Ressenya: Esmorzar al Tiffany's

Hey Angels!

Abans de tot us voldria demanar perdó ja que la setmana passada no vaig penjar cap entrada i a part que aquesta setmana he tingut 10 exàmens en 4 dies tampoc em venia de gust escriure res i tampoc tenia cap idea suficientment bona com per publicar una bona entrada, així que finalment vaig decidir no penjar res. Però aquesta setmana us porto la ressenya d'un clàssic.

Aquesta entrada principalment havia de ser no una ressenya sinó un anàlisi sobre els diferents valor que té amagada, metàfores que n'hi han un munt i simbolismes però no estava del tot segura com fer-ho anar així que finalment ressenya i avall.

Títol: Esmorzar al Tiffany's


Escriptor: Truman Capote


Editorial: Edicions 62


Pàgines: 163 (Edició lectura+)



Etiquetes: Clàssic



Saga: No

Qui no ha sentit la curiositat d'arribar-se a la joieria Tiffany's? Un món en què els collarets de diamants conviuen ingènuament amb la màfia, en què l'interès no desvirtua l'amistat, en què tot és possible perquè tot és absurd... En aquesta breu novel·la, Capote converteix la història d'una noia sofisticada i frívola en un entranyable poema d'amor i un retrat agut de la Nova York dels anys cinquanta. Esmorzar al Tiffany's conté els moments més divertits i tendres de Truman Capote.

No freqüento fer ressenyes sobre llibres clàssics de la literatura universal perquè normalment no els llegeixo, és a dir, n'he llegit uns quants però no ho faig habitualment, a part majoritàriament se'm fan molt densos. Però Esmorzar al Tiffany's no ha sigut això per res del món! Abans de tot he de dir que la meva primera relació amb aquesta història va ser fa bastants anys quan vaig agafar la pel·lícula de la biblioteca i la vam veure a casa. Sincerament no vaig analitzar gaire la història, simplement vaig gaudir l'ambientació, els vestits, el gat ( m'encanten els gats ). Em va agafar molt fort durant una temporada amb l'actriu que caracteritzava la Holly, Audrey Hepburn però ja feia uns anys que ho tenia bastant oblidat... fins que fa unes setmanes vaig recordar-me i decidí tornar-la a veure. Em tornà a agradar tant que vaig tornar a fer recerca i vaig descobrir que estava basat en el llibre de Truman Capote. Així que em van venir unes ganes tremendes de voler llegir el llibre i divendres passat el vaig buscar a la biblioteca i me'l vaig llegir sencer en dos dies -cosa que tampoc és gaire difícil ja que amb prou feines té 100 pàgines-. 

La Holly és una neoyorquina d'allò més peculiar, va cada dia a esmorzar davant de la famosa joiera Tiffany's, marxa a la nit vestida elegantíssima, torna tard a la matinada i dorm durant el dia. Fins que un dia la Holly i el Narrador coincideixen. El llibre ens explica la història del narrador i de la Holly -encara no se si adorar-la o odiar-la, és bastant difícil de definir...- una noia que viu a Nova York i que bàsicament viu dels diners que li donen els homes amb els qual surt.El llibre és narrat des del punt de vista del narrador (que no se'ns anomena el seu nom en cap moment) i com ell va coneixent a aquesta característica Holly. 
L'adaptació cinematogràfica és 90% fidel al llibre, ja que hi han diàlegs calcats i sap reflectir molt bé tot el que transmet la novel·la i en fi que tant com el llibre com la pel·lícula són meravellosos. Tot i ser tant fidel el llibre canvia una mica l'estructura dels fets, ja que comença mesos (o anys? ara no hi caic) de que ningú hagi sapigut res de la Holly i comença quan tenen una petita pista d'on podria ser i és quan el narrador ens comença explicar la seva història amb la Holly i com va arribar a conèixer-la. Això ens avança una mica sobre el final, i ja podem deduir que no serà exactament com el de la pel·lícula però haig de dir que sobre el final, crec que el de l'adaptació cinematogràfica és més comercial i més romàntica, ho capgira una mica tot i en canvi el del llibre trobo que és més propi de la manera d'actuar de la Holly, així que em quedo amb el final del llibre, a part et deixa amb una sensació de...

Aquesta sóc jo llegint l'última frase del llibre

Haig de dir que el llibre es pot llegir de dues maneres, ( igual que la pel·lícula es pot veure de dues maneres) simplement admirant la història, l'ambientació i la delicada ploma de Truman Capote o menjant-te el cocu perquè sincerament després d'haver vist la pel·lícula 3 vegades en les últimes setmanes i haver llegit el llibre encara em costa arribar a comprendre del tot la mentalitat de la Holly i  alguns aspectes de la història i encara em costa entendre algunes coses. El llibre m'ha agradat per aquest motiu, perquè m'ha fet pensar i rumiar sobre els personatges i les diferents metàfores que amaguen algunes escenes del llibre. Com ara el que realment simbolitza Tiffany's, que representen els vestits elegants que sempre porta quan surt amb els homes, el  gat (la meva preferida per cert)...

En definitiva Breakfast at Tiffany's és carta d'amor a la ciutat de Nova York, una joia de la literatura que espero anar comprenent millor amb el pas dels anys fins a entendre-la a la perfecció, un llibre que et farà pensar i que et farà agafar unes ganes tremendes d'anar a Nova York... 

Moon river... Cal dir que al llibre si que la Holly toca la
guitarra però la cançó moon river que surt a la pel·lícula i guanyadora
d'un oscar no es mencionada al llibre.

Heu llegit el llibre? Us crida? Havíeu vist la pel·lícula? Quins clàssics heu llegit? Quins em recomaneu? Us faria il·lusió una entrada explicant el significat ocult de cada cosa, com he mencionat a l'entrada?

: ) Us espero als comentaris  : )