Reacció a la pel·lícula "No està escrit a les estrelles"

Hey Angels!

Avui la reacció a la gran esperada pel·lícula No està escrit a les estrelles ( Bajo la misma estrella). Abans de començar dir-vos que aquest post està ple de SPOILERS sobre el llibre i la pel·lícula. Així que si no heu llegit el llibre o voleu que la pel·lícula sigui una sorpresa total no continueu! Aquí podreu veure el tràiler complet.

Heu de saber que acabo de tornar del cinema i encara tinc els ulls irritats, que encara em tremolen les mans i que segurament hauré de parar d’escriure varies vegades perquè no podré parar de plorar.

Aquesta és una foto de tots els Kleenex que he gastat durant els 125 minuts de de pel·lícula:

Doncs si ja ho veieu, 14 en total. Així que si dintre del vostre cor, teniu sentiments, emporteu-vos mocadors, perquè els utilitzareu.

Quan ha començat la pel·lícula he començat a riure i a plorar al mateix temps  ( això durant els txaaan-txaaaatxan de 20th fox) més aviat era d’emoció, portava tant de temps esperant el moment…

Després m’he relaxat i he començat a gaudir de la pel·lícula.

És veritat que s’han deixat alguns detallets de no res, l’essència del llibre s’ha mantingut al 100 % i també s’han mantingut els plors! Si haig de ser sincera, he plorar molt, molt més a la pel·lícula que al llibre ( i mira que dir això ja és molt). Veureu amb els meus propis ulls,  ( i no a la meva imaginació) ha sigut massa per a mi. Volia reprimir les llàgrimes per no cridar gaire l’atenció ( ja que no volia que tota la gent em mirés) però tot s’ha de dir, la gent també plorava. Veies a la gent entrar amb caixes de mocadors, amb samarretes amb  les frases del llibre … Quan el Gus feia alguna de les seves bromes, tothom reia. Quan es deia alguna frase èpica tothom feia: OooooH!, quan la Hazel llegeix la carta al pre-funeral de l’Augustus tothom plorava. Tota la sala anava a un. 

Us serà impossible fer-vos els valents i contenir les llàgrimes. Encara escric això plorant. Aquesta pel·lícula és… no sé si hi ha algún adjectiu suficientment adequat per descriure-la, així que si us plau aneu a veure-la. Tant si heu llegit el llibre, com si no. En serio, és una de les millors adaptacions que he vist mai, i NO us deixarà gens indiferents ( jo encara segueixo en estat de shock)

si, aquesta és la persona que ha escrit aquesta meravellosa història.

 La Hazel com a  Shailene Woodley, no cal dir que ho ha fet PERFECTE, les llàgrimes, les emocions han sigut molt reals i des d'aquí la felicito a ella i al Ansel Elgort actor que fa de Augustus Waters. En serio clavat. 

El que no l'imaginava tal i com l'han posat ha sigut el Peter Van houten. L'imaginava gras i amb molta papada. No sé si ho menciona o la leva imaginació va per lliure.

Aquesta escena és una de les meves preferides i de les més mortals. Passa en aquell moment en que no pots parar de plorar i et preguntes per què la vida pot ser tant injusta? No han patit suficient?

La Hazel ens explica que cada cop que un va a urgències li pregunten com de fort és el dolor que pateix. En aquell moment la Hazel tenia 13 anys i no podia respirar, per això quan li van preguntar va aixecar 9 dits de la seva mà. Quan ja l’han atès, la infermera se li acosta i li diu que ha sigut molt valenta ja que aquell dolor havia sigut de 10. Però ella ens explica que no ho va fer per valentia, si no perquè es guardava el 10 de 10 de dolor per més endavant. I aquest 10 de 10 arriba amb la mort de l’Augustus.

Una escena que m’ha fet riure molt, és quan l’Augustus va per primer cop al grup de suport i no para de mirar a la Hazel. Tota la sala reia en aquell moment.

Un altre escena que ja és gairebé al final de la pel·lícula és quan l’Isaac i la Hazel llegeixen les cartes que li han fet al Gus pel seu funeral. En aquest moment agafeu-vos fort perquè us juro que aquí ja estareu pel segon paquet de mocadors.

 És cert que hi han algunes coses que s'han deixat i no les han posat. Però eren detalls mínims:

• El gronxador depriment del pati de la Hazel no el venen. Si que surt l'escena en que estan ells dos, però no posen l'anunci per vendre'l.
• No es menciona la ex-nòvia del Gus.
• Quan van amb avió, hi es posen a veure la mateixa pel·lícula a la vegada, però la del Gus va més avançada i la de la Hazel uns segons més retrassada . Aquesta metàfora no surt. ( explicació: la pel·lícula de l'August comença uns segons abans que la de la Hazel, es refereix a la vida. Per tant si el Gus ha començat abans la pel·lícula, acaba abans...)

La banda sonora perfecte *__*, és màgica. Cada cançó t'acompanya i et transmet el sentiment que estàs sentint. I per acabar-ho d'adobar, al final de la pel·lícula, quan estàs ja plorant molt molt... et posen All of the stars ( Ed Sheeran) . S'han proposat matar-nos. Ofegar-nos entre les nostres llàgrimes...

Ja vaig parlar en un altre post sobre totes les cançons que formarien el sondtrack. Click aquí si vols saber-ho tot sobre les magnífiques cançons que acompanyen aquesta obre d'art.

al començament...

Quan ja comença...

Quan es troben per primera vegada...

Quan es fan el primer petó, després de pujar totes aquelles escales...

Quan el Gus li diu a la Hazel que torna a tenir càncer i que es morirà...

Quan l'Augustus mor...

Als crèdits finals...

I després fer una reacció de a pel·lícula...

No sé si encara no és obvi que aquesta adaptació m'ha encantat massa, massa. Com ja he dit abans no trobo un adjectiu en concret que la defineixi. És massa gran per una sola paraula. Així que malgrat alguns detallets no hi sortien aquesta pel·lícula m'ha transmès tot el que el llibre havia fet i més...

5/5 Angels!

Heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Heu plorat?

Comenteu 

o 

envieu-me un correu a:

angelstofly365@gmail.com

P.D: Augustus mentre jo i milions de persones seguim amb vida, mai seràs oblidat.Mai.