi, pero despres reflexionant, vaig veure que el Travis es massa sobreprotector, i massa "tipic", i que Marevellos desastre no era tan bon llibre com em pensava, aixo si el vaig disfrutar i s'em va fer addictiu,
    I fas be en no llegirte After si no tagraden aquest tipus de llibre, perque jo quan em vaig lllegir el primer, va ser : a quin llibre em recorda? ah si a marevellos desastre! perque te moltes (moltisimes) semblances i malgrat canvii en algun lloc, tampoc et perds res, aixo si, es addictiva i la disfrutes!
    Petooons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      AJJAJAJAJ si ; ''')
      Si és el que tothom en diu, perquè si me l'hagués arribat a llegir arribo a fer una ONG contra aquests llibres :''''')
      Gràcies per participar!!! <4

      Elimina
  10. M'agrada molt aquest debat! A mi tambe em va agradar maravilloso desastre quan me'l vaig acabar pero quan t'hi pares a pensar veus tot el masclisme que hi ha i pfff...
    Podries fer aquesta secció per parlar d'altres topics de la literatura juvenil? Perque hi ha un munt i aixi ens podriem desfogar tots com ara jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Si aquesta era la idea! ja ho he explicat al principi de l'entrada i al t´titol d'aquesta posa I així que si... seran una sèrie de debats sobre els tòpics, concretament al romaticisme que és un hi solen haver-hi més!

      Gràcies per participar i dir la teva ; )

      Elimina
  11. A mi tampoc m'agrada gens... Típica serie-película americana sempre comença amb: Hola, em dic Elizabeth i bé... simplement sóc l'Elizabeth... I aquell es en Bob (?), i és... ufff ja veieu, guapissim bla bla bla i mai l'aconseguiré"... Em treu moltíssim de pollaguera aquest tipus d'inicis perquè donen l'imatge d'una dona insegura i incapaç, i que per sobre de tot, només serà feliç amb un noi al costat. I jo crec que aquest estereotips s'han de trencar perquè nosaltres, les noies d'aquest segle som valentes i aconseguim les coses per nosaltres mateixes i no som "simplement l'Elizabeth", som "l'Elizabeth, una persona increible amb la capacitat d'aconseguir tot el que es proposa". Saps, es aquesta opinió la que hem de canviar sobre nosaltres mateixes. Ole el teu post!!!

    PD: Feliç 8 de Març

    ResponElimina
    Respostes
    1. buaa quanta raó! en realitat una persona també pot ser completament feliç sense parella! i buff trobo que no hi han més paraules ho has dit tot tu, no sé que més dir-te :'')
      Gràcies per deixar la teva opinió de la qual coincideixo 100%... buff com he vist que ha tingut tant d'èxit hauré d'augemntar el nombre de debats que volia fer sobre aquest tems dels tòpics!

      Gracies per tot <4

      Elimina
  12. Jo vaig llegir maravellos desastre i era massa adictiu per deixarlo, sé que és masclista i això pero aquest em va agradar. El que si que no soporto és After, és encara pitjor! No soporto el caracter dels personatges i com poden ser tant inocents!

    ResponElimina
  13. Per gustos colors!

    Gràcies per participar al debat preciosa <4

    ResponElimina
  14. Hola, acabo de descobrir el teu blog i ja m'he n'he enamorat només al veure aquesta publicació. Estic taaaaaan d'acord amb tu! No m'agraden gens aquests tipus de llibres més que res perquè se que això passa a la realitat i em treu molt de polleguera. Hi ha noies que volen una relació així i la resposat és que NO ho haurien de voler. Un bon exemple es After, que mira me'l vaig acabar perquè mai deixo un llibre a mitges que sinó... No entenc com en Hardin pot ser així i com la noia es deixa!

    Enfi, que m'ha encantat aquesta entrada i a partir d'ara penso visitar més el teu blog!

    Judit

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola

      Moltíssimes gràcies! m'alegro que pensis com jo!! <4 si la veritat jo tampoc ho entenc!!!
      Moltes gràcies de nou i per deixar la teva!
      Espero veure't per aquí!! <4

      Elimina

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...