dissabte, 9 d’agost de 2014

Ressenya: A dos centímetros de ti

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre que van publicar fa poc a Espanya i que m'ha enamorat.




Títol: A dos centímetros de ti ( Només en castellà)
Escriptora: Elizabeth Eulberg
Pàgines: 304 p.
Etiquetes: Amor, amistat, realista
Editorial: Alfaguara
Imatge Portada:

Los chicos y las chicas pueden ser amigos. Digamos que Macallan y Levi fueron amigos a primera vista. Todo el mundo dice que los chicos y las chicas no pueden ser realmente amigos, pero ellos lo son. Y mucho. Quedan después del instituto, comparten miles de bromas privadas, sus familias están super unidas... Levi y Macallan son solo amigos y están felices así.
Pero claro los chicos no piden salir a Macallan por que piensan que está con Levi, y Levi pasa tanto tiempo con ella que casi no ve a sus novias. Así que un día comenzarán a preguntarse si no estarían mejor juntos. Aun que quizá eso lo complique demasiado todo...

¿Pueden los chicos y las chicas realmente ser amigos?
¿O están siempre a una pelea de no volverse a hablar nunca... o a un beso de encontrar el amor verdadero?



Me fuí a mi habitación hecho un lio. Solo tenia una cosa clara.
No hay quien entienda a las chicas-Levi

,Me dolía pensar en mi madre, pero cuando hablaba de ella sentía como si cobrara vida en mi interior-Macallan

¿Me perdonas, por favor, para que pueda perdonarme a mí misma?-Emily


Basta un simple beso para cerrarle la boca a un chico- Macallan

Sabía que amor era una palabra muy fuerte para alguien de mi edad, pero era eso, ni más ni menos, lo que sentía-Levi 

- ¿Me estás diciendo que tu vida es un asco sin mí? Doy por supuesto que estás citando a Kelly  Clarckson porque no puedes vivir sin una chica tan fuerte e independiente como yo a tu lado- Macallan

-Chicas
- Sí, somos alucinantes por naturaleza- Levi i Macallan


La diferencia entre lo que quieres y lo que necesitas-Levi

Me sonrió.El corazón me estalló en mil pedazos- Macallan




El que m'ha sorprès més d'aquesta novel·la és que ens explica la història de la Macallan des de que té 11 anys fins als 16 ( i el llibre és molt finet). 

La portada ens plasma ( per a mi) el lloc més important de tot el llibre: el parc Riverside, concretament als gronxadors... Allà hi passa de tot, hi veiem els dos personatges créixer. Veiem a la Macallan tal i com és: bonica i sobretot molt pàl·lida. El que em transmet la seva mirada és confusió i soledat.

L'edició està molt ben feta i cuidada. Per separar els paràgrafs en lloc de posar la típica sanefa, o un punt. Hi posen una regla de només  dos centímetres, d'acord amb el títol. Ho he trobat un detall molt simple però que a la vegada ja fa especial el llibre.  Al final de cada capítol, veiem una conversa entre la Macallan i el Levi en el present ( la història està explicada en passat i des del punt de vista dels dos personatges principals) que resulten sent molt divertides, amb els típics comentaris sarcàstics que tenen, que et farà enamorar-te més dels personatges i capficar-te de ple.

Encara no havia llegit cap llibre de l'escriptora, tot i que té dos obres molt conegudes com ara: El club de los Corazones Solitarios i Del material que están hechos los sueños. L'Elizabeth Eulberg té una senzillesa perfecte. 
Quan els personatges se senten frustrats, jo també ho estava. Quan se senten feliços  jo somreia amb ells... en serio amb la seva prosa va a conseguir que al llegir-me el llibre experimentés un munt d'emocions. 


Al llarg del llibre veiem molt bé l'evolució i la maduresa dels personatges, veiem els errors que cometen i com els arreglen, ja que la història passa des de que el Levi i la Macallan tenen uns 11 anys fins que arriben als 16. 
La relació que tenen al principi és la que tens tu amb aquell amic amb el qual tens les teves aficions preferides en comú. M'encanta, les seves converses sarcàstiques, com s'emocionen quan descobreixen que als dos els hi encanta la mateixa sèrie ( que ningú coneix) és una amistat perfecte. Però com no, la societat la intenta destruir poc a poc. Mica en mica que van creixent s'adonen que tothom els pren per parella ja que sempre van junts... Aquí comença una mica tot el problema... i comença a complicar-se tot... Deixeu-vos endur per aquests personatges que us enamoraran!

A veure, des de que llegim la sinopsi la gran pregunta és: Acabaran com amics o com a parella? I la veritat és que quan acabes un capítol et dius:
- Acabaran com amics seguríssim
Però... continues llegint i quan acabes el següent capítol:
- Acabaran com a parella
I així fins gairebé al final on ja es veu clar. A algunes persones que hagin llegit el llibre els hi pot  semblar una mica pesat la indesició que tenen els personatges, però jo la trobo perfecte i això encara fa més realista la novel·la. Perquè déu meu! és un amic que tens des de que tenies 10 anys! Una amistat molt valuosa! 

Els personatges m'han encantat, tot i que en alguns moments l'actitud del Levi... Déu meu! és tan complicat entendre les noies? No! SPOILER! Quan el Levi li diu a la Macallan que l'estima és molt bonic i perfecte, però quan la Macallan torna d'Irlanda i el Levi té parella... emm... Hola? FI SPOILER
Però des del primer moment connecten amb Buggy and Floyd ( la sèrie que tots dos són fans).

El final l'he trobat maquíssim amb el mateix sarcasme de la Macallan però amb una siutació completament diferent. 

Un llibre que ens ensenya per davant de tot el significat i el valor de l'amistat.




5/5 Angels!



En definitva, un llibre que et farà experimetar un munt d'emocions, des de  riure (molt),  fins a cridar de la frusrtació i a somriure de bona manera. Un llibre que se't farà molt curt i lleuger. 

L'heu llegit? Us crida l'atenció? Heu llegit algun altre llibre de l'autora?

:) Us espero als comentaris :)







5 comentaris:

  1. Només per la portada ja val la pena comprarlu!
    Molt bona resenya!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràciiies
      La portada és perfecte!
      parleem <4<4<4<4

      Elimina
  2. Hola, Aria! :)
    L'autora és una de les que més m'ha agradat aquest últim any, entre "El Club de los Corazones Solitarios" i "Del material del que están hechos los sueños". El llibre que has ressenyat el tinc pendent, i fa molt de temps que el vull desesperadament, però encara no l'he aconseguit! El tema de l'amistat confosa amb l'amor em sembla molt interessant, i això sumat a l'estil dolç de l'autora... deu ser una passada.
    Vaja, que no puc esperar a aconseguir-ne un exemplar!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Doncs llavors t'encantarà seguríssim! És meravellós, en tinc un molt bon record *_*

      Un petó<4

      Elimina
  3. Aquesta es la meva lectura actual i m'està encantant moolt!!!
    <3

    ResponElimina

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...