diumenge, 7 de desembre de 2014

#3 Passarel·la de la Fama

Hey Angels!

Avui us porto el tercer personatge que es mereix estar a la meva passarel·la de la fama. En aquest cas he escollit un dels personatges que ha tingut la més gran de les evolucions al llarg de la història.

Ja ho sé que des de "Amanecer Rojo" no he fet cap ressenya, no crec que en faci cap ( almenys no tinc previst de fer-ne una de moment) ja que aquests dies, estic rellegint llibres o llegint d'alguns dels quals no em ve de gust fer-ne una ressenya. A mi m'agrada fer una ressenya just al acabar el llibre, ja que així tinc els detalls més frescs. Però podreu trobar tot tipus d'entrades especial nadal i hivern. 
Per els que encara no ho havíeu endevinat( o no heu llegit), es tracta de la Viana de Rocagrisa, del llibre Allà on els Arbres canten, de la magnífica Laura Gallego. En aquella època jo encara no havia llegit gaires llibres per tant no tenia gaire punt de comparació. El vaig llegir just quan va sortir, ja que ja havia llegit altres llibres de la Laura i m'havien encantat. El llibre era tot el que la Laura sap fer millor. Fantasia, època de princeses i prínceps i de guerres, una perfecte combinació que van crear una obra mestra. La Viana és la protagonista d'aquesta història, ella és una simple donzella de classe alta. La seva vida és perfecta, està promesa amb el noi del qual està enamorada i té una molt bona amiga. Però tot es torça quan el seu estimat Robian i el seu pare, el duc, han de marxar a la guerra contra els bàrbars. La Viana és un personatge molt real i que des del primer moment em va captivar. Però encara ho va fer més quan fa el canvi.
A partir d'aquí hi podreu trobar spoilers
El que més m'agrada de la Viana, és que demostra que no és una simple donzella. No em surten les paraules... ella és rebel i valenta, com ningú més. El que és més important de tot, és que es va saber adaptar, sobreviure als problemes que la vida li portava, en tot moment. I això ho admiro molt, em va encantar la nova Viana i em segueix encantant. També el que valoro molt d'ella és que en tot moment té esperança, no la perd. I sobretot somiadora, deixant-se emportar per les llegendes. La Viana representa moltes coses: representa la força, la valentia, el bri d'esperança, la lluita i també la tossuderia. M'ha fet riure, plorar, patir... 
Fi spoilers

Sense exagerar Allà on els arbres canten, té la millor conclusió que he llegit mai, el millor final, sense cap mena de dubte. Recordo que quan el vaig acabar per primera vegada, ara farà uns 3 anys, ja que jo el vaig llegir just quan el van publicar, que em vaig quedar una bona estona amb el llibre a la mà i pensant, amb la història, en la Viana i l'Uri i simplement màgic. Com és possible que després d'aquests anys, d'haver-lo rellegit una vegada i un altre, continuï sentint el mateix, el mateix sospir després de rellegir l'última frase, això senyores i senyors és màgia. 
Des d'aquí vull donar les gràcies a la Laura per regalar-nos i deixar-nos disfrutar i gaudir d'aquest tresor.
Aquest apartat s'haurà de deixar en blanc, ja que jo llavorens no subratllava les frases que m'havien fet pensar i agradat.


Heu llegit el llibre? Què us va semblar? Us va agradar el final? I la Viana què us va semblar?

:) Us espero als comentaris :)


10 comentaris:

  1. Ooh! Vaig gaudir taant amb la Vianaa i l'Urii... *-* Mai perdonaré en Robian!!
    Com es mereix la Viana estar a la Passarel·la de la fama!
    Fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Peensooo el mateix que tu *_* una parella perfecte!

      Elimina
  2. *.* Em va enamorar aquest llibre!! Ho vaig llegir fa un temps pero encare recordo tota la historia!!!
    M'alegro de que t'hagi agradat!

    Ens lleguim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. que si em va agradar? em va ncantar i marcar! *_*

      Elimina
  3. Hola!
    Doncs jo he llegit aquest llibre aquest any i m'ha encantat! L'evolució de la Viana al llarg de la història és de les que més m'ha agradat de tots els llibres que he llegit, és molt real i fa una evolució cap a millor, crec que de vegades, els personatges al final, s'enfonsen o sóc jo que al llegir el llibre m'imaginava que evolucionaria d'una altra manera.
    Adéu, fins aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense cap mena de dubte! super d'acord amb tu, hagués tinguit l'opció de fer el que se li deia i callar, però va decidir lluitar pel que creia just, per sobreviure i per crear el seu propi camí a la vida! digne d'admirar!

      Parlem <4<4<4<4

      Elimina
  4. Hola Aria! Realment, es màgic. Increíble. Em va encantar. El vull rellegir! M'ha encantat veure aquest personatge a la passarel·la! S'ho mereix. Per cert, t'he nominat als Premis Dards. Passa't per aquí quan puguis ;)
    http://collagedepalabras.blogspot.com.es/2014/12/premios-dardos.html
    Ens llegim. <3

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! ja he vist l'entrada de seguida que pugui la faré! gràcies per nominar-me <4<4<4<4

      Elimina
  5. Felicitats pel blog Aria, un disseny fantàstic i un contingut molt interessant! Moltes gràcies per subsriure't al meu! De fet, n'administro dos de blogs, l'altre està específicament dedicats als relats i està recient estrenat. També et convido a passar-t'hi :) http://dinosauresfugacos.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola! Moltíssimes gràciiies!
      Ara m'hi passo :)
      Parlem <4

      Elimina

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...