Avui us porto la ressenya de Amor Immortal. Moltes gràcies a Cruïlla per l'exemplar.
Títol: Amor immortal
Escriptora: Cate Tiernan
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 366
Saga: Amor immortal, foscor total, llum immortal
Etiquetes: Fantasia
"Ahir a la nit tot el meu món es va ensorrar. Ara fujo corrents de por."
Canviar de nom, de ciutat, de vida. La Nastasya ja ho ha fet massa cops, i n'està tipa. Quan s'afarta d'un lloc, se'n va, desapareix. Però, què més pot fer, si és immortal i fa segles que volta pel món?
Desesperada, intentant trencar aquesta rutina, es refugia en un lloc remot, lluny de tot i de tothom. Però ningú no pot fugir del seu destí. Ni tant sols una immortal.
Quan vaig col·laborar amb Cruïlla estava fent un cop d'ull al catàleg per veure quins llibres decidia escollir. Quan vaig veure aquesta trilogia de seguida em va cridar l'atenció, perquè encara que no havia llegit gaires opinions als respecte, sempre sentia que aquests llibres necessitaven ser més coneguts entre els lectors.
Com ja us he dit les meves expectatives del llibre eren nul·les ja que en sabia ben poc, però m'imaginava que el llibre aniria d'una noia immortal que s'enamorava d'un mortal... però no té res a veure en això, en absolut... de fet crec que no hi ha cap personatge important i transcendent a la trama que sigui mortal!
Se'ns presenta la Nastasya una noia (d'uns quatre-cents o més anyets) amb aparença d'adolescent. Una immortal que ha deixat de viure...Va ben perduda, ja no sap qui és, ni el seu aspecte físic original (ja que els immortals poden canviar el seu aspecte). Va vagant pel món des de fa dècades amb uns amics seus. Fins quan un dia transcorren una sèrie de fets que fan veure a la Nastasya la finalitat de la seva vida i com són realment els seus amics. Així que decideix escapar, escapar ben lluny, concretament a River's Edge... I què és River's Edge? Us deixo amb la intriga ja que no vull rebelar gaire informació.
"Havia viscut en blanc i negre, fins que la River m'havia començat a ensenyar els colors que existien des de sempre, però que havia estat massa curta de gambals per veure"
En aquest lloc on la Nastasya escapa és on se'ns narra tota la novel·la i bàsicament ens va explicant l'estada de la nostra protagonista, acompanyada d'una nova trama... Els immortals a part de no morir mai, tenen la magicka és bastant difícil d'explicar, però és un poder molt intens que els hi permet fer màgia... però és bastant difícil de controlar i saber utilitzar bé. No us preocupeu si no acabeu d'entendre el concepte, al llibre s'explica amb la suficient informació perquè ho puguis entendre suficientment, però amb els interrogants necessaris perquè et faci continuar llegint. La història va embolicada amb un munt d'interrogants sobre el passat de la protagonista i en aquesta primera part de la trilogia ens fa un tastet del nus que es desenvoluparà en el segon i últim llibre de la trilogia. Aquest factor potser fa que l'inici de la novel·la es faci una micona lent, però un cop el llibre agafa el seu ritme no para.
Per part de l'autora crec que al tenir la majoria dels personatges sent immortals hagués pogut treure més suc al concepte i context històric oferint al lector un munt de dades sobre els segles passats i tradicions... Encara que moltes vegades se'ns narren moment que la Nastasya va recordant sobre uns anys (o segles) enrere.
Tinc un problema amb les traduccions de l'editorial cruïlla... ja em va passar amb Tremolor, però és que hi ha moments, diàlegs en què la protagonista parla amb un vocabulari que no és propi d'una adolescent si no d'una àvia! i això encara que sembla un detall insignificant fa treure molt de context. He pensat que potser es deu a que té el vocabulari d'una altre època ja que és immortal, però s'adapten molt bé als nous costums i a part els immortals també van visquen les diferents etapes de la història a la vegada que els humans normals i corrents...
"Els cabells com la neu, els ulls com la nit"
Com s'espera quasi sempre en un llibre de literatura juvenil és la història d'amor... he de dir que no em desagrada i crec que els acabaré adorant, però en aquest primer llibre (a part que només cap al final podem trobar-ho) potser ho he vist una micona massa precipitat i èpic o exagerat... Pel que és i pel temps que fa que es coneixen realment - combatré dracs per tu, oblidarem els nostres passats i creuarem el mar junts per sempre més- a veure... no dic que no me'l cregui, simplement un pél precipitat.
"Estic aprenent a valorar cada moment, a fer una pausa per sentir cada minut, a ser completament conscient aquí i ara"
Sobre el final, perfecte, crec que l'últim capítol del llibre és el millor de tots... hi té una barreja d'emocions de tot tipus... i et deixa amb una intriga increïble per continuar el següent... que sort que vaig demanar la trilogia sencera a Cruïlla, perquè sinó ara hauria d'esperar per poder desxifrar l'embolic en que està ficada la Nastasya...
En definitiva, un llibre amb una temàtica increïble que encara pot donar molt més de si en els següents llibres, amb una protagonista que et farà riure amb la seva veu narradora i amb un últim capítol que et farà quedar amb ganes de més...
Potser seria un 3,7 (sobre 10 un notable vaja) |
Havíeu sentit a parlar del llibre? Sí? No? Què en penseu? Us han agafat ganes de llegir-lo? Us crida tot això dels éssers immortals? Quina portada és la vostre preferida?
: ) Us espero als comentaris : )
Holaaa:)
ResponEliminaDoncs no havia sentit parlar del llibre, potser mes endavant m'animo i el llegeixo!
Petoons<3
Doncs si ho fas ja em diràs que tal et sembla! Un petó<4
EliminaHola!
ResponEliminaNo havia sentit a parlar mai d'aquest llibre però em crida força l'atenció. Això que dius de les traduccions de cruïlla a mi també m'ha passat no en diàlegs sinó en descripcions i fragments narratius, a vegades trobo coses que crec que es podrien traduir de forma diferent, com a Delirium.
Parlem!
Hola!
EliminaVale, em pensava que era la única boja que s'adonava! ara ja no estic sola!
Doncs a veure si t'animes! <4
Ens veiem<4