Ressenya: Un Beso en París

Hey Angels!

Per fi! Una ressenya! Des de que he tornat de vacances no he pogut fer cap ressenya perquè tenia moltíssimes novetats i entrades preparades ( cap d'elles una ressenya) i trobo que ja és hora de fer-ne una. Per aquest motiu per estrenar "temporada de tardor" un llibre d'allò més especial... 

Títol: Un Beso en París ( Anna and the French Kiss)

Escriptora: Stephanie Perkins

Editorial: Plataforma Neo

Pàgines: 437

Trilogia: Un Beso en París, Lola y el chico de al lado i Isla and the Happily ever After ( no publicat )

Etiquetes: Amor Realista

La torre Eiffel, Ámelie i molts reis anomenats Luis. Això és tot el que l'Anna coneix de França. Per això, quan els seus pares anuncien que passarà un any en un internat a París, la idea no l’acaba de convèncer.

Però, a la Ciutat de l'Amor, coneix al noi ideal: Étienne St.Clair. Es llest, encantador i molt guapo. L’únic problema és que també té novia. Aconseguirà l'Anna l'anhelat petó del seu príncep blau?

Vamos, porque si no, ¿para qué enviarían a sus hijos a un internado? Es como Hogwarts, pero sin magos guapos ni caramelos mágicos ni clases de vuelo.

Nombre francés, acento británico, escuela norteamericana, Anna confundida. 

- Bienvenida a París, Anna. Me alegro de que estés aquí.

-Deseo lo que sea mejor para mi.

- Sabías que en este cementerio viven tres mil gatos?- me pregunta St. Clair

- Por supuesto. Lo tengo archivado en el cerebro en la carpeta Felinos, París. 

Pero puede que esté confundiendo nuestra amistad con algo más porque quiero confundirla con algo más. 

¿cómo pude ser tan estúpida?

¿cómo pude llegar a creer que no estaba enamorada de él?

- ¿Crees que no son felices?

- No es que no sean felices, pero ... no lo son lo suficiente, supongo¿tiene sentido?

- ¿Cómo iba a saberlo si nunca me dijiste nada? 

-¿Cómo iba a saberlo yo si tú nunca me dijiste nada?

Porque tenía razón. Paraa nosotros dos, casa no es un lugar. Es una persona. Y estamos en casa. 

Com ja vaig explicar en la ressenya de El Corredor del Laberinto, hi han llibres que brillen per diferents motius: per la intriga, pels personatges, per la idea central, per la història etc... a vegades no és suficient que brilli només amb alguna cosa, a vegades si. Potser no ens sembla prou que només brilli amb una cosa en concret i això és el que ens fa no agradar el llibre... Un Beso en París ho recull tot: la intriga, els personatges, l'ambientació, la idea principal amb una simplitud que és el que ens ha fet a tots estimar aquest llibre.

Aquest llibre manté sempre la intriga del: I què passarà ara?, em va transporta per complet a París, vaig sentir el que els personatges sentien... vaja que per uns minuts em sentia part de la història. Ara estareu tots pensant... ( els que us heu llegit el llibre clar) intriga??? En sóc conscient... no és el tipus d'intriga que sents quan llegeixes El Corredor del Laberinto... però òbviament les dues històries són completament diferents i la intriga per descomptat també. ( Vaja que la intriga de El Corredor del Laberinto és saber si sobreviuran i les incògnites i el buit mental i la intriga de Un Beso en París és la relació de dos personatges.... però com he dit abans, totalment diferent.)

No cal dir després d'haver llegit aquest super text que aquest llibre m'ha enamorat. Sabia que m'encantaria perquè just en aquell moment necessitava un llibre d'amor realista, ja que abans de llegir Un Beso en Paris portava una temporadeta llegint llibres només d'acció ( Trilogia Correr o Morir ). 

Com he dit abans aquest llibre et transporta a aquesta ciutat màgica: París. He estat a moltíssims llocs de França, però mai he estat a París, per aquest motiu cada cop que al llibre hi nombraven algun edifici, lloc, bar o cinema hi vaig posar un pòsit, per si algun dia tinc l'oportunitat d'anar a aquesta meravellosa ciutat poder visitar els llocs on l'Anna i l'Etienne es van enamorar. 

(shakespeare and company) la "LLibreria"

(Point Zéro)

En realitat després de llegir tot aquest text un pot entendre que aquest llibre és un Déu i que està ple de metàfores i de girs argumentals astronòmics... però no... el que fa sobretot brillar aquest llibre és la seva simplitud. No ens explica el dia a dia d'una persona que ha de lluitar per sobreviure en uns jocs televisats... ens explica la història d'una adolescent com tu i com jo. I és per aquest motiu que ha robat el cor a tantíssimes persones, per la seva proximitat. 

El que fa guanyar molt al llibre és la narració de l'Anna. Aquest llibre està escrit en primera persona des del punt de vista de la protagonista femenina. M'ha encantat la seva forma d'explicar-se i podem observar que poc a poc ( encara que s'ho negui rotundament) va sentit sentiments que no vol sentir, però que no ho pot evitar. Podem veure perfectament cada etapa de l'enamorament  a través de les seves paraules que formen aquesta obra d'art. En varis moments m'ha fet riure i és una narració tan lleugera i juvenil que t'atraparà des de la primera pàgina. 

Aquest llibre ens ensenya a dir el que sentim ( perquè sinó mira que passa). Un final encisador i molt bonic que es va fer pregar ( ja que era obvi ) però que manté la màgia de tota la història. 

Era així... i es van fer molt de pregar...

Quan vaig acabar-lo necessitava saber com acabaria la relació però tranquils lectors! Al següent llibre Lola y el Chico de al Lado hi apareixen i d'una manera molt sútil ens ho explica tot sobre els petits dubtes que queden... però això ja ho parlarem a la ressenya de Lola y el Chico de al Lado ( la meva actual lectura). 

En definitiva, un llibre que t'omplirà de màgia del primer gran amor i t'anirà transportant a Paris La Ville de l'Amour. T'aniràs enamorant dels personatges a la vegada que ells. 

5/5 Angels!

Heu llegit el llibre? Us va agradar?No?Heu visitat París?Llegireu les següents parts?

:) Us espero als comentaris :)