Ressenya: Will Grayson Will Grayson

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre que ha estat bastant entretingut però que no m'ha acabat de convèncer...

 Títol: Will Grayson Will Grayson        

                               

Esciptor: John Green i David Levithan    

  

Editorial: Fanbooks (gràcies per l'exemplar) 

Pàgines: 348

Etiquetes: Realista

Saga: Hold me closer (llibre sobre el musical del Tiny)

 Will Grayson:

I si el teu millor amic, la persona que fa més temps que coneixes i que a sobre és el teu únic amic, decidís escriure un musical sobre la teva vida… i et convertís en la riota de l’institut? /i et fes quedar com una broma?

I si la noia que et pensaves que no t’agradava es comença a interessar per tu?

I si el dia que coneixes l'altre Will Grayson, tot canvia?

L’altre Will Grayson:

I si estiguessis tècnicament deprimit?

I si estiguessis enamorat d’algú que no has vist mai?

I si el dia que coneixes l'altre Will Grayson, tot canvia?

 Honestament, haig de dir que des d'un bon principi vaig voler aquest llibre pels autors que l'escrivien, ja que John Green, tothom el coneix i he llegit gairebé tots els seus llibres i tot i que en alguns no m'acaba de convèncer, en general m'agrada, i el David Levithan no havia llegit res seu fins aleshores però tothom parlava meravelles sobre les seves novel·les. 
El llibre ens presenta dos personatges completament diferents, però que tenen en comú el seu nom, els dos es diuen Will Grayson. I se'ns va explicant per separat la vida de cada un, els problemes que tenen, el seu entorn, fins que un dia, aquests dos Wills Graysons es troben...

"És difícil creure en les casualitats, però encara és més difícil creure en qualsevol altre cosa."

Aquest llibre m'ha durat tant! En serio no m'esperava que em costés tant poder-lo acabar. El vaig començar a Mitjans de maig i no el vaig acabar fins ahir a la nit. No és que la història sigui avorrida, potser simplement no era per a mi, ja que ha rebut molt bones crítiques generalment. 

El que passa, és que fins que els dos Wills Graysons no és troben, la història es fa molt pesada, i no és fins aquesta trobada quan de debò comença tot. I ara estareu preguntant... Però passa al principi no? Doncs no, passa mitja novel·la abans de que no es trobin, i va ser tota aquesta part la que em va costar més de llegir, la més feixuga. Un cop a partir d'aquest punt, la novel·la comença agafar ritme i millora bastant. Durant el llibre el ritme varia, ja que hi han capítols els quals no pots parar de llegir i comences un de nou sense ni adonar-te, però també n'hi han d'increïblement avorrits i que se'm van fer, personalment llarguíssims i que es podrien haver resumit en dues pàgines. A part els capítols eren considerablement extensos. 

També una de les coses que no em va fer enganxar-me al llibre de primeres, va ser la mentalitat dels dos personatges principals, en serio vaig xocar moltíssim. Sobretot el Will Grayson del David Levithan (al principi del llibre, ja que tot s'ha de dir millora molt) és un complet amargat amb la seva vida! Mare meva noi! Desperta! 

"Potser si que és un mag malèvol, però en Tiny Cooper és l'amo de la seva vida, i si vol transformar-se en, un gegant ballarí, hi té tot el dret."

Ara anem a parlar de les coses bones...

La bomba del llibre és en Tiny Cooper, o sigui si aquest personatge no hagués aparegut, el llibre segurament tindria un 1,5/5. Un personatge molt real i (també molt gai, tot s'ha de dir) que és molt divertit, fins i tot el seu nom ho és. És una persona enorme i és molt grassonet i és de Tiny, que en anglès vol dir petit! A part, és súper gai, tan gai que escriu un musical sobre la seva vida, encara més gai que ell mateix. Trobo que li dóna al llibre el toc necessari perquè el lector continuï llegint, ja que... en serio no se com explicar la personalitat del personatge, simplement llegiu el llibre i m'entendreu. El David Levithan, ha escrit un llibre que només és en anglès que s'anomena "Hold me closer" que és el musical del Tiny, escrit amb guió i amb les cançons.

Si en tiny Cooper ha sigut el meu personatge preferit, el que he detestat amb tot el meu cor ha sigut la Maura, o sigui, m'és ben igual si ho va fer amb bona intenció o que, però és que a part la trobo una pesada, acosadora que no capta les indirectes, en serio cada cop que sortia ella en una escena m'agafaven ganes de donar-li un cop de puny, o sigui ha sigut un personatge que no m'ha agradat gens ni mica, 0.

Al llibre també  hi podem trobar la típica metàfora John Green, que bueno ni fu ni fa i en realitat no tinc gaire cosa més a dir. A part de que el final et deixa amb un molt bon regust de boca  i que fa acabar el llibre amb un somriure que arregla una mica aquestes parts negatives que he mencionat. 

En definitiva Will Grayson Will Grayson no ha sigut un llibre per a mi, no m'ha acabat de convèncer i en la primera part de la història se m'ha fet feixuga i pesada però que va millorant considerablement fins a un final que et deixarà amb un bon regust de boca. Un llibre entretingut i divertit per aquest estiu. 

Heu llegit el llibre? Si?No? Què en penseu? Quin és el vostre personatge preferit? Quins llibres heu llegit dels autors? Quin és el vostre Will Grayson preferit?

: ) Us espero als comentaris : )

Gràcies a Fanbooks per l'exemplar