Tag: 50 Coses sobre mi

Hey Angels!

Avui us porto un tag que feia temps que tenia pensat de fer però que em vaig reservar per una ocasió especial, l'aniversari del blog! Sentia que volia que em coneixéssiu millor així que aquí teniu:

1. Vaig néixer el dia de Nadal.

2. El meu color preferit és el verd mint a l'estiu i a l'hivern un blau lilós.

3. Faig metro 63 i poc.

4. Tinc fòbia a les abelles ja que quan tenia uns 10 anys me'n va picar una i des d'aleshores tinc un trauma.

5. A part d'adorar llegir també m'encanta mirar sèries.

You know you love me... X.O.X.O Gossip Girl

6. Sempre que puc miro les sèries en versió original i subtitulades al castellà.

7. He vist la sèrie de Plats Bruts més vegades que la meva pròpia cara.

8. Actualment la meva sèrie preferida és Gossip Girl.

9. Tinc una obsessió gens sana amb el Chuck Bass i la Blair Waldorf (personatges de Gossip Girl que adoro massa).

10. Altres sèries que miro són: Pretty Little Liars, The Vampire Diaries, Glee (que ja s'ha acabat), Castle, Sherlock, Gossip Girl (en repetició un episodi rere l'altre, és un cercle viciós), Modern Family i segur que me'n deixo alguna...

11. Sóc de lletres, números no si us plau.

12. Adoro Frozen. Tant la banda sonora com els personatges i la pel·lícula crec que està molt ben escenificada i els paisatges estan molt ben dibuixats.

GOD que diva és l'Elsa.

13.M'estranya que encara no m'hagin donat un Grammy per les meves interpretacions de Let it Go a la dutxa.

14. El meu primer concert va ser a l'octubre on vaig anar a veure l'Ed Sheeran.

15. M'encanta escoltar música.

16. No us podria dir quina és la meva cançó preferida ja que em va per temporades, però així pensant ràpid em venen al cap: Love Will Remember, Let it Go, Defying Gravity, qualsevol de la Taylor Swift (de l'àlbum Red) i també qualsevol de l'Ed Sheeran. 

17. Faig música d'extra escolars des dels 6 anys.

18. Toco el clarinet des dels 7 o 8 anys, no me'n recordo.

19. Durant una temporada em va agafar molt fort amb l'Audrey Hepburn i Desayuno con Diamantes.

20. He dit ja que adoro Gossip Girl i Chuck Bass?

21. Li tinc una mica de por a l'obscuritat, sempre tinc una lampareta almenys oberta.

22. A la meva tauleta de nit sempre hi trobareu un llibre.

23. No sóc gens elàstica, gens. Et puc fer una croqueta, una voltereta cap endavant i amb prou feines.

24. Quan estigui estudiant la carrera vull marxar fora a estudiar. 

25. La meva pel·lícula preferida durant un temps va ser Titanic i la saga de Star Wars.

26. El meu booktuber preferit és El Coleccionista de Mundos que va ser el primer booktuber el qual vaig seguir i el vaig descobrir cap a l'octubre de 2013.

27. El meu lloc preferit de Catalunya és Montserrat.

28. El meu animal preferit és el gat.

29. De fet vam tenir un gat durant uns 5 anys, es deia Guapa però un dia es va escapar.

30. Odio el tomàquet.

31. Sóc una bona catalana però ho sento, no m'agrada el pa amb tomàquet.

32. El meu menjar preferit és el xinés, l'adoro.

33. Dolç forever and ever abans que salat.

34. També m'encanta la pasta i la pizza ( vale a qui no? )

35. M'encantaria anar a Nova York durant les vacances de Nadal.

36. A més petita escala m'encantaria anar a París, no sé perquè em crida moltíssim la ciutat (Un beso en París) i mai hi he estat. 

37. Sé parlar el català, el castellà, l'anglès i molt poc el francès. 

38. Les meves cançons instrumentals preferides del moment podrien ser El llac dels cignes (que la vaig tocar fa milers d'anys amb el clarinet), el tema final de Cinema Paradiso i el compositor Yiruma.

39. Segons Pottermore sóc de la casa Ravenclaw.

40. I segons el test de la pàgina web de la trilogia de Divergent, sóc divergent.

41. La meva sèrie preferida de Disney Channel va ser Los Magos de Weverlyplace junt amb Hannah Montana.

42. Em passo el dia cantant a vegades ni m'anadono... els que ja em coneixen ja estan acostumats.

43. Quan estic cansada de la gent falsa que hi ha per aquest món em poso Shake it off de la Taylor Swift i em poso a cantar i a ballar d'una manera bastant retrassada - HATERS GONNA HATE HATE HATE, BYBE I'M JUST GONNA SHAKE SHAKE SHAKE SHAKE SHAKE, SHAKE IT OFF-

#DIVA #bitchplease

44. Sóc bona estudiant, trec unes notes bones.

45. M'estresso molt amb els exàmens, sobretot amb els de les matèries que més m'agraden ja que si trec una mala nota amb el que se'm dóna bé i m'agrada... amb les que no m'agraden i se'm donen malament...

46. Tinc una veu bastant aguda i quan crido o m'enfado se'm posa veu de pito i és bastant molesta...  (almenys això diuen :'))a part tinc un riure de cabra bastant contagiós :'')

47. El meu mecanisme de defensa o nerviosis-me és la rapidesa. Parlo molt ràpid, llegeixo molt ràpid i quan fem presentacions a classe sempre acabo com una moto, és una cosa que vull millorar.

48. Sóc bastant impacient i quan quedo amb algú i haig d'esperar a que arribi el meu cap comença a pensar: i si no ve? i si he entès malament i havíem quedat demà? O a un altre lloc? I si? I si? fins que la persona arriba. 

49. ADORO la llet amb cola cao, jo crec que quan tingui 30 anys abans d'anar a la feina, en lloc d'un cafè em prendré un got de llet amb cola cao. 

50. No tinc gaire en que vull treballar. Relacionat amb lletres però... buff no ho se sincerament.

Ara que ja sabeu una mica més de mi m'agradaria saber una mica més de tu, si de tu. Coincidim en alguna? No? Sí? M'encantarà llegir-ho als comentaris!

:) Us espero als comentaris :)

Passarel·la de la Fama: Lavelle

Hey Angels!

Avui us porto la Passarel·la de la Fama, una secció original del blog on vaig fent entrades de tant en tant sobre algun personatge que per a la meva opinió personal hauria d'anar a la meva pròpia passarel·la/passeig de la fama, basat en el passeig situat a Hollywood on hi han més de 2000 estrelles honrant actors, músics, programes de televisió... en aquest cas jo honro els meus personatges preferits.

Avui us vinc a parlar d'un personatge que des de la primera frase que diu al llibre ja vaig saber que m'encantaria amb majúscules, us parlo de la Lavelle. Si encara no sabeu de qui us estic parlant és que encara no heu llegit el nou llibre de Javier Ruescas: Crónicas de Fortuna, el Secreto del Trapecista. 

La Lavelle és una noia de 12-13 anys i és una circense, és a dir que ha nascut amb una mena de poders o dons relacionats amb el món del circ. En el seu cas ella és una pallassa per tant la seva finalitat a la vida serà fer riure a la gent. Els circenses també neixen amb el do i alguna característica física, per exemple els pallassos amb els peus més grans, el nas de color vermell, el cabell de diferents colors... La Lavelle té una estrella a l'úll dret i el cabell el té dels colors comuns entre els humans però els té tots: negre, castany, pèl-roig, ros...  El problema és que la Lavelle no li agrada fer riure a la gent i encara és més, no en sap. Per això se sent desfasada, trista ja que el seu lloc no li correspon. Encara que sap que sempre durant tota la seva vida haurà de ser pallassa.

Com ja vaig comentar a la ressenya des del primer moment la Lavelle em va encantar, s'enfada bastant fàcilment (causant escenes molt divertides) quan algú li diu que li faci riure i el resultat: (La primera frase de la Lavelle al llibre.)

- Y sí, caballero, soy una payasa- prosiguió la joven, ignorando a su amigo y dando un paso más al frente-, pero eso no quiere decir que deba estar contando chistes y lanzando agua de una margarita todo el día.

Aquesta és una frase ( més aviat fragment) que no la diu la Lavelle, si no que li diuen en un moment del llibre molt emotiu i el que diu és tan cert i encaixa tant amb el moment emocional que passava la Lavelle en aquelles pàgines...:

"La magia que palpita de ti es la misma que la llenaba a ella de vida. no pretendas ser de piedra. No finjas que nada te afecta. Debes aprender que en la vulnerabilidad hay fuerza. Y nosotros estamos aquí para recordar a quienes nos ven actuar que no hay nada malo en mostrar nuestros sentimientos, ¡al contrario! Solo cuando abrimos nuestro corazón a los demás recibimos el más auténtico de los aplausos. 

Lavelle, tienes por delante una vida entera para escribir tu historia. De ti depende hacerlo con el trazo musito del miedo y las burlas o con la sutil belleza del baile.-Se acuclilló frente a ella y le apartó un mechón de pelo que cubría la estrella de su rostro-. Sé que hay una parte de ti que ha escogido cómo quiere ser recordada. No dejes que se marchite."

Aquesta és la meva il·lustració preferida de tot el llibre i òbviament és una de la Lavelle. Els que us heu llegit el llibre sabreu com n'és de trista l'escena que reflectia. En aquest moment podem veure una Lavelle fora de lloc, ja que no sap quin és el seu lloc al món, perquè ha nascut per fer riure a la gent fins i tot ho porta als gens, i no és capaç. En aquest moment la Lavelle encara no sap tot el potencial que té i el que significa la ballarina de la caixa de música... Fixeu-vos en la mirada que es pot veure al mirall, déu meu els ulls reflecteixen tot el dolor i patiment de l'escena i de l'esperit de la Lavelle. 

Crec que la Lavelle és un personatge que encara li queda molt per créixer i que (espero) farà una molt bona evolució al llarg dels dos llibres que queden per publicar (que moro per llegir) i confio cegament en el Javier Ruescas (l'escriptor) i amb la Lola Rodríguez perquè faci il·lustracions encara més i més boniques que les del primer llibre.

Si voleu veure el passeig de la fama amb totes les estrelles feu click aquí. 

Això és tot! 

Heu llegit el llibre de les cròniques de fortuna? Sí? No? Us crida l'atenció? Què en penseu del personatge de la Lavelle? 

:) Us espero als comentaris :)

La meva experiència llegint en anglès+ Tips per aprendre'n

Hey Angels!

Avui us porto una entrada que m'heu estat demanant últimament sobretot per mitjà de correus i que també tenia moltes ganes de fer:

Abans de tot haig de dir que els tips que us dono són relatius, ja que jo no sé el nivell d'anglès que tu tens. Òbviament per seguir els tips has de tenir un nivell bàsic d'anglès, ja que per molt que els segueixis al peu de la lletra si no tens un nivell normal no et servirà per res.

El per què vaig decidir començar a provar els llibres en anglès va ser per varis motius:

• Llibres que no seran publicats mai o en un futur pròxim en castellà o català

• Sagues a meitat, deixades de publicar a Espanya.

• Portades més boniques en la versió original (a veure, no és la més important però no em digueu superficial que una portada bonica i en pasta dura és irresistible a un ull lector)

• Preus. Els preus dels llibres al Regne Unit o USA són molt més econòmics que els que tenim aquí a Espanya que tots ronden entre els 15-19€ (cosa que trobo una barbaritat )

• I òbviament per aprendre més en aquesta llengua tan important durant aquests temps

• A l'hora de posar-te a llegir ajuda moltíssim que en un passat hagis mirat sovint sèries o pel·lícules en versió original ( subtitulat ) i encara que no te n'adonis vas absorbint moltes noves paraules que al veure-les escrites les saps reconèixer i identificar. 

• No vagis encerclant cada paraula que no entens, no paris la lectura cada dos per tres per buscar al diccionari el significat de la paraula. Això fa que no puguis disfrutar de la lectura i no serveix per res, perquè de les 20 paraules que traduiràs no en recordaràs ni un quart d'aquestes.

• Si hi alguna paraula que no entenguis intenta-la desxifrar pel context, utilitza com a últim recurs el diccionari i només si la paraula és transcendental per entendre l'escena. 

• Comença amb un llibre que estigui al teu nivell ( ja parlaré d'això una mica més endavant de l'entada)

• Si veus que la lectura és molt difícil i que no entens el que està passant, no et forcis, deixa-la per més endavant.

• Si no ets sents gaire segur o segura comença amb un llibre que ja hagis llegit bastants vegades en català p castellà.

• Comença a llegir llibres realistes, deixa fora la fantasia, ciència ficció i altres gèneres.

• Un truc que faig servir jo abans de deicidr-me a comprar un llibre en anglès és llegir-me en PDF el primer capítol simplement per veure el nivell d'anglès que té la novel·la. 

Si voleu començar a llegir en anglès crec que el llibre ideal per agafar confiança és Aristotle and Dante discover the secrets of the universe que jo l'he llegit i és molt fàcil d'entendre a part que la història és molt maca. Aquí us deixo el PDF per si voleu fer una ullada. 

Un altre llibre molt senzill de llegir és: Love letters to the death, una novel·la de l'estil de Las Ventajas de ser un marginado però des del punt de vista d'una noia que escriu cartes a personatges famosos morts explicant la seva vida, els seus problemes i trobant connexions sentimentals amb aquests famosos i ella. Aquí us deixo el PDF. En general llibres realistes com ara també: To all the boys I'v ever loved before  ( aquest no l'he llegit), la trilogia de Anna and the French kiss ( Un beso en París), If I stay ( Si decido quedarme).

Espero haver-vos servit d'ajuda!

Quins llibres recomaneu per llegir en anglès? Ho heu fet mai? Quina va ser la vostra impressió? Què en penseu dels tips? N'afegirieu algun?

:) Us espero als comentaris :)

Debat: Els tòpics de la romàntica juvenil ( II )

Hey Angels!

-Primer post de la Angels Week!-

Avui us porto la segona part dels tòpics de la romàntica juvenil que va tenir molt molt molt d’èxit i va crear molt de debat (cosa que m’encanta), així que vaig fer una votació per veure quin seria el següent tema a debatir i el guanyador va ser: El físic dels personatges. Si encara no heu vist el primer debat dels tòpics de la romàntica juvenil, click aquí. 

De la romàntica juvenil i en general dels llibres juvenils

Aquest debat no el faig sola si no que he convidat (un altre vegada) a la Clar’s a que participi i vingui a deixar la seva opinió.  El post està escrit entre les dues, és a dir, hi han parts que les ha escrit la Clar’s i algunes jo, però estan barrejades, formant una única opinió ja que mentre parlàvem sobre fer l’entrada compartíem la mateixa opinió.

Abans de començar hem de dir que al post parlem d’una manera general i que no vol dir que tots els llibres siguin com direm ara i a vegades malgrat tinguin aquests tòpics ens poden agradar igualment així que no ens enfadem.

ULLERES                                                                                                             

Ulleres, és un tema que últimament em toca bastant la moral. Tots els personatges mínimament intel·ligents automàticament porten ulleres, és cert que els que són intel·ligents normalment acostumen a llegir més i això els hi podria causar la necessitat… però no ho crec gaire. Estic farta perquè això no només passa a la literatura si no al cinema i a tot arreu i inconscientment ho associem malament. Crec que l’única escriptora ( en aquest cas ) que ho ha reivindicat ha sigut la J.K Rowling amb el mític personatge d’Hermione Granger. En canvi un llibre que no ho respecta gens Fangirl de Rainbow Rowell que a més el tinc molt recent. Noia antisocial, friqui d’una saga de llibres, amb beca… que falta? Pose’m-li ulleres! I és que a sobre un dels altres protagonistes del llibre li diu que està més guapa sense aquestes… buaah no puc en serio. I després per acabar-ho d’adobar tenim la típica escena - que jo la faig anomenar You belong with me scene- que consisteix en quan la protagonista es treu les ulleres, i quan ho fa tothom s’adona que és preciosa i “el noi” fa cara de sorpresa i tot acaba amb un petó… vinga va! Que són unes ulleres, no et tapen la cara! Que no és una màscara d’un ogre! per l’amor de déu!!!

Jo sóc la primera fan de la Taylor...
però és que no puc en serio...

NOIA QUE ES CREU LLETJA I EL SEU AMOR DE LA VIDA LI FA VEURE QUE NO 

A mi personalment, aquests em posen negra. Gairebé tots els llibres d’amor compleixen aquesta categoria. La típica noia que es creu massa lletja però que .. sorpresa! Descobreix que és increïblement guapa quan el seu novio la fa mirar-se en un mirall. -.- El pitjor de tot és la típica frase de “les noies guapes que no saben els límits de la seva bellesa són encara més atractives” i com a fanàtica d’aquest gènere de llibres us puc assegurar que és una cita molt comuna. I per començar, per què sempre ha de ser la noia la que és sent menys atractiva? Per què mai és el noi? 

A part, moltes vegades les protagonistes mencionen, així com qui no vol la cosa, que ja els havien dit abans que eren boniques, o que havien sortit amb bastants nois… però li resten importància perquè clar, no era l’home de les seves vides. Suposo que, un dels motius de que m’haigi agradat tant “Eleanor and Park” és perquè justament ells, no són una parella gaire típica. L’Eleanor no és precisament una noia molt agraciada que diguem i quan li pregunta a en Park si és guapa ell li respon que no, però aleshores com a reflexió personal en un dels capítols en Park va dir el següent: 

“Ella tenía razón. Jamás se veía bonita. Se veía como si fuera arte, y no se supone que el arte se vea bonito; se supone que debe hacerte sentir algo”

I això justament, hauria de ser la política de tots o la majoria dels llibres. Que s’acabin ja les històries romàntiques de parelles perfectes! Són les parelles que tenen imperfeccions les que representen l’amor verdader. I per això aquesta cita es mereix un aplaudiment. De fet la meva reacció al llegir-la va ser més aviat aquesta:

Com diu en una ocasió la Blair al Chuck, la gent no escriu sonets sobre parelles que són compatibles o novel·les sobre converses estimulants … els gran amors són els bojos. A veure si és veritat, ja que els joves no volem llegir sobre una relació utòpica que sabem que mai ningú a la vida real tindrà.

NOIS GUAPÍSSIMS

Si us plau, si algú troba un llibre que sigui de gènere romàntic juvenil i que el noi masculí no sigui gens agraciat si us plau deixeu un comentari amb el nom de la novel·la, saga, trilogia el que sigui perquè ni la Clar’s ni jo, en tots els llibres que hem llegit (que sumen bastants) no ens ve ni un al cap. 

Perquè tots els nois han de ser atractius? Per què sempre les noies són les que acostumen a ser les insegures i les no tan atractives? Porta al darrera algun valor masclista?

COLOR D’ULLS I CABELL

#ullscolormarrócacaalpoder

A veure, aquesta categoria no es manifesta en TOTS els llibres, només en alguns i cal dir, que cada vegada passa menys. Però a veure,  ja sé que representa que els ulls clars i el cabell clar són exòtics i diferents ja que no abunden tant com els ulls marrons però és que hi han tants protagonistes amb els ulls blaus, grisos o verds que al món de la literatura el color exòtic és el marró! Per favor, què vol dir, que els que tenen els ulls marrons i el cabell fosc no poden ser atractius? Per exemple, ara estava pensant en els personatges més “guapos” que em venen el cap.. I en Daemon (verds), en Gale (grisos), en Jack (verds), en Day (blaus) en Christian ( blaus ), en Camden (blaus), en Jace (daurats?!), en Will  (blaus),  en Jem (grisos)... I podria seguir perquè la llista és infinita!

Quan els lectors trobem un llibre que surti dels tòpics físics ho agraïm, perquè diu molt dels valors que ens vol fer enviar l’escriptor o escriptora sobre la seva manera de veure la societat i els valors d’aquesta.

LIBRES QUE SURTEN DELS TÒPICS

Ens ha costat moltíssim poder trobar llibres que surtin almenys d’algun dels tòpics que hem mencionat en aquesta entrada finalment només n’hem trobat 3!!!!! 3!!!! sembla mentida però és totalment cert… Segurament ens deixem algun altre que ara mateix no ens ve al cap, però igualment és imaginable la quantitat de pressió social que rebem els joves sobre com hauria de ser el nostre físic. Aquests són els 3 llibres que coincidim els quals trenquen amb els tòpics:

Eleanor y Park de Rainbow Rowell. Trenca amb tots els tòpics possibles sobre el físic inqüestionable, tot i que amb Fangirl la Rainbow Rowell em va caure una micona baix.

Harry Potter. Com ja he mencionat trenca amb el tòpic de les ulleres, la mateixa J.K Rowling ho ha dit en entrevistes, que a l’hora de crear el personatge de l’Hermione volia fer entendre aquest concepte que tenim inculcat al nostre cervell sobre les ulleres.

Lola y el chico de al lado. La Lola trenca amb tots els tòpics ja que cada dia és una persona diferent, però mai sense deixar de ser ella mateixa. A part, mai mencionen que la Lola tingui un físic increïble ja que el que brilla i remarquen en ella és la seva personalitat. Igual que en Criket no és tampoc molt atractiu. Ho és, sota els ulls de la Lola, però el que verdaderament ressalta és la seva bondat. 

Què en penseu del que hem dit? Esteu d'acord?Ens hem deixat algun? Sabeu d'algun llibre on el personatge masculí sigui lleig? De quin tòpic voleu que parli al següent debat? 

:) Us espero als comentaris :)

Recordeu que és un debat! Compartim opinions!

i Clar's

Incici de: Angels Week

Hey Angels!

Avui us vinc a avisar d'un projecte que em fa molta il·lusió poder-lo compartir-lo per fi amb tots vosaltres:

La angels week és un projecte que durarà una setmana més o menys on penjaré gaire bé cada dia una entrada... però perquè fer-ho ara? Doncs per celebrar que el 18 d'abril el blog fa 1 any. Així que estigueu atents. 

Seran tot tipus d'entrades des de les que esteu habituats a veure fins altres que espero que us agradin molt molt molt. 

Això tant sols era una entrada informativa, així que ens veiem durant tota aquesta setmana!

(Foto)Ressenya: Enciclopèdia d'Idhún

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya... però com podeu veure pel títol de l'entrada no és una ressenya qualsevol... és una foto ressenya, la primera. Que consisteix en fer fotografies d'un llibre que tingui alguna cosa al seu interior digne d'ensenyar. Per tant no podria ser un altre que la magnífica enciclopèdia d'idhún. Avís abans de començar, si no heu llegit la trilogia pot ser que si us fixeu en les imatges o llegiu el text que surt us feu auto-spoiler així que us recomanaria o que les miréssiu molt ràpidament o encara millor llegir els llibres i després ja torneu a l'entrada i comenteu com de meravellosos són. (o podeu simplement llegir el text, ja que no inclourà cap spoiler)

La meravellosa portada TXAN TXAN TXAN que és preciosa i té en plata brillant unes filigranes i l'unicorn, el shek i el drac

Pels qui no ho sàpiguen l'enciclopèdia d'Idhún és una enciclopèdia on es recullen un munt de dades sobre el món que va crear la meva estimada Laura Gallego a la seva trilogia Memòries d'Idhún, la qual ha tingut tant d'èxit que 10 anys després de la publicació del primer llibre, La Resistència, s'ha publicat aquest llibre.

En aquesta pàgina podem veure Els Sis. Personalment és una de les meves parts preferides ja que tota la història sobre els deus és pràcticament com un conte. 

L'enciclopèdia va acompanyada de moltíssimes imatges com les que esteu veient i també acompanyada d'informació que els fans de la trilogia ens torna bojos. 

I aquí el meu personatge preferit de la trilogia... Per descomptat totes les parts que surt la tríada s'agraeixen molt ja que qualsevol informació addicional seva és *_* asdfgh massa.

Si la trilogia us va agradar recomano moltíssim us compreu l'encilopèdia, no per llegir-la del tiron com una lectura si no per anar llegint les parts que et criden l'atenció, fullejar-la... realment val molt la pena. Però això si, llegiu primer la trilogia i després l'encilopèdia ja que us faríeu spoiler.

Personalment crec que el resultat final tant de la maquetació i de les il·lustracions crec que ha quedat a la perfecció. La majoria d'éssers, llocs, objectes els imaginava bastant semblants. Tot i que si que és cert que potser esperava encara més protagonisme sobre la tríada ja que estava desesperada per saber-ne més després DEL final de trilogia. Si que és cert que tenen unes quantes pàgines però m'imaginava que ells serien el més important de tota la història d'Idhún, però dintre les pàgines vaig descobrir moltes més coses.

En aquesta imatge tenim dibuixada la Skgseszf ( si algú sap com s'escriu OLE) SHISKATCHEGG, un element molt important entre la relació de dos dels personatges principals. ( *_* 

Si encara no heu quedat abromats per la bellesa de totes les il·lustracions aquí teniu... asdfg
Com podeu veure en la imatge he marcat amb post-its algunes parts. Les parts marcades majorment són les que parla de la Tríada.

En aquesta última il·lustració surten totes les espècies intel·ligents d'Idhún, personalment la meva preferida és el shek però aquesta part encara no li he donat una ullada profunda així que potser acaben sent els Celests... en fi... intenteu no morir d'amor contemplant-la.

Us heu quedat amb ganes de veure més il·lustracions? Doncs compreu l'enciclopèdia perquè hi surten moltíssimes i encara més maques i meravelloses (quants cops he dit meravellós, bell, perfecció en aquesta entrada?) encara que sigui una mica cara (uns 25 euros) crec que ho val ja que és en tapa dura,és ENORME, està ple d'il·lustracions enormes en color i simplement és massa.

En definitiva un llibre que els amants de la trilogia adorarem i disfrutarem sense parar i que ens fa recordar que la història mai morirà perquè sempre estarà a les nostres ments, al cor i als prestatges. 

Heu llegit la trilogia? Què en penseu dels llibres? I de l'enciclopèdia? L'heu comprada? Sí?No? 

:) Us espero als comentaris :)

Opinió de l'adaptació: Insurgent

Hey Angels!

Avui us porto la meva opinió sobre l'adaptació de la pel·lícula Insurgent, la segona part de la trilogia de Divergent escrita per Veronica Roth.

Títol: Insurgent

Saga: Divergent, Insurgent, Lleial (PI, PII)

Estrena: 1 d'abril 2015

Director: Robert Schwentke

Actors principals: Shailene Woodley, Theo James, Ansel Elgort, Miles Teller.

Gènere: Ciència ficció, Acció

*Post lliure de spoilers, menys en una part que ja és indicada en el seu moment*

Quan vaig veure el tràiler d'insurgent per primera vegada no vaig tenir una impressió gaire bona sincerament. Pensava que l'havien cagada ja que moltes coses que sortien al tràiler no les recordava o no enqueixaven, per tant vaig anar al cinema amb unes expectatives no gaire altes. Però he de dir que m'equivocava completament. És cert que la manera com ho han adaptat és diferent de la trama del llibre però va a petar al mateix punt. A part, tinc el llibre molt (molt) borrós i no recordava gaire bé res, així que no us puc dir ben bé si és fidel en els detalls, perquè honestament, no els recordo. 

La pel·lícula té una durada d'allò més extensa però se'm va fer molt curta i no me'n vaig adonar que ja s'acabava fins que em vaig en recordar com finalitzava el llibre. Cosa que és un factor molt bo, ja que vaig entrar al cinema a les 20:00 i vaig sortir a les 22:00 tocades i les dues hores se'm van passar volant. 

En aquesta segona part podem trobar molta més acció que a la primera i uns efectes especials brutals. Tot i que no sóc experta en el cinema ni en se mínimament del tema vaig trobar que alguns plans de la pel·lícula passaven molt ràpidament i això em va marejar una mica. La banda sonora, com a l'altre pel·lícula acompanya bé, però res de l'altre món. 

Un dels plats forts de la pel·lícula i per tant el que em va agradar més va ser en Peter. Aquest personatge als llibres, per a mi va ser simplement un altre personatge secundari, en canvi en aquesta part m'ha encantat. Afegeix un toc d'humor que s'agraeix al mig de tanta acció. És cert que es podria considerar dolent perquè simplement agafa el bando que més li convé, però no se si és l'actor, però en serio un 10. 

Un altre de les actuacions que m'han agradat més és la de la Jeanine interpretada per la Kate Winslet, trobo que ha plasmat a la perfecció el caràcter tal i com l'imaginava tot i que si que és cert que físicament jo no l'imaginava així. Per descomptat magnífica actuació per part de Shailene Woodley (ho he escrit bé?) que em va fer humitejar els ulls amb unes llàgrimes a l'escena del suero de la verdad. Però tinc una batalla amb el Theo James, no se si m'encanta o no m'acaba de fer el pes. Ho decidiré quan vegi el proper any Lleial i el vegi interpretat certa escena emotiva esperant que estigui a l'altura (creuem dits)... *Part amb spoilers*El que em va sobtar més va ser la mare del Cuatro, en serio? si podia ser la seva germana bessona! no m'ha agradat gens ni l'actriu ni la forma amb la qual la va interpretar així que gran decepció per aquesta part, ja que no havia buscat qui interpretava la seva mare per tant va ser un shock total. *Fi part spoilers*

En un primer moment que vaig veure la Tris amb aquell cabell tan curt em va sobtar, ja que jo l'imaginava curt però no tant! Com diu la Fa en un dels seus vídeos, quan un personatge és talla el cabell d'una manera tant sobtada i radical vol dir alguna cosa més, és a dir tallant-se el cabell deixen el passat enrere, per exemple, i és una escena la qual a la pel·lícula saben reflexar molt bé.

En definitiva l'adaptació m'ha encantat, una bona dosis d'acció que et deixarà amb ganes de veure la següent part, amb uns personatges principals que (personalment) claven el paper i amb petits tocs d'humors que s'agraeixen. 

Heu vist la pel·lícula? Què en penseu? Us ha agradat? No? Massa llarga? Què en penseu de la caixa? Penseu que és millor la pel·lícula?

:) Us espero als comentaris :)