Ressenya: Crónicas de Fortuna-El Secreto del Trapecista+Presentació

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya d'un llibre que ha sigut màgic, més l'experiència de la presentació que es va fer. 

Para Kyle, ser un circense es un problema. Para Lavelle, una maldición. Para Gunnir, un sueño.

Estos tres amigos siempre han soñado con una vida más allá del siniestro orfanato en el que  han crecido. Hasta que un día, Kyle descubre que, en realidad, es un circense y esa misma  noche unos hombres lo raptan y lo meten en un carro. Lavelle, una joven payasa que odia hacer reír, y Gunnir, un chico corriente que sueña con ser mago, no dudarán en ir tras él sin saber que están a punto de embarcarse en la aventura más grande de sus vidas y del reino de Fortuna, donde hablar con animales, controlar el fuego, bailar sobre la tela de una araña, conocer el futuro o volar sobre los tejados, es posible.

Abans de dir-vos que em va semblar aquest llibre, amb aquesta meravellosa portada us explicaré com va anar la presentació. Segurament com alguns ja sabreu la Clara i jo ( si, la Clara que esteu farts de veure per aquí ; ) ) vam quedar i vam anar juntes a la presentació que feien a Barcelona a la Casa del Llibre, on hi anava el Javier Ruescas ( òbviament ), l'il·lustradora ja que les il·lustracions són una part molt especial i important del llibre i finalment el Rush Smith, un YouTuber molt conegut que va ser dels primers que va llegir el llibre abans de ser publicat. L'experiència va ser increïble i vam aconseguir que ens firmessin el llibre i simplement va ser massa. 

Per aquí estem la Clara i jo

El llibre no cal dir que m'ha encantat en tots els sentits possibles, si que potser no és ben bé juvenil i potser és més per una franja de 11-12 anys, jo l'he disfrutat igual. 

"Fortuna y Aplausos"

Ens situa en un món, el qual en aquest primer llibre només podem veure'l de lluny, ja que si que ens el descriu en alguns aspectes, però encara no sabem com és ben bé i només faig que comptar els dies que falten per a la segona part. Aquest món s'anomena Fortuna, on podem trobar-hi dos tipus de persones, els humans ( normal i corrents ) i els "Circenses" que són aquells que tenen com una mena de poder especial relacionat amb el món del circ. Haig de dir que el tema del circ, em va semblar molt interessant, perquè mai havia llegit res amb aquest tòpic i a mi sempre m'ha agradat molt el circ ja que té aquella màgia i msteri a la vegada, i des de petita que hi vaig i això em va fer cridar encara més l'atenció.

La història ens presenta a tres personatges protagonistes, que la relació que tenen entre ells m'ha recordat a la dels tres personatges protagonistes de Harry Potter ( en el bon sentit). Aquest són el Kyle, el Gunnir i finalment la Lavelle. Amb el personatge que més he empatitzat ha sigut amb la Lavelle. Des de la primera frase que diu al llibre  (que està marcada amb un post-it) ja vaig saber que em cauria fenomenal, i així va ser. La Lavelle és una "Circense" pallassa, però el problema és que ella odia fer riure la gent. Una característica que tenen els pallassos "circenses" és que neixen amb alguna cosa que els distingeix físicament, com per exemple el cabell de colors i arrissat, el nas vermell... i això fa que tothom al veure la Lavelle automàticament la classifiquen en una etiqueta i no li donen l'oportunitat de poder ser ella mateixa. És per aquest motiu el qual he empatitzat tant amb ella.

- Y sí, caballero, soy una payasa- prosiguió la joven, ignorando a su amigo y dando un paso más al frente-, pero eso no quiere decir que deba estar contando chistes y lanzando agua de una margarita todo el día.

(Primera frase de la Lavelle al llibre)

Com ja he dit, en aquesta primera part no arribem a tenir una definició gaire clara d'aquest món màgic, i encara hi han moltes preguntes per respondre. Si hagués de dir alguna pega al llibre és que no li se trobar la direcció de la història, no se ben bé com expressar-ho però en fi, el llibre és meravellós i em va tenir captivada durant dos dies, que és el temps que em va durar, i si no us crida l'atenció la sinopsi o el que sigui compreu-lo només per veure les meravelloses il·lustracions ( sóc conscient de les vegades que estic utilitzant el l'adjectiu meravellós) de Lola Rodríguez, en serio són fantàstiques. La meva preferida és una de la Lavelle, com no, que reflexa tant bé amb la seva mirada, postura, com se sent en aquell moment que em va trencar el cor, i per primera vegada vegada vaig marcar amb un post-it una il·lustració.

El millor de tot és el final, ja que és quan podem saber cada cop més el camí que tindrà la història i em moro per saber la continuació, per poder veure la direcció que agafaran els personatges i veure com aquests mateixos van creixent. El següent llibre promet molt i molt.

" No siempre tenían la oportunidad de asistir a un espectáculo tan mágico y misterioso como el del circo"

Tu ara tens l'opotunitat, t'asseguro que no et decepcionarà.

En definitiva un llibre que et meravellarà en tots els sentits possibles, amb uns persontages molt ben treballats i gens plans que et faran sentir, emocionar, enfadar i suplicar per una segona part pròxima. Si vols una lectura lleugera, entretinguda acompanyada de precioses il·lustracions, El Secreto del Trapecista és el llibre que estàs buscant. 

Només em queda dir: ¡Fortuna y Aplausos!

Vau anar a la presentació de Barcelona? Havíeu sentit a parlar del llibre? Quins altres llibres de l'autor heu llegit? Què en penseu de les il·lustracions? Us crida el llibre? Sí? No? 

:) Us espero als comentaris : )