divendres, 13 de març de 2015

Ressenya: Junts

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya d'un llibre que feia temps que esperava i que gràcies a l'editorial La Galera finalment l'he pogut llegir




Títol: Junts


Saga: Trilogia


Escriptora: Ally Conde


Editorial: La Galera


Pàgines:361


Etiquetes: Distopia
No desafiïs mai
el joc de l'amor
La Cassia viu en una societat aparentment perfecta. No hi ha malalties ni diferències. Els funcionaris ho controlen tot, el menjar, la feina, les estones de lleure, la data de la mort i la persona que ha de ser la teva parella. I la Cassia, ara que té disset anys, s?enfronta a la festa de l'aparellament, on coneixerà la parella que la societat ha triat per a ella. La cara que hi veu, la d'en Xander, no la sorprèn: han estat amics d?infantesa. Però un cop a casa, quan visualitza les dades de la targeta, apareix una altra cara. I a partir d'aquell moment, davant de la Cassia s'obre un món inquietant i ple d'incertesa i prohibicions que podria fer trontollar tot el seu sistema de vida.


Buff si feia temps que en sabia d'aquesta trilogia. Aquests llibres eren d'aquells que estaven a la meva wishlist des dels principis dels segles però que mai acabava comprant... Quan l'editorial la Galera va col·laborar amb mi vaig dir-me- Aquesta és la meva- i finalment vaig poder-me llegir aquest llibre del qual parlarem avui. 

"Ara que he descobert com volar, quina direcció hauria de seguir enmig de la nit?"

Junts ens presenta un món distòpic on tot està controlat pels funcionaris: el menjar, la feina, les estones de lleure, la teva parella, quan morir... aquesta societat aparentment perfecte i que es basa en l'estadística i la probabilitat. Ens presenta la Cassia una noia que té 17 anys i com totes les altres va al seu banquet d'aparellament on li assignaran la seva parella ideal... I aquí és on comença la història (literalment). 
Trobo que l'autora ha sabut crear una societat ben estructurada i treballada, encara que al meu gust, no ha sapigut distribuir bé la informació sobre aquest nou món que se'ns presenta. El factor de la creativitat es va perdent poc a poc, ja que el fenomen de les distopies va a més, però tampoc ho he volgut tenir gaire en compte. Com acabo de dir, la societat que ha creat m'ha agradat força i el que més m'ha agradat és que en un bon principi em va fer pensar que la societat de la Cassia tampoc era tant dolenta... al cap i a la fi, no hi havien malalties, tenies una bona vida assegurada... però a la vegada que la protagonista ho fa, em vaig anar adonant que no voldria una vida com la que tenen, per molt que signifiqui malalties, atur, crims...

" No vagis dòcilment"

La protagonista m'ha caigut molt bé i podríem dir que és el plat fort del llibre, el que  més m'ha agradat d'ella és que és decidia i alhora de mostrar els seus sentiments, els demostra i punt ( i no es passa mitja novel·la sense decidir-se i negant el que és evident -GRÀCIES-), perquè si amics i amigues, en efecte, en aquest llibre hi apareix un triangle amorós. No és que em desagradin però en general no els prefereixo. Sóc totalment "Team Ky" ja que el Xander és com si fos el seu germà... però només he llegit el primer llibre de la trilogia així tot pot canviar. En aquesta primera part potser es centra més amb el Ky que no pas amb el Xander i això m'ha agradat bastant ja que trobo que el Ky té més coses a aportar i a dir a la trilogia. He de dir que respecte l'amor me'ls crec els dos, és a dir són creïbles, però en certs moments m'ha fet ballar, ja que a veure entenc perfectament que te l'estimis un munt Cassia però siguem sincers, tampoc fa tant que us coneixeu de debó... En serio li declares amor incondicional i el sentit de la teva vida? Aquí no sé si creure-m´ho del tot, em va fer ballar el cap...

"Estar amb en Ky, estar amb en Xander: les dues coses són com exposar-se a la llum. Diferents classes de llum, però no hi ha foscor en cap d'elles."

Per acabar vull mencionar dues últimes coses, primer de tot la ploma de l'autora. No sé si és perquè vaig agafar el llibre en la setmana equivocada         (post-exàmens) però se m'ha fet bastant dens i avorrit, i el que no ajuda gens és que no abunden gens els diàlegs i tota l'estona llegim els pensament de la Cassia, normalment això no em suposa cap problema, però en aquest cas se m'ha fet bastant pesat, sobretot en les parts les quals no hi havia tensió o intriga. I finalment ja per acabar vull fer menció a la portada ( han conservat la mateixa que l'original), crec que representa totalment l'essència de tot el primer llibre, on la bombolla seria la societat i la noia de l'interior la Cassia, la bombolla no la deixa aixecar-se ni moure's amb total llibertat, només la justa per no causar problemes i la manté  aïllada i ignorant de la resta del món, pot ser una tonteria però encara que la portada sigui bastant "simplona" guanya molt per aquest fet. 

Cotinua amb Camins Creuats també publicat en català per La Galera.


En definitiva, un llibre amb una història distòpica com moltes d'altres que t'introduirà en una nova societat on podràs frustra-te, llegir poesia prohibida, emocionar-te... junt amb els protagonsites, amb un triangle amorós poc desenvolupat en aquesta primera part i que et farà apreciar la cultura ( sobretot la poesia) que tenim al nostre abast. 

( potser seria més un 3,7... però vaja ja fa el fet)


Heu llegit el llibre? Sí? No? Us va agradar? Què en penseu de les distopies? Es repeteixen? O encara n'hi han algunes d'originals? Què penseu dels triangles amorosos?



:) Us espero als comentaris :)







12 comentaris:

  1. Jo tinc ganes de llegir el llibre, encare no ho he fet. Pero no se, son moltes les ressenyes on veig que diuen que la idea es bona, pero que la escritora no la pogut desenvolupar be. Aixo em fa tornar enrere i tambe el fet de ser un triangle amoros, no es que no llegeixi llibres d'aquest tipus pero els evito como puc perque sofreixo bastant. XD
    El pintes bastant be, aixi que m'ho replentajare. :)

    Ens llegim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      Si tens raó ja tabé n'he vist algunes que coincideixen amb mi... Sobre el triangle amorós no et puc dir gaire perquè només he llegit el primer llibre així que no sé com es desenvoluparà..
      Si finalent el llegeixes ja em diràs que tal ; )

      Parlem <4<4<4<4

      Elimina
  2. Fa uns mesos (a principis d'any) vaig anar a la biblioteca i el vaig veure, i feia un temps que l'havia sentit esmentar i vaig decidir agafar-m'ho. Quan vaig començar a llegir em vaig llegir la meitat del llibre i el vaig haver de deixar. Em va avorrir molt, moltissim, no podia, i vaig intentar acabar-ho perque no m'agradava la idea de deixar-lo a mitges, pero no vaig poder. Aixo si, per gustos colors, potser a una altra persona li agrada...
    Petons <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, la veritat es pot fer pesat però clar gustos cololors no sempre ens poden agradar tots els llibres, jo personalment també odio deixar els llibres a mitjes però a vegades no hi ha més remei...

      Parlem! Gràcies per comentar <4<4<4<4

      Elimina
  3. Hola!!
    Ja havia sentit a parlar del llibre però mai m'ha cridat l'atenció, tot i que l'has deixat bastant bé i hi ha coses que has dit que m'han agradat molt^^ Bé menys això de l'últim paràgraf de que se't va fer pesat.
    De moment el deixaré per més endavant:)

    Bona ressenya<3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Sii, buenu jo el vaig agafar en una mala setmana ja que era la següent de la dels globals i necessitava una lectura lleugera i no va ser la indicada... en fi si finalment te'l llegeixes ja em diràs que tal et sembla!

      Petons <4

      Elimina
  4. Jo em vaig llegir aquest llibre l'any passat perquè tothom en parlava però coincideixo amb tu en que l'autora no ha sabut portar gaire bé la història. Crec que la trama de la història és molt bona però que al no haver-hi diàlegs es fa molt pesat!
    Ah i per cert, jo també sóc Team Ky!! Jajjajaj:))
    Petons:)

    ResponElimina
    Respostes

    1. M'alegra que coincidim en gairebé tot!
      Gràcies per comentar : )

      Elimina
  5. Hola, Aria!

    No em crida massa l'atenció, crec que el deixaré passar.

    Gràcies per la ressenya, un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenu tampoc ho catalogaria com un llibre obligatori així que tampoc et perds res!

      Elimina
  6. Hola Aria!

    Tinc aquest llibre pendent des de fa temps, espero animar-me a llegir-lo d'aquí poc! Això de que controlin fins i a l'últim detall incluint la data de la teva mort em resulta força curiós, vull dir que com ho duen fer? Crec que tot i que se'm fes pesat el llegiria per saber-ho, ja que si són persones i no robots, com poden ser capaços de controlar-los tant?

    Parlem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Tot això s'explica al llibre. Totes les persones moren als 80 anys perquè els funcionaris consideren que ja han servit la societat i q ja no serveixen per millorar-la. Ho controlen tot per estadística, probabilitat i com totes les societats distòpiques ignorància per part de la població sobre el món real
      Si t'animes ja em diràs!

      Elimina

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...