diumenge, 29 de juny de 2014

Portda oficial d' "ORIGIN"

Hey Angels!

Acabem de saber la portada oficial de la quarta part de la saga LUX anomenada Origin!
Aquesta saga consta dels següents llibres:


0,5.Shadows ( Tracte sobre el Dawson) edició en anglès


1.Obsidian

2.Onyx

3.Opal

3,5.Obsession ( Tracte sobre un Arum)


4.Origin ( Serà publicat a Espanya cap al Setembre)


5.Opposition ( Serà publicat a Espanya l'any que ve )

?






Doneu-li una oportunitat a aquesta saga perquè us ho passareu molt bé, riureu molt ( MOLT). NO llegiu tota la sinopsi ja que la part del final està plena de SPOILERS! 
Espero poder fer una ressenya ja del primer llibre ja que em va enamorar!





Ressenya: Pandemònium

Hey Angels!

Avui us porto Pandemònium, la segona part de la trilogia Delirium. Abans de tot dir-vos que si no heu llegit Delirium, aquí us deixo la ressenya que vaig fer. Si no heu llegit el primer de la trilogia no continueu llegint.




Escriptora: Lauren Olvier
Pàgines: 351
Persona: 1a Persona
Trilogia:  Delirium, pandemònium, Rèquiem.
Altres llibres: Delirium stories
Etiquetes: Distòpia, amor, amistat, aventures, acció.
Imatge portada:



ABANS

Una vida controlada, segura, sense sorpreses,
però anodina i buida.

ARA

La llibertat, però una llibertat 
plena de dubtes i renúncies.

La Lena ha pogut escapar-se
de la terrible cura, i viu refugiada en territori
salvatge, amb la resistència.
Però ha hagut de pagar
un preu molt alt
per tot això: ha perdut l'Àlex.

I també s'ha hagut d'esforçar a esborrar 
els records.
El passat no és més que pols.
La vida d'abans  ja no existeix.
I la Lena d'abans, tampoc.

Val la pena una llibertat que et fa 
perdre tot allò que estimes?





Lena: La Lena en aquest segon llibre, canvia molt. Aprèn a sobreviure, a viure sense la raó del qual va fer el que va fer.En aquest llibre tot i que em continua agradant el personatge hi han vegades que no m'agrada com actua. És molt forta ja que es troba sola, sense ningú, sense llar. 


Julian: En Julian, primer em va caure molt malament. Creia tant amb la cura, malgrat que el pogués matar. Però després em va començar a caure tant bé! Trobo que va ser molt valent, al deixar-ho tot. Ja que ell estava molt més vinculat al sistema perquè el seu pare és el cap de l'ASD ( Amèrica sense deliria).







Però l'antiga Lena també és morta.
La vaig enterrar.
La vaig abandonar rere una tanca, rere una cortina de fum i flames.




Com a mínim, quan dormo, puc somiar en l'Àlex, puc somiar que visc en un món diferent.



No existeix l'abans, només l'ara; i el que vindrà després.


Si ets intel·ligent, et preocupes pels altres. I si te'n preocupes, els estimes


Els noms ja no tenen cap significat. El passat és mort.


 CONTÉ SPOILERS DEL PRIMER I SEGON LLIBRE

Aquest llibre per a mi és el pitjor de tota la trilogia ( en ordre 1. Delirium, 2. Rèquiem i 3. Pandemònium), perquè trobo que la Lena l'únic que fa amb el Julian és com substituir-lo per l'Àlex. Crec que la Lena al final si que l'acaba estimant una mica, però no tant com l'Àlex. 


Li agrada el Julian però estima l'Àlex.

I sobre el final...


El final ja el sabia. No perquè hagués llegit cap Spoiler ni res sinó perquè... A part de que ja m'ho suposava, cada llibre que llegeixo, sempre, sempre miro l'última frase..., i l'última frase del llibre és:

"Un noi que ha tornat de la mort. L'Àlex."


Quan  ho vaig llegir ,va ser...


Si si! l'Àlex estava viu!!!! 


Necessitava arribar al final del llibre per veure que passava!!!!


Abans de tot haig de dir que sóc TEAM ÀLEX, però no va ser com els altres llibres on ens presenten un triangle amorós. He hagut d'acabar Rèquiem per decidir-me. Perquè la veritat és que no em sabia decidir, i MAI m'havia passat, sempre n'hi ha un que t'agrada més (Aquest és l'Àlex) però em va costar donar-me compte.



4/5 Angels!

Us va agradar el segon llibre? 
Què sou team Julian o team Àlex?

Comenteu!
o
envieu-me un correu a:

angelstofly365@gmail.com







divendres, 27 de juny de 2014

Ressenya: No està escrit a les estrelles

Hey Angels!

Des del primer dia que vaig crear aquest blog, tenia moltíssimes ganes de fer aquesta ressenya, ja que aquest llibre em va enamorar! però volia esperar-me fins que faltés poc per a la pel·lícula. Doncs...





Escriptor: John Green
Pàgines: 294 ( edició de butxaca)
Persona: Primera persona
Etiquetes: Vida, càncer, amor, amistat, superació, realista.
Imatge portada:




Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.


Hazel Grace:
Hazel Grace, és la nostra protagonista d'aquesta meravellosa i fantàstica història. És... la trobo molt valenta, tot i que no lluita contra super malvats, no escala edificis ni muntanyes ( tot i que escala la seva pròpia muntanya, potser més dura; el càncer), li van diagnosticar càncer als 13 anys i des de llavors tota la seva vida va canviar. Cada cert temps a l'hospital, medicines, pastilles, rellegeix el mateix llibre una i una altre vegada..., cada dia igual. Fins que coneix l'Augustus Waters. És un personatge tan real i... pròxim. 


Augustus Waters:

Aiiiiiix! el meu Augustus Waters! M'encanta aquest personatge, sempre aprofitant la vida sense pensar en el demà, viu per disfrutar, viu per ser feliç. Trobo molt Bonic com fa ser feliç a la Hazel, com la fa tornar a disfrutar de la vida. M'encanten les seves metàfores, les seves pors. ( De moment no vull posar cap SPOILER, ja parlarem d'aquest final a Opinió Personal)





Vaig en una muntanya russa que només puja- Augustus Waters


- No et mata si no l'encens- va dir quan la mare arribava a la vorera-. I jo no n'he encès mai cap. És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.
-És una metàfora- Augustus Waters



- I quina és la teva història, doncs?
-Ja t'he explicat a meva història. Em van diagnosticar quan...
- No, la història del teu càncer no. La teva.  Interessos, aficions, passions, fetitxes estranys, etcètera.
-Mmm
- No em diguis que ets una d'aquelles persones que es converteix en la seva malaltia.- Augustus i Hazel



-No sóc res de l'altre món
- Això ho nego per complet.-Hazel i Augustus


Sempre feia mal no respirar com una persona normal- Hazel


-Sóc com... com...sóc com una granada, mama. Sóc una granada i en algun moment esclataré i m'agradaria minimitzar  les vívtimes, d'acord?- Hazel



Em vaig mirar a la brusa, al pit.
-Mantingueu la merda a ratlla- Hazel


-Molt bé- va dir ell
-Molt bé- vaig dir jo- Augustus i Hazel


Hazel grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor.- Augustus


El cel necessitava un àngel- pare


sóc una bona persona però un escriptor de merda. Vostè és una persona de merda però un bon escriptor.- Augustus




Aquesta història m'encanta per els següents motius: perquè parla i no parla del càncer. A veure, m'explico. Quan vaig saber d'aquesta història, em pensava que seria la típica història de dos adolescents i que giraria entorn de la malaltia. Però estava ben equivocada. Aquesta història, si que parla sobre el càncer, però sobretot parla sobre aprofitar la vida, viure-la al màxim sempre! Aquest llibre té un "noseque" especial que fa que cada cop que el llegeixo em caigui la llagrimeta...


Anem a parlar sobre el final... conté SPOILERS! AIXÍ QUE SI NO HAS LLEGIT EL LLIBRE, NO CONTINUIS!

Des del principi de la història m'imaginava que seria la Hazel la que moria al final del llibre, perquè ella ja ho donava per fet que no li quedava gaire temps de vida. Però en serio no m'imaginava per res del món que seria l'August el que moria! Déu meu! Tota la gent que esteu llegint això voldrà dir que el vostre cor ja està trencat en 1000000000000 trossets petits!  (a no ser que no tingueu sentiments, sense ànim d'ofendre) 




És un final agredolç ( molt més agre que dolç)... el trobo molt bonic. Trobo que la Hazel és molt valenta i forta. 
I quan per fi llegeix la carta...  ( A mi també August, a mi també... *______*, aquí vaig parar i ... pff això em mata)


La meva reacció al final va ser que, tenia el cor tan trencat que no em sortien ni les llàgrimes, se'm va fer un nus a la gola, que quasi no podia respirar... la veritat és que aquest llibres són perfectes per destrossar-te el cor. John Green ha agafat el cor de milions de persones, l'ha trepitjat, trencat i tirat per un gratacel de 1000 plantes!


Perquè ho trobo tan trist i preciós a la vegada, perquè al final del llibre t'adones compte que no només era un amor com qualsevol altre. L'Augustus va canviar la vida a la Hazel, li va tornar. Li va fer tornar a tenir ganes de viure-la, a somriure, a ser feliç. 

I el següent divendres.... s'estrena la pel·lícula! Aquí us deixo el tràiler per si encara no l'heu vist:





Per tot el que he explicat aquí a dalt aquest llibre només és mereix el màxim!

5/5 Àngels!

Si coleu saber més informació sobre la fantàstica banda sonora d'aquesta pel·lícula click aquí i aquí!

i atents perquè d'aquí poc... nova reacció a la pel·lícula!

Vau plorar? Us va agradar? Què en penseu del final? 

Comenteu!

o enviue-me un correu a:

angelstofly365@gmail.com

estaré encantada de comentar llibres en privat o qualsevol altre cosa!



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...