dijous, 31 de març del 2016

COM APRENDRE ANGLÈS FÀCIL, GRATIS I DES DE CASA

Hey Angels!

Avui us volia compartir la manera més fàcil d'aprendre anglès, totalment gratuïta i que pots fer des de casa. 

Primer de tot, (a part de tenir ganes d'aprendre!)perquè aquest mètode funcioni d'una manera més senzilla i ràpida, hauries de tenir un anglès base. És a dir, saber com sona l'idioma, saber el verb to be i les quatre coses que t'ensenyen a l'escola i que es considerarien suficients per partir d'aquest punt. Si no tens aquesta base i ets d'aquells que si et posen un àudio en anglès et podries arribar  a pensar que està en suec no t'atabalis. Acabaràs aprenent anglès però costarà més ja que partiràs d'una base 0. 

La meva experiència

A primer de l'ESO, el meu anglès era bastant normalet i tenia una base suficient per dir les quatre coses importants. No va ser fins segon de l'ESO que vaig enganxar-me a una sèrie de televisió anomenada Pretty Little Liars i la intriga era tan que no em podia esperar a que traduïssin els episodis en castellà, quan en anglès hi havia una temporada sencera que encara no s'havia emès a Espanya. Per tant vaig començar a mirar Pretty Little Liars en anglès, i després d'aquesta sèrie vaig començar a mirar alguna altre pel·lícula en aquesta llengua, això si, sempre amb subtítols en castellà. Així em vaig passar un any. Fins que un dia, buscant la pel·lícula de  Las ventajas de ser un marginado per Internet només la vaig trobar en alta qualitat en anglès, però sense cap mena de subtítols.  S'ha de dir que la pel·lícula ja l'havia vist un milió de vegades, junt amb el llibre, però tot i així em vaig sorprendre en entendre el 80% dels diàlegs. 

Des d'aleshores que vaig continuar mirant les sèries i les pel·lícules en anglès i també vaig començar a consumir YouTube de parla anglesa. 

Crec que aquesta manera d'aprendre anglès és la millor que hi ha, perquè enforteix la capacitat de l'speaking (la parla) i el listening (l'audio) sense que te'n adonis. Tindràs un millor accent, un ampli vocabulari sense haver de memoritzar paraules d'un llibre i et preguntaràs continuament "Com sé que vol dir aquesta paraula?" Ja que quan estiguis consumint totes aquestes pel·lícules el teu cervell retindrà tots aquests mots que inconscientment els sabràs reconèixer i identificar quan els vegis. També tindràs més soltura a l'hora de parlar en la llengua anglesa i no et costarà tan. I sabràs estructurar millor gramaticalment les frases, ja que el teu cervell reconeixerà si li sona correcte o estrany. 

A diferència de l'anglès d'acadèmia, que l'únic que es fan són exercicis i més exercicis que a l'hora de la veritat, al comunicar-te, no serveixen per res. Perquè molta gent de la meva classe van a acadèmies on paguen molts diners, i els exercicis de gramàtica els tenen normalment correctes, però quan la professora els hi pregunta per desenvolupar no saben dir, es queden en blanc o simplement no apliquen correctament la gramàtica que teòricament havien aprés en aquella pila d'exercicis.

No m'invento res de res, ho baso en la meva experiència i en el que he vist als meus companys de classe.


Passos a seguir
Agafar una sèrie que miraries en castellà o català, posar-la en anglès.
Fer el mateix amb les pel·lícules
Si el teu anglès és d'un nivell molt bàsic, utilitza subtítols en castellà
Pots veure les sèries subtitulades a seriesflv.net
Si t'encanta la música, també tens aquesta opció per reforçar: agafa les teves cançons preferides i intenta desxifrar que diu sense mirar la lletra, després mira-la mentre l'escoltes.
Quan portis una temporada seguint aquests passos, comença a mirar alguns vídeos de YouTubers de parla anglesa.

Consells
Quan comencis a mirar les sèries subtitulades, llegeix els subtítols però també concentre't amb les veus.
Quan portis ja uns mesos, animat a fer un pas més i posar els subtítols en anglès. (Jo em vaig saltar aquest consell, i vaig passar directament sense subtítols)
Al cap d'uns mesos, t'adonaràs que els subtítols l'únic que fan és nosa i ja no els necessitaràs!
No tinguis por a deixar d'utilitzar els subtítols. Si et sents insegur, sempre pots començar mirant pel·lícules que ja has vist altres vegades.


Això és tot per avui! Espero que us hagi agradat l'entrada. Si teniu qualsevol dubte deixeu-lo als comentaris i el respondre tan aviat com el vegi.


                                                    ♕Us espero als comentaris



ARIA

diumenge, 27 de març del 2016

RESSENYA: MENTIDA

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya del premi edebé de literatura juvenil de la passada edició...

Mentida//Care Santos
Editorial Edebé// 9.95€
252pàgines//Realista

La Xènia lluita per treure bones notes, impulsada per la il·lusió d'entrar a Medicina, però des de fa un temps el seu rendiment és més baix. I és que la Xènia s'ha enamorat, però no d'un noi del seu entorn, sinó d'un fantasma, d'una veu sorgida d'Internet amb la qual comparteix la seva passió per la lectura.
Com que la Xènia és decidida i el seu amor virtual no vol quedar amb ella, es proposa sorprendre'l, de manera que comença les seves investigacions amb les poques dades de les quals disposa.
I resulta que tot és fals, una mentida, ni la foto ni el nom són reals. Qui és en realitat la seva ànima bessona? Penedida per haver descuidat els estudis, ho confessa tot als seus pares, segura d'haver estat víctima d'algun desaprensiu. Però aviat un paquet inesperat li revelarà la identitat del noi amb el qual va compartir les seves més íntimes emocions. El paquet prové de la presó de menors i conté la història d'un assassí.




Opinió Personal

Mentida és un llibre que em va regalar la meva mare per Nadal. No havia sentit a parlar mai d'ell, però quan vaig veure que estava escrit per Care Santos, una autora espanyola molt coneguda, i que a sobre tenia el premi edebé de literatura juvenil, el vaig mirar amb uns altres ulls.

L'argument essencial de la novel·la és bàsicament el següent: dues persones es coneixen per Internet i una d'aquestes no és realment qui diu ser. Aquí és on jo crec que comença tot.

Si us haig de ser sincera, el principi de la història, el llibre em semblava d'allò més corrent, per passar l'estona i prou. A part la Xènia, la protagonista, la vaig trobar molt immadura i moltes de les decisions que fa al començament no les comparteixo.

Vaig trobar que l'inici de la història, part que trobo molt important en un llibre, passa massa de pressa i no et dóna temps de creure't aquest lligam que es crea entre els dos protagonistes. Si vols que em cregui que li agrada aquest noi de Internet, m'has d'ensenyar més coses. A part, enamorar-te és una paraula molt forta per utilitzar en una persona la qual coneixes de ben poc. Tampoc sóc una experta en el tema, però us diré que per a mi, la relació amorosa que podem trobar, no ha sigut el punt més fort del llibre. 

Em pensava que seria una novel·la que m'entretindria i amb prou feines, cosa que no m'esperava, ja que era la guanyadora del premi Edebé. Però no va ser fins un cop passada la meitat on vaig trobar el suc de la història i quan vaig començar a assaborir-la, on realment l'autora plantejava qüestions importants per reflexionar-hi (Ja parlaré més endavant sobre aquests punts tan interessants, però se'm farà molt difícil sense fer spoiler).

"No et fa por pensar en com de diferent hauria estat la teva vida si t'haguessis desviat només un mil·límetre del camí? A mi sí."


La novel·la està plena de referències al conegut llibre, que no he llegit, el vigilant en el camp de sègol, i si us l'heu llegit us enriquirà molt més la lectura, ja que moltes de les reflexions que planteja són inspirades en part per aquest llibre escrit per David Salinger.

Un dels punts del llibre que més em va agradar és el fet que es situï a una localització coneguda com és el Prat de Llobregat. Us pot semblar una tonteria, però acostumada a llegir llibres d'escriptors anglesos, americans, francesos... se'm va fer estrany que les accions passin en un escenari pròxim.

Que jo recordi, el llibre no ofereix una descripció molt profunda sobre el caràcter i el físic de l'Èric (sense comptar com es veu ell mateix, ja que això ja sabem que pot canviar molt) però a mida que va avançant la història i podem veure tota la seva vida, com és el tracta amb el seu cosí i la gent que l'envolta, com respon a certes situacions, ens diu molt de com les circumstàncies que s'ha vist obligat a viure/patir han afectat al seu comportament i personalitat. 

Un dels meus personatges preferits del llibre ha sigut l'Albert, l'advocat de l'Èric. La Care Santos m'ha transmès la frustració del personatge amb les paraules i realment sentia que jo també estava enfada amb l'Èric per la seves respostes i la situació en general. A part m'ha recordat moltíssim a un professor que tinc actualment i que casualment també és diu Albert. Els dos tenen aquella motivació inesgotable, passió per la seva feina, l'energia constant, dedicació i  empeny. 

A partir d'aquí et pots trobar spoilers!

Des d'un primer moment, ja em vaig imaginar que l'Èric, o Ric com prefereixis anomenar-lo, no era el responsable de l'assassinat de la noia, tot i que l'escriptora va jugar amb mi i em va fer crear alguns dubtes respecte el personatge. 
Durant tot el llibre vaig estar amb la idea clara de que el cosí no era aigua clara, cosa que es va confirmant a mida que l'Èric va explicant la seva història, en aquella carta (que no sap encara si és una carta o no).
Per tant, em vaig passar tot el llibre pensant en com n'era d'estúpid l'Èric, per haver-se declarat culpable pel seu cosí. No va ser fins just al final del llibre que me'n vaig adonar. No és perquè si es declara culpable l'Èric li cauen menys anys (i sincerament no crec que el protagonista ho fes per aquest motiu) però com ell mateix diu, el Ben l'estimava, encara que fos d'una manera estranya (i a vegades il·legal). Havia vetllat sempre pel benestar del seu cosí petit i sempre l'havia protegit. No dic que estigui bé o malament la decisió que pren de declarar-se culpable, simplement dic que entenc perquè ho va fer, l'amor és així, sacrificis i decisions que no tenen explicacions lògiques.

"Algú ha de pensar on aniran els ànecs si a l'hivern es gela el llac, oi? cal tenir cura d'aquells que estimes. Cal preveure un lloc segur on es puguin aixoplugar mentre arriba de nou el bon temps. On van els ànecs a l'hivern, quan el llac es glaça? A algun lloc segur i confortable. No cal patir per ells, Holden. Tornaran a la primavera."

En definitiva... Mentida de Care Santos és un llibre que et sorprendrà a partir de la meitat, que tracta temes molt delicats i que planteja una sèrie de qüestions les quals valen la pena de reflexionar-hi.

               Heu llegit el llibre? Havíeu sentit a parlar de l'autora? Què en penseu? Us crida l'atenció?

                                                                ❊ Us espero als comentaris ❊

        


ARIA

dimarts, 22 de març del 2016

CURRENT PLAYLIST 22/3/2016

Hey Angels!
Benvinguts i benvingudes a aquesta nova etapa del blog!
Avui us porto una nova secció on cada certs dies us ensenyaré les cançons que estic escoltant en aquell determinat moment. Per fer-ho ajduntaré (com podreu estar veient ara mateix) una playlist, és a dir una llista de cançons al meu spotify perquè les pogueu escoltar si us ve de gust. 
The Beatles//Love me do, from me to you, She loves you...
Fa uns dies vaig trobar uns CD's recopilatoris dels Beatles per casa i no vaig dubtar ni un moment en passar-me'ls a l'ordinador. Des d'aleshores que estic enganxada. De moment el disc que més m'agrada és el primer i en aquesta playlist he recollit les cançons que són escoltar-les i començar a moure el peu i acabar ballant amb tot el cos. Cançons icòniques que segur que heu escoltat inconscienment desenes de vegades.
Zayn//Pillowtalk, Like I would
Mai he sigut una seguidora de One Direction i no he anat més enllà dels singles que sonen a la ràdio (tot i que si us haig de ser sincers, ja no escolto la ràdio). Però haig de reconèixer que de moment, les cançons que el Zayn, en solitari, ha tret, m'estan agradant per sorpresa meva. Té un estil R&B que s'està posant de moda i que realment m'agrada força. 
Ariana Grande//Dangerous Woman
La meva actual obsessió i que segurament em passaré la resta del dia escoltant-la en búcle. És un estil que m'ha sorprès molt i si la resta de l'àlbum té el mateix so que aquesta cançó promet bastant. I el que més promet és fins on porta l'Ariana tot el seu poder vocal.
Twenty One Pilots//Stressed Out
Aquesta cançó està arrassant per totes les llistes mundials i quan la vaig escoltar vaig entendre el perquè. El que més m'agrada és el contigut de la lletra i la simplesa amb la que està cantada però a la vegada dient moltes veritats.
Selena Gomez//We don't talk anymore, Me&The Rhythm, Nobody does it like you
En aquesta playlist podem trobar 2 diferents estils musicals cantats per la mateixa artista. We don't talk anymore és una col·laboració amb el cantant Charlie Puth, tot i que tenir una lletra melancònica em produeix molt bones vibracions. Me&The Rhythm és una de les seves millors cançons, en la meva humil opinió i que té un to disco dels anys 80. Per acabar Nobody does it like you és una cançó electro pop que simplement m'encanta. 
Audrey Hepburn//Moonr iver
Ja he manifestat varies vegades el meu amor per Breakfast at Tiffany's i per l'Audrey Hepburn i la cançó Moon River és una cançó que últimament he tornat a escoltar. És preciosa, i si no heu vist la pel·lícula us la recomano molt.
Marilyn Monroe//I Wanna be loved by you
Seguint amb la línia d'actrius icòniques del passat segle, I wanna be loved by you és una cançó que m'encanta i que em causa una barreja de sentiments. Desconec si forma part d'alguna pel·lícula, però jo vaig saber d'aquesta cançó perquè estava de fons en un vídeo d'instagram i no vaig parar fins que vaig trobar el títol.
Justin Bieber//Nothing like us, As long as you love me Acoustic
Del disc acustic del Justin Bieber he seleccionat aquestes dues cançons que són les meves preferides per anar a dormir i vull deixar la ment en blanc. M'encanten les versiones acústiques i aquestes cançons no han sigut una excepció. 
Zedd// I want you to know
I want you to know és un hit electro pop que no hi ha vegada que no em faci aixecar-me de la cadira i cantar sola la cançó. Tot i que aquí a Espanya diria que no es va escoltar gaire, a mi des d'un primer moment em va encantar.
Rihanna// Desperado
Per acabar, Desperado del nou àlbum de Rihanna ANTI. Vaig començar a escoltar-la ja que quan posava Work a spotify Desperado era la següent i al final em va acabar agradant més aquesta que el single. M'encanta la veu de la Rihanna i amb aquest nou disc ha jugat molt amb ella, cosa que m'encanta.

Playlist 21/3/2016
 


Espero que us hagi agradat molt l'entrada! Quines són les cançons que no podeu parar d'escoltar ara mateix? Coincidim en alguna? Quina em recomanaries?


Us espero als comentaris



ARIA

dilluns, 21 de març del 2016

S'acosten canvis estimats àngels

Hey Angels!

Com segurament heu estat notant últimament, la regularitat d'entrades al blog no ha sigut com és habitual. Això ha estat per una sèrie de motius que m'han portat a no tenir ganes d'escriure ni de pensar en noves i bones idees per aquest racó que tan m'estimo. 

Durant aquest període m'he adonat que la persona que va crear aquest blog, ara farà 2 anys ja no és la mateixa d'ara. He canviat molt i els meus interessos s'han anat ampliant. El temps lliure que abans em dedicava a la lectura ara s'ha hagut de dividir entre els meus nous passatemps que estimo igual que llegir. Per això sento que aquest petit espai que vaig crear ara farà un piló de dies se m'està fent petit per tot el que porto dins el cap, totes les meves aficions, qüestions etc. que m'encantaria compartir. 

De cap manera vull deixar el blog, perquè m'encanta escriure-hi i poder compartir opinions. Així que he decidit que aquesta plataforma tindrà un bon rentat d'imatge i de contingut. Continuaré penjant entrades relacionades amb els llibres, perquè segueix sent una de les meves aficions preferides però també penjaré posts d'altres temes, simplement el que em vingui de gust escriure sense tenir la restricció d'una categoria/etiqueta de contingut.

Abans de que se me'n oblidi, com acabo de mencionar el blog tindrà uns canvis de dissenys, no gaires dràstics (almenys pel que tinc pensat ara) perquè concordi més amb la nova temàtica del blog, per tant, si en els propers dies intenteu entrar a la pàgina web hi ha la possibilitat de que us denegui el permís de lectura per obres. Intentaré fer-ho el més ràpid possible per poder tornar a engegar en marxa el blog i tornar al ritme de sempre : )
Per una part m'encanta la idea d'estar treballant en un nou disseny però per un altre part em fa molta pena deixar enrere la nena lectora que em porta acompanyant des dels primers mesos però hem de créixer i evolucionar!

Així que us convido a venir amb mi en aquesta nova etapa del blog!  Un petó a tots aquells que em donen suport i fan que això segueixi en marxa!



    




Què en penseu?


 Us espero als comentaris






Aria

dissabte, 12 de març del 2016

Ressenya: L'art de ser normal

Hey Angels!

Avui us porto un llibre que m'ha fet canviar la perspectiva en alguns dels temes dels quals es parla durant la història...

L'art de ser normal//Lisa Williamson
Fanbooks//413pàgines
Llibre únic//Realista, LGTB
 ☆ ☆ ☆ 


Sinopsi en català

En el seu primer dia de curs, en Leo només té un objectiu: passar desapercebut i que ningú s’assabenti del seu passat. Però les coses es compliquen: la noia més guapa de la classe s’enamora d’ell i, a més a més, comença a fer-se amic d’en David, el raret de la classe. Els secrets, però, són difícils de guardar...

Dos nois. Dos secrets. Una amistat sincera.
Què significa per a tu ser "normal"? #whatisnormal







Opinió Personal
Quan vaig llegir el títol del llibre de seguida el vaig voler llegir. L'art de ser normal, que és ser normal? Vull ser normal? Està bé ser normal? Aquestes són unes quantes de les preguntes que els nostres dos protagonistes es van formulant (entre moltes altres qüestions) durant la novel·la. 

"Sóc un cas perdut. En mil milions de sentits"
Haig de dir que ha sigut el meu primer llibre que he llegit on el protagonista és transsexual, és a dir que en aquest cas, el David va néixer en un cos de noi, però ell per dins seu se sent com una noia i vol ser-ho.  

El David porta la seva transexualitat en secret i només ho saben els seus 2 millors amics. La seva vida és bastant rutinària i a l'escola sempre és etiquetat com a friqui. Poc a poc canvien les coses quan un misteriós noi nou que ve d'una escola d'un barri problemàtic, el Leo, el defensa quan una colla s'estan burlant del David a l'estona de menjador. Això serà l'inici d'una amistat entre els dos nois, que poc a poc s'adonaran que tenen més coses en comú del que pensen i que la seva ajuda mútua serà vital pel seu creixement.

Com ja he dit, no tinc un llarg historial en novel·les d'aquest tipus per tan no puc comparar ni dir massa sobre com està explicat el tema LGTB, però la meva percepció és molt bona, m'ha agradat molt la manera com ha estat narrat. També m'ha agradat molt que la Lisa Williamson hagi deixat enrere el típic cliché d'una sortida de l'armari o acceptar a la teva família que ets transsexual sense haver de ser un drama i que tota la família et giri l'esquena, perquè aquesta situació la podem veure en molts llibres, sèries, pel·lícules etc. Crec que perquè deixi de ser una cosa "difícil" o "complicada" d'acceptar a tu mateix i a la teva família (que no ho hauria de ser, però avancem a poc a poc aquesta societat)s'hauria de començar per suavitzar-ho en els referents culturals com és el cinema per exemple.
"Però per què?
No ho sé, potser perquè sóc diferent...
Tothom és diferent"

El llibre en si m'ha agradat força i és cert que en alguns punts se m'ha fet més llarg, en alguns altres el devorava. Va alternant la narració en primera persona entre els dos protagonistes i haig de dir que m'ha agradat més el Leo que el David, ja que vaig trobar que el David moltes vegades es victimitzava de la seva situació. De totes maneres els dos personatges principals tenen una gran evolució de mentalitat durant tota la història sobretot d'acceptació a ells mateixos. 

Un altre punt que m'ha agradat molt sobre el llibre és com plasma la frustració del protagonista, en estar en un cos que sents que no és el teu. Mai m'havia plantejat com se sent una persona transsexual i realment ha de ser molt dur i no em podria imaginar tots els conflictes mentals que passa una persona en plantejar-se el simple fet d'haver nascut en el cos equivocat. 

La història també té un parell de girs argumentals que potser tothom se'ls esperava però a mi personalment em van deixar totalment sorpresa, no me'ls esperava per res del món. 

"Em sap greu... Què et sap greu, David? No ser normal"

Pot contenir petits spoilers
Tot s'ha de dir que el final no m'ha acabat de fer el pes. No tinc res en contra amb els acabaments oberts, però crec que l'autora es va deixar molts punts que encara no estaven tancats però per una altra part entenc perquè ho va decidir fer així. Potser el que volia remarcar en aquest llibre és el camí de l'acceptació quan et trobes en una situació com aquesta i per això deixa oberta la part on s'inicien les proves mèdiques pel canvi de gènere.

Si et va agradar... Diferent o Las Ventajas de ser un Marginado segurament l'art de ser normal t'encantarà.

En definitiva L'art de ser Normal és un llibre que us recomano si voleu saber més sobre la comunitat LGTB i que us farà endinsar en un camí d'acceptació i ple d'aventures que a primera vista semblen impossibles. Us animo a que el llegiu i que em digueu que és per vosaltres ser normal. #whatisnormal



    




Heu llegit el llibre? Us crida l'atenció? Què en penseu? Li donareu una oportunitat?
 Us espero als comentaris






Aria
Gràcies a Fanbooks per l'exemplar

dimecres, 2 de març del 2016

Portades Precioses (#2)

Hey Angels!

Avui us porto una entrada on us vull ensenyar algunes de les moltíssimes meravelloses portades que he trobat. Espero que us agradi aquesta entrada, i doncs comencem...


    
Què us semblen? Us agraden? Sí? No? Coincidiu amb mi? Quines són les vostres portades preferides?


 Us espero als comentaris






Aria
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...