divendres, 27 de juny de 2014

Ressenya: No està escrit a les estrelles

Hey Angels!

Des del primer dia que vaig crear aquest blog, tenia moltíssimes ganes de fer aquesta ressenya, ja que aquest llibre em va enamorar! però volia esperar-me fins que faltés poc per a la pel·lícula. Doncs...





Escriptor: John Green
Pàgines: 294 ( edició de butxaca)
Persona: Primera persona
Etiquetes: Vida, càncer, amor, amistat, superació, realista.
Imatge portada:




Tot i que la medicina ha aconseguit reduir el tumor i li ha regalat uns anys més de vida, la Hazel segueix sent una malalta terminal. El seu final sembla que ja està escrit. Però l’aparició d’Augustus Waters al grup de suport de nois amb càncer canvia radicalment la seva vida. La història està a punt de ser reescrita.Una novel·la sobre com aprofitar la vida al màxim, gaudir dels qui més estimes, estimar fins que no puguis més i, sobretot, viure.


Hazel Grace:
Hazel Grace, és la nostra protagonista d'aquesta meravellosa i fantàstica història. És... la trobo molt valenta, tot i que no lluita contra super malvats, no escala edificis ni muntanyes ( tot i que escala la seva pròpia muntanya, potser més dura; el càncer), li van diagnosticar càncer als 13 anys i des de llavors tota la seva vida va canviar. Cada cert temps a l'hospital, medicines, pastilles, rellegeix el mateix llibre una i una altre vegada..., cada dia igual. Fins que coneix l'Augustus Waters. És un personatge tan real i... pròxim. 


Augustus Waters:

Aiiiiiix! el meu Augustus Waters! M'encanta aquest personatge, sempre aprofitant la vida sense pensar en el demà, viu per disfrutar, viu per ser feliç. Trobo molt Bonic com fa ser feliç a la Hazel, com la fa tornar a disfrutar de la vida. M'encanten les seves metàfores, les seves pors. ( De moment no vull posar cap SPOILER, ja parlarem d'aquest final a Opinió Personal)





Vaig en una muntanya russa que només puja- Augustus Waters


- No et mata si no l'encens- va dir quan la mare arribava a la vorera-. I jo no n'he encès mai cap. És una metàfora, mira: et poses la cosa mortal entre les dents, però no li dónes el poder de matar-te.
-És una metàfora- Augustus Waters



- I quina és la teva història, doncs?
-Ja t'he explicat a meva història. Em van diagnosticar quan...
- No, la història del teu càncer no. La teva.  Interessos, aficions, passions, fetitxes estranys, etcètera.
-Mmm
- No em diguis que ets una d'aquelles persones que es converteix en la seva malaltia.- Augustus i Hazel



-No sóc res de l'altre món
- Això ho nego per complet.-Hazel i Augustus


Sempre feia mal no respirar com una persona normal- Hazel


-Sóc com... com...sóc com una granada, mama. Sóc una granada i en algun moment esclataré i m'agradaria minimitzar  les vívtimes, d'acord?- Hazel



Em vaig mirar a la brusa, al pit.
-Mantingueu la merda a ratlla- Hazel


-Molt bé- va dir ell
-Molt bé- vaig dir jo- Augustus i Hazel


Hazel grace. Seria un privilegi que em trenquessis el cor.- Augustus


El cel necessitava un àngel- pare


sóc una bona persona però un escriptor de merda. Vostè és una persona de merda però un bon escriptor.- Augustus




Aquesta història m'encanta per els següents motius: perquè parla i no parla del càncer. A veure, m'explico. Quan vaig saber d'aquesta història, em pensava que seria la típica història de dos adolescents i que giraria entorn de la malaltia. Però estava ben equivocada. Aquesta història, si que parla sobre el càncer, però sobretot parla sobre aprofitar la vida, viure-la al màxim sempre! Aquest llibre té un "noseque" especial que fa que cada cop que el llegeixo em caigui la llagrimeta...


Anem a parlar sobre el final... conté SPOILERS! AIXÍ QUE SI NO HAS LLEGIT EL LLIBRE, NO CONTINUIS!

Des del principi de la història m'imaginava que seria la Hazel la que moria al final del llibre, perquè ella ja ho donava per fet que no li quedava gaire temps de vida. Però en serio no m'imaginava per res del món que seria l'August el que moria! Déu meu! Tota la gent que esteu llegint això voldrà dir que el vostre cor ja està trencat en 1000000000000 trossets petits!  (a no ser que no tingueu sentiments, sense ànim d'ofendre) 




És un final agredolç ( molt més agre que dolç)... el trobo molt bonic. Trobo que la Hazel és molt valenta i forta. 
I quan per fi llegeix la carta...  ( A mi també August, a mi també... *______*, aquí vaig parar i ... pff això em mata)


La meva reacció al final va ser que, tenia el cor tan trencat que no em sortien ni les llàgrimes, se'm va fer un nus a la gola, que quasi no podia respirar... la veritat és que aquest llibres són perfectes per destrossar-te el cor. John Green ha agafat el cor de milions de persones, l'ha trepitjat, trencat i tirat per un gratacel de 1000 plantes!


Perquè ho trobo tan trist i preciós a la vegada, perquè al final del llibre t'adones compte que no només era un amor com qualsevol altre. L'Augustus va canviar la vida a la Hazel, li va tornar. Li va fer tornar a tenir ganes de viure-la, a somriure, a ser feliç. 

I el següent divendres.... s'estrena la pel·lícula! Aquí us deixo el tràiler per si encara no l'heu vist:





Per tot el que he explicat aquí a dalt aquest llibre només és mereix el màxim!

5/5 Àngels!

Si coleu saber més informació sobre la fantàstica banda sonora d'aquesta pel·lícula click aquí i aquí!

i atents perquè d'aquí poc... nova reacció a la pel·lícula!

Vau plorar? Us va agradar? Què en penseu del final? 

Comenteu!

o enviue-me un correu a:

angelstofly365@gmail.com

estaré encantada de comentar llibres en privat o qualsevol altre cosa!



10 comentaris:

  1. Un dels millors llibres de la història sense dubte!!!
    No puc esperar a que surti la peli!!!!
    Gràcies per aquesta preciosa ressenya!! (M he emocionat) ����

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei!!!

      Moltíssiimes gràciiies!!! la veritat es que m'encanta que hi hagi gent que m'enten i que sent el mateix que jo sobre la lectura! <4 en serio moltíssimes gràcies :)
      Parlem okey? <4<4

      Elimina
  2. Necessito que arribi divendres, JA! :''''(
    La ressenya està moooooolt bé:3

    PD: segueixo esperant al sorteig de la xancla i els mitjons. #JustSaying

    -SM- <4

    ResponElimina
    Respostes
    1. holaa!!
      jo també necessito que arribi ja divendreeeees! 5 dies SS!

      parleeem <4<4<4<4

      Elimina
  3. Hoola!:)
    Jo et volia preguntar cada quan fas una ressenya, és que acabo de descobrir el blog i no estic gaire al dia...
    Merci<3

    ResponElimina
    Respostes
    1. holaaaa : )
      doncs normalment faig les ressenyes cap a finals de setmanes entre divendres i dissabte. però ara que ve l'estiu potser en faig dos per setmana! :) :) parleem <4<4<4<4

      Elimina
  4. Ah Aria!!
    Sóc la del primer comentari ;)
    Et volia preguntar si saps quan sortiran els llibres de Divergent explicats pel Tobias! ��
    Saps de quins et parlo?
    Gracieeees! :) <4

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii hola paula! :)
      Doncs ja vaig fer un post sobre aquests nous llibres de divergent. Aquest juliol s'estrenen a Amèrica, o sigui que calculant aproximadament suposu que d'aqui un parell o tres mesos ja estaran a Espanya. tot i que encara no hi ha cap data! quan la diguin tranquil·la que ja faré un post :)
      parlem <4<4<4<4<4

      Elimina
  5. És el millor llibre que he llegit mai, he plorat moltíssim amb ell. M'encanta, m'emociona...♥ pfff és un llibre 100, perfecte. Sobretot aquesta part quan estan al enterrament fals:
    -Si algun dia em diuen que hi ha uns ulls mecànics mai me'ls compraré, no vull veure un món sense tu...:'(
    Definitivament, el millor llibre que he llegit, us el recomano a TOTHOM.
    PD: Gràcies per aquest blog☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      És un lllibre que certament emociona *_*

      Gràcies a tu per comentar <4

      Elimina

Hola!
Comentaràs? Moltíssimes gràcies : )
-Recorda que tothom és lliure d'expressar la seva opinió, però sense faltar el respecte en cap moment!
-Està permès posar l'enllaç de la teva pàgina web, sempre que no sigui un comentari únicament de SPAM.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...