Avui us porto la ressenya del premi edebé de literatura juvenil de la passada edició...
Mentida//Care SantosEditorial Edebé// 9.95€
252pàgines//Realista
★★★★★
La Xènia lluita per treure bones notes, impulsada per la il·lusió d'entrar a Medicina, però des de fa un temps el seu rendiment és més baix. I és que la Xènia s'ha enamorat, però no d'un noi del seu entorn, sinó d'un fantasma, d'una veu sorgida d'Internet amb la qual comparteix la seva passió per la lectura.
Com que la Xènia és decidida i el seu amor virtual no vol quedar amb ella, es proposa sorprendre'l, de manera que comença les seves investigacions amb les poques dades de les quals disposa.
I resulta que tot és fals, una mentida, ni la foto ni el nom són reals. Qui és en realitat la seva ànima bessona? Penedida per haver descuidat els estudis, ho confessa tot als seus pares, segura d'haver estat víctima d'algun desaprensiu. Però aviat un paquet inesperat li revelarà la identitat del noi amb el qual va compartir les seves més íntimes emocions. El paquet prové de la presó de menors i conté la història d'un assassí.
Mentida és un llibre que em va regalar la meva mare per Nadal. No havia sentit a parlar mai d'ell, però quan vaig veure que estava escrit per Care Santos, una autora espanyola molt coneguda, i que a sobre tenia el premi edebé de literatura juvenil, el vaig mirar amb uns altres ulls.
L'argument essencial de la novel·la és bàsicament el següent: dues persones es coneixen per Internet i una d'aquestes no és realment qui diu ser. Aquí és on jo crec que comença tot.
Si us haig de ser sincera, el principi de la història, el llibre em semblava d'allò més corrent, per passar l'estona i prou. A part la Xènia, la protagonista, la vaig trobar molt immadura i moltes de les decisions que fa al començament no les comparteixo.
Vaig trobar que l'inici de la història, part que trobo molt important en un llibre, passa massa de pressa i no et dóna temps de creure't aquest lligam que es crea entre els dos protagonistes. Si vols que em cregui que li agrada aquest noi de Internet, m'has d'ensenyar més coses. A part, enamorar-te és una paraula molt forta per utilitzar en una persona la qual coneixes de ben poc. Tampoc sóc una experta en el tema, però us diré que per a mi, la relació amorosa que podem trobar, no ha sigut el punt més fort del llibre.
Vaig trobar que l'inici de la història, part que trobo molt important en un llibre, passa massa de pressa i no et dóna temps de creure't aquest lligam que es crea entre els dos protagonistes. Si vols que em cregui que li agrada aquest noi de Internet, m'has d'ensenyar més coses. A part, enamorar-te és una paraula molt forta per utilitzar en una persona la qual coneixes de ben poc. Tampoc sóc una experta en el tema, però us diré que per a mi, la relació amorosa que podem trobar, no ha sigut el punt més fort del llibre.
Em pensava que seria una novel·la que m'entretindria i amb prou feines, cosa que no m'esperava, ja que era la guanyadora del premi Edebé. Però no va ser fins un cop passada la meitat on vaig trobar el suc de la història i quan vaig començar a assaborir-la, on realment l'autora plantejava qüestions importants per reflexionar-hi (Ja parlaré més endavant sobre aquests punts tan interessants, però se'm farà molt difícil sense fer spoiler).
"No et fa por pensar en com de diferent hauria estat la teva vida si t'haguessis desviat només un mil·límetre del camí? A mi sí."
La novel·la està plena de referències al conegut llibre, que no he llegit, el vigilant en el camp de sègol, i si us l'heu llegit us enriquirà molt més la lectura, ja que moltes de les reflexions que planteja són inspirades en part per aquest llibre escrit per David Salinger.
Un dels punts del llibre que més em va agradar és el fet que es situï a una localització coneguda com és el Prat de Llobregat. Us pot semblar una tonteria, però acostumada a llegir llibres d'escriptors anglesos, americans, francesos... se'm va fer estrany que les accions passin en un escenari pròxim.
Que jo recordi, el llibre no ofereix una descripció molt profunda sobre el caràcter i el físic de l'Èric (sense comptar com es veu ell mateix, ja que això ja sabem que pot canviar molt) però a mida que va avançant la història i podem veure tota la seva vida, com és el tracta amb el seu cosí i la gent que l'envolta, com respon a certes situacions, ens diu molt de com les circumstàncies que s'ha vist obligat a viure/patir han afectat al seu comportament i personalitat.
Un dels meus personatges preferits del llibre ha sigut l'Albert, l'advocat de l'Èric. La Care Santos m'ha transmès la frustració del personatge amb les paraules i realment sentia que jo també estava enfada amb l'Èric per la seves respostes i la situació en general. A part m'ha recordat moltíssim a un professor que tinc actualment i que casualment també és diu Albert. Els dos tenen aquella motivació inesgotable, passió per la seva feina, l'energia constant, dedicació i empeny.
Un dels meus personatges preferits del llibre ha sigut l'Albert, l'advocat de l'Èric. La Care Santos m'ha transmès la frustració del personatge amb les paraules i realment sentia que jo també estava enfada amb l'Èric per la seves respostes i la situació en general. A part m'ha recordat moltíssim a un professor que tinc actualment i que casualment també és diu Albert. Els dos tenen aquella motivació inesgotable, passió per la seva feina, l'energia constant, dedicació i empeny.
A partir d'aquí et pots trobar spoilers!
Des d'un primer moment, ja em vaig imaginar que l'Èric, o Ric com prefereixis anomenar-lo, no era el responsable de l'assassinat de la noia, tot i que l'escriptora va jugar amb mi i em va fer crear alguns dubtes respecte el personatge.
Durant tot el llibre vaig estar amb la idea clara de que el cosí no era aigua clara, cosa que es va confirmant a mida que l'Èric va explicant la seva història, en aquella carta (que no sap encara si és una carta o no).
Per tant, em vaig passar tot el llibre pensant en com n'era d'estúpid l'Èric, per haver-se declarat culpable pel seu cosí. No va ser fins just al final del llibre que me'n vaig adonar. No és perquè si es declara culpable l'Èric li cauen menys anys (i sincerament no crec que el protagonista ho fes per aquest motiu) però com ell mateix diu, el Ben l'estimava, encara que fos d'una manera estranya (i a vegades il·legal). Havia vetllat sempre pel benestar del seu cosí petit i sempre l'havia protegit. No dic que estigui bé o malament la decisió que pren de declarar-se culpable, simplement dic que entenc perquè ho va fer, l'amor és així, sacrificis i decisions que no tenen explicacions lògiques.
Per tant, em vaig passar tot el llibre pensant en com n'era d'estúpid l'Èric, per haver-se declarat culpable pel seu cosí. No va ser fins just al final del llibre que me'n vaig adonar. No és perquè si es declara culpable l'Èric li cauen menys anys (i sincerament no crec que el protagonista ho fes per aquest motiu) però com ell mateix diu, el Ben l'estimava, encara que fos d'una manera estranya (i a vegades il·legal). Havia vetllat sempre pel benestar del seu cosí petit i sempre l'havia protegit. No dic que estigui bé o malament la decisió que pren de declarar-se culpable, simplement dic que entenc perquè ho va fer, l'amor és així, sacrificis i decisions que no tenen explicacions lògiques.
"Algú ha de pensar on aniran els ànecs si a l'hivern es gela el llac, oi? cal tenir cura d'aquells que estimes. Cal preveure un lloc segur on es puguin aixoplugar mentre arriba de nou el bon temps. On van els ànecs a l'hivern, quan el llac es glaça? A algun lloc segur i confortable. No cal patir per ells, Holden. Tornaran a la primavera."
En definitiva... Mentida de Care Santos és un llibre que et sorprendrà a partir de la meitat, que tracta temes molt delicats i que planteja una sèrie de qüestions les quals valen la pena de reflexionar-hi.
Heu llegit el llibre? Havíeu sentit a parlar de l'autora? Què en penseu? Us crida l'atenció?
❊ Us espero als comentaris ❊
ARIA♡
Oliva
ResponElimina