Com ja us vaig avisar en aquesta entrada d'aquí el bloc estrena moltíssimes seccions, una d'aquestes és la que avui començaré:
En aquesta secció faré la meva pròpia passarel·la de la fama de Hollywood, però amb tots els personatges literaris que segons la meva opinió es mereixen ser-hi.
El primer en aquest cas és:
Peeta Mellark, el protagonista masculí de la trilogia distòpica més coneguda; Els Jocs de la Fam. ( El text que ve a continuació pot contenir SPOILERS sobre la trilogia sencera)
La veritat us podria dir moltíssimes cites, frases que diu el personatge al llarg de la trilogia però el que de debò em va enamorar d'ell va ser la seva dolcesa, la seva manera de ser ell mateix fins a l'últim segon de la seva existència, del amor que desprèn pels ulls, la seva manera de mirar la Katniss... però per a mi el gest que em va fer estimar de tot cor al Peeta i convertir-lo en un dels meus personatges preferits de tots els temps, és una escena que té lloc cap al final de l'últim llibre: Tots els membres importants de la rebel·lió es reuneixen i estan acordant si haurien de fer Els Jocs de la Fam amb tots els nens i nenes del Capitoli tal i com els hi van fer a ells. Els hi fan votar per saber la decisió final ( i si no recordo malament) tots accepten fer-los a excepció del Peeta. 
La veritat és que no puc jutjar el més mínim a la resta de la gent que vota si ( és a dir a favor de fer els Jocs de la Fam amb els nens del Capitoli) perquè jo en el seu lloc no sé el que hagués triat. Entenc la decisió de la Katniss i ho puc comprendre a la perfecció. Però el gest que fa el Peeta és digne d'admirar. Diu molt del seu caràcter i dels seus principis que tot i haver-ho passat tan malament no han canviat. Aquesta escena ( a part de moltíssimes d'altres ) em va trasvalssar i em va fer pensar moltíssim: -Jo que hagués fet, si estigués al lloc de la Katniss?
Segurament hagués estat a favor, i això és el que em fa admirar tan el Peeta.
El Peeta per a mi és un model a seguir, malgrat havent-lo torturat, haver-li fet passar per dos Jocs de la Fam consecutius, malgrat tot això ell simplement diu no. M'agradaria saber quants de nosaltres hagués contestat el que ell contesta. Això és un ídol.
Crec que una persona amb les mateixes caraterístiques que el Peeta el més probable és que no existeixi, però segurament, com jo i suposu que molta altre gent, aspiro a ser capaç de poder dir no tal com ho va fer el Peeta ( òbviament en un altre context ) perquè ja he dit molts cops és admirable. Tot i que al llarg dels tres llibres el veiem lluitar molt dur tan físicament com sentimentalment, el Peeta m'agrada per el seu caràcter no per la quantitat de bosses de farina que pot aixecar. I al final és sempre el que compte. I és per tots aquests motius el que fan al Peeta un autèntic heroi per a mi. 
El posaríeu a la vostra pròpia passarel·la de la fama?no? Per quins motius? Què és el que us va enamorar d'aquest personatge entranyable?
:) Us espero als comentaris :)
Sens dubte l'inclouria en la meva passarel·la de la fama! El que més em va enamorar d'ell és que no necessita tota la parafernàlia de molts protagonistes masculins: caràcter insuportable però cos perfecte, que estigui com un tren, per captar l'atenció. Es mostra humà, sensible, considerat, atent i sofert. No és un repel·lent que a vegades venen ganes d'hostiar!
ResponEliminaQue hagi aconseguit enamorar a tantes noies anant en contra dels tòpics de molts llibres és el que més m'impressiona.
Fins aviat i una abraçada!
Núria
P.D.: això no vol dir que no m'agradin els nois tipus Daemon eeh! jajajaja
super d'acord amb tu! És simplement el Peeta *_____*
EliminaParlem <4<4<4<4