dissabte, 3 de gener del 2015

Ressenya: El Teorema Katherine

Hey Angels!


Si heu llegit bé el títol... una ressenya! Ja ho sé que feia massa que no en feia una, però a mi m'agrada fer una ressenya quan just fa poc que he acabat el llibre, ja que així tinc les emocions més fresques ( deixo una mica madurar l'opinió)... I des de l'última ressenya (Amanecer Rojo) que no he llegit res concret, rellegia llibres, els fullejava etc. ja que esperava al Nadal per tenir-ne de nous! I ja ha passat Nadal així que us porto la primera ressenya de l'any! I la primera entrada!


Títol: El Teorema Katherine


Escriptor: John Green


Editorial: Fanbooks


Pàgines: 308


Saga: No


Etiquetes: Realista
 Quan es tracta de buscar parella, l’ideal d’en Colin Singleton són noies que es diguin Katherine. I si parlem de les noies que es diuen Katherine, a en Colin sempre l’acaben deixant. Dinou vegades, per ser exactes. En el viatge que aquest aficionat als anagrames farà amb cotxe, lluny de casa i amb deu mil dòlars a la butxaca, l’acompanyarà un porc senglar sanguinari i un amic de l’ànima amb sobrepès. Però cap Katherine. En Colin està decidit a demostrar el teorema de la predictibilitat subjacent en les Katherines, amb què espera pronosticar el futur de tota relació, venjar els nòvios abandonats d’arreu del món i guanyar-se finalment l’afecte de la noia. 
Els prodigis aprenen; els genis fan.

Conduir l'ajudava a tirar endavant.

Els agrada el cafè de la mateixa manera com volen veure els exnòvios: amb amargor.
Un mecanografiador i no un escriptor. Un nen prodigi i no un geni.

Com pot fer mal una cosa que ja no hi és. 

es pot estimar molt una persona, però mai no la pots estimar tant com la pots trobar a faltar.

I se sentia no únic en el millor dels significats possibles.
Quan a l'estiu el fenomen de No està escrit a les Estrelles va explotar, a les editorials se'ls hi va ocórrer la idea de publicar els altres llibres de John Green. Haig de confessar, que El Teorema Katherine no em cridava gens l'atenció ja que quan va sortir a la venta, vaig anar a la meva llibreria i el vaig fullejar... la sorpresa en veure gràfics i fórmules ( no gaire fàcils) em va fer tirar enrera... ja que a mi les matemàtiques meeh...  Però finalment pel meu aniversari vaig decidir demanar-me tots els llibres de John Green. Haig de dir que hi ha un fabulós annex on un professor matemàtic explica cada gràfica i cada fórmula que apareix, o sigui per això no tingueu por.
Haig de dir que no havia buscat gaires ressenyes del llibre, però les poques que havia vist o parlaven molt bé... o malament. Així que no tenia ni les expectatives gaire altes, ni massa baixes. 
Coincideixo bastant amb l'opinió de la Clar's sobre el llibre. Les novel·les que escriu John Green es poden llegir i ja està, i són entretingudes, però també es poden llegir aprofundint tamb cada reflexió, metàfores etc. 
En si el llibre m'ha agradat força, sobretot pel missatge i les reflexions que ens aporta, però és cert que en alguns moment, se m'ha fet una mica pesat i  el final bastant previsible.
Un punt que he trobat molt a favor han sigut els tocs d'humor i les divertides disputes entre el Hassan i el Colin, la seva amistat l'he vist molt treballada i molt peculiarment bona. En general els personatges els he trobat reals i gens plans, però no m'han acabat de transmetre tot el que jo hagués volgut.  
Anant el tema de la portada... és un trol o què? Quan vaig acabar el llibre vaig estar uns segons mirant la portada, i em vaig adonar que contenia unes lletres de fons, que eren les del títol ( El Teorema Katherine) i vaig pensar, deu ser un anagrama ( ja que el protagonista, el Colin li agraden molt de fer) però em vaig estar com 5 minuts pensant i no hi han les lletres per formar El Teorema Katherine... llavors que signifiquen...? si algú ho sap, que m'ho faci saber als comentaris perquè em vaig menjar el coco una bona estona i res...
Per últim cal remarcar com són de divertides les anotacions que conté el llibre, divertides i que a la vegada aprens un munt, ja que són dades molt curioses i que mai haguessis imaginat.
Voleu trobar la solució del Teorema junt amb el Colin i en Hassan? Doncs llavors endinseu-vos a les pàgines d'aquesta novel·la, que ben segur que no et deixarà indiferent.

A partir d'aquí hi han SPOILERS

Com ja he dit a dalt el llibre se'm va fer bastant previsible, ja que des d'un principi vaig pensar que en Colin molt llest i superdotat però no té ni dos dits de front. Com volia crear una fórmula per saber qui tallaria amb qui? Però a mida que la història avançava i la fórmula anava agafant forma, vaig dir-me... i si es pogués? Però després vaig tornar-me a dir-me, l'amor depèn de molts factors i per sobre de tot és imprevisible... i aquesta conclusió que, almenys per a mi, era bastant obvia, al Colin li costa bastant molt arribar-hi, i això em frustrava. Era previsible que se'n acabaria adonant i també era previsible a cert punt de la història que la Lindsey i el Colin acabarien junts. Treien aquesta part, la reflexió final em va agradar molt i em va deixar satisfeta i pensadora, vaja el que el John Green sap fer millor.

En definitiva, un llibre amb un gran missatge que et farà pensar però un tant previsible, si vols un llibre entretingut per passar l'estona mentre aprens un munt aquest és el teu.
Heu llegit el llibre? Sí?No? Què us sembla?En teniu ganes de llegir-lo? Quins altres llibres de John Green heu llegit?

:) Us espero als comentaris :)





16 comentaris:

  1. Hola Aria!!! Una pregunta t'has llegit el llibre "after"? És que si has penjat alguna ressenya d'aquest no me n'he enterat...
    Si te l'has llegit el recomanes? :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Doncs no, no he llegit la saga After (de moment) espero llegir-la d'aquí poquet perquè he sentut molt bones crítiques. Només et puc dir que la gent diu que és bastant picant i que es basa en la típica història noi malote, noia bona. A mi això em fa tirar una mica enrere, però si tothom parla tan bé... serà per algun motiu no?

      Parleem <4<4<4<4

      Elimina
  2. Jo crec que es diu el teorema katherine perque es el nom que en Colin li dona al teorema per totes les Katherines amb les que ha estat. El que si que es un anagrama es la dedicatoria, vaig intentar descubrir que posava pero no ho vaig aconseguir, si la saps diga-la:).
    Coincideixo amb tu. El Hassan i en Colin son molt graciosos sobretot en Hassan i les anotacions a peu de lletra tambe. Em va costar dentendre pero l'epileg (suposo que era estiu i no estava per mates jeje)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Obviament que el llibre es diu així pel teorema... crec que t'has confós... jo em referia a les lletres que hi han de fons... però vaja tan és : )
      Jo l'epíleg si haig de ser sincera el vaig llegir bastant per sobre ; ''')

      M'alegro que coincidim i gràcies per comentar!
      Parleem <4<4<4<4

      Elimina
  3. Volia lleguir aquest llibre pero no se...he lleguit bastantes males resenyes i em tira una mica pel darrere. No se...pero ara ho deixo correr.

    Un peto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      T'entenc perfectament.... no t'has de sentir obligada a llegir un llibre que no et ve de gust...

      Una abraçada <4

      Elimina
  4. Hola Aria!
    Doncs jo justament per Nadal vaig demanar tots els llibres de John Green, però en anglès. Per ara tinc pensat rellegir "No està escrit a les estrelles" i després seguir amb "Ciutats de Paper" i "El Teorema Katherine", ja que la pel·lícula de "Ciutats de Paper" surt aquest any i sinó el temps se'm tirarà a sobre...
    No tenia ni idea de que hi havia gràfiques matemàtiques i fórmules fins i tot ho he mirat al llibre perquè m'ha sorprès molt! Mai hauria pensat d'afegir aquests detalls!
    Quan llegeixi el llibre ja t'enviaré un correu.
    Fins aviat! <4

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Uala! els llibres de John Green en anglès són súper díficil! a veure si te'n surts! ànims! Sii jo també haig de legir ciutats de paper ben aviat... Ja em diràs que tal les lectures en anglès!
      Espero el teu correu ; )
      Parleem <4<4<4<4

      Elimina
  5. Jo no tenia moltes ganes de llegirmel per si no m'agradava i nose.. odiar al John Green. Vec que sembla més divertit que en altres ressenyes que he vist i potser mel llegeixo!!!! Per cert, Nominada!! És un book tag de nadal :)
    http://librossinpaginas.blogspot.com.es/2015/01/book-tag-navideno.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Només ho pots saber llegint-lo!
      Em sap greu però ara fer un book tag nadalenc ja han passat les dates!
      En una altre ocasió : )

      Elimina
  6. Hola!
    A mi em va encantar el llibre, em va enamorar. No sé què té el John Green que ha fet que devori llibres seus en dos dies.
    Si et tira una mica enrere llegir els seus llibres en anglès t'he de dir que no tinguis por! Abans de que els traduissin al català o al castellà, jo em moria de ganes de llegir més d'ell així que vaig comprar-me "Buscant l'Alaska" i "Ciutats de paper" en anglès i no són tant difícils com m'esperava. Així que llença-t'hi! :)

    Molt bona ressenya!

    memoriasdeunlibro2.blogspot.com.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      M'alegro que t'hagi agradat tant... de moment llegeixo lectures en anglès que gent ha dit que són bastant faciletes... m'ho vull prendre amb calma!

      Moltes gràcies!
      Parleem <4<4

      Elimina
  7. Hola!
    De Green només he llegit "No està escrit a les estrelles" i aquí feia comptes quedar-me. Sé que tothom ha corregut a buscar els altres però la veritat és que no em cridaven en absolut i no sé perque em volia quedar sols amb aquesta experiència. De totes maneres tinc a la meva llista de pendents "El teorema de Katherine" que és l'únic que em crida una mica més.
    M'ha agradat molt el teu blog i la teva ressenya.
    Ens anem llegint :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Sii... a mi tampoc em cridaven gaire... però els hi vig decidir donar una oportunitat a tots!
      Ara estic amb Buscant Alaska i de moment supera a el Teorema Katherine... ja aniré dient pel blog : )
      Moltes gràcies per ocmentar!

      Elimina
  8. Hola aria, felicitats pel blog i per la ressenya! Només un apunt al que dius al principi. Per un bon amic i expert que conec jo, les ressenyes acostumen a ser més objectives i per tant més fiables, fetes en fred, perquè en calent et deixen endur per les emocions que donat el llibre i et distorsiona la teva opinió. Veure les coses amb perspectiva t'ajuda a ser més precís. Espero que et serveixi ;)
    Edgar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Sii! Però de vegades sento que si deixo passar massa temps les emocions no són tan fortes i per tant ho difumino una mica tot... això pot ser dolent o bo, ja que a vegades ajuda a veure en més perspectiva! : )

      Gràcies : ) ( per comentar i dir la teva ; ) )

      Elimina

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...