dissabte, 17 de gener de 2015

Ressenya: Buscant l'Alaska

Hey Angels!

Avui us porto una nova ressenya de John Green, Buscant a l'Alaska, un llibre que m'ha fet pensar molt. 


Títol: Buscant l'Alaska

Pàgines: 341

Escriptor: John Green

Editorial: Fanbooks

Saga: No

Etiquetes: Realista






Abans.En Miles Halter viu obsessionat per les darreres paraules de personatges famosos i se sent cansat d’una existència segura i monòtona. Marxa a l’internat de Culver Cree amb l’esperança de trobar el que el poeta François Rabelais anomenava el «Gran Potser». Aviat es troba immers en un món ple de disbauxa i probablement desequilibrat, perquè al final del passadís hi viu l’Alaska Young, una noia guapíssima, intel·ligent, autodestructiva, sonada i fascinant, que arrossegarà en Miles al seu món i li obrirà les portes del Gran Potser. Llavors...
Després. Ja res no tornarà a ser igual. 

Per primer cop a la vida, vaig conèixer la por i l'emoció de viure en un lloc on mai saps què passarà.

Has de deixar d'apropiar-te dels problemes dels altres i trobar-ne de propis.

Tothom acaba marxant.

Vosaltres fumeu perquè us agrada. Jo, en canvi, fumo per morir-me.

Malgrat tot, encara ets viu.

-Hosti, no penso convertir-me en una d'aquestes persones que es passen el dia parlant del que faran. Ho faré i prou. Imaginar el futur és una espècie de nostàlgia.

De pressa i sense parar.

-Passes tota la vida atrapat al laberint, pensant que un dia en fugiràs i que serà increïble, i imaginar aquest futur et fa continuar endavant, però no arribes a fer mai el que et proposes. Només utilitzes el futur per defugir el present.

La por és l'excusa que ha fet servir sempre tothom.

Aquella not érem invencibles
A partir d'aquí les frases contenen spoilers!
Ella havia encarnat el Gran Potser: m'havia demostrat que valia la pena deixar enrere una vida mediocre a la recerca de potsers més rellevants, i ara se n'havia anat i s'havia endut la meva fe ens els potsers.

Havíem de perdonar per sobreviure al laberint. 
El protagonista és el Miles, un noi aficionat a les últimes paraules  d'abans de morir de la gent, que decideix anar a buscar el seu " Gran Potser", que com diu la Fa, bàsicament va a buscar un sentit a la seva vida, ja que no tenia amics i era bastant monòtona. Quan el Miles arriba a l'internat se'ns introdueixen uns quants personatges nous, entre ells els més destacats: el Coronel o Chip i l'Alaska. Els personatges els he trobat molt reals, ja que tenien unes característiques que simplement els feien únics. Una cosa que no m'ha agradat, és que John Green no descriu físicament gaire els personatges principals i això no m'acaba de fer el pes. Tampoc vull que em faci una fitxa descriptiva de com és cada persona, però que digui quatre coses sútilment com fan la majoria d'escriptors. Això va fer que la meva imaginació anés per lliure completament sobre l'aspecte físic dels personatges.
A diferència dels altres llibres de John Green, de Buscant l'Alaska no havia fet gaire recerca d'opinions ni de contingut. No tenia gaire idea de que anava la història fins que vaig decidir llegir-me'l, així que no tenia expectatives, ni bones, ni dolentes. Quan vaig començar el llibre em vaig adonar, que estava dividit entre un "abans" i un "després", que són les dues parts amb les quals es divideix el llibre. Els tenen el nom dels dies que falten per "aquell després", és a dir: - quaranta-vuit dies abans-. Això em va agradar molt, ja que em va causar moltíssima intriga, perquè volia saber que era el que marcava aquelles dues fases. Això va ser un factor que em va fer enganxar-me, però el millor de tot és que no m'ho esperava per res del món!
Buscant l'Alaska, a diferència de El Teorema Katherine ,el missatge, reflexió etc.  que John Green ens vol fer arribar m'ha fet pensar molt. És un d'aquells llibres que quan l'acabes, et quedes cinc minuts ( com a mínim) plasmada i pensant, simplement pensant perquè allò, perquè això altre. Aquests ha sigut una de les millors coses del llibre, i tot i que potser si que es nota que és la primera novel·la de John Green, a mi m'ha agradat moltíssim pel fet que us estic explicant, bàsicament per la reflexió.
Un dels fets que em van cridar més l'atenció és el títol, Buscant l'Alaska, però sempre hi és físicament. Això em va deixar pensant... a què es deu referir? Tenia una lleu idea, però vaig decidir buscar ressenyes que esmentessin el títol i la seva opinió i més o menys coincidíem. Tot i que vaig observar que cadascú ho interpretava a la seva manera.
A partir d'aquí l'opinió conté SPOILERS! i la imatge que acompanya el text també!

Al llibre l'Alaska ens presenta una molt bona pregunta...  us parlo de la reflexió que es fa al llarg del llibre sobre el laberint. Em va fer pensar moltíssim sobre la vida en general i sobre els obstacles que hi anem trobant. Al final, als últims capítols quan el Miles o Butzo, com li volgueu dir fa el treball aquell de religió i reflexiona i pensa sobre l'Alaska i el laberint em vaig emocionar molt, coincideixo 100% amb el Miles.Ja que a la vida si no perdonem els errors de la gent que ens envolta acabem sols. En cap moment m'hagués esperat que l'Alaska es morís i això em va sobtar molt, però a partir d'aquest punt de la història és quan va anar a millor, quan vaig tenir més ganes de llegir-lo, perquè volia saber més de tot, volia saber com havia mort l'Alaska. La reflexió que ens aporta i el missatge entre línies no cal dir que em va encantar amb majúscules.

En definitiva, un llibre que m'ha fet pensar molt sobre les reflexions que ens planteja amb uns personatges molt reals. Si vols un llibre entretingut però que et faci menjar el coco, aquest és el teu.
Heu llegit el llibre? Sí? No? Què en penseu de la reflexió principal que es planteja? I del títol?


:) Us espero als comentaris :)



10 comentaris:

  1. Hola! Leí este libro a mediados mas o menos del año pasado y me lleve una enorme sorpresa... Este libro es mi preferido de John Green, al menos de los que he leído hasta el momento. No solo es reflexivo, como bien vos decís, sino que tiene muchos momentos divertidos a la vez.
    Saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincidia contigo, me sacó más de 2 carcajadas!
      Todavía me falta ciudades de papel por haber leído todos los de John Green pero Buscando a Alaska se encuentra en mis favoritos!
      Saludos! <4

      Elimina
  2. Per mi es un dels millors llibres que s' han escrit... Jo crec que plasma clarament l' adolescenència (i no perquè fumin, bebin i fagin el gamberro, que en realitat és l' ho mes superficial), sinó perquè sap captar aquells sentiments que tots tenim a dins. Jo també conincideixo amb tu que John Green potser hauria d' haver descrit físicament els personatges, però al final em va agradar perquè em vaig imaginar l' Alaska com l' Effy d' Skins (tenen massa carecterístiques comunes), i el Chip com el Cook d' Skins, també. El final em va semblar insuperable i com bé has dit, vaig estar-m'hi pensant una bona estona. Però, em pica molt la curiositat per saber com seria un llibre des del punt de vista de l' Alaska, perquè estic segura que hi havia moltes coses més...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veig que compartim opinions i el que has dit d'un Buscant l'Alaska des del punt de vista de l'Alaska molt bo! m'encantaria veure com veritablement és... buah! que fort no se m'havia acudit! me'l llegiria segur!

      Petons <4

      Elimina
  3. Holaa!!!
    Jo encara no he llegit Buscant l'Alaska pero ja el tinc a casa a punt per llegir! Ara mateix estic endinsada en El teorema Katherine que de moment esta be. Ja nomes em faltara llegir Buscant l'Alaska i Ciutats de paper per haver llegit tots els llibres d'en John Green!!*-* quines ganes!
    Pel que veig l'has deixat molt mes be que no pas el teorema katherine!
    Merci per la ressenya!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      Si... la veritat és que Buscant Alaska li dóna 10000 voltes al Teorema Katherine pel fet que El teorema Katherine se'm va fer molt previsible!
      Espero que acabis de gaudir de les lectutes!

      Petons i gràcies per comentar! <4

      Elimina
  4. Hola!

    Aquest llibre serà de les meues pròximes lectures.

    Gràcies per la ressenya, un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hey! doncs ja em diràs que tal ; )

      Parleem <4<4<4<4

      Elimina
  5. Jo em vaig llegir farà un mes Buscant l'Alaska i em va encantar de veritat, vaig plorar, vaig riure, em vaig emocionar... Els personatges són genials i aquella frescor tant bonica tant real! No m'esperava per res el que marca el mig del llibre, però es clar t'hi vas acostant ansiosa i llavors hi ha un instant en que ho entens tot, no vols, però ho fas i es tant fantàstic i horrible a la vegada. I a partir d'aqui les flors i la mare... Buff esque és genial. Gràcies John Green.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!

      Comparteixo amb tu l'opinió... els últims capítols si que me vaig emocionar molt, fins al punt de plorar... i simplement tot en si èpic!
      Com tu dius GRÀCIES, GRÀCIES JOHN GREEN

      Elimina

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...