Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris javier ruescas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris javier ruescas. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de juny del 2016

RESSENYA: BATECS

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya de la segona part del llibre "Pulsacions"...


Batecs//Javier Ruescas i Francesc Miralles
Editorial Cruïlla// 9.95€
224pàgines//Realista
★★★★★
I si la persona correcta es troba a la distància equivocada?
Què pot passar entre dos desconeguts que estan separats per milers de quilòmetres? Què poden saber l’un de l’altre per les fotos que pengen i els textos que escriuen? I per què cada cop que reben un missatge els batecs del cor se’ls acceleren?














Opinió Personal

Fa poques hores que he rebut el paquet i de seguida que he fullejat el llibre sabia que era el que necessitava.  
Com ja sabeu, últimament no he estat penjant el contingut que normalment escric, però honestament, no em venia de gust, no estava inspirada i no en tenia ganes. Però un cop acabat aquest llibre torno a tenir la necessitat de compartir amb tots vosaltres aquesta lectura. 

Batecs és la segona part de Pulsacions. Això no vol dir que hagis de llegir obligatòriament Pulsacions per poder entendre la seqüela. En aquest segon llibre es fa menció a alguns personatges del primer (és com a la trilogia de Un Beso en Paris) per tant pots triar per quin dels dos començar. (A mi personalment m’ha agradat més Batecs)

Batecs ens presenta la història de un noi i una noia que es coneixen en un aeroport de casualitat però els dos tenen destinacions completament oposades. En Rem se’n va a Los Angeles i la Carol se’n va a Tòquio. Des de la trobada a l’aeroport que no paren de parlar per HeartBits (Una aplicació que equivaldria a un WhatsApp). 

La característica d’aquesta saga de dos llibres és que està escrita totalment per mitjà de missatges de text. Així que com podeu imaginar és una lectura molt àgil i ràpida de fer. Com ja us he dit, el paquet m’ha arribat a l’hora de dinar i en dues hores de lectura ja l’he acabat. Haig de fer menció a la curradíssima edició. Pulsacions estava imprès en blanc i negre, però Batecs està editat en color, amb imatges i altres suports visuals, és una meravella! 

M’encanta que els escriptors innovin a l’hora d’escriure i crec que fent servir aquest format de missatge de text pot fer apropar a molta gent a la lectura, però em dóna la sensació que amb aquest format em costa un pèl més emfatitzar amb els personatges, ja que en comparació a una narració tradicional ens transmet la informació d’una manera molt diferent. 

Sobre la trama m’ha agradat molt, m’encanta com dos desconeguts passen a ser confidents i com s’expliquen les seves experiències. La Carol i el Rem m’han caigut molt bé com a personatges i amb certs aspectes m’he sentit bastant identificada amb els dos. Un dels punts més forts de la novel·la és la influència de la cultura japonesa. M’encanten els contes i els proverbis japonesos i durant la novel·la hi han constants mencions. 

"Com sigui, però em sembla que potser ets d'aquelles persones que són felices quan estimen algú. I abans que ho preguntis: no,no tothom és més feliç quan estima algú. hi ha persones que no saben estimar i pateixen al mateix temps que estimen. "

Per esmentar algun factor negatiu o que no m’ha acabat de convèncer del llibre diria que la identitat d’una persona que comenta els posts que penja la protagonista femenina a HeartBits (la xarxa social que utilitzen al llibre), no ha suposat cap misteri per a mi. Em semblava bastant obvi ja que tampoc hi havien gaires opcions. I l’aparició de la Sue, un personatge secundari de Pulsacions que torna a aparèixer en aquesta segona part m’ha semblat bastant forçada i gens natural. Com si haguessin tingut la idea de que aquest personatge era el que havia de lligar els dos llibres i que haguessin deixat aquesta tasca pel final per fer-la a corre cuita. 

En definitiva... Batecs de Javier Ruescas i Francesc Miralles és una lectura fresca, àgil i perfecte per aquest estiu, amb una història que devoraràs i que de ben segur que t'encanta. (Sóc l'única que el llibre li recorda a la pel·lícula Love Actually?)

Heu llegit el llibre? Havíeu sentit a parlar dels autors? Heu llegit Pulsacions? Us crida l'atenció? 

❊Us espero als comentaris❊

                     



ARIA♡
Gràcies a l'editorial Cruïlla per l'exemplar

divendres, 27 de febrer del 2015

Ressenya: Crónicas de Fortuna-El Secreto del Trapecista+Presentació

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya d'un llibre que ha sigut màgic, més l'experiència de la presentació que es va fer. 


Para Kyle, ser un circense es un problema. Para Lavelle, una maldición. Para Gunnir, un sueño.
Estos tres amigos siempre han soñado con una vida más allá del siniestro orfanato en el que  han crecido. Hasta que un día, Kyle descubre que, en realidad, es un circense y esa misma  noche unos hombres lo raptan y lo meten en un carro. Lavelle, una joven payasa que odia hacer reír, y Gunnir, un chico corriente que sueña con ser mago, no dudarán en ir tras él sin saber que están a punto de embarcarse en la aventura más grande de sus vidas y del reino de Fortuna, donde hablar con animales, controlar el fuego, bailar sobre la tela de una araña, conocer el futuro o volar sobre los tejados, es posible.


Abans de dir-vos que em va semblar aquest llibre, amb aquesta meravellosa portada us explicaré com va anar la presentació. Segurament com alguns ja sabreu la Clara i jo ( si, la Clara que esteu farts de veure per aquí ; ) ) vam quedar i vam anar juntes a la presentació que feien a Barcelona a la Casa del Llibre, on hi anava el Javier Ruescas ( òbviament ), l'il·lustradora ja que les il·lustracions són una part molt especial i important del llibre i finalment el Rush Smith, un YouTuber molt conegut que va ser dels primers que va llegir el llibre abans de ser publicat. L'experiència va ser increïble i vam aconseguir que ens firmessin el llibre i simplement va ser massa. 
Per aquí estem la Clara i jo

El llibre no cal dir que m'ha encantat en tots els sentits possibles, si que potser no és ben bé juvenil i potser és més per una franja de 11-12 anys, jo l'he disfrutat igual. 

"Fortuna y Aplausos"

Ens situa en un món, el qual en aquest primer llibre només podem veure'l de lluny, ja que si que ens el descriu en alguns aspectes, però encara no sabem com és ben bé i només faig que comptar els dies que falten per a la segona part. Aquest món s'anomena Fortuna, on podem trobar-hi dos tipus de persones, els humans ( normal i corrents ) i els "Circenses" que són aquells que tenen com una mena de poder especial relacionat amb el món del circ. Haig de dir que el tema del circ, em va semblar molt interessant, perquè mai havia llegit res amb aquest tòpic i a mi sempre m'ha agradat molt el circ ja que té aquella màgia i msteri a la vegada, i des de petita que hi vaig i això em va fer cridar encara més l'atenció.
La història ens presenta a tres personatges protagonistes, que la relació que tenen entre ells m'ha recordat a la dels tres personatges protagonistes de Harry Potter ( en el bon sentit). Aquest són el Kyle, el Gunnir i finalment la Lavelle. Amb el personatge que més he empatitzat ha sigut amb la Lavelle. Des de la primera frase que diu al llibre  (que està marcada amb un post-it) ja vaig saber que em cauria fenomenal, i així va ser. La Lavelle és una "Circense" pallassa, però el problema és que ella odia fer riure la gent. Una característica que tenen els pallassos "circenses" és que neixen amb alguna cosa que els distingeix físicament, com per exemple el cabell de colors i arrissat, el nas vermell... i això fa que tothom al veure la Lavelle automàticament la classifiquen en una etiqueta i no li donen l'oportunitat de poder ser ella mateixa. És per aquest motiu el qual he empatitzat tant amb ella.

- Y sí, caballero, soy una payasa- prosiguió la joven, ignorando a su amigo y dando un paso más al frente-, pero eso no quiere decir que deba estar contando chistes y lanzando agua de una margarita todo el día.
(Primera frase de la Lavelle al llibre)

Com ja he dit, en aquesta primera part no arribem a tenir una definició gaire clara d'aquest món màgic, i encara hi han moltes preguntes per respondre. Si hagués de dir alguna pega al llibre és que no li se trobar la direcció de la història, no se ben bé com expressar-ho però en fi, el llibre és meravellós i em va tenir captivada durant dos dies, que és el temps que em va durar, i si no us crida l'atenció la sinopsi o el que sigui compreu-lo només per veure les meravelloses il·lustracions ( sóc conscient de les vegades que estic utilitzant el l'adjectiu meravellós) de Lola Rodríguez, en serio són fantàstiques. La meva preferida és una de la Lavelle, com no, que reflexa tant bé amb la seva mirada, postura, com se sent en aquell moment que em va trencar el cor, i per primera vegada vegada vaig marcar amb un post-it una il·lustració.
El millor de tot és el final, ja que és quan podem saber cada cop més el camí que tindrà la història i em moro per saber la continuació, per poder veure la direcció que agafaran els personatges i veure com aquests mateixos van creixent. El següent llibre promet molt i molt.

" No siempre tenían la oportunidad de asistir a un espectáculo tan mágico y misterioso como el del circo"

Tu ara tens l'opotunitat, t'asseguro que no et decepcionarà.

En definitiva un llibre que et meravellarà en tots els sentits possibles, amb uns persontages molt ben treballats i gens plans que et faran sentir, emocionar, enfadar i suplicar per una segona part pròxima. Si vols una lectura lleugera, entretinguda acompanyada de precioses il·lustracions, El Secreto del Trapecista és el llibre que estàs buscant. 
Només em queda dir: ¡Fortuna y Aplausos!

Vau anar a la presentació de Barcelona? Havíeu sentit a parlar del llibre? Quins altres llibres de l'autor heu llegit? Què en penseu de les il·lustracions? Us crida el llibre? Sí? No? 





:) Us espero als comentaris : )




dimarts, 20 de maig del 2014

Nou projecte Javier Ruescas?


Hey Angels!

Doncs el nostre estimat escriptor Javier Ruescas, autor de novel·les conegudíssmes com la trilogia Play ( clik aquí si vols veure la ressenya), pulsacions, tempus fugit, entre altres; el passat 16 de maig va penjar un post a la seva pàgina del facebook dient...




Només li falten 50 pàgines per acabar de corregir  els seus pròxims llibres...!!!! que sortiran l'any que ve....!!!!!! 
 Lola Rodriguez diu que "farà la seva magia", i per el que he buscat, la Lola és com una mena de dissenyadora de portades, il·lustradora i aquestes coses. Ella ha dissenyat les portades  de la trilogia Play, la saga lux, corazón de mariposa, entre altres. Aquí us deixo la seva pàgina web, la veritat és que fa coses sorprenents!
Alguns dels dibuixos que ha fet...










Quines històries ens esperen...? Atents a més informació!!!!

diumenge, 11 de maig del 2014

Ressenya: Pulsacions


Hey Angels!

Ara ja fa dies que no feia cap ressenya, i doncs avui us porto Pulsacions un llibre molt diferent...

Dades principals:

Escriptor: Javier Ruescas i Francesc Miralles
Pàgines: 197 pàgines
Persona: Xat
Web: Oficial de Javier Ruescas i Oficial Francesc Miralles
Etiquetes: Amor, misteri, amistat...
Imatge portada:



Sinopsis:



L'Èlia, és una noia que acaba de patir un accident de cotxe i a causa daixò no recorda el que va fer els tres últims dies abans de l'accident. Intentarà recordar tot el que va fer costi el que costi...

Curiositat: Aquest llibre està escrit en format de xat, per una aplicació anomenada Hearbits ( com el whatsapp), on l'Èlia anirà parlant amb els seus amics i anirà recobrant la memòria...




Frases que enamoren...:

Sí, però nosaltres no som qualsevol, Èlia.
Phoenix

A vegades confonem voler estar sols amb la necessitat d'estar amb la persona adequada
Phoenix

Cap història és com una altra qualsevol, Èlia, i menys si és d'amor.
Phoenix

Opinió personal:

És un llibre que es llegeix super mega ràpid, perquè és tota l'estona diàleg; és molt lleuger. El final és ooooooooooooooooh! i tot i que no hi han descripcions explícites dels personatges els he imaginat d'una manera molt real. Una lectura que no us podeu perdre per res del món!

Puntuació: 9/10

divendres, 25 d’abril del 2014

Ressenya: Play


Hey Angels!

Com que ho vau demanar, avui us porto la ressenya de Play, de Javier Ruescas...

Dades principals:

Escriptor: Javier Ruescas
Pàgines: 506
Persona: Primera (masculí) alterna capítols des del punt de vista de dos personatges diferents Leo i Aarón.
Trilogia: Play, Show, Live
Web: Pàgina web oficial
Etiquetes: fama, amor, diners
Pròxim: S'està fent la pel·lícula
Llegir: si vols llegir el primer capítol clika aquí!
Imatge portada:



Sinopsis:
Ningú diria que són germans.El primer és presumit i ambiciós; i el segon tímid i reservat. Però els dos desitgen una cosa. Mentres que Leo vol fer-se famós, Aarón no deixa de pensar en com pot recuperar la seva nòvia, que després de guanyar un concurs i convertir-se en una estrella mundial, s'ha tornat inaccecible. un dia mirant l'ordinador, Leo descobreix que Aarón té un talent impresionant per la música i que ha compost i gravat vídeos que no tenen res a envejar als hits més populars del moment. Sense pensar les conseqüències, Leo decideix donar-los a conèixer per internet. I molt aviat el fenomen Play Serafín ( el nom que li ha posat al canal de youtube) estalla per la red...




Personatges principals:

Aarón Serafín: És el germà petit, personalment és el meu preferit dels dos. És molt tímid, romàntic i  reservat, i la veritat és que suporta bastant al seu germà gran. Té un talent enorme per la música, compondre... el seu cap forma melodies en lloc de pensaments.
El seu caràcter canvia molt des del primer llibre fins a l'últim.






Leo Serafín: És el germà gran, presumit, cregut, rebel i amb unes ganes boges de fer-se famós. Personalment aquest personatge no m'agrada gaire, no m'agrada com actua ( els que us heu llegit els llibres ja sabreu). És això si el "guapo". Té molt clar el que vol fer amb la seva vida.
El seu caràcter més o menys segueix igual, potser madura una mica.... jajaj és impossible ejejje...





Opinió personal:

Aquesta novel·la m'agradat molt la veritat, parla sobre la fama i fins ara no havia llegit mai un sobre aquest tema. No té una trama molt complexa però és que és igual! Està molt ben escrit i els personatges es fan estimar. Moltes vegades em fa molta ràbia el Leo! com s'apropia del "nosaltres"... si no fa res em fi els que heu llegit el llibre ja sabreu de que parlo... i els que no a que espereu? Vinga va!



Frases que enamoren...:

"Nosotros marcamos nuestro destino con nuestras decisiones y no podemos permitir que los miedos y las inseguridades nos impidan tomarlas... Nuestra existencia es demasiado limitada como para pasar la mitad de ella huyendo..."

Leo Serafín

"Se dice que, con el tiempo, los recuerdos se deforman, se pervierten y la imaginación los moldea a placer hasta convencernos de una ilusión. Algo así me había ocurrido a mí. La intensidad con la que observaba todo, la manera en los que sus dedos se movían en el aire cuando gesticulaba, su tono de voz o su rusa habían adquirido en mi cabeza matices inventados que distorsionaban la realidad..."


"No me quedaba mas remedio que esperar. Tarde o temprano, las cicatrices terminaría de cerrarse, como había ocurrido siempre"
Hasta entonces, no sabía qué les diría a quienes encontraban en mis letras y melodías una razón para seguir luchando por el amor..."

Aarón Serafín

Puntuació: 9/10 La trilogia arranca molt bé, però personalment m'agrada més el segon llibre, i ara mateix estic llegint Live! el tercer de la trilogia!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...