Ressenya: Tremolor

Hey Angels!

Fa ja gairebé un mes que no feia cap ressenya, però la veritat és que he estat bastant estressada durant tot aquest inici de curs i us prometo que intentaré que no torni a passar. Així que us ressenyaré un llibre que he acabat recentement i que m'ha sorprés...

                                                                                                                             

Títol: Tremolor

Pàgines: 448

Editorial:Cruïlla

Etiquetes: Amor paranormal, aventura

Persona: 1a persona des de punts de vista diferents

Saga: Els llops de Mercy Falls: Tremolor, rastre, sempre + Spin-off Perdut

L'amor et pot fer tremolar, però la gelor de l'hivern, també. I les primeres nevades són perilloses perquè poden arrabassar-te el qui més estimes.

Fa anys, la Grace va estar a punt de ser devorada per una bandada de llops. Inexplicablement, un dels animals, un llop d'ulls de color groc, la va salvar.

Des de llavors, cada hivern, la Grace s'acosta al bosc que hi ha darrere de casa seva i, des de la distància, el llop i la noia s'observen. Quan arriba la calor, la bandada desapereix, i el llop d'ulls grocs se'n va.

Però aquest any la Grace no vol que arribi l'hivern. No vol que arribi mai.

Ha conegut un noi. És un noi normal, però té uns ulls fascinadors, de color groc.

Ella era passat, present i futur.

Per primera vegada a la vida, era allà  i no enlloc més.

Llavors vaig saber que faria el que calgués per quedar-me amb ella.

D'una banda el bosc m'atreia. De l'altre em feia por.

En aquell moment, cada vers, cada frase que em venia al cap acabava amb la mateixa rima: Amor

no tenim temps per estar tristos. 

-Estàs molt guapo i molt trist. Igual que els teus ulls. Ets com una cançó que vaig sentir quan era petita i que em pensava que no recordava fins que un dia la vaig tornar a sentir. 

Aquest llibre el vaig comprar per Sant Jordi i no l'he llegit fins ara, perquè... com sabreu ( i sino us ho explico) aquest llibre parla sobretot del fred... i no era plan de llegir-se un llibre que parlava de nevades, llops i boscos a plena primavera-estiu.... així que vaig esperar una mica fins que comencés a fer una mica de fresca... Així que fa uns dies el vaig començar i....

Tenia les expectatives molt altes en aquest llibre... havia sentit a parlar molt bé sobre aquesta saga... Per la sinopsis em vaig fer una idea del que passaria al llibre però resulta que no estava enfocada com pintava. Jo m'imaginava una història totalment diferent, ( o sigui amb la mateixa trama i tot però enfocada de diferent manera) i no ho esperava per res del món. 

Encara no he llegit les següents parts ( però espero fer-ho d'aquí poc) però la primera part del llibre em sembla molt introductòria... tant que se'm va fer bastant lent... La trama era maca, els personatges m'agradaven, però la història no avançava! No va ser fins a la meitat que ja em va començar a enganxar.

Una de les coses que m'ha transmès l'escriptora és que m'ha fet agafar fred. Totes les escenes del llibre tenen com a element important el fred, i ( almenys on visc jo) encara fa molta calor i, malgrat això em va fer agafar fred, em va fer posar els pels de punta... en serio màgic. 

Un altre punt fluix del llibre i que m'ha semblat el pitjor ha sigut la traducció... No sé si és perquè la Maggie Stiefvater ho va escriure així o perquè la traductora s'ha pres llibertat absoluta, però en serio pèssima. La història parla d'uns adolescents de 17 anys ( crec) i gent d'aquesta edat no parla així:

- ...Verge santa!...

- Mare de Déu

M'ha semblat poc realista, ja que és més aviat un vocabulari massa formal perquè l'utlitzin un grup d'adolescents de 17 anys entre ells... 

Tot i que la història m'ha agradat molt i s'ha sapigut explotar molt bé la idea, trobo que m'ha faltat alguna cosa més... Com ja he dit abans, suposu que aquest llibre és molt introductori i ens introdueix a tota la sèrie de problemes i obstacles que s'aniran trobant al llarg de la saga. 

Els personatges principals m'han agradat moltíssim, però no tant com perquè siguin dels meus preferits ( de moment), al principi em va costar molt creure'm l'amor que ho havia entre els dos personatges principals, però mica en mica, vaig anar descobrint un missatge ocult, que és explicat per els personatges... m'ha semblat molt bonic. 

En definitiva, el llibre perfecte per llegir a l'hivern... Amb un amor cec i incondicinal que et farà patir i segurament t'arrancarà alguna llàgrima...

L'heu llegit? Us crida l'atenció? Què us va semblar? 

:) Us espero als comentaris :)