Ressenya: La canción número 7

Hey Angels!

Avui us porto un llibre que... va començar molt bé però que va acabar com un nyap. 

Títol: La canción número 7

Escriptora: Lena Blau

Editorial: Temas de Hoy

Pàgines: 480

Saga: llibre únic

Etiquetes: Amor realista

Blanca, una joven insegura e introvertida, espera en una estación de tren a Carlos, un prometedor estudiante de Arquitectura que desde la muerte de sus padres se ha sumido en un peligroso abismo. Malhumorada y escéptica, aguarda a que él llegue , convencida de que el plan que ha trazado su madre para ayudar a  a ese chico no va a servir de nada. Pero lo que Blanca no se imagina es que nada será igual a partir de ese caluroso día de septiembre el apuesto e intrigante joven  conseguirá despertar en ella unas contradictorias sensaciones para las que no está preparada. Y, a pesar de que en un principio parecen detestarse, una canción de amor hará que todo cambie en su vida.

La canción número 7 és un llibre el qual vaig sentir a parlar fa uns quants mesos, ja que molts booktubers en parlaven molt bé. Un dia al Corte Inglés el vaig trobar en oferta per 5,99 € i el seu preu original era de 17,90€ així que el vaig comprar, òbviament. A part també em venia de gust llegir-me una història d'amor realista.

"Tienes tanto miedo a que los demás te conozcan que no te das cuenta de que así lo que en realidad evitas es conocerte a ti misma."

El llibre està narrat des del punt de vista dels dos personatges protagonistes la Blanca i el Carlos, cosa que m'ha agradat molt, ja que en certs moments era divertit veure els pensaments dels dos personatges. Aquesta narració fa que el lector connecti més amb els dos personatges ja que els arribes a conèixer més profundament que si el narrador només fos un. Això fa que puguis veure les dues parts de la història des de dues perspectives completament diferents i fa crear al lector la seva pròpia opinió sobre el que està passant. Un factor molt important durant la història és la música, com ja ve a dir el títol. És un factor molt important, el qual l'autora li sap treure profit al 100%. 

"La vida me ha enseñado que cuando menos te los esperas te puede arrebatar lo que más quieres, si previo aviso, sin piedad."

Un altre cosa que m'ha agradat molt és que els personatges es notaven molt ben treballats i estructurats, amb un passat al darrera, un caràcter i físic marcat. Tot i que no he arribat a emfatitzar amb cap dels dos. 

Per mi la novel·la es divideix en dues parts. La primera part és entretinguda de llegir, una història romàntica sense res fora de l'habitual, però la segona part cau en picat completament i em va fer desagradar molt el llibre. Trobo que els objectius de la novel·la ( és a dir els "nusos" de la història) cada dos per tres van canviant i això a vegades pot ser una qualitat bona per generar més tensió o intriga, però en aquest cas ho he trobat molt desfasat. 

Com ja he dit, cap el final la novel·la fa un gir de 180 graus cap a baix i això va ser també gràcies als dos protagonistes principals, sobretot la Blanca. Trobo que actua d'una manera narcisista a més no poder, infantil, que em va fer-li agafar una mania no sana, cada una de les accions, decisions que feia les trobava completament absurdes i em va fer treure de polleguera. Tot i que el final era bastant previsible, com totes les històries de la romàntica juvenil ( que com jo sempre dic: ja sabem com acabarà, el que ho fa diferent o màgic és la forma, el que passa, la història abans no s'acabi) no em va agradar la manera en la qual acabava, però no em vaig indignar gens ja que en aquell punt de la història m'era TOTALMENT indiferent, m'era completament igual si acabaven o no junts o si la tia Paca es moria ( no hi ha cap tia Paca, tranquils no és spoiler :'') ).  Potser si que hi van haver alguns girs a la trama inesperats, però no van ser suficientment "bons" per fer millorar l'horrorosa manera de ser de la Blanca al final del llibre. 

"Has de luchar para que la vida te conduzca hacia tus sueños y no te alejes de ellos. Sopesa muy bien cada decisión que tomes porque, aunque no lo sepas aún, por insignificante que parezca, te conducirá irrevocablemente a tu futuro."

No tenia planejat fer ressenya d'aquest llibre, ja que preferiexo fer de llibres que es mereixin una ressenya, però el llibre que tenia planejat de ressenyar encara no l'he acabat, així que el més recent que tenia era aquest. Almenys m'he pogut desfogar...

En definitiva un llibre que us agradarà si sou amants del gènere romàntic juvenil, però que personalment no m'ha agradat i m'ha deixat completament indiferent respecte als personatges o la història.

L'heu llegit? Sí? No? Què en penseu? Us hi animeu? Què en penseu de la portada? I del fet de la importància de les cançons i la música?

:) Us espero als comentaris : )

*NOTA: Comenteu o envieu-me un correu ( angelstofly365@gmail.com) tòpics dels quals voleu que parlem i intercanviem opinions en el següent debat dins de la sèrie dels tòpics de la romàntica juvenil i escolliré el que em sembli que dóna més joc per debatir.*