Ressenya: Fangirl

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya de Fangirl, un llibre que m'ha decepcionat...

Títol: Fangirl

Editorial: Alfaguara

Pàgines: 507

Escriptora: Rainbow Rowell

Saga: Pròxim llibre basat en Simon Snow

Etiquetes: Realista

Los meses son diferentes en la universidad, especialmente el primer año. Suceden demasiadas cosas. Cada mes del primer año equivale a seis meses normales: son como meses de perros. Cath y Wren son hermanas gemelas y son fanáticas de la serie Simon Snow desde que su madre se fue. Pasan el tiempo en los foros escribiendo sobre la serie, así como caracterizándose de los personajes.

 Un buen día, Wren decide dejar atrás la serie y empezar una nueva vida en la universidad, ir a fiestas, divertirse y no ser la compañera de cuarto de su hermana. Cath por su parte se siente sola, aislada, con amigos literarios, pero sin amigos en realidad, lo cual quiere cambiar.  Pero cambiar implica dejar de hacer fanfiction, dejar atrás Sinmon Snow, vivir sin la presencia de su hermana, buscar su identidad y empezar a ser ella misma. ¿Será posible para Cath?, ¿cómo podrá enfrentarse a su nueva realidad sin sus compañeros de siempre?        

Fangirl, un llibre que tothom posava pels núvols... Les meves expectatives eren: que em podria identificar molt amb la protagonista ja que era una fangirl i que aquest seria el punt fort de la novel·la... però no m'he trobat per res del món això. 

-No me hagas perder el tiempo con disculpas, Simon. Si no dejamos de disculparnos y perdonamos mutuamente cada vez que nos tropezamos, nunca tendremos tiempo para ser amigos.

Fangirl ens presenta la història de la Cath i la seva germana bessona la Wren. Les dues comencen a la universitat. Des de sempre tot ho feien juntes, tenien els mateixos amics, mai anaven separades... fins que la Wren decideix dir prou i començar de "nou" a la universitat perquè no l'associn sempre amb la Cath i que acabin els anys de la carrera i que la gent encara no les sàpiga diferenciar -Cosa que trobo totalment comprensible- la Wren viu la vida boja de la universitat -potser massa boja i tot- en canvi la Cath es tanca en si mateixa i el seu fanfic sobre Simon Snow, una saga de llibres mundialment famosa i que és la seva obsessió, vindria a ser un Harry Potter. Al final de cada capítol podem veure unes pàgines de trossos de la saga de llibres de Simon Sow alternant amb fragments del Fanfic que escriu la Cath. 

La Cath m'ha caigut francament malament... tot s'ha de dir que del principi al final millora, però no tan radicalment perquè al final del llibre em caigués del tot bé... Té una actitud tant anti-social que fa ràbia... fins al punt que no vol preguntar a ningú on és el menjador de la universitat perquè no vol fer el ridícul i la seva solució és menjar barretes energètiques com a àpat diari... Hola?Què eto costa parar a algú que et trobis pel campus i preguntar? El món se li acaba amb la Wren... i quan aquesta decideix viure de veritat i distanciar-se una mica de la seva germana, la Cath es nega a conèixer a ningú, a establir contacte... només es centra en el seu fanfic que està escrivint sobre Simon Snow... a veure jo entenc a la perfecció que estiguis obsessionada amb una saga de llibres (qui diu llibres diu sèrie gossip girl o pel·lícula) però noia... estàs prioritzant aquesta obsessió abans que la teva pròpia vida! Va haver-hi un punt del llibre que continuava llegint només per veure si la Cath evolucionava o que, en serio, jo li hagués donat un cop sec al clatell a veure si se li passava la tonteria... Si estudias algo que a nadie le importa, ¿Te garantiza eso que te dejarán en paz? Paraules de la Cath, en serio aquesta tia és increible. (ironia)

¿Lo detestas? ¿O sencillamente te da miedo?

Jo crec que el punt fort de la novel·la ha sigut la Wren junt amb la Reagan. La Reagan és la companya d'habitació de la Cath i m'ha semblat un personatge molt divertit i que m'ha encantat, malauradament m'hagués agradat que li haguessin donat més protagonsime ja que les parts en les quals sortia ella feien treure't un somriure i alegraven el llibre, ja que la Cath no era precisament la alegria de la huerta. 

Si és cert que la Wren i la Reagan han estat el millor però eren personatges secundaris... he sentit que els personatges principals no m'han acabat de fer el pes i per molt que pugui emfatitzar amb la Wren i que m'encanti l'actitud de la Reagan he sentit que m'ha faltat més per part de la protagonista la Cath, que com ja he dit.

I finalment l'últim tema... com ja vaig dir en aquest post sobre les ulleres i els tòpics d'aquestes em va semblar molt fort el que passa en aquesta novel·la. La Cath porta ulleres i això encara que potser és una mica tòpic tampoc és una cosa que no pugui suportar de llegir... però aqui arriba la part més forta... Un personatge dels principals li diu que se les tregui que està més guapa sense....Perdona? estàs dient que preferixes que no pugui veure bé perquè t'alegri la teva vista??? Però el més bo és que després es contradiu i li diu a la Cath que li queden bé... en què quedem?

-Quítate las gafas.

-¿Por qué? Pensaba que te gustaban mis gafas.

- Me encantan tus gafas. Sobre todo cuando te las quitas

I sobre el final... el trobo adequat i el que esperava.... òbviament al llarg de la novel·la surgeix l'amor entre la protagonista i algú altre i tot i que la resolució de tot em va satisfer bastant la meva reacció sobre ells dos:

reacció final

En definitiva un llibre que he disfrutat força, se m'ha fet entretingut, amb una narració molt lleugera i ràpida de llegir, amb uns personatges principals que no m'han fet el pes i amb uns personatges secundaris increïbles. (llegiu-lo almenys per la Wren i la Reagan). 

Encara que sembli que he dit coses molt dolentes del llibre, està força bé
 i a moltíssima gent li ha encantat, així que si li teniu ganes animeu-vos.

Heu llegit el llibre? Sí?No? Què en penseu? Coincidiu amb mi? Us consiedreu Fangirls? 

:) Us espero als comentaris :)