Hey Angels!
Avui he reprengut una secció que la tenia bastant abandonada i, és que un cop més la Clar’s i jo hem tornat a col·laborar per fer un debat, en aquest cas de Divergent, una trilogia la qual a les dues ens va encantar.
Aquest post està ple de Spoilers ja que estarem debatint que ens va semblar el final d’aquesta trilogia tan coneguda. Si no heu llegit la trilogia sencera fora d'aquesta entrada! Avisats esteu!
Què us va semblar que expliquessin el que passava fora de la societat dividia en faccions?
Resposta de l’Aria: A moltíssima gent no li ha agradat perquè diuen que “surt” de la història, però personalment a mi em va encantar, perquè són coses que sempre em pregunto, com per exemple als Jocs de la Fam, em moro de ganes de saber que passa a la resta del món, en canvi la Veronica Roth ens dóna el regal de poder-ho saber.
Resposta de la Clar’s: Completament d’acord amb l’Aria. Qui no s’ha preguntat mai que passa fora d’Amèrica ( normalment és a Amèrica) als llibres distòpics? A veure, he d’admetre que un cop vaig la meva “curiositat” va quedar satisfeta em vaig decebre una mica, perquè com diu l’Aria era d’aquelles que trobava a faltar les faccions. Suposo que em vaig acostumar a una societat dividida.
Què espereu de les pel·lícules pròximes?
Resposta de l’Aria: Buaa… principalment espero que no em decepcionin, però no tinc cap mena de por, ja que la primera va ser una gran adaptació. Tot i que em fa bastanta por com caracteritzarà el Theo James ( actor que fa de Cuatro) les últimes escenes, sobretot quan vol beure el “suero de la memoria” per oblidar-se de qui és i, de la Tris. No el veig fent aquella escena tan impactant.
Repsosta de la Clar’s: No ho sé, sincerament la primera ja sabeu que em va agradar molt… M’esperava un desastre de pel·lícula i vaig trobar una adaptació meravellosa. Pero la segona em fa por, molt por! Desprès de veure el treaser necesito urgentment que algú m’expliqui què hi pinta la mare de la Tris allà! Potser tinc els llibres massa freds… però no vaig ser capaç de relaçionar-ho amb cap escena del llibre. I això ja és un tema minoritari però m’esperava una Tris amb un cabell fins a les espatlles ( curt però no tan). S’haurà de veure suposo.
Què en penseu de la mort de la Tris?
Resposta de l’Aria: A veure… obviament a ningú li agrada que mori un dels seus personatges preferits, però jo crec ( tal i com vaig explicar en una entrada), que quan la Tris es sacrifica pel seu germà i aconsegueix sobreviure, almenys fins un període de temps, ens acaba de demostrant que és una total divergent. En aquelles útlimes gestes ens demostra la seva part intrèpida, abnegada, erudita i cordial. I vaig plorar… plorar MOLT, com mai havia plorat.
Resposta de la Clar’s: A veure, (TEMA DELICAT) vaig passar per dues fases. A la primera només podia odiar la Veronica. Per ser tan cruel amb els seus lectors. Per arrebatar-nos l’únic que no ens podia prendre. Per trencar-nos en mil bocins quan menys ens ho esperàvem. Feia temps que no odiava algú d’aquella manera, em semblava tan injust… després de tot… Però de cop tot va caviar, vaig veure enmig del dolor la humanitat i els valors de la seva mort. Les coses bones no duren, i la Tris era massa bona per formar part del seu món.
Us va fer plorar?
Resposta de l’Aria: No sé si esteu cansats de llegir sempre el mateix, però Lleial és l’únic llibre que m’ha fet plorar a mars no, a oceans. Em vaig passar tota la nit en xoc, i ja sabia el final perquè m’havien spoilejat!
Resposta de la Clar’s: Home, ja sabeu que jo ploro bastant amb els llibres ( sí ho sé, sóc una mica fluixa ) però mai, MAI havia plorat tant. Em va afectar tant que em vaig arribar a fer un “tatuatge” amb permanent ( ho sé, ho sé) al braç amb el nom de la Tris i els ocells característics.
Quina és la part de la història que recordeu que us va impactar, més?
Resposta de l’Aria: Com ja he dit abans, ( tot i que el llibre el tinc bastant borrós) una de les escenes que em va impactar més és una de les últimes, quan el Cuatro intenta beure el “suero de la memoria” però la Christina li ho impedeix. Recordo que és una de les escenes que vaig haver de parar de llegir perquè no podia més. ( I la que la Clar’s us explicarà a continuació).
Resposta de la Clar’s: Clarament ( a part de la mort, que no l’esperava per res) l’epíleg. De veritat, la part en que el Quatre escampa les cendres de la Tris tot i la seva por a les altures és tan.. dura i bonica a la vegada.. És aquell moment clau en que pares de llegir, mires el sostre amb els ulls plens de llàgrimes i somrius.
Quina és la vostra opinió global després d’haver llegut els tres llibres?
Resposta de l’Aria: No crec que quedi res més a dir… Divergent, és una trilogia que em va encanar i en majúscules, és una història que agrada a tothom, ja que té amor, acció, una trama que enganxa, una distopia molt original i molt ben pensada, a qui no li agrada trobar en un llibre tot això? A part em va aportar moltíssimes coses i la Tris va ser i és, un dels personatges que han trepitjat més fons al meu cor lector.
Resposta de la Clar’s: Divergent és una trilogia de les GRANS. Sí, de les GRANS. no només m’ha fet perdre hores de son ( no sé si estar agraïda o enfadada per això) sinó que com molt bé diu l’Aria, Divergent marca amb tinta permanent. Bàsicament et deixa el cor tatuat d’amor, esperança, força, valentia, emocions i evidentment dolor. Tot i així mai em sentireu a dir que em penedeixo d’haver llegit els llibres de la Veronica .
Recordeu que això és un debat! I no serveix per a res si no ens comenteu la vostre opinió! Us va agradar el final de trilogia? Què en penseu de la mort de la Tris? I quin és el moment més impactant que recordeu?
:) Us esperem als comentaris :)
Per els que encara no ho havíeu endevinat( o no heu llegit), es tracta de la Viana de Rocagrisa, del llibre Allà on els Arbres canten, de la magnífica Laura Gallego. En aquella època jo encara no havia llegit gaires llibres per tant no tenia gaire punt de comparació. El vaig llegir just quan va sortir, ja que ja havia llegit altres llibres de la Laura i m'havien encantat. El llibre era tot el que la Laura sap fer millor. Fantasia, època de princeses i prínceps i de guerres, una perfecte combinació que van crear una obra mestra. La Viana és la protagonista d'aquesta història, ella és una simple donzella de classe alta. La seva vida és perfecta, està promesa amb el noi del qual està enamorada i té una molt bona amiga. Però tot es torça quan el seu estimat Robian i el seu pare, el duc, han de marxar a la guerra contra els bàrbars. La Viana és un personatge molt real i que des del primer moment em va captivar. Però encara ho va fer més quan fa el canvi.
