Avui us porto una entrada d'una secció que està agradant molt...
Avui parlaré d'un tema, que potser alguns de vosaltres no compartireu la mateixa opinió que tinc jo, però que igualment intentaré explicar el millor possible. I doncs el tema és l'amor a primera vista...
Realment em costa molt d'entendre com algú pot creure en l'amor a primera vista, pot ser atracció, però no amor. Quan una persona està "enamorada" d'algú que acaba de veure, o amb el que no ha parlat mai, no està enamorada, li pot agradar el seu físic, i l'ideal que s'ha creat al seu cap sobre com és aquella persona. No crec en l'amor a primera vista, perquè en realitat no coneixes la persona, només has vist la part superficial, és a dir el físic.
És un tema que apareix freqüentment als llibres de literatura juvenil, tot i que no d'aquesta certa manera. Per exemple, Felices por siempre jamás, l'última part de la trilogia de Un Beso en París, al principi l'Isla, no coneix de res al Josh, només el que ha vist d'ell i les conclusions que ha tret ella sobre el que ha observa. Per això al principi estava una mica espantada perquè l'últim llibre de la trilogia es convertís en superficial i irreal, però tot i que comença sent una mica així, al llarg del llibre ja podem veure que es va desenvolupant l'amistat entre els dos personatges i podem veure que ja deixa de ser més superficial. Aquest patró que he mencionat ara, posant com a exemple Felices por siempre jamás, el podem trobar a molts altres llibres, on el noi o la noia, s'interessa per la persona en particular pel que veu primer, i tampoc dic que sigui una cosa dolenta, perquè com som a l'exterior és el que donem a conèixer al món, però jo el que demano és, simplement, que no em col·loquin una història d'amor irreal, superficial i basada en el físic perquè simplement no és creïble.
Un altre exemple que segur que tots i totes reconeixereu, Rome i Julieta, un dels clàssics més importants de la literatura arreu del món. Personalment tampoc puc jutjar gaire ja que només he llegit una adaptació i fa uns quants anys i tampoc sóc cap experta, però realment ho arriscaríeu tot o fins i tot moriríeu per una persona que amb prou feines acabes de conèixer? Nois, noies, no se quina classe d'amor tenien el Romeu i la Julieta, però de ben segur que sa no era.
És un tema que apareix freqüentment als llibres de literatura juvenil, tot i que no d'aquesta certa manera. Per exemple, Felices por siempre jamás, l'última part de la trilogia de Un Beso en París, al principi l'Isla, no coneix de res al Josh, només el que ha vist d'ell i les conclusions que ha tret ella sobre el que ha observa. Per això al principi estava una mica espantada perquè l'últim llibre de la trilogia es convertís en superficial i irreal, però tot i que comença sent una mica així, al llarg del llibre ja podem veure que es va desenvolupant l'amistat entre els dos personatges i podem veure que ja deixa de ser més superficial. Aquest patró que he mencionat ara, posant com a exemple Felices por siempre jamás, el podem trobar a molts altres llibres, on el noi o la noia, s'interessa per la persona en particular pel que veu primer, i tampoc dic que sigui una cosa dolenta, perquè com som a l'exterior és el que donem a conèixer al món, però jo el que demano és, simplement, que no em col·loquin una història d'amor irreal, superficial i basada en el físic perquè simplement no és creïble.
"It's not love at first sight, it's having the sight, to distinguish true love, from just mere beauty" Anthony Liccione
Un altre exemple que segur que tots i totes reconeixereu, Rome i Julieta, un dels clàssics més importants de la literatura arreu del món. Personalment tampoc puc jutjar gaire ja que només he llegit una adaptació i fa uns quants anys i tampoc sóc cap experta, però realment ho arriscaríeu tot o fins i tot moriríeu per una persona que amb prou feines acabes de conèixer? Nois, noies, no se quina classe d'amor tenien el Romeu i la Julieta, però de ben segur que sa no era.
"I do not think that what is called love at first sight i si great an absurdity as it is sometimes imagined to be. We generally male up our minds beforhand to the sort of person we should like, grave or gay, black, brown, or fair; with golden tresses or raven locks;-and when we meet with a complete example of the qualities we admire, the bargain is soon struck" William Hazlitt
Aquest fragment ens mostra un altre punt de vista, que certament també hi estic d'acord, però d'això a amor verdader....?
Després venen un munt de qüestions científiques que verifiquen que en menys de 30 segons una persona amb certes qualitats físiques i psíquiques et pot enamorar (?). Una meitat de mi té molt clar que és impossible, però l'altre que creu en la part científica i que ha llegit varis articles que es contradiuen, alguns diuen que no, alguns diuen que reprodueixen els mateixos símptomes que l'amor... És tot un cacau, però realment no crec que dues persones que s'acaben de conèixer i no hagin intercanviat ni dues paraules puguin estar bojament enamorades, així que, no, no crec en l'amor a primera vista, crec que és un "amor" superficial, gens profund i material.
Què en penseu vosaltres? Hi creieu? Què en penseu? Us creieu la part científica? Heu trobat algun exemple en algun llibre que heu llegit? Quin? Què en penseu sobre Romeu i Julieta? i sobre els contes tradicionals on els prínceps es juguen la vida per les princeses que moltes vegades ni tan sols han vist?
Recordeu que això és un debat! Compartim el que pensem!
: ) Us espero als comentaris : )
Hola Aria,
ResponEliminaA veure com ho dic, jo tampoc crec que dues persones puguin dir que estan bojament enamorades quan només s'han vist un cop, així que com dius tu es bastant irreal que dues persones puguin dir que s'han enamorat d'una persona a primera vista. Pero tambe es cert que en la majoria de casos les histories d'amor, excepte els que son amics que acaben enamorant-se, comencen d'una forma superficial perque et sents atret fisicament cap a l'altre persona, llavors crec que el que la gent considera amor a primera vista es simplement atracció física que acaba derivant, només a vegades, en amor. Pero en el sentit de histories com Romeo y Julieta estic completament d'acord amb tu.
UN petó
Hola!
EliminaNo podria estar més d'acord amb tu! concideixo completament!
moltes gràcies per participar al debat!
Un petó<4
Hola!
ResponEliminaCoincideixo en el que dius de no creure en l'amor a primera vista. Realment no ho trobo creïble, com pots estar disposat/da a donar la teva vida per algú que no coneixes completament? Aquella persona pot ser molt atractiva, si però a ull nu no pots saber el que pensa, i què passa si en realitat tot era una mentida (de casos semblants també n'hi ha a la YA)? La vista pot enganyar i això sí que està científicament demostrat, si no perquè parlem d'efectes òptics?
Partint d'una atracció purament física es pot acabar en amor i dues persones poden tenir una relació. Tal i com dius, mirant només pots imaginar com és una persona i a partir del que fa fer-te idees del que li agrada i el que no...
Això és una cosa que no m'agrada en els llibres/pel·lícules/sèries, com es pot ser tan superficial per triar la imatge per davant de tot. De què serveix sortir amb una persona molt guapa si el cap el té buit?
No he llegit Romeu i Julieta complet, sinó adaptat de mil i una maneres diferents, tot i així és un clàssic que tothom coneix i que molta gent adora per la seva "tràgica història d'amor". A mi realment no m'agrada (des de que em van obligar a fer de Julieta en una representació per a l'escola) i realment trobo que la història no té gaire sentit. Vull dir per molt que siguin de famílies riques no es podrien disfressar i fugir? Podrien anar-se'n a una altra ciutat i si fa falta canviar de país si tan enamorats estan no? I el final és la part més superficial, de veritat havien de morir els fills perquè les famílies es perdonessin?
Tot i això en les princeses mai m'ha molestat aquesta imatge del príncep (potser té a veure amb la meva infància amb les pelis de Disney...), ara, però, tornant a pensar-hi si que és una mica esbojarrat. Prefereixo els llibres de fantasia actuals en que les princeses es poden valdre per elles mateixes.
Continua amb la secció, siusplau, m'encanta!
Parlem!
Hola!
EliminaOpino el mateix que tu! sincerament trobo que és un "amor" molt buit i superfícial, vaja ja he dit tot el que em sembla a l'entrada, simplement no m'entra al cap!
Jo també prefereixo els llibres on les noies es poden defensar i no han de ser sempre rescatades pels "valents cavallers"!
Moltes gràcies! Si la seguiré fent, a mi també m'agrada molt escriure-les!
Un petó i un cop més gràcies pels teus comentaris! <4x100000