Ressenya: Percy Jackson i el Llardre del Llampec

Hey Angels!

Aquesta entrada l'escric a primera línia del mar i crec que és la millor ocassió per ressenyar aquest llibre que tant té a veure amb aquest element...

Títol: Percy Jackson i el Lladre del Llampec


Escriptor: Rick Riordan


Editorial: Català Salamandra 


Pàgines: 377


Saga: Si


Etiquetes: misteri, aventura, mitologia

Què passaria si un dia descobrissis que, en realitat, ets fill d’un déu grec i has de complir una missió secreta? Doncs això és el que li passa a Percy Jackson, que a partir d’aquell moment es disposa a viure les aventures més emocionants de la seva vida.

En Percy té dislèxia i dificultats per concentrar-se, o això és el que afirma la versió oficial, i ja l’han expulsat de sis escoles. Objecte de burles per inventar-se unes històries fantàstiques que ni ell mateix s’acaba d’empassar, un bon dia els déus de l’Olimp li revelen la veritat: en Percy és ni més ni menys que un semidéu, és a dir, el fill d’un déu i una mortal. I com a tal, haurà de descobrir qui ha robat el llampec de Zeus i així evitar que esclati una guerra entre els déus. Per complir aquesta missió comptarà amb l’ajuda dels seus amics: en Grover, un jove sàtir, i l’Annabeth, filla d’Atena.

El lladre del llampec marca l’inici d’una apassionant sèrie d’aventures sobre un món secret: el món que els antics déus grecs han recreat al nostre voltant en ple segle XXI

Des de que tinc memòria que tinc aquests llibres a la meva wishlist i encara no he arribat a entendre com vaig poder trigar tant en comprar-los. Us haig de dir que ja havia vist la pel·lícula fa bastant i recordava ben poques coses i sent una amant de la mitologia quan els vaig veure tots, amb la nova edició i en català els vaig comprar tots de cop. Així que em vaig endinsar en aquesta història que feia tant de temps que esperava llegir. 

Crec que el començament d'aquest llibre és dels millors, per no dir el millor, que he llegit mai, et captiva i des de la primera frase que t'enganxa, cosa que és molt difícil de fer,  Rick Riordan juga amb la realitat i realment et fa qüestionar si tot això que explica podria a arribar a ser real. A sobre, al final de cada llibre, tenim una nota de l'autor on encara juga més amb els lectors donant aquest punt a la història que fa que sigui encara més especial. 

"En certa manera, és agradable saber que hi ha déus grecs allà dalt, perquè tens algú a qui culpar quan les coses van malament"

El llibre en si m'ha agradat moltíssim i era tot el que esperava i més. Se'ns presenta un Percy, un nen d'11 anys que és una mica problemàtic i que canvia constantment d'escola, pateix dislèxia i moltes dificultats per concentrar-se. La seva vida és del més normal, té el seu millor amic, en Grover i una mare que se l'estima moltíssim. Tot, aparentment és del més normal i corrent, fins que un dia, el món en el qual es pensava que vivia, no era com li havien ensenyat que era. Els Déus existeixen, i moltes vegades baixen a la terra i tenen fills amb persones mortals. Els fills que resulten entre un Déu i un mortal s'anomenen mestissos i en Percy, n'és un. 

Com ja he dit, el llibre m'ha encantat i ara estic llegint el segon de la saga. Una de les coses que sempre em passa quan són llibres que tracten els temes sobrenaturals és que sempre estic desitjant que arribi un punt de la novel·la. Per exemple quan comença la història, pensava, que el Percy descobreixi ja que existeixen els Déus, un cop ho feia, tornava a pensar, que el Percy descobreixi ja que és un mestís, després pensava altre vegada que se n'adoni ja qui és el seu pare i així successivament. Sóc a l'única a que li passa això?

Potser el que més m'ha agradat del llibre són els tres personatges principals, el Percy, l'Annabeth i el Grover i les relacions que estableixen entre ells. Com he dit, el Percy només té 11 anys i el llibre està escrit en primera persona, això fa que en moltes ocasions la narració es faci molt divertida i entretinguda amb els seus pensament.

"-Potser li cal algú que sigui capaç de pensar-va replicar l'Annabeth-.Ares té força. Res més. I fins i tot la força s'ha de rendir davant de la saviesa, a vegades."

M'ha costat trobar un punt negatiu al llibre, però finalment n'he trobat un. Els 3 protagonistes s'embarquen en una aventura on hi han batalles i lluites constants. He arribat a la conclusió que em costa moltíssim seguir una escena de lluita i a part  se'm fan molt llargues i pesades. Ja ho se, que aquest punt negatiu és molt personal i no a tothom li pot desagradar. 

També una cosa que m'ha agradat molt, és el toc modern i "humorístic" que el Rick Riordan els hi dóna als Déus i a la història que els envolta (com el mont Olímp), malauradement, no va ser una sorpresa per a mi, perquè aquesta característica és un dels pocs factors que si que "respecten" a l'adaptació cinematogràfica. A part el llibre està ple de referències mitològiques i apareixen éssers molt coneguts com la Medusa. 

Un cop vaig acabar el llibre vaig decidir tornar a veure la pel·lícula i es nota molt com l'han comercialitzat perquè atregui més a un públic juvenil. Principalment perquè al primer llibre els protagonistes tenen 11 anys i a la pel·lícula tenen com 16 mínim. També exploten molt l'amor que hi ha entre els dos protagonistes, que resulta evident des d'un bon principi però no al primer llibre, ja que tenen amb prou feines 11 anys. Un canvi dels personatges que em va encantar és el Grover, si al llibre ja és graciós ja no us podeu imaginar a la pel·lícula!

"Ho vaig fer, i no sabria dir del cert què hi vaig veure, a la seva cara. No hi havia cap signe evident d'amor ni d'aprovació. Res que m'encoratgés. Era com mirar l'oceà: alguns dies, pots endevinar si està de bona llunao no, però la majoria de vegades és inextricable, misteriós."

Ja per acabar, per la gent que no s'ha llegit els llibres, la saga de Percy Jackson és una saga Middle-grade, és a dir classificada entre els 10-13 anys. Però que això no us faci tirar enrere, perquè per exemple a àmbit nacional Las Crónicas de Fortuna de Javier Ruescas també és Middle-Grade o una altre saga que tothom coneix Harry Potter també ho és. A mida a mida els personatges es van fent grans a través dels llibres, la història es va fent cada cop més madura fins a arribar a ser juvenil.

En definitiva, Percy Jackson i el Lladre del Llampec és un llibre d'aventures que m'hagués encantat llegir quan tenia onze anys, però que he disfrutat igualment fins a l'última pàgina, que et fa qüestionar si realment els Déus existeixen ja que l'escriptor sap jugar molt bé amb la ment del lector i confondre'l fins a un punt que t'ho arribes a creure. Té una narració molt lleugera amb un cert toc infantil que fa que en moltes ocasions et tregui una riallada. Un inici de saga meravellós.

Heu llegit la saga? Sí? No? Què us va semblar? Us va agradar? Què en penseu dels protagonistes? I de l'adaptació a la gran pantalla? Us agrada la mitologia? Què en penseu del toc modern que els hi donen als Déus?





: ) Us espero als comentaris : )