Avui us porto l'última part de la meravellosa trilogia de Stephanie Perkins que no podia haver sigut més perfecte. La que ens tracta de l'Isla...
Títol: Felices por siempre jamás
Escriptora: Stephanie Perkins
Etiquetes: Amor realista
Pàgines:
Saga: Un Beso en París,
Lola y el Chico de al lado
Editorial: Plataforma Neo
Enamorarse en la ciudad más romántica del mundo es fácil para la soñadora Isla Martin y el enigmático artista Josh Wasserstein. Pero a medida que avanza el último curso en la School of America de París, Isla y Josh se ven obligados a afrontar la desgarradora realidad, porque, quizá, su historia no acabe con un «felices por siempre jamás».
¿Seguirán juntos cuando los días en el instituto se acaben? ¿Será su amor más fuerte que la distancia? Su romance se convertirá en un apasionante viaje por Nueva York, París y Barcelona, acompañados de sus amigos Anna, Étienne, Lola y Cricket.
Cuanto más cambia algo, más se parece a lo mismo.
Rojo no es la palabra adequada. No es caoba ni naranja ni cobre ni bronce. Es fuego. Es como las hipnotizadoras llamas de un edificio ardiendo. No puedo apartar la vista.
-¿te gusta?
- Me enamora
Él me dibuja como si fuera un faro en media de la oscuridad.
Todo el mundo merece que lo quieran.
-Es precioso. Pero ¿ que va después?
-La mejor parte. Vivieron felices por siempre jamás.
Cal dir que aquest llibre ha sigut tot el que esperava? Cal dir que Stephanie Perkins és la millor escrivint literatura romàntica juvenil?
En els llibres d'aquesta trilogia, des d'un bon principi si hem llegit la sinopsi podem intuir fàcilment la parella romàntica que acabarà resultant, però la cosa, és com. Aquest "com" és el que se li dóna millor escriure a la Stephanie Perkins, en serio 10000 aplaudiments pel seu tan bon treball.
Haig de dir que Felices por siempre jamás ha seguit la línia dels dos altres de la trilogia, però si els hagués de posar en ordre, seria el segon que m'ha agradat més, amb un Beso en París davant.
Una de les coses que Stephanie Perkins sap descriure molt bé en les seves novel·les en general i sobretot en aquesta, són el sentiments i les reaccions de les protagonistes. Aquesta trilogia està escrita en primera persona, des del punt de vista de l'Isla, una noia que porta uns quants anys penjada pel Josh un company de la seva escola. Els lectors podem observar com l'Isla ( en aquest cas ) idealitza, exagera les reaccions... vaja que plasma perfectament la idea d'estar enamorat. Si us haig de ser sincers, el gènere romàntic no és un dels meus preferits, sempre prefereixo que hi hagi amor, però que no sigui el tema central, pel fet de que quan l'amor és el tema principal, la majoria de les vegades resulta ser massa empalagós. Stephanie Perkins sap com escriure una història d'amor amb el toc necessari de sucre.
Centrant-nos més en el llibre concret, haig de dir que d'aquest llibre n'esperava moltíssim i s'ha complert. Em va fer una mica de por al principi, ja que en certa manera l'Isla no coneix ben bé el Josh i n'estava penjada, i als primers capítols se'm va fer difícil de creure'm aquell amor, però a mida que avança la història em vaig adonar que estava completament equivocada.
Els personatges em van atrapar completament i se'm van fer molt reals, ells i la seva història. El que fa Stephanie Perkins és crear personatges els quals, els seus problemes, dubtes sobre la seva vida, fan que el lector s'identifiqui moltíssim amb ells. Haig de dir que per la sinopsi m'esperava més protagonisme per part dels protagonistes de les històries passades, però "el que passa quan apareixen" compensa la balança.
Una de les coses que m'ha agradat més és que una part ( molt bonica per cert) de la història passa a Barcelona! Els dos protagonistes l'Isla i el Josh, hi van a fer turisme! m'ha agradat molt la sensació de saber que en certa manera l'Isla i el Josh han "Passat d'alguna manera" per allà. No tinc ni la menor idea si la Stephanie ha vingut a Barcelona alguna vegada, però està tot bastant ben documentat ja que menciona el moviment independentista i altres tradicions.
Personalment jo recomano seguir l'ordre 1. Un beso en París 2. Lola y el Chico de al lado i finalment 3. Felices por siempre jamás, ja que si no ho llegiu per aquest ordre podríeu fer-vos auto-spoilers.
Segons la meva opinió crec que Stephanie Perkins hauria de continuar amb aquesta saga, o fent les mateixes històries d'amor però des del punt de vista masculí ( jo compraria els llibres de ben segur ) o continuant com ha fet fins ara transformat personatges secundaris, en protagonistes en novel·les apart. Jo llegiria cada llibre i crec que tenint una ploma tan bonica, i aquest do en escriure històries tan magníficament adorables, condemno a Stephanie Perkins a escriure fins sempre... no crec que mai em cansi de llegir les seves senzilles històries d'amor, perquè hi han vegades que simplement volem llegir llibres on la màxima preocupació del protagonista sigui si ara està barallat amb ell, i enamorat d'aquell altre. I òbviament els llibres de Stephanie Perkins no estan caracteritzats per ser imprevisibles o per tenir girs de la trama astronòmics, però això no vol dir que sigui un llibre pitjor, perquè jo com a lectora els -literalment- devoro amb qüestió d'hores.
Cal dir-ho?
En definitiva un llibre que m'ha encantat en tots els sentits possibles, que m'ha fet sentir-me identificada amb les sensacions, dubtes dels protagonistes i que m'ha fet transportar-me, un cop més a París. Si voleu un llibre per disfrutar-lo i devorar-lo al màxim, aquesta trilogia és la vostre.
Com que aquest llibre és el final d'una trilogia, toca donar-li una puntuació global aquests meravellosos tres llibres i tenint en compte que els tres tenen un 5 de 5...
Heu llegit algun dels tres llibres? Què en penseu? Us agrada la literatura juvenil romàntica? La trobeu previsible? Sí? No?
: ) Us espero als comentaris : )