dimecres, 31 de desembre de 2014

Bon Any Nou!

Hey Angels!

Aquesta és una entrada ràpida, només per desitjar-vos:

UN BON ANY!

I mil gràcies pels ja: 60 SEGUIDORS!
i per les 100 entrades que ja porta el blog!
Espero que aquest sigui un any ple de noves ressenyes, seguidors i bones lectures!
Ja no em cal dir res més! Ens veiem l'any que ve amb una nova entrada ( que us prometo que serà una ressenya).




dilluns, 29 de desembre de 2014

10 Millors lectures del 2014

Hey Angels!

Sorry per aquesta breu absència, i es que durant aquestes festes, vaig decidir fer unes mini vacances, ja que estava amb la família i tampoc hagués tingut temps! Així que com que l'entrada de les 10 pitjors lectures de l'any va tenir molt d'èxit, òbviament he decidit fer les 10 millors lectures de l'any, que com l'altre top 10, no estan ordenats ja que se'm faria molt difícil... dit això, ja no m'enrotllo més... comencem.


Saga Lux: Origin
La saga Lux, en general, però personalment, el millor dels 4 que han sortit publicats, amb diferència és Origin. Aquí us deixo la ressenya que vaig fer fa relativament poc, on us dono una opinió més detallada, però Origin va ser massa, em van encantar els nous elements que van introduir i crec que poden donar molt de si a la història per aquest últim llibre Opposition, que recordeu surt el 22 de gener! Us recomano moltíssim la saga i si no l'heu llegida encara saga temps per posar-la a la carta als reis mags. 
A Dos Centímetros de ti
Aquest llibre, sense cap mena de dubte va ser la millor lectura d'estiu, simplement em va encantar, la història me la vaig llegir en dues tardes ( i perquè em volia fer durar el llibre) em va fer sentir molt, em vaig empatitzar amb els personatges moltíssim, i la història em va simplement fascinar, és una novel·la molt fresca i juvenil que us recomano moltíssim. Us deixo aquí la ressenya amb l'opinió completa.
Divergent
Una de les grans descobertes d'aquest any, va ser el segon llibre que em vaig llegir aquest 2014 i em va fascinar. Dic Divergent, referint-me al llibre, no a la saga, ja que personalment és el meu preferit dels 3. No cal dir perquè aquest llibre està en aquest top10, he fet diverses entrades relacionades amb aquesta trilogia: ressenyes, debats, passarel·les de la fama etc... i ja sabeu ( els que seguiu el blog habitualment) que Leal ha sigut l'únic llibre que m'ha fet plorar, però plorar de veritat durant hores, així que no crec que calgui dir res més. 
Live
Oh Live, la tercera i última part de la trilogia Play de Javier Ruescas, quan feia jo que esperava aquest últim llibre! La trilogia és una de les millors que he llegit mai, i en aquest cas si que és una muntanya russa que només puja, la trilogia puja de nivell en cada llibre i es nota. El tercer va ser el meu preferit ( i tot i que el tinc una mica llunyà) recordo que em va fer caure unes quantes llàgrimes, sobretot al final, tot i que jo m'ho esperava des d'un bon començament ja m'ho ensumava.
Un Beso en París
Escriure una novel·la romàntica adolescent i que no sigui empalagosa, té el seu mèrit. Stephanie Perkins ho ha lograt. És la deessa de la romàntica realista, en serio! Un Beso en París em va fascinar, me'l vaig polir en una tarda i va ser màgia pura. Podeu veure aquí la ressenya on explico la meva opinió sobre aquesta meravella de llibre.
Enciclopèdia d'Idhún
D'acord, sé que no és ben bé un llibre, però jo ho posaré en aquesta categoria i punt. Per què? senzill, a part de ser una currada en enorme, tan en il·lustracions com en contingut, el més màgic de tot, és que potser fa com 2 anys que no em torno a rellegir la trilogia i al llegir aquesta enciclopèdia m'han donat unes ganes tremendes de tornar-me a llegir els llibres i crec que això és un valor molt important.
Wonder
Wonder, és un llibre màgic. El vaig llegir cap a l'abril, quan vaig anar a Montserrat i allà mateix el vaig comprar. El vag acabar el mateix dia. És un llibre per totes les edats i simplement preciós, recordo que em va emocionar molt, sobretot el final i el vaig disfrutar també molt. Crec que és un d'aquells llibres que hauria de ser lectura obligatòria a l'escola, ja que té uns valors molt importants que ensenyar. 
Amanecer Rojo
Amancer Rojo ha sigut la meva última ressenya que he f et al blog, i la veritat tots i totes ja haureu vist, que no és un llibre perfecte en tots els sentits, perquè en cert punt pots pensar que li sobren unes quantes pàgines, però certament és un llibre que promet molt, em moro de ganes de llegir els següents. Si voleu llegir una distopia més fosca i més bèstia, Amanecer Rojo. Us deixo aquí la ressenya perquè pogueu veure la meva opinió més a fons.
L'arbre de les històries
Aquest llibre va ser més aviat una relectura, ja que no és un llibre juvenil, és if¡nfantil. Me'l van fer llegir a l'escola a cinquè de primària, i recordo que va ser un dels primers llibres que em va marcar, que quan el vaig acabar vaig tenir "aquella" sensació de quan acabes un llibre que t'ha encantat amb tots els sentits. Doncs aquest llibre estava perdut als meus records, fins que la meva mare me'l va regalar! Ho vaig disfrutar molt... aquí us deixo l'entrada que vaig fer parlant sobre aquesta joia. 

Com que encara queden uns dies de l'any,el lloc número 10 el deixo buit, per si durant aquests dies acabo algun llibre que mereixi estar en aquesta posició, sinó ja actaulitzaré l'entrada.


Quines han sigut les vostres millors lectures d'aquest 2014?Coincidim amb alguna? Sí? No?

:) Us espero als comentaris :)




dimarts, 23 de desembre de 2014

10 pitjors lectures del 2014

Hey Angels!
Avui us porto un altre entrada especial Nadal, on us diré i explicaré les:
Els següents llibres no estan en ordre ni res semblant, abans de començar dir-vos que cada persona té la seva pròpia opinió, o sigui que no us enfadeu si una de les meves pitjors lectures de l'any ha sigut una de les teves preferides! Dit això comencem pel "xascu" número 1...

Segona part de la trilogia del Corredor del Laberinto... Aquest llibre no em va agradar gens, pel fet que va perdre el que va fer brillar (molt) al primer llibre de la trilogia, la intriga. Vaig trobar que li sobraven unes 200 pàgines i que només hi passaven 2 o 3 fets importants, vaig trigar moltíssim em acabar-lo per aquesta sèrie de motius, i és per això que està en aquesta llista, i ho sento amb tot el meu cor, ja que el final del primer llibre prometia molt, però crec que no l'escriptor no va acabar de saber aprofitar la idea. Tot i que el tercer, La Cura Mortal, millora, no està a l'altura del primer ni en broma.
Aquest llibre va ser el primer que vaig acabar aquest any i l'any no va començar gaire bé. Tot i que el tinc bastant borrós, encara recordo la sensació que vaig tenir mentre el llegia. Va ser una lectura entretinguda però molt cansina, ja que cap dels dos protagonistes em va caure especialment bé, potser d'aquí un temps el torno a llegir i m'acaba agradant, vés a saber...
Aquest llibre crec que podria ser EL PITJOR de l'any. És com una segona part del llibre La mecànica del Cor, que tampoc em va entusiasmar... però aquest? No té trama, no té argument, no té vida... potser no era el moment de la meva vida adequat per llegir-lo, però estic molt orgullosa d'haver-lo acabat perquè va ser el llibre més avorrit de tota la història. Ens explica la història d'un home que se li mor la mare i se li apareix un gegant ( que resulta ser el protagonista de la novel·la anterior) i aquí s'acaba la història. En serio no el llegiu.
Segurament a la ressenya que vaig fer fa massa (no hi aneu les meves antigues ressenyes són pèssimes), li vaig posar una puntuació massa alta pel que em va semblar, no sé perquè ho tendeixo a fer... el llibre em mira amb cara de pena i ulls plorosos i em diu: va donam almenys un 3 de 5... i jo no em puc negar...
En fi, vaig trobar que pandemònium va esguerrar la trilogia per complet, tornem a trobar un model com El corredor del Laberinto:
  • El primer de la trilogia, perfecte, et deixa amb ganes de més
  • El segon una total pèrdua de temps, de pàgines, esguerra la trilogia
  • El tercer, millora una mica, però continua en una línia molt baixa en comparació el primer
I això és el que em va passar amb aquesta novel·la. A part no em va acabar de convèncer la dinàmica que va fer entre el passat i el present. 
Aquí em va passar el mateix que a pandemònium, li vaig posar una nota més alta del que veritat es mereix. Tot i que la història és molt adictiva i la idea és bona, tot i que poc original, té un transfons molt masclista i això, lògicament, no em va fer acabar de disfrutar del llibre. Tot i que si que és veritat que la història és molt adictiva.
I la bona notícia és que dels gairebé 50 llibres que he llegit aquest any només aquests 5 és podrien col·locar a aquest top 10 dels pitjors llibres de l'any, que ara és top 5. I això és molt bona notícia...

D'aquí pocs dies les 10 millors lectures de l'any!

Quins han sigut les vostres pitjors lectures de l'any? Heu coincidit amb alguna? No? Sí?


:) Us espero als comentaris :)



dissabte, 20 de desembre de 2014

5 Regals originals per fer als lectors aquest Nadal

Hey Angels!
Avui us porto un altre entrada especial Nadal, i com ja diu el títol de l'entrada consisteix en 5 regals (molt) originals per regalar aquest Nadal a  tots els lectors i lectores...


Dessuadores, samarretes, jaquetes, qualsevol peça de roba que tingui un missatge literari, com per exemple aquesta(Imatge) si us plau... és perfecte! jo la compraria.


Aquest invent molt útil, per tots aquells que volen començar amb la lectura a l'anglès, ja que és una un diccionari, que a la vegada serveix de punt de llibre.



Vale, ho haig d'admetre, m'he inventat el nom, perquè no sé ben bé com s'hauria de dir, però déu meu, sóc a la única que li passa, que quan porta una bona estona llegint ja no sap com agafar el llibre o col·locar-se?

(omitirem el fet que he dit "chachi")
Collarets, polseres igual que la primera, qualsevol cosa que estigui relacionada amb qualsevol llibre és perfecte! Un collaret del Sinsajo, una polsera de Harry Potter o les dues coses!


Per els que ens agrada marcar les frases preferides o moments concrets, aquest és un detall perfecte!



Quin d'aquests invents us ha agradat més? Quins llibres us regalaran els reis aquest any? 

:) Us espero als comentaris :)



dimarts, 16 de desembre de 2014

Top 5 Portades Nadalenques

Hey Angels!

Avui us porto una d'aquelles entrades especials Nadal de les quals us vaig parlar:

Ja que s'apropa el Nadal, he decidit penjar aquest post on us ensenyaré 5 portades que per a mi em recorden o parlen del Nadal o de l'hivern... vaja aquestes èpoques de l'any.

1. Felices por Siempre Jamás
Tercera part de la trilogia de Stephanie Perkins ( que em moro per llegir). Em recorda al Nadal i a l'hivern, pel fet que van tapats, amb gorro i tota la pesca. Cal dir que per al meu gust és la més bonica de la trilogia.

2. My true love gave to me
Aquest és un llibre que només està publicat en anglès, on un conjunt d'escriptors famosos com la Rainbow Rowell ( Eleanor y Park), Stephanie Perkins ( Un beso en París) entre molts altres han fet un conjunt d'històries curtes d'amor realista ambientades al Nadal.(No crec que calgui dir perquè em recorda al Nadal).

3. My true Love gave to me
Si, si ja ho sé que és el mateix, però és que d'aquest llibre se n'han fet dos edicions precioses les dues i, us les havie d'ensenyar. En aquesta edició amb turquesa combinada amb un rosa fúccia podem veure unes llumetes de Nadal... No sé quina és més bonica de les dos! A sobre té les pàgines roses! Com que són històries curtes potser m'animo a llegir-lo!

4. L'Emperadriu dels Eteris
Aquest és un llibre que el vaig llegir fa molt de temps, i el tinc borrós no, el següent. El vaig llegir potser quan anava a 4rt de primària, així que no recordo gairebé res... però no cal dir que la portada ( almenys a mi) m'inspira hivern, nadal i fred. Una edició molt maca.

5. Let it snow
Aquest és un llibre de John Green i tres altres escriptors que encara no ha estat traduit al castellà. Ena parla de 3 històries diferents que passen a aquestes èpoques de l'any on neva... ( tot i que aquí no neva). De moment no el tinc previst llegir, ja que vaig de llibres a "tope", però potser per les vacances de Nadal de l'any que ve m'animo, i a veure si ja l'hauran traduit!


Quina de les dos edicions de My true love gave to me us agrada més? la primera? la segona?
Quines portades us recorden al Nadal? I a l'hivern? Quines afegirieu?


:) Us espero als comentaris :)



divendres, 12 de desembre de 2014

Debat Divergent

Hey Angels!
Avui he reprengut una secció que la tenia bastant abandonada i, és que un cop més la Clar’s i jo hem tornat a col·laborar per fer un debat, en aquest cas de Divergent, una trilogia la qual a les dues ens va encantar. 

Aquest post està ple de Spoilers ja que estarem debatint que ens va semblar el final d’aquesta trilogia tan coneguda. Si no heu llegit la trilogia sencera fora d'aquesta entrada! Avisats esteu!

Què us va semblar que expliquessin el que passava fora de la societat dividia en faccions?
Resposta de l’Aria: A moltíssima gent no li ha agradat perquè diuen que “surt” de la història, però personalment a mi em va encantar, perquè són coses que sempre em pregunto, com per exemple als Jocs de la Fam, em moro de ganes de saber que passa a la resta del món, en canvi la Veronica Roth ens dóna el regal de poder-ho saber.

Resposta de la Clar’s: Completament d’acord amb l’Aria. Qui no s’ha preguntat mai que passa fora d’Amèrica ( normalment és a Amèrica) als llibres distòpics? A veure, he d’admetre que un cop vaig la meva “curiositat” va quedar satisfeta em vaig decebre una mica, perquè com diu l’Aria era d’aquelles que trobava a faltar les faccions. Suposo que em vaig acostumar a una societat dividida. 

Què espereu de les pel·lícules pròximes?
Resposta de l’Aria: Buaa… principalment espero que no em decepcionin, però no tinc cap mena de por, ja que la primera va ser una gran adaptació. Tot i que em fa bastanta por com caracteritzarà el Theo James ( actor que fa de Cuatro) les últimes escenes, sobretot quan vol beure el “suero de la memoria” per oblidar-se de qui és i, de la Tris. No el veig fent aquella escena tan impactant.

Repsosta de la Clar’s: No ho sé, sincerament la primera ja sabeu que em va agradar molt… M’esperava un desastre de pel·lícula i vaig trobar una adaptació meravellosa. Pero la segona em fa por, molt por!  Desprès de veure el treaser necesito urgentment que algú m’expliqui què hi pinta la mare de la Tris allà! Potser tinc els llibres massa freds… però no vaig ser capaç de relaçionar-ho amb cap escena del llibre. I això ja és un tema minoritari però m’esperava una Tris amb un cabell fins a les espatlles ( curt però no tan). S’haurà de veure suposo.

Què en penseu de la mort de la Tris?
Resposta de l’Aria: A veure… obviament a ningú li agrada que mori un dels seus personatges preferits, però jo crec ( tal i com vaig explicar en una entrada), que quan la Tris es sacrifica pel seu germà i aconsegueix sobreviure, almenys fins un període de temps, ens acaba de demostrant  que és una total divergent. En aquelles útlimes gestes ens demostra la seva part intrèpida, abnegada, erudita i cordial. I vaig plorar… plorar MOLT, com mai havia plorat. 
Resposta de la Clar’s: A veure, (TEMA DELICAT) vaig passar per dues fases. A la primera només podia odiar la Veronica. Per ser tan cruel amb els seus lectors. Per arrebatar-nos l’únic que no ens podia prendre. Per trencar-nos en mil bocins  quan menys ens ho esperàvem. Feia temps que no odiava algú d’aquella manera, em semblava tan injust… després de tot… Però de cop tot va caviar, vaig veure enmig del dolor la humanitat i els valors de la seva mort. Les coses bones no duren, i la Tris era massa bona per formar part del seu món. 

Us va fer plorar?
Resposta de l’Aria: No sé si esteu cansats de llegir sempre el mateix, però Lleial és l’únic llibre que m’ha fet plorar a mars no, a oceans. Em vaig passar tota la nit en xoc, i ja sabia el final perquè m’havien spoilejat!
Resposta de la Clar’s: Home, ja sabeu que jo ploro bastant amb els llibres ( sí ho sé, sóc una mica fluixa ) però mai, MAI havia plorat tant. Em va afectar tant que em vaig arribar a fer un “tatuatge” amb permanent ( ho sé, ho sé) al braç amb el nom de la Tris i els ocells característics. 

Quina és la part de la història que recordeu que us va impactar, més?
Resposta de l’Aria: Com ja he dit abans, ( tot i que el llibre el tinc bastant borrós) una de les escenes que em va impactar més és una de les últimes, quan el Cuatro intenta beure el “suero de la memoria” però la Christina li ho impedeix. Recordo que és una de les escenes que vaig haver de parar de llegir perquè no podia més. ( I la que la Clar’s us explicarà a continuació).

Resposta de la Clar’s: Clarament  ( a part de la mort, que no l’esperava per res) l’epíleg. De veritat, la part en que el Quatre escampa les cendres de la Tris tot i la seva por a les altures és tan.. dura i bonica  a la vegada.. És aquell moment clau en que pares de llegir, mires el sostre amb els ulls plens de llàgrimes i somrius. 

Quina és la vostra opinió global després d’haver llegut els tres llibres?
Resposta de l’Aria: No crec que quedi res més a dir… Divergent, és una trilogia que em va encanar i en majúscules, és una història que agrada a tothom, ja que té amor, acció, una trama que enganxa, una distopia molt original i molt ben pensada, a qui no li agrada trobar en un llibre tot això? A part em va aportar moltíssimes coses i la Tris va ser i és, un dels personatges que han trepitjat més fons al meu cor lector. 

Resposta de la Clar’s: Divergent és una trilogia de les GRANS. Sí, de les GRANS. no només m’ha fet perdre hores de son ( no sé si estar agraïda o enfadada per això) sinó que com molt bé diu l’Aria, Divergent marca amb tinta permanent. Bàsicament et deixa el cor tatuat d’amor, esperança, força, valentia, emocions i evidentment dolor. Tot i així mai em sentireu a dir que em penedeixo d’haver llegit els llibres de la Veronica . 

Recordeu que això  és un debat! I no serveix per a res si no ens comenteu la vostre opinió! Us va agradar el final de trilogia? Què en penseu de la mort de la Tris? I quin és el moment més impactant que recordeu? 

:) Us esperem als comentaris :)




diumenge, 7 de desembre de 2014

#3 Passarel·la de la Fama

Hey Angels!

Avui us porto el tercer personatge que es mereix estar a la meva passarel·la de la fama. En aquest cas he escollit un dels personatges que ha tingut la més gran de les evolucions al llarg de la història.

Ja ho sé que des de "Amanecer Rojo" no he fet cap ressenya, no crec que en faci cap ( almenys no tinc previst de fer-ne una de moment) ja que aquests dies, estic rellegint llibres o llegint d'alguns dels quals no em ve de gust fer-ne una ressenya. A mi m'agrada fer una ressenya just al acabar el llibre, ja que així tinc els detalls més frescs. Però podreu trobar tot tipus d'entrades especial nadal i hivern. 
Per els que encara no ho havíeu endevinat( o no heu llegit), es tracta de la Viana de Rocagrisa, del llibre Allà on els Arbres canten, de la magnífica Laura Gallego. En aquella època jo encara no havia llegit gaires llibres per tant no tenia gaire punt de comparació. El vaig llegir just quan va sortir, ja que ja havia llegit altres llibres de la Laura i m'havien encantat. El llibre era tot el que la Laura sap fer millor. Fantasia, època de princeses i prínceps i de guerres, una perfecte combinació que van crear una obra mestra. La Viana és la protagonista d'aquesta història, ella és una simple donzella de classe alta. La seva vida és perfecta, està promesa amb el noi del qual està enamorada i té una molt bona amiga. Però tot es torça quan el seu estimat Robian i el seu pare, el duc, han de marxar a la guerra contra els bàrbars. La Viana és un personatge molt real i que des del primer moment em va captivar. Però encara ho va fer més quan fa el canvi.
A partir d'aquí hi podreu trobar spoilers
El que més m'agrada de la Viana, és que demostra que no és una simple donzella. No em surten les paraules... ella és rebel i valenta, com ningú més. El que és més important de tot, és que es va saber adaptar, sobreviure als problemes que la vida li portava, en tot moment. I això ho admiro molt, em va encantar la nova Viana i em segueix encantant. També el que valoro molt d'ella és que en tot moment té esperança, no la perd. I sobretot somiadora, deixant-se emportar per les llegendes. La Viana representa moltes coses: representa la força, la valentia, el bri d'esperança, la lluita i també la tossuderia. M'ha fet riure, plorar, patir... 
Fi spoilers

Sense exagerar Allà on els arbres canten, té la millor conclusió que he llegit mai, el millor final, sense cap mena de dubte. Recordo que quan el vaig acabar per primera vegada, ara farà uns 3 anys, ja que jo el vaig llegir just quan el van publicar, que em vaig quedar una bona estona amb el llibre a la mà i pensant, amb la història, en la Viana i l'Uri i simplement màgic. Com és possible que després d'aquests anys, d'haver-lo rellegit una vegada i un altre, continuï sentint el mateix, el mateix sospir després de rellegir l'última frase, això senyores i senyors és màgia. 
Des d'aquí vull donar les gràcies a la Laura per regalar-nos i deixar-nos disfrutar i gaudir d'aquest tresor.
Aquest apartat s'haurà de deixar en blanc, ja que jo llavorens no subratllava les frases que m'havien fet pensar i agradat.


Heu llegit el llibre? Què us va semblar? Us va agradar el final? I la Viana què us va semblar?

:) Us espero als comentaris :)


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...