Ressenya: Ángeles Caídos

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya d'un llibre que em va encantar amb majúscules, Ángeles Caídos...

Títol: Ángeles Caídos 

Escriptora: Susan Ee

Pàgines: 365

Editorial: Gran Travesía

Saga: Trilogia el Fin de los Tiempos

Etiquetes: Post-apocalíptic

Han pasado seis semanas desde que los ángeles del Apocalipsis descendieron para demoler el mundo moderno. Las pandillas callejeras gobiernan los días mientras el miedo y la superstición controlan la noche. Unos ángeles guerreros se llevan consigo a una indefensa niña pequeña, pero Penryn, su hermana de diecisiete años, hará lo que sea para recuperarla. Cualquier cosa, incluso llegar a un pacto con un ángel enemigo. Raffe es un ángel que se encuentra a punto de sucumbir a manos de otros ángeles rivales y sin alas con las que defenderse. Después de librar sus propias batallas durante eones, se encuentra a sí mismo siendo rescatado de una situación desesperada por una adolescente medio hambrienta. Viajando a través del ahora oscuro y retorcido Estado de California del Norte, solo se tendrán el uno al otro para sobrevivir. Juntos, viajarán al bastión de Los Ángeles en San Francisco, donde ella lo arriesgará todo para rescatar a su hermana y él se pondrá a merced de sus más grandes enemigos para recuperar su grandeza perdida. 

Ángeles Caídos, és un llibre que el vaig descobrir (com la majoria) gràcies als nombrosos booktubers que segueixo. Quan vaig sentir la sinopsi per primera vegada em va cridar moltíssim i no m'hi vaig poder resistir de comprar-lo. 

És una distopia i en certa manera post-apocalíptica, on els àngels han baixat a la terra per destruir-la... 

" Este es el mundo de después."

Un dels punts que més m'ha agradat de la història, és que ens parla dels àngels d'una manera que mai havia llegit. En aquesta història els àngels són els "dolents", deixant enrere la mítica figura celestial, pura i perfecta. 

Tot s'ha de dir que la primera part del llibre no va ser ben bé com la imaginava i en alguns punts em vaig avorrir, però un cop passes aquesta part, la novel·la em va començar a sorprendre gratament, amb una acció i tensió constant a la trama que em va deixar atrapada fins acabar-lo. Els personatges em van encantar, l'únic que, trobo que  no em pogut veure gaire història del Raffe i espero poder coneixe'l més als següents llibres. Els que heu llegit la sinopsi el llibre, heu vist que els àngels, s'emporten a la germana petita de la Penryn, cosa que ja trobo massa vist... Fa falta sempre posar aquestes "proves" als personatges principals perquè realment demostrin la seva valentia, força...? Obviament ha de passar algun fet perquè la història prossegueixi i tingui un sentit, però trobo que el de l'estimada i indefensa germaneta petita, és un recurs massa vist.  

"A veces, cuando caminamos en la oscuridad , nos topamos contra algo bueno."

També vull mencionar que, (no és per carregar negativament sobre aquesta novel·la, sino una crítica general) que estic una mica farta del perfcete aspecte físic que la majoria de protagonistes a la literatura juvenil tenen: la noia preciosa, que es subestima i fins que el noi (obviament guapíssim amb ulls verds clars o blaus) li ho diu. A veure al món hi ha gent atractiva i gent que no, em dóna la sensació que llegint aquests llibres només ens enseyen com mig món. 

Una cosa que agraeixo moltíssim, és el tema de l'amor. Quan un llegeix la sinopsi, a primera vista un ja pensa que... entre l'àngel sense ales (Raffe) i la Penryn... I em feia una mica de por que fos un amor superficial a primera vista o el típic amor prohibit (ja que són com dels bandos: dels humans i el dels àngels), però GRÀCIES SUSAN EE per saber-ho manejar a la perfecció. La relació que tenen aquests dos protagonsites no m'hagués pogut agradar més, no me l'hagués imaginat així per res del món i només tinc ganes de llegir el següent llibre per veure com es va desenvolupant!
Ja sabem tots i totes que les distopies que són trilogies, la primera part d'aquesta solen ser molt introductories a la trama i Àngeles Caídos no és una excepció, per això aquesta trilogia promet moltíssim i per això sé que World Afer ( la segona part) millorarà molt i molt, almenys això és el que he llegit.

I finalment... EL FINAL, déu meu, és un d'aquelles finals que et fan caure de cul, que et quedes amb moltes (MOLTES) ganes de més... i només de pensar que fins abril o maig no publiquen la segona part, moro!

"Me pregunto cuál de las dos cosas te matará más rápido, si tu lealtad o tu terquedad."

Títols i portades de la trilogia

En definitiva, un primer llibre de trilogia distòpica introductori a la trama, amb acció i tensió continua. Una història que et deixarà atrapad@ , amb moltíssimes ganes de més i que com a trilogia promet molt.

Heu llegit el llibre? Sí? No? Havíeu sentit a parlar d'aquest? Us han agafat ganes de llegir-lo? Què en penseu de les històries amb el típic noi perfecte i la noia que es subestima?

: ) Us espero als comentaris :)