Avui us porto la reacció a la pel·lícula Si decido quedarme. Aquest llibre està escrit per Gayle Forman.
La Mia és la protagonista d'aquesta història. És interpretada per Chloe Moretz i la veritat és que ho fa perfecte. Aquesta actriu ja abans de veure la pel·lícula m'agradava ja que té una implicació al 100% amb la seva feina.
La Mia és un personatge el qual tota la seva vida és música. La seva passió pel violoncel és tanta que ha fet unes probes per entrar a Julliard ( un conservatori molt important de música). La Chloe, abans de gravar la pel·lícula va fer 1 any de classes de violoncel perquè quan fes veure que tocava alguna peça a la pel·lícula semblés real. Perquè a vegades hi han actors i actrius que han de fer veure que toquen un instrument i fan pena. En canvi la Chloe ho ha fet molt bé. Ha fet molt bona feina. Em transmetia passió cada cop que "tocava" el violoncel, molt real.
Cal dir-ho? simplement una de les meves escenes preferides sense cap mena de dubte. Hi ha moltíssima emció, ja que la Mia se sent molts cops fora de lloc quan va als concerts de l'Adam, ja que a ella li agrada la música clàssica i ell és un cantant d'una banda de rock. Aquest moment és molt tendre.
No esperava plorar gaire amb la pel·lícula ja que al llibre no ho vaig fer ( no gaire ) però quedeu tots avisats, si aneu a veure la pel·lícula, agafeu Kleenex de casa perquè els necessitareu.
A vegades quan anem al cinema a veure una adaptació d'algun llibre que hem llegit, esperem que la pel·lícula sigui fidel al llibre. De fet Si decido quedarme ho és molt, però hi han algunes coses que han omès, algunes que han canviat i altres que directament no han posat. A vegades que suprimeixin escenes o que en posin de noves queda molt malament i arruïna la pel·lícula, però en aquest cas no.
Podríem dir que la pel·lícula és un 85% fidel al llibre, perquè han posat coses que no hi eren i han tret algunes... però aquests canvis per al meu gust han fet que la pel·lícula brilli encara més. Tots menys un. No sé perquè, però canvien el nom de la banda de l'Adam... al llibre s'anomenen Shooting Stars i a la pel·lícula ( no me'n recordo però no és el mateix)... no entenc perquè ho han canviat....
Aquesta pel·lícula està totalment enfocada cap a un públic juvenil, ja que a l'adaptació amplifiquen moltíssim la relació amb l'Adam i altres emocions. És per això que m'ha fet plorar més, posen moltíssima més importància a tot que al llibre, i no ho trobo malament. Fa que la pel·lícula sigui encara més emotiva.
Els que us heu llegit el llibre o heu vist la pel·Lícula, sabreu que va intercalant flashbacks i el present. Doncs al llibre no se'm van fer gens bruscos, els vaig trobar bastant naturals. En canvi a la pel·lícula passes de l'accident al primer petó... per al meu gust, aquest tema és el que no ha acabat d'encaixar.
Aquesta part conté SPOILERS de l'escena final
Justament al final, quan l'Adam està a l'habitació de la Mia, cantant. La Mia té un seguit de flashbacks i després es desperta del coma i obre els ulls... i l'Adam fa el mateix que al llibre, diu:
- Mia?
i s'acaba la pel·lícula. A veure, m'agrada que hagin acabat com al llibre, però no m'agrada gaire l'actuació que té l'Adam. Si l'amor de la meva vida està en coma i es desperta, jo no faria la cara que ell posa... no sé, m'esperava una cara d'alleujament, felicitat, tristesa, alegria... i no l'ha sapigut reflectir gaire ( des del meu punt de vista).
En definitiva, una pel·lícula molt fidel, amb uns canvis que la fan millorar. On han amplificat totes les emocions i de ben segur que se t'escaparan unes quantes llàgrimes.
Us heu llegit el llibre? Què us ha semblat la pel·lícula? Us han agradat les interpretacions?Heu plorat?
:) Us espero als comentaris :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.