divendres, 31 de juliol del 2015

Els Odiats

Hey Angels!

Avui us porto un booktag que de seguida que el vaig veure al canal del Josu em va encantar, ja que consisteix en respondre unes preguntes sobre les coses que menys t'han agradat en els llibres...
Personatge masculí que menys m'hagi agradat

Aquest seria el Jack de Memòries d'Idhún de Laura Gallego. Concretament el Jack del primer llibre. Entenc que li passen moltes coses a una edat on no s'hauria de preocupar per aquestes coses, però és tan immadur, impertinent, infantil i compulsiu que en serio no podia amb ell. A part de que sempre m'ha agradat més el Christian. No és fins a cert esdeveniment que passa al segon llibre (era el segon o el tercer?) que el Jack fa un gir enorme i la seva personalitat i maduresa incrementen moltíssim i llavors ja el vaig començar a tolerar i em va caure molt bé.
En aquesta categoria també podria haver posat el Travis de Maravilloso Desastre, (que és molt molt molt pitjor que el Jack) però m'hagués indignat de tal manera que  m'hagués enrotllat com una persiana...simplement us deixo la primera entrada del Debat dels tòpics de la romàntica juvenil.

Personatge femení que menys m'hagi agradat

Com ja vaig deixar ben clar a la ressenya, és la Cath de Fangirl. No entenc com a tanta gent li pot agradar tant aquest llibre. La protagonista és una pàmfila a més no poder, arriba a tal extrem que s'arriba a plantejar canviar-se de carrera, per una on no hi hagi tanta gent per no haver de relacionar-se amb el món. En serio? prefereixes estudiar una cosa que no t'agrada abans de tenir companys de classe que volen establir una relació d'amistat amb tu? I després l'escena que també em mosqueja molt, quan prefereix alimentar-se de barretes energètiques durant 3 mesos abans que preguntar-li a algú on és el menjador de la universitat! Aquesta noia té serios problemes.
Malvat més odiat

En aquesta categoria he posat a l'Umbrige de Harry Potter. No sabeu quina mania li tinc a aquesta dona, sobretot a l'actriu de la pel·lícula (que clava el paper) en serio, em va moltíssima ràbia. El pitjor de tot és que tampoc sabem gaire d'ella (o almenys jo no recordo que digui gaire als llibres o a les pel·lícules) perquè és tan dolenta? O sigui quin esdeveniment possible li podria haver experimentat per tornar-se tan... no hi han paraules. Ja m'enteneu. Va arribar fins a tal punt l'odi que quan era més petita i encara no havia llegit els llibres, em negava veure al 5a pel·lícula perquè era on la Umbridge apareixia.

Portada més lletja d'algun llibre que hagis llegit


Entenc que hi hagi gent a qui li agradi però aquest estil de dibuix no m'acaba de fer el pes. Tècnicament aquest llibre no l'he llegit sencer, ho juro que ho he intentat moltes vegades, però és que no se que em passa que mai passo de les 100 pàgines! Cre¡u-te això o no, però no he trobat cap portada lletja, horrorosa d'algun llibre que hagi llegit sencer! El més graciós és que l'escriptora és al Laura Gallego, una de les meves preferides des de sempre, així que no ho se li haig de donar una oportunitat.
Ales de Foc per Laura Gallego


Parella que més hagis odiat

Aquí he debatut una mica, perquè us ho juro que no en trobava cap la qual tingués un record molt amarg. Finalment he decidit que el Julian i la Lena de la trilogia Delirium (Tampoc és una parella que odii, però no se m'acudia cap altre) Simplement trobava que el triangle amorós que sorgeix en aquesta trilogia és molt absurd, perquè des d'un principi es veu d'una hora lluny la resolució, però vaja, com que la trilogia va caure en picat i l'únic llibre que val la pena és el primer, tampoc és que m'importi gaire. 

Llibre que et pensaves que no t'agradaria i et va acabant encantant

En aquesta categoria també he batallat una mica, però després de passar-me una bona estona mirant els meus llibres he de dir que és el primer de tots de la saga de Narnia, El Sobrino del Mago, la meva mare me'ls va comprar quan tenia uns 10 anys més o menys, perquè havia vist les pel·lícules i em moria de ganes de llegir els llibres. Em va comprar els dos primers, però el que no sabia, és que el primer no parlava sobre la Lucy, l'Edmun, Peter o la Susan i, això em va fer tirar endarrere. Però tot al contrari, el llibre em va encantar, perquè és com una mena de preqüel·la on es parla de la història que amaga l'armari famós que et transporta al mon de fantasia, Narnia. 


Llibre que et pensaves que t'agradaria però que al final et va decepcionar


En aquest apartat hi podria posar desenes de llibres, però el que em va fer més llàstima que em decepionés va ser Opposition, l'última entrega de la meva estimada saga Lux. Vaig intentar no fer-me expectatives, però era l'últim volum d'una saga que era de les meves preferides, com volíeu que no m'esperes un final èpic digne de tota la saga. A veure el llibre no em va desagradar, però trobo que s'hagués pogut treure molt més suc a la trama nova que va aparèixer a Origin (llibre anterior). 
Final de saga més decepcionant

Varies vegades ja he mencionat com el James Dashner la va espifiar amb la saga de El Corredor del Laberinto. El primer llibre és meravellós i donava molt de si, em va enganxar moltíssim però el segon? Què era allò? Vaig estar un estiu sencer per llegir-me'l i a sobre no donava com resposta que el lector esperava, i en el tercer, quan per fi esperes l'entrellat de tot, tampoc! O sigui planteges una trama molt interessant, amb moltes incògnites per després no resoldre cap? Fatal, una saga que donava molt de si i va resultar sent una de les pitjors que he llegit. No us llegiu la saga del Corredor del Laberinto perquè us acabarà decepcionant a gran escala, la Cura Mortal un desenllaç que dóna molt per que desitjar.

Pitjor llibre que has llegit

Més aviat que pitjor, llibre que més m'ha avorrit. Aquest sense cap mena de dubte seria l'Ombra allargada de l'amor. Mare meva quin llibre! No havia llegit res tan avorrit. El llibre se'm va fer etern i és molt primet. Tracta sobre un home que se li mor la mare (si no recordo malament) i un gegant se li apareix. Punt i final. No ho se, ja ho he dit milions de vegades, potser era massa petita quan el vaig llegir (perquè farà més d'un any i mig, encara que sembli poc, he canviat molt des d'aleshores) però tinc molt mal record. Potser el llegeixo en uns anys i m'encanta!

Llibre que a tothom li encanta però que a tu no

Aquest seria Tremolor, és un llibre que no va estar malament, entretingut, amb una trama que podria ser interessant, però sincerament, no entenc com ha agradat tant i es va fer tan conegut en el seu moment.... tot i que recordo que li vaig posar bona nota, em va deixar bastant freda i no penso continuar amb la saga. 




Coincidim? Sí? No? Quin és el pitjor llibre que heu llegit? I la pitjor parella? Què en penseu de Fangirl? Us vau quedar satisfets i satisfetes amb el final de El Corredor del Laberinto? 





: ) Us espero als comentaris : )










dimarts, 28 de juliol del 2015

Ressenya: Ciutats de Paper+Guanyadora del concurs!

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya de Ciutats de Paper, que en pocs dies podrem veure al cinema.

Títol: Ciutats de Paper


Escriptor: John Green


Editorial: Fanbooks


Pàgines: 375


Saga: No


Etiquetes: Realista
Tota aquesta gent són gent de paper que viuen en les seves cases de paper i cremen el seu futur per mantenir-se calents. Tot el món només pensa en posseir coses; coses fi nes i fràgils com el paper… He viscut en aquesta ciutat durant 18 anys i ni una sola vegada m’he trobat a ningú que es preocupi del que de veritat importa».
Ciutats de Paper, és un llibre que el vaig començar sense tenir gaire ganes de llegir-lo. Honestament només el vaig llegir perquè en res surt l'adaptació i volia haver-me'l llegit abans d'anar a veure-la al cinema. No tenia gaires expectatives perquè havia sentit a dir que no era un dels millors del John Green. Efectivament, ha estat cert. 

"Potser li agradaven tant els misteris que es va convertir en un misteri."

Se'ns presenta al Quentin un noi que porta enamorat des de sempre de la seva veïna, la Margo, la seva millor amiga de la infància. La Margo, ja us la podeu imaginar, rossa, aventurera, misteriosa, popular i un futur brillant esperant-la. Durant una nit, mentre en Quentin està dormint, la Margo puja per la seva finestra demanant-li si li pot deixar el seu cotxe. Després d'una nit d'aventures, el Quentin no pot esperar a que sigui el dia següent per veure com canviarà això  la seva relació... el que no s'espera és assabentar-se de la desaparició de la Margo, i ell va ser l'última persona en veure-la.                                                       La idea general a primera vista em va semblar molt interessant, ja que la Margo va deixant una mena de pistes i el Quentin haurà de decidir si seguir-les o no, per trobar-la. Però tot i això el llibre se m'ha fet molt semblant als altres de John Green, és a dir, la base és molt similar. Noi que no viu la vida al màxim, fins que una noia -que sempre idealitza- li fa veure coses que mai havia pensat. La gran diferència són les diferents qüestions que planteja, a Buscant l'Alaska parla sobre el laberint, al Teorema de Katherine parla sobre l'amor... 

"Sabies que durant gairebé tota la història de l'espècia humana l'esperança de vida era inferior als 30 anys? O sigui que només hi havia uns deu anys d'edat adulta, oi? No es planificava la jubilació. No es planificava professional. No es planificava res. No hi havia temps per al futur. Però llavors  l'esperança de vida es va anar allargant, i la gent va començar a tenir cada vegada més futur, i per tant van passar més temps pensant-t'hi. Pensant en el futur. I ara la vida s'ha convertit en el futur; vas a l'institut per poder anar a la universitat per poder tenir una bona feina per poder tenir una casa maca per poder enviar els fills a la universitat perquè puguin tenir una bona feina perquè puguin tenir una casa maca i així puguin enviar els seus fills a la universitat."

El que més m'agrada de John Green és el personatges que crea i les relacions que estableix entre ells. Són increïblement originals! A qui se li acudiria que els pares del Radar tinguessin una col·lecció de pares Noels negres! A part, com he dit, les relacions que estableix d'amistat, sempre són molt reals i justificades. 
Com podem trobar sempre en un llibre de John Green no pot faltar l'humor i les escenes còmiques que et pixes de riure sense parar no es troben a faltar en aquest llibre.
Com tothom sap, un llibre es pot llegir de 2 maneres diferents. El pots llegir, seguint la història i els personatges o pots llegir-lo fixant-te en cada paraula, descobrir que vol dir allò o perquè aquell personatge actua d'aquella manera. Si us haig de ser sincera, en aquest cas he llegit el llibre de la primera manera, si que m'he parat a pensar tot el tema de les Ciutats de Paper i sobre el personatge de la Margo, però poc més. I en part, per això m'ha agradat, perquè tot i que no volia fer l'esforç a posar-me a pensar que volia dir cada cosa, el meu cervell ho feia automàticament perquè volia acabar d'entendre certes coses que es plantegen al llarg del llibre. I és que crec que no era el moment ideal per a mi per llegir aquest llibre. Se m'ha fet molt dens, increïblement llarg i avorrit. La primera part i l'última són les millors, el que és el mig... horrorós. Se'm tancaven els ulls. 

" La Margo no era un miracle. No era una aventura. No era una cosa bonica i valuosa. Era una noia."

Com ja he dit abans, estic totalment d'acord amb el missatge que transmet el llibre, però aquest cop crec que en John Green no ho ha sabut transmetre tan bé com altres vegades, pel motiu que acabo de dir, se m'ha fet molt llarg. 
La pel·lícula surt al 7 d'agost si no estic equivocada (no em feu gaire cas) i crec que serà una molt bona adaptació. Sobre els actors estic desitjant veure com realitza el paper la Cara, que és una model molt coneguda i sobre Natt Wolf, no m'agrada gens. No m'acaba d'encaixar com a Quentin, a part tampoc és que m'agradi gaire com a actor. No se quines manies tenen en posar els 4 mateixos actors sempre a les pel·lícules adreçades a un públic adolescent, mare meva! Com si no hi hagués més gent disposada...



En definitiva, Ciutats de Paper ha sigut un llibre que ha tingut els seus alts i els seus baixos. Se m'ha fet pesat i avorrit en certes parts, però adictiu en unes altres. Si vols embarcar-te en l'aventura del Quentin, la Margo i els seus amics no dubtis en llegir Ciutats de Paper un llibre que tracta l'amistat, l'amor, la família i que t'ensenyarà un munt de coses sobre la vida i que esperar d'ella.


                                                                                                  


I el guanyador/a del primer concurs del blog i que s'emportarà un llibre de la seva elecció amb el preu màxim de 20€ és...


AZUL CELESTE
L'Azul Celeste no ha contestat, per tant la nova guanyadora és...

Júlia Pejó

Felicitats! Ara t'has de posar en contacte amb mi (angelstofly365@gmail.com) envia'm un correu amb les teves dades personals i el llibre de la teva elecció! Gràcies a tots els participants i sort a la pròxima! (Si la guanyadora triga més de 24h en enviar el correu serà escollit un altre gunyador/a)


Què en penseu del llibre? L'heu llegit? Sí? No? Ho penseu fer? Què en penseu del tràiler? Serà fidel al llibre? També l'heu trobat pesat el llibre? 






: ) Us espero als comentaris : )








dissabte, 25 de juliol del 2015

Les meves sèries preferides de TV (PII)

Hey Angels!


Avui us porto la segona part de les meves sèries preferides, podeu llegir la primera part fent click aquí. 



Aquesta és una sèrie que m'encanta veure, tot i que últimament no estan treient cap episodi nou i l'última temporada va acabar fa uns mesos. Ens presenta al Richard Castle, un escriptor de misteri que segueix tots els casos d'assassinat que li assignen a la detectiu Beckett. Realment és una d'aquelles sèries que et fa riure, però que també et pot fer sentir moltíssimes altres emocions. El que més m'agrada, és que no només es centra en els assassinats, sinó que també podem veure paral·lelament la vida dels personatges principals i els problemes del dia a dia. 


Oh déu meu aquesta sèrie. Quan la vaig començar no m'esperava per res del món el que m'hi vaig trobar. One Tree Hill entra sense cap mena de dubte al top 5 de les meves sèries preferides de tots els temps. Ens presenta la complicada vida de 5 adolescents que viuen a la mateixa ciutat. El que fa tan especial aquesta sèrie, més enllà de la trama són els personatges. Cada un ens dóna una perspectiva de com és la vida des del seu punt de vista. Les relacions que creen entre ells, sense cap dubte també és un punt fort de la sèrie, que consta amb 9 temporades així que teniu per estona. Imprescindible.

Dawson's Creek, és la sèrie que actualment estic seguint, i haig de dir que l'estic adorant i s'està convertint també en una de les meves top 5 sèries preferides. Podem trobar una trama central similar a One Tree Hill, on se'ns explica la vida d'un grup d'adolescents. Haig de dir que les dues primeres temporades se m'han fet molt llargues, però mama mia, a partida la tercera tot comença a posar-se molt més interessant... Consta de 6 temporades i de moment vaig pel principi de la quarta i crec que no em decepcionarà, espero!


Plats Bruts, vaja, no és estiu si a casa no es mira Plats Bruts. És una sèrie catalana molt bona que també té uns quants anyets, i encara que hagi vist cada capítol 948975 vegades no em canso de veure-la una i una altre vegada. És una classe d'humor que entenc que no faci gràcia a tothom, però personalment a casa ens pixem. Si no l'heu vista us la recomano moltíssim, a part està publicada tota sencera a youtube! 


Aquesta, segueix la mateixa història que Plats Bruts. La van emetre a Tv3 un any i des de llavors, no hi ha any que no la miri almeys una vegada. No és ben bé una sèrie, sino que és una sèrie de pel·lícules on se'ns explica la vida de l'Ana, una noia pèl-roja, molt especial i divertida. Diria que són 3 episodis ( no em feu gaire cas ) i cada episodi és molt llarg (unes 2-3h). Igual que amb Plats Bruts, els episodis estan penjats sencers a YouTube, però malauradament només hi són en castellà i se'm fa molt estrany d'escoltar, perquè sempre ho he vist en català... A part la sèrie està grabada a l'Illa del Príncep Eduard i en serio, quina meravella de lloc, és preciós a més no poder.


Aquesta sèrie, segur que la coneixereu. Us la recomano per veure-la aquest estiu amb la família, perquè és molt divertida. Ens explica la història d'una família formada per membres molt diferents entre si, i segur que si la veieu us traurà una riallada. Els episodis són molt curts, així que és molt ràpida de veure. Van per la 6a temporada i encara no està finalitzada. Aquesta sèrie jo la miro els dies que tinc moltíssims deures o exàmens, com els capítols són de 20 minuts, és el temps necessari i ideal per desconnectar una estona. 




Això és tot! Espero que us hagi agradat l'entrada!

Quines sèries em recomaneu? Heu vist alguna de les que he nombrat? Us ha entrat la curiositat amb alguna? Què en penseu? 


: ) Us espero als comentaris : )






dilluns, 20 de juliol del 2015

Ressenya: No miris enrere

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre de la meravellosa escriptora de la saga Lux. 

Títol: No miris enrere


Escriptora: Jennifer L. Armentrout


Pàgines: 401


Editorial: Fanbooks


Etiquetes: Realista


Saga: no




Fins la nit en que va desaparèixer amb la seva millor amiga Cassie, tothom pensava que la Sam ho tenia tot: popularitat, riquesa i un nòvio ideal.

Ara, la Sam ha ressorgit però no té cap record de qui era abans, ni de què va passar amb ella aquella fatídica nit. Mentre tracta de recompondre la seva vida d'abans, s'adona que la vella Sam és una persona menyspreable i que fins i tot perdre els seus records ha estat com una mena de sort. Ara té una segona oportunitat per ser una millor filla, germana i amiga.

Però la Cassie encara no apareix, i els fets sobre el que va passar aquella nit no només estan enterrats en el més profund de la memòria de la Sam. Algú més ho sap, algú que vol assegurar-se que romangui en silenci. Tot el que la Sam vol és la veritat, i poder desbloquejar els seus records ennuvolats. 

Oh déu meu aquest llibre. En serio, no m'esperava que m'acabés agradant tant. Simplement el volia llegir per l'autora, la Jennifer L. Armetrout, que és també l'escriptora de la saga Lux. La sinopsi no em deia res de l'altre món, perquè em recordava moltíssim a altres llibres, i tot i que estava tenint molt bones crítiques no m'esperava res de l'altre món. 
El llibre se'ns presenta la Sam, que l'acaben de trobar després de ser desapareguda durant dies, junt amb la seva amiga Cassie. La Sam pateix una mena d'amnèsia i no es recorda de res, ni de qui és, ni de que va passar quan la Cassie i ella van desparèixer. Desgraciadament la Cassie segueix desapareguda i la Sam es veu encara més pressionada per recuperar els records, i així descobrir que va passar la nit que van desparèxer. Però, recuperarà la Sam la memòria, i si és així, li agradarà el que s'hi trobarà...?

"No miris enrere, el que s'hi amaga no t'agradarà"

En un principi el llibre em va semblar com una mena de Gossip Girl i Pretty Little Liars junt, ja que la família de la Sam i els seus cercles més propers, són les famílies més riques de la ciutat, on només es preocupen per les aparences. Això em va fer recordar tot el drama que envolta aquest tema, que també podem veure a Gossip Girl. A Pretty Little Liars, em va recordar pel tipus d'intriga que produeix, que és com la que et fa patir el llibre. A part de que en els dos casos també hi ha una amiga desapareguda i molta gent que menteix...

"Jo era com un accident de trànsit esgarrifós, i tothom s'havia d'aturar a mirar-lo"

És un d'aquells llibres que des de la pàgina 1 t'enganxa, em va atrapar completament, fins al punt de necessitar acabar el llibre, per saber la resposta. Crec que el punt fort del llibre és la intriga, perquè es manté en cada pàgina i va augmentant al llarg de la novel·la fins a l'última pàgina. I el que més m'ha agradat, a part de la ploma lleugera i juvenil de la Jennifer L. Armetrout, és que sap dosificar les dosis d'informació, et revela poc, però aquest poc, et fa passar la pàgina. També un altre dels punts forts del llibre, és que arriba un moment, que no pots confiar en cap personatge, tots poden ser sospitosos o no. Arriba un punt que et fa desconfiar fins i tot de la pròpia protagonista.
I sobre el final, mare meva, no m'ho esperava per res del món! O sigui quin gir! El millor de tot el llibre sense cap mena de dubte. És un final bomba, que et deixa amb la boca oberta durant minuts.
En definitiva, No miris enrere és un llibre que parla sobre segones oportunitats, i que tracta molts temes, no es centra només en la desaparició de la Cassie. Parla de  l'amor, l'amistat, la família i molt més. Si busques un llibre que t'atrapi, que et faci estar despert tota la nit, i que t'acceleri el pols, No miris enrere és el teu llibre.

"Va fixar els ulls en mi, serens i apassionats. M'encantaven els seus ulls, i alhora no els suportava"

(4,5/5)

Us animeu a llegir el llibre? n'havíeu sentit a parlar? Què en penseu? Us crida l'atenció? L'heu llegit? Què us ha semblat? També sou dels que us quedeu fins a les tantes de la matinada llegint?



: ) Us espero als comentaris : )






Gràcies a fanbooks per l'exemplar

dijous, 16 de juliol del 2015

Primer Concurs del blog: 100 subscriptors!

Hey Angels!


Ja hem arribat a la xifra de 
100 subscriptors!



Ja us vaig agrair tot el suport en aquesta entrada que vaig fer quan el blog va fer un any i ja no em queda res més a dir, a part de donar-vos de nou les gràcies!
Per això no se m'ha acudit cap millor manera que fer un concurs per celebrar aquesta xifra!

Bases
  • El sorteig és nacional (Espanya).
  • Per participar només és obligatori ser subscriptor/a del blog.
  • El sorteig comença avui dia 16 de juliol i acaba el dia 26 de juliol.
  • El premi és un llibre per escollir ( preu màxim de 20€) , no és cap col·laboració amb alguna editorial, al ser el primer concurs del blog, em fa il·lusió fer-ho més personal, així que ho pagaré jo de la meva butxaca.
  • Si vols guanyar punts extres,has de fer el següent:
- Seguir-me a Twitter (+2)
- Comentar a 3 entrades (+4)
- Penjar una entrada al teu blog anunciant el concurs (pot ser compartida) (+5)
- Posar el banner del concurs al teu blog (+4)
- Alguna cosa a millorar del blog (crítica constructiva) (+2)

    Banner del concurs
  • Per participar m'has d'enviar un correu ( angelstofly365@gmail.com ) amb l'assumpte: Concurs. Al correu hi ha d'haver:
- El teu nom o pseudònim, amb el qual vols que se't nombri en cas de que siguis el guanyador o guanyadora
- Una captura de pantalla demostrant que ets subscriptor del blog
  • Pels que volen guanyar punt extres, m'han d'enviar, a part del nom, i la captura:
- El nom d'usuari de twitter
- El link del tweet
- El link de les 3 entrades que han comentat
- El link de l'entrada al seu blog
- El link del blog i el lloc on és situat el banner
  • El guanyador/a serà escollit mitjançant la web random.org 
  • Com més punts extres tinguis, més possibilitats tens de que sortir guanyador/a. Però recorda que l'únic obligatori és estar subscrit al blog.
  • Qualsevol persona que faig trampes, serà automàticament descalificada.
  • El guanyador o guanyadora serà anunciat 27 de Juliol. Jo mateixa em posaré en contacte amb aquest, si en 48h no respon, s'escollirà un altre guanyador/a.
Us desitjo moltíssima sort a tots els que us animeu a participar! Si teniu qualsevol dubte sobre les bases del concurs, envieu-me un correu i jo el contestaré el més aviat possible! 

Un petó!







dilluns, 13 de juliol del 2015

Debat: Els tòpics de la romàntica juvenil ( III )

Hey Angels!

Avui us porto una entrada d'una secció que està agradant molt...

Avui parlaré d'un tema, que potser alguns de vosaltres no compartireu la mateixa opinió que tinc jo, però que igualment intentaré explicar el millor possible. I doncs el tema és l'amor a primera vista...

Realment em costa molt d'entendre com algú pot creure en l'amor a primera vista, pot ser atracció, però no amor. Quan una persona està "enamorada" d'algú que acaba de veure, o amb el que no ha parlat mai, no està enamorada, li pot agradar el seu físic, i l'ideal que s'ha creat al seu cap sobre com és aquella persona. No crec en l'amor a primera vista, perquè en realitat no coneixes la persona, només has vist la part superficial, és a dir el físic. 
És un tema que apareix freqüentment als llibres de literatura juvenil, tot i que no d'aquesta certa manera. Per exemple, Felices por siempre jamás, l'última part de la trilogia de Un Beso en París, al principi l'Isla, no coneix de res al Josh, només el que ha vist d'ell i les conclusions que ha tret ella sobre el que ha observa. Per això al principi estava una mica espantada perquè l'últim llibre de la trilogia es convertís en superficial i irreal, però tot i que comença sent una mica així, al llarg del llibre ja podem veure que es va desenvolupant l'amistat entre els dos personatges i podem veure que ja deixa de ser més superficial. Aquest patró que he mencionat ara, posant com a exemple Felices por siempre jamás, el podem trobar a molts altres llibres, on el noi o la noia, s'interessa per la persona en particular pel que veu primer, i tampoc dic que sigui una cosa dolenta, perquè com som a l'exterior és el que donem a conèixer al món, però jo el que demano és, simplement, que no em col·loquin una història d'amor irreal, superficial i basada en el físic perquè simplement no és creïble. 


"It's not love at first sight, it's having the sight, to distinguish true love, from just mere beauty" Anthony Liccione

Un altre exemple que segur que tots i totes reconeixereu, Rome i Julieta, un dels clàssics més importants de la literatura arreu del món. Personalment tampoc puc jutjar gaire ja que només he llegit una adaptació i fa uns quants anys i tampoc sóc cap experta, però realment ho arriscaríeu tot o fins i tot moriríeu per una persona que amb prou feines acabes de conèixer? Nois, noies, no se quina classe d'amor tenien el Romeu i la Julieta, però de ben segur que sa no era. 

"I do not think that what is called love at first sight i si great an absurdity as it is sometimes imagined to be. We generally male up our minds beforhand to the sort of person we should like, grave or gay, black, brown, or fair; with golden tresses or raven locks;-and when we meet with a complete example of the qualities we admire, the bargain is soon struck" William Hazlitt


Aquest fragment ens mostra un altre punt de vista, que certament també hi estic d'acord, però d'això a amor verdader....? 
Després venen un munt de qüestions científiques que verifiquen que en menys de 30 segons una persona amb certes qualitats físiques i psíquiques et pot enamorar (?). Una meitat de mi té molt clar que és impossible, però l'altre que creu en la part científica i que ha llegit varis articles que es contradiuen, alguns diuen que no, alguns diuen que reprodueixen els mateixos símptomes que l'amor... És tot un cacau, però realment no crec que dues persones que s'acaben de conèixer i no hagin intercanviat ni dues paraules puguin estar bojament enamorades, així que, no, no crec en l'amor a primera vista, crec que és un "amor" superficial, gens profund i material. 


Què en penseu vosaltres? Hi creieu? Què en penseu? Us creieu la part científica? Heu trobat algun exemple en algun llibre que heu llegit? Quin? Què en penseu sobre Romeu i Julieta? i sobre els contes tradicionals on els prínceps es juguen la vida per les princeses que moltes vegades ni tan sols han vist?


Recordeu que això és un debat! Compartim el que pensem!






: ) Us espero als comentaris : )







dijous, 9 de juliol del 2015

Ressenya: Heima es hogar en islandés

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre que m'ha agradat molt més del que esperava...




Títol: Heima es hogar en islandés


Escriptora: Laia Soler


Editorial: Plataforma Neo


Pàgines: 356


Etiquetes: Realista


Saga: No

¿Puede estar tu hogar a miles de kilómetros de casa? 

Ver la vida en blanco y negro no es divertido.
Laura padece una extraña enfermedad que le impide apreciar los colores, pero si últimamente su vida es gris no es solo porque sufre acromatopsia. Acaba de romper con su novio y sus padres no dejan de pelearse tras el divorcio. Por eso, decide alejarse de todo y toma el primer avión que sale del aeropuerto.
El destino la lleva hasta Reikiavik, Islandia. Allí conoce al simpático Orri, quien le propone emprender un viaje para recorrer el país con él y su no tan simpático amigo Guðjon. Quizá no sea una idea sensata, pero no es que Islandia ofrezca muchas opciones a una chica que se ha escapado de casa. 
Lo que Laura nunca podría sospechar es que los dos islandeses esconden un secreto imposible de creer, incluso para alguien como ella, y que ese viaje la cambiará para siempre.


Heima es hogar en islandès, és un llibre que me'l vaig comprar per Sant Jordi, perquè estava tenint molt bones crítiques entre els lectors i el seu primer llibre ja havia sigut un èxit així que vaig decidir donar-li una oportunitat i s'ha de dir que no m'ha decepcionat gens. 
El llibre ens presenta una noia que té una malaltia que l'impedeix veure els colors, només veu amb blanc i negre. Això d'entrada ja em va fer picar la curiositat perquè em vaig posar a pensar com seria la meva vida si no pogués veure els colors. Aquesta noia, que es diu Laura, està farta de tot, ha tingut una sèrie de problemes que li han fet els últims mesos molt durs i decideix que necessita marxar per aclarir-se. El llibre comença amb la Laura a l'aeroport, decidint el vol i el país cap a on hauria d'anar. Per coincidències de la vida, acaba anant a Islàndia, el que ella no sap, és tot el que li espera, en aquell país que a primera vista li semblava insípid. 

"Pocas cosas son imposibles por sí mismas, somos las personas las que decidimos qué es posible y qué no."


La Laura s'embarca en un Roadtrip per tota l'illa d'Islàndia amb dos nois que coneix allà, això fa que estableixin un vincle molt fort que els unirà per sempre. Les meves expectatives del llibre eren bones, ja que tothom parlava molt bé d'ell i no havia llegit cap ressenya amb una molt dolenta puntuació. Però tot i així el meu cap em deia, que Heima es hogar en islandés seria com qualsevol altre llibre contemporani de literatura juvenil, que et fa passar una bona estona i ja està. Però no ha sigut d'aquests ni de lluny. 
El més interessant del llibre en la meva opinió és com arribes a conèixer el país d'Islàndia, tradicions, curiositats, llocs... honestament mentre llegia el llibre em moria de ganes de fer com la Laura, agafar un avió i anar a visitar  aquesta meravellosa terra, Islàndia. 
Era la primera vegada que llegia cap llibre de la Laia Soler i haig de dir que no m'ha decepcionat gens, la seva ploma és molt lleugera i juvenil, això fa que la lectura sigui molt més àgil i entretinguda. Tot s'ha de dir, em va costar enganxar-me, i fins que no s'arriba aquell punt del llibre no ho vaig aconseguir-ho. El principi se'm va fer una mica avorrit, però com ja he dit, a mica en mica va agafant agilidesa i s'enfila fins a un punt que no pots parar de llegir. 
Cap a la meitat de la novel·la tot fa un gir de 180 graus, que jo almenys no m'esperava per res del món, però per res res res del món. Em va sorprendre enormement i va aportat a la trama molt més de suc i misteri. Aquest nou gir donava molt de si i la Laia va saber-lo explotar molt bé: afegint el perfecte toc de drama, de misteri, d'amor, d'amistat... 

"-Lo que quiero decir -insistió, al ver que callaba- es que yo estudié literatura porque me gusta. Si algún dia trabajo como profesor, bien por mí. Si no, no es el fin del mundo. Sé adaptarme. Pescar me gusta y me hace sentir realizado. Leo y escribo en mi tiempo libre, aisí que la literatura està siempre presente en mi vida."

El que més m'ha agradat del llibre han sigut els diferents personatges, que trobo que estan tots molt ben treballats, cada un té els seus propis problemes, defectes i virtuts que els fan únics, i jo, podia perfectament creure'm que a 2994,63 Km d'aquí Barcelona, a Islàndia l'Orri, el John, l'Auor i la Laura estaven viatjant per les desertes carreteres d'Islàndia. 
El que més m'ha sorprès del llibre, és que a les últimes pàgines em va fer plorar! No m'ho esperava, simplement em van començar a caure les llàgrimes una darrera l'altre, cosa que és molt estrany perquè jo gairebé mai ploro amb els llibres, però les últimes pàgines tenien tant d'impacte emocional en els protagonistes que vaig empatitzar amb ells i una remolí d'emocions em van recórrer l'espinada posant-me els pèls de punta!


"Me gustaban nuestros silencios porque decían más que cualquier palabra"

I ja per acabar, mencionar com de bonica és l'edició del llibre. A part de la preciosa portada, l'interior està ple de fotografies en blanc i negre dels llocs que van visitant durant el roadtrip -M'agrada pensar que les imatges són en blanc i negre perquè podem veure com ho visualitzaria la Laura i no perquè és més car fer la impressió del llibre en color.-

Heima es hogar en islandés és un llibre que disfrutaràs si busques una lectura entretinguda. Amb la meravellosa ploma de la Laia, les seves paraules et transporten a Islàndia junt amb la Laura, l'Orri, el John i l'Aour. Uns personatges que t'emocionaran i et faran viure aquesta petita aventura amb ells. Un llibre que pot agradar a qualsevol, altament recomanat!
(4,5/5)


Heu llegit el llibre? Sí? No? Què en penseu? Us ha agradat? Us han agafat ganes de llegir-lo? El coneixíeu? 




: ) Us espero als comentaris: )




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...