Ressenya: Totes les Fades del Regne

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya d'un llibre que ha escrit una de les meves escriptores preferides i que esperava des de molt de temps!

Títol: Totes les Fades del Regne

Escriptora: Laura Gallego

Editorial: Montena

Pàgines: 475

Etiquetes: Fantasia

Saga: No

La Camèlia és una fada padrina que fa tres-cents anys que es dedica a ajudar, amb molta eficàcia, joves donzelles i aspirants a heroi perquè assoleixin un final feliç. La seva màgia i el seu enginy mai no li han fallat, però tot comença a complicar-se quan li encomanen el jove Simó, un mosso de cavallerissa que necessita desesperadament un cop de mà. La Camèlia ha solucionat casos fins i tot més difícils, però, per algun motiu, amb en Simó les coses es comencen a tòrcer inexplicablement…

En un món de boscos ancestrals, objectes encantats i proves de valor a vida o mort, la màgia pot convertir-se en una espasa de doble tall...

Tenia tantes ganes de llegir aquest llibre que no us ho podeu ni imaginar! Des de que van anunciar les inicials del títol fins a la portada, vaig estar comptant els dies per llegir-lo, a part feia bastant que la Laura Gallego no treia cap llibre (l'últim va ser el Libro de los Portales sense comptar La eciclopédia de Idhún) i era de fantasia èpica, en la meva opinió el millor gènere en el que la Laura Gallego escriu. 

"Els humans ho fan sovint, això de demanar coses impossibles... I és per això que de vegades els cal la màgia de les fades per fer-les realitat"

Quan va ser Sant Jordi, la meva mare me'l va regalar i fins aleshores no l'he llegit, ho se, ho se, han passat uns quants mesos, però entre exàmens i llibres que arrossegava des d'encara més temps, no vaig tenir una oportunitat fins fa uns dies de poder-lo començar. Les meves expectatives, tot  i que em vaig forçar a no tenir-ne, eren altes perquè tothom parlava meravelles del llibre, i en certa manera és van complir. 

El llibre ens presenta un món on hi han humans i els sers màgics, que viuen totalment separats a excepció de les fades padrines, que tenen contacte amb els humans per ajudar-los amb els problemes de les seves vides i a fer realitat els seus desitjos. La protagonista és la Camèlia una fada padrina, i se'ns va explicant la seva vida i els diferents fillols que té i els problemes que li causen aquests, en particular un d'ells, en Simó, que li donarà més problemes dels que es pensa... 

És un llibre de fantasia pura i dura i que al llarg de la història amaga un munt de referències als contes tradicionals que coneixem com la Caputxeta Vermella, Rapunzel, La Gallina dels ous d'or, el Gat en Botes, La Bella Dorment, la Ventafocs, La princesa i el pèsol, Hansel i Gretel, la Blancaneus entre moltíssims d'altres. Totes aquestes referències li fan un toc especial al llibre i el que més m'ha agradat és que li dóna un altre punt de vista a les històries que tots i totes sabem. 

Hem de celebrar que aquest és el primer llibre de la Laura Gallego que no té 14 capítols, cosa que s'agreix molt, ja que fer capítols curts fa que la lectura s'agilitzi i es faci molt més ràpida, tot i que crec que encara no ha trobat un bon equilibri, perquè a vegades tallava un capítol de 2 pàgines quan podia perfectament enllaçar-se amb el següent. Però des d'aquí un aplaudiment per deixar de fer capítols de 50 pàgines!

Sento que el llibre es podria dividir en dos parts, la primera, que se'm va fer malauradament molt lenta i feixuga en algunes parts i que em va durar bastants dies, i la segona part (que els que us heu llegit el llibre ja sabeu a quin punt em refereixo) que és brutal i manté la intriga a cada paraula, que dóna un gir al llibre que honestament no m'imaginava per res del món! I com sempre la ploma de la Laura em segueix enamorant, adoro la seva narració i  les descripcions que  (sobretot de llocs, però també de personatges entre altres) em transporten a l'indret que estic llegint. Aquí una prova:

"Semblava que el bosc devorés l'horitzó. Els arbres s'alçaven amunt com urpes que esgarrapaven el cel, i el vent regirava les branques i feia xiuxiuejar les fulles en un llennguatge inconegut, llargament oblidat. Les ombres dels homes es perllogaven i s'entortolligaven amb els cascos dels cavalls, que es movien inquiets, intuint l'aire vetust, atàvic, que es repirava en aquell indret; un eco de temps remots anteriors al domini de l'ésser humà. Si existia un racó en el món on les persones no eren benvingudes, on les seves lluites, somnis i ambicions tenien la mateixa importància que un bri d'herba eduta per la brisa, aquest racó era el Bosc Ancestral."

Un dels meus personatges preferits ha sigut el Ren, que apareix des d'un bon principi al llibre i que realment no se si és el vincle que té amb la protagonista o l'aura de misteri que té, o simplement que en un  cos aparentment normal s'amagui tanta màgia i tan poderosa, crec que aquest personatge defensa el no jutgis una persona pel que a primera vista veus. A part, al llarg del llibre demostra la seva fidelitat cap a les persones que verdaderament li importen i no vull dir res més per no desvetllar...

"En Ren feia olor de malesa, de bosc antic, d'alguna coda indefinible que li produïa una nostàlgia infinita, perquè inconscientment el seu cor ho reconeixia com a part de la seva pròpia essència"

Sóc la única persona que a la segona part del llibre que en aquell punt de la història,  li ha recordat un munt (en un bon sentit, no en un sentit de plagi) a la pel·lícula Maleficent? No se si dec estar boja, o algú més li ha passat, però de totes maneres m'ha encantat perquè adoro la pel·lícula!

No m'he pogut resistir, és que l'Angelina
Jolie fa tan bé el paper!

I ja no m'enrotllo més perquè la ressenya està quedant kilomètrica (és culpa de la Laura és que dóna molt a parlar!) simplement dir que el final del llibre té totalment la marca Laura Gallego estampat i que és realment molt encertat.

En definitiva un llibre que m'ha encantat que la primera part es fa una mica lenta, però un cop passat "el punt" és un no parar, plena d'intriga, fantasia, amor, acció, amistat i molt més. Si us agraden els contes de fades tradicionals o simplement la fantasia èpica aquest llibre us agradarà tant com a mi!

Heu llegit el llibre? Si? No? Us ha agradat? Què en penseu? Quins altres llibres heu llegit de l'autora? També us recorda a Maleficent la part final del llibre o sóc només jo?

: ) Us espero als comentaris : )