Hey Angels!
-No, no és cap entrada sobre la saga de Cassandra Clare.-
Avui us porto un altre tipus d'entrada que feia temps que rumiava. No sé ben bé com titular-la però vindria a ser les preguntes que habitualment més em feu, no sobre les lectures sinó preguntes com a blog.
D'on ve el nom del blog?
Com ja sabreu el blog s'anomena Angels to fly, que se'm va acudir per la cançó de l'Ed Sheeran (adoro Ed Sheeran) the A team. La traducció literal seria una espècie de: àngels a volar. Els llibres són com els meus àngels de la guarda, sempre hi són i m'emparen i totes aquestes coses cute.
I el nickname?
No, el meu nom real NO és Aria, ja m'agradaria, el trobo maquíssim i com que sempre m'havia agradat doncs vaig decidir-me. Però a veure un nickname sempre queda més "chachi" si li posem un número, així que vaig decidir-me que el 365, perquè sóc lectora 365 dies a l'any. ( tot i que al google+ em digui Aria Trecents és pel simple fet que no admet posar un número i no era plan d'escriure tres-cents-seixanta-cinc).
I el subtítol?
El subtítol del blog és " cada llibre és una porta a un nou món, no la tanquis", aquesta frase significa molt per a mi, ja que va ser la que la Laura Gallego em va dedicar a la firma de llibres de quan jo tenia 11 anys, al llibre de les Cròniques de la Torre, ( el tercer, la crida dels morts) i sempre se'm va quedar marcada al cor i crec que quan vaig pensar en quin missatge posar a la capçalera no vaig haver de pensar gaire, sabia que era l'indicat.
Com se'm va acudir la idea de crear un blog?
Des del desembre del 2013 que per Nadal, la meva mare em va regalar una llibreta feta a mà on jo apuntava les meves lectures i feia una petita opinió amb la puntuació de cada llibre que havia llegit, i com que llavorens jo era molt fan de mols booktubers, estava molt "in" en tot el tema de la bloggosfera. Un dia la meva mare em va comentar que per què no em feia un blog... i jo ja feia temps que també ho rumiava, així que haig d'agrair a la meva mare que em va donar la confiança suficient i l'espenta necessària que necessitava per acabar de decidir-me.
Com em vaig inspirar en el disseny?
Els que em seguiu des del principi sou conscients del enorme canvi tant de contingut com de disseny del blog, i és que un dia vaig dir-me, va Aria, ho pots fer millor. Em vaig menjar amb patates 8758479 milions de tutorials. Després vaig fer diferents capçaleres i per cada capçalera un fons diferent, fins que va haver-hi un, que em va acabar de fer-me decidir. De moment segueixo retocant algunes petites coses però de moment crec que el blog es quedarà amb aquest disseny durant una temporadeta.
Què en penses de les entrades antigues?
Vergonya, em fan sincerament vergonya. He hagut de fer molts esforços per no borrar-les. Recordo que al principi em sentia bastant insegura, perquè no sabia si posar gaire opinió a l'apartat de les ressenyes, ja que no sabia si la gent s'ho llegiria i em feia por, que no agradés. Però al cap d'un temps vaig obrir els ulls i vaig canviar radicalment, vaig començar a escriure molta més opinió fins ara, i n'estic molt més contenta que abans.
Quina és la millor experiència viscuda fins ara?
Una de les millors coses, són el munt de persones que arribes a conèixer, bloggers o simplement persones que et comenten, que saps que almenys elles es llegiran les teves entrades i sabran apreciar-ho. He conegut un munt de gent blogger, sobretot, tenim un grup de whatsapp i tot, així que si teniu un blog de literatura i sou catalans, envieu-me un correu i ja us afegim!
Això és tot, espero que us hagi contestat alguns dels dubtes que tenieu sobre el blog, si i en teniu més no dubteu en deixar-los als comentaris que ja sabeu que els contesto amb molta il·lusió!
Un cop més:
:) Us espero als comentaris :)
