Ressenya: La Selección

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre que portava esperant per poder llegir-lo des de fa mil·lennis. 

Títol: La Selección


Escriptora: Kiera Cass



Editorial: Roca Editorial


Saga: Si


Pàgines: 236


Etiquetes: Distopia, Amor

Para treinta y cinco chicas, la Selección es una oportunidad que solo se presenta una vez en la vida. La oportunidad de escapar de la vida que les ha tocado por nacer en una determinada familia. La oportunidad de que las trasladen a un mundo de trajes preciosos y joyas que no tienen precio. La oportunidad de vivir en un palacio y de competir por el corazón del guapísimo príncipe Maxon.

Sin embargo, para America Singer, ser seleccionada es una pesadilla porque significa alejarse de su amor secreto, Aspen, quien pertenece a una casta inferior a la de ella; y también abandonar su hogar para pelear por una corona que no desea y vivir en un palacio que está bajo la constante amenaza de ataques violentos por parte de los rebeldes.

Es entonces cuando America conoce al príncipe Maxon. Poco a poco, se empieza a cuestionar los planes que ella había hecho para su vida y se da cuenta de que la vida con la que siempre soñó puede no poder compararse con el futuro que nunca se atrevió si quiera a imaginar.

No us podeu imaginar quant de temps portava esperant per poder llegir aquest llibre. Potser fa més d'un any que el vaig veure per primera vegada i des d'aleshores que el portava buscant com una boja i mai el trobava. Sempre trobava l'última entrega de la saga o la segona, però mai la primera. Fins que l'altre dia vaig dir prou i a l'anar al Fnac de Plaça Catalunya i veure els dos primers llibres els vaig comprar. Com ja he dit, portava moltíssim de temps esperant-lo així que les expectatives eren bastant altes però no em feia por, perquè La Selección, ha sigut un d'aquells llibres que abans de llegir-lo ja saps que t'agradarà o com a mínim et farà passar una molt bona estona. 

"Preferiría que Maxon me enviara a casa por ser yo misma a que me eligiera por ser quien no soy."

És un llibre que pot enganxar a qualsevol, el típic que pot atrapar a algú a la lectura de per vida. Té una narració senzilla però que manté la tensió constant, cosa que em va fer quedar-me enganxada durant tota la història. El recomanaria en especial per aquelles noies que els hi agradi la moda, ja que el llibre està ple de descripcions de preciosos vestits de gala (en la seva majoria). És una lectura molt visual perquè dóna lloc a la imaginació, ja que la majoria del llibre es situa al palau, que és ple de sales decorades elegantment. A part, com acabo de mencionar el vestuari també és importantíssim i personalment gaudeixo molt quan els escriptors ens donen aquest món sense fronteres per la imaginació. I és per aquest motiu que crec que la saga funcionaria molt bé com a pel·lícula o com a sèrie de televisó.

El punt fort del llibre, al meu gust, ha sigut la protagonista, l'Amèrica. És una noia que des del primer moment em va caure fenomenal, té les seves idees claríssimes, és molt decidia i m'encanta el toc d'humor que té. S'ha convertit en una de les meves protagonsites femenines preferides de moment, s'haurà de veure com evoluciona al llarg de la saga... (no spoilers als comentaris que encara vaig per la segona part). 

"- ¿Qué aspecto queremos darte? Con esa mata de pelirroja, podemos hacerte toda una seductora, pero si quieres un aire más tranquilo, también podemos dártelo-afirmó con total naturalidad.

-No voy a cambiar radicalmente para satisfacer a un tipo al que ni siquiera conozco- dije, Y que ni siquiera me gusta, añadí solo para mí. 

-Vaya por Dios. La niña tiene personalidad- me regañó como si fuera una cría.

-¿No la tenemos todos?"

La idea de la Selecció, l'he trobada molt original però amb un fons molt mascliste. Perquè us feu una idea, a l'inici hi han 35 noies disposades a donar-ho tot per poder guanyar el cor del príncep. Es tracta a les dones com si fossin objectes i el príncep surt amb les 35 a la vegada. Això ha estat el punt més baix del llibre, però tampoc ho he tingut gaire en compte perquè  la idea de la Selecció és com una tradició molt antiga de la monarquia i el Príncep Maxon no s'ho pren d'una manera com si les dones fossin objectes, tot al contrari. (Sóc la única que a les primeres 100 pàgines li va semblar que el Maxon tenia molta pluma? :') ). La millor part de totes sobre aquest tema, és l'opinió que té l'Amèrica sobre el tema i en serio em pixo amb ella i amb les escenes que monta quan rehibindica la seva opinió.

"La idea de entrar a participar en un concurso para deleite de todo el país y dejar que aquel pelele estirado escogiera la más mona y la más tonta del rebaño para convertirla en esa cara bonita y muda que aparecía a su lado en la tele... En fin, todo eso me daba ganas de gritar. ¿Podía haber algo más humillante?"

Una altre cosa que potser no em va acabar de fer el pes és que es centra en l'amor com a trama principal i, m'hagués agradat que se'ns hagués explicat més sobre la societat, les diferents castes i sobre els rebels. Trobo que està molt agafat per pinces tot el tema de la jerarquia social i, espero que als pròxims llibres acabem sabent més coses. I per cert, la Kiera Cass quina poca originalitat que té a l'hora d'escollir noms! L'Amèrica és una cantant i ve d'una família d'artistes, quin és el seu cognom? Singer! (Cantant en anglès). Les diferents castes socials com s'anomenen? 1,2,3,4,5,6,7 i 8. Trobo que s'hagués pogut parar a pensar algun altre manera de dir-ho, però vaja, són detalls sense importància que cap d'ells fa que no puguis disfrutar la lectura al màxim.         

I ara, el que totes i tots estàveu esperant, qui prefereixo l'Aspen o el Maxon? Realment, crec que no he pogut llegir suficients escenes entre l'Aspen i l'Amèrica per poder determinar quin dels dos m'agrada més. Tot i que si que és cert, he notat que l'amor que hi ha entre l'Aspen  i l'Amèrica és més apassionat i en canvi amb el Maxon és més correcte i fins i tot còmic. S'haurà de veure als següents volums, perquè tinc la impressió que passarà alguna cosa molt grossa...

I ja per acabar, no em podia estar sense mencionar les meravelloses portades que té la saga, i gràcies a Déu l'editorial va mantenir les originals! 

"Miré al espejo. Seguía siendo yo. Era la versión más bonita de mi misma que había visto nunca, pero reconocía aquella cara. Desde que habían seleccionado mi nombre, mi gran temor era convertirme en una persona irreconocible-cubierta en capas de maquillaje y tan cargada de joyas que tuviera que escarbar durante semanas pare encontrarme de nuevo- . Pero de momento seguía siendo America."

En definitiva, La Selección és un llibre que m'ha encantat completament, que enganxa extremadament i que et deixa amb moltes ganes de continuar amb la saga. Un llibre preciós (per dintre i per fora) amb una protagonista que de ben segur que et caurà molt bé amb unes idees molt clares i amb una personalitat única que la farà destacar i causar situacions on et tronxaràs del riure. A part també pots disfrutar de molts altres temes a part de l'amor com és la família, l'amistat, la societat des de diferents punts de vista i la rivalitat que es crea entre les diferents participants de La Selección. Lectura obligatoria.

Us heu llegit el llibre? Sí? No? Us crida l'atenció? Què en penseu? Qui preferiu l'Aspen o el Maxon? Què su sembla tot el tema de la selecció? Us hi presentarieu? Què us semblen les portades?

: ) Us espero als comentaris : )