El meu llibre preferit

Hey Angels!

Avui us porto una entrada molt especial perquè us parlaré del meu llibre preferit. És cert que en tinc bastants, però sempre quan em pregunten responc el mateix títol... 

L'endevineu...?

EL TAG DEL LLIBRE PREFERIT

Quin és el teu llibre preferit?

El meu llibre preferit és "Allà on els arbres canten" de Laura Gallego. Ho havíeu endevinat?

Com vas arribar a conèixer aquest llibre?

Quan va sortir la novel·la jo tenia uns 11 anys i no coneixia la comunitat blogger ni de booktuber així que en aquells temps simplement anava a la llibreria i comprava el llibre que em cridava més l'atenció. En el cas de "Allà on els arbres canten" el vaig comprar perquè ja era una gran fan de la Laura Gallego i havia llegit molts llibres seus com Les Cròniques de la Torre. Així que quan em vaig assabentar que es posaria a la venta aquest llibre de seguida el vaig voler.

Quants anys tenies quan el vas llegir per primera vegada?

Doncs si no recordo malament deuria tenir uns 10 anys, apunt de fer-ne 11. Encara recordo la sensació que vaig tenir en acabar el llibre per primera vegada.

Per què és el teu llibre preferit?

Per moltíssims factors és el meu llibre preferit...

Com he dit a la pregunta anterior, el vaig llegir quan amb prou feines tenia 11 anys i la meva experiència lectora potser me'l va fer agradar més, perquè els llibres de la Laura Gallego són els primers que vaig llegir de literatura juvenil. 

Recordo que em van encantar tots els girs argumentals i la resolució de tots els problemes que es creen al llarg de la història. 

També tots els personatges que la Laura crea. Moltes vegades els escriptors entaforen a les seves històries personatges secundaris que són totalment indiferents i que no tenen cap mena de rellevància, però en canvi la Laura sempre els hi sap donar una funció imprescindible perquè (almenys a mi) em cridin l'atenció. L'Oki, la Belícia, l'Airic, la Dorea, en Robian, el Llop (i segur que me'n deixo algun). 

Fa poc vaig penjar una ressenya al blog del llibre, després d'uns quants anys sense llegir-lo de dalt a baix i la meva opinió va canviar bastant. Recordo que alguns dels personatges que no m'agradaven quan tenia 10 anys, a la re lectura van passar a ser els meus preferits. 

M'encanta també l'ambientació de la novel·la i el gènere. M'encanten les novel·les ambientades a l'edat mitjana amb cavallers, princeses, reis i reines. I encara m'agraden més les novel·les ambientades a l'edat mitjana amb fantasia, amor, traïció, intriga, aventura, guerra, odi... incorporat.

Però el que realment em va fer enamorar del llibre, a part de la gran evolució de tots els personatges i les sorpreses que amaga, és que em transporta a Nòrtia per complet. L'escriptura de la Laura em va oblidar-me de tot i concentrar-me en la història de la Viana. Fins i tot el meu cap crea una banda sonora del llibre cada cop que el llegeixo. M'encanta que el llom estigui tan desgastat i doblegat de les vegades que l'he llegit. Estic enamorada d'aquest llibre!


Espero que us hagi agradat l'entrada! Nomino a aquest tag del llibre preferit a la Wina!

Quin és el vostre llibre preferit? Coincidim? Què en penseu del meu llibre preferit? Us va agradar? Sí? No?

: ) Us espero als comentaris : )

T'interessa el que estàs llegint? Subscriu-te per no perdre't cap post!
És gratis!

Ressenya: Allà on els arbres canten

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya molt especial per a mi, ja que és d'un llibre que va ser i continua sent un dels meus preferits. Els que porteu aquí des de fa bastant, sabreu que ja en vaig fer una fa molt de temps cap als començaments del blog, però crec que no li fa justícia. Com que he fet una re-lectura completa del llibre i ara el tinc més fresc que mai, doncs crec que és el millor moment per fer-li una ressenya com cal...!

Títol: Allà on els Arbres canten


Escriptora: Laura Gallego


Pàgines: 477


Editorial: Cruïlla


Saga: No


Etiquetes: Fantasia, Aventura

La Viana, l'única filla del duc de Rocagrisa, està promesa a Robian de Castellmar des que eren petits. Tots dos s'estimen i es casaran a la primavera. Però, durant les festes de celebració del solstici d'hivern, un home estrafolari adverteix al rei de Nòrtia i els seus cavallers de l'amenaça dels bàrbars de les estepes... I tant el Robian com el duc es veuen obligats a anar-se'n a la guerra. En aquestes circumstàncies, una noia com la Viana no pot fer altra cosa que esperar que el seu promès torni. I, potser també, fer cas de les llegendes que s'expliquen sobre el Gran Bosc... 

Allà on els arbres canten és un dels meus llibres preferits de tots els temps, però ja feia bastant que no el rellegia sencer. Sempre em tornava a llegir algun capítol en concret o alguna escena que m'agradés així que vaig decidir que ja tocava llegir-se'l sencer i veure com la meva opinió havia canviat des de que tenia 10 anys la primera vegada que me'l vaig llegir.

Se'ns presenta la Viana, una donzella de classe alta, que un dia es veu afectada per la guerra que els bàrbars han proclamat. El seu pare i el seu promès hauran de marxar a la guerra i ella s'haurà de quedar sola... 
Tampoc us vull explicar gaire, perquè recordo que la primera vegada que el vaig llegir em va encantar o saber gairebé res de la novel·la, i que aquesta poc a poc m'anés sorprenent. 

"Has comés una imprudència, però has sobreviscut. No tothom pot dir el mateix, menuda. Sovint, la primera negligència acostuma a ser la darrera."

El que més m'agrada dels llibres de la Laura Gallego en general, és l'entrellat que forma, i els varis personatges secundaris que podem trobar i que enriqueixen molt més la lectura, ja que la Laura Gallego els sap explotar molt i els hi sap crear trames addicionals que es veuran relacionades amb la trama principal i, simplement és perfecte... ( Exemple: les històries del Llop sobre l'orella).
Quan l'estava llegint, em vaig adonar que tot m'ho continuava imaginant de la mateixa manera i que els paisatges o les escenes se m'havien quedat gravades al meu cap. També em vaig adonar que la meva opinió havia canviat des de que el vaig llegir per primera vegada i això em va sorprendre perquè no m'ho esperava per res del món. Per exemple, el personatge del Llop, la primera vegada que vaig llegir la història em va semblar més aviat "dolent", sempre fent enfadar a la Viana i en general no m'agradava gaire. En canvi, en aquesta re lectura, he descobert que el Llop és el meu personatge preferit de tota la novel·la! Sempre busca el bé comú, és lluitador i té un gran sentit de la pàtria. També la meva opinió sobre la Viana ha canviat, abans la trobava tota una heroïna, lluitadora (que ho continua sent, però de la mateixa manera amb la qual la imaginava) i sense cap mena de dubte era el meu personatge preferit i ara he vist que, continua sent molt lluitadora, però també molt tossuda i sobretot egoista. No dic que estigui malament o que no em caigui bé, perquè donada la seva situació no sé com actuaria jo. (Sóc la única que shipeja el Llop i la Viana? : '' ) )

"M'has seguit fins aquí, i he deixat enrere  a gent més experimentada que tu. Però passa que ets molt caparruda. Per sort de tots dos"

Pot contenir spoilers!

El que es pot fer més evident al llarg de llibre és la gran transformació de la Viana com a persona, tan físicament com psicològicament, tot i que al fons, segueix sent la mateixa donzella decidida que se'ns presenta als primers capítols. 
En aquest llibre es recullen una sèrie d'escenes que m'encanten i que no em cansaria mai de llegir i llegir una i altre vegada. Per exemple, quan el Llop decideix tallar-li els cabells a la Viana, i ella finalment accedeix. Crec que és una escena molt important, i tot i que el Llop l'encara amb un toc més d'humor. És un moment decisiu ja que són les últimes pàgines que veiem la Viana donzella i comencem a veure la Viana lluitadora i guerrera. A part, quan les noies es tallen el cabell d'una manera tan dràstica (com també podem veure a Insurgent, per exemple) també té una part molt simbòlica, ja que acostuma a representar un abans i un després, una vida que jo tornarà, o  un conjunt de vivències doloroses que vols deixar enrere. 

" - Com em queda?

- No ho sé... diferent.

- Diferent- va repetir la Viana, gairebé assaborint aquella paraula-. Diferent- va repetir."

Jo m'imagino el Robian
Semblant al
Robert Sheenan

Un altre escena que m'encanta i que sempre em fa riure, és quan la Viana i el Robian es troben a la cabana. Crec que és un moment crucial per les seves dos vides i que ella el sap afrontar molt bé, tot i que encara que no ho vulgui admetre li dol, i molt.  I ja que treiem el tema del Robian..., és un personatge que honestament em crea molt de llàstima i tristesa al meu interior. Prefereixo no jutjar-lo, perquè en la seva situació, no sé que hauria fet jo...
Després arribem un punt de la novel·la on apareix l'Uri! Tot i que shipejo fortament a la Viana i el Llop, l'amor entre la l'Uri i ella, el trobo molt dolç i tendre. No va ser fins en un punt de la novel·la que vaig entendre de debò que representava l'Uri (pàgina 326). És on la Viana li ensenya que vol dir estimar, agradar-se i fer-se petons. En aquest punt, veiem com d'innocent i pur és l'Uri i com representa la nostra infantesa i la societat encara no ens ha implantat tots els estereotips, com hem d'actuar, que no hem fe fer... Per això quan l'Uri entén finalment que vol dir estimar, simplement li ho diu a ella, sense complicar-se ,(cosa que adolescents i adults fem molt, complicar-nos nosaltres mateixos la vida) en canvi la Viana és xoca amb la seva resposta tan ràpida, clara i neta d'ideologies sobre la societat en què viuen. 

Ja per acabar, parlar sobre el millor epíleg i final de la història mundial i universal. Tanca a la perfecció la història, unint fils que ni sabies que calia unir(oki,oki,oki,oki,oki). Sempre que el llegeixo m'emociona i em fa caure unes llàgrimes, ho haig d'admetre. 
Finalment, no m'agradaria que fessin una segona part, perquè com he dit, la història queda molt ben tancada però m'encantaria que la Laura escrigués un llibre sobre les històries que relata l'Oki, les llegendes, els poemes que recita... perquè m'encantaria saber més sobre el món on viuen. Saber també com quedaria la història de la segona invasió bàrbara passada a llegenda al llarg de les centúries... Sóc la única a que li agradaria? 

"El món eestà ple d'històries. Totes les persones i tots els objectes tenen històries per contar. A algunes s'hi arribar a través de la gent com jo, que les relata perquè no s'oblidin. Altres, en canvi... es viuen."

Fi Spoilers!

Espero que la ressenya hagi estat a l'altura d'aquest llibre tan meravellós!

Llibres Similars: Memòries d'Idhún

T'agradarà si...: Busques un llibre d'aventures, fantasia, de cavalleries i intriga!

Un llibre que et mantindrà atrapat/da des de la primera pàgina fins a l'última. Un llibre ple d'emocions que no et deixarà indiferent. Uns personatges que et sorprendran a cada pàgina i uns girs argumentals que et deixaran amb la boca oberta. Allà on els arbres canten, un llibre que no et pots perdre. 

Us ha agradat la ressenya? Heu llegit el llibre? Què en penseu dels personatges? Quin és el vostre preferit? Esteu d'acord amb mi? Creieu que la Viana i el Llop fan bona parella? Què en penseu sobre el llibre d'històries i llegendes que proposo? 

: ) Us espero als comentaris : )

Ressenya: Totes les Fades del Regne

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya d'un llibre que ha escrit una de les meves escriptores preferides i que esperava des de molt de temps!

Títol: Totes les Fades del Regne

Escriptora: Laura Gallego

Editorial: Montena

Pàgines: 475

Etiquetes: Fantasia

Saga: No

La Camèlia és una fada padrina que fa tres-cents anys que es dedica a ajudar, amb molta eficàcia, joves donzelles i aspirants a heroi perquè assoleixin un final feliç. La seva màgia i el seu enginy mai no li han fallat, però tot comença a complicar-se quan li encomanen el jove Simó, un mosso de cavallerissa que necessita desesperadament un cop de mà. La Camèlia ha solucionat casos fins i tot més difícils, però, per algun motiu, amb en Simó les coses es comencen a tòrcer inexplicablement…

En un món de boscos ancestrals, objectes encantats i proves de valor a vida o mort, la màgia pot convertir-se en una espasa de doble tall...

Tenia tantes ganes de llegir aquest llibre que no us ho podeu ni imaginar! Des de que van anunciar les inicials del títol fins a la portada, vaig estar comptant els dies per llegir-lo, a part feia bastant que la Laura Gallego no treia cap llibre (l'últim va ser el Libro de los Portales sense comptar La eciclopédia de Idhún) i era de fantasia èpica, en la meva opinió el millor gènere en el que la Laura Gallego escriu. 

"Els humans ho fan sovint, això de demanar coses impossibles... I és per això que de vegades els cal la màgia de les fades per fer-les realitat"

Quan va ser Sant Jordi, la meva mare me'l va regalar i fins aleshores no l'he llegit, ho se, ho se, han passat uns quants mesos, però entre exàmens i llibres que arrossegava des d'encara més temps, no vaig tenir una oportunitat fins fa uns dies de poder-lo començar. Les meves expectatives, tot  i que em vaig forçar a no tenir-ne, eren altes perquè tothom parlava meravelles del llibre, i en certa manera és van complir. 

El llibre ens presenta un món on hi han humans i els sers màgics, que viuen totalment separats a excepció de les fades padrines, que tenen contacte amb els humans per ajudar-los amb els problemes de les seves vides i a fer realitat els seus desitjos. La protagonista és la Camèlia una fada padrina, i se'ns va explicant la seva vida i els diferents fillols que té i els problemes que li causen aquests, en particular un d'ells, en Simó, que li donarà més problemes dels que es pensa... 

És un llibre de fantasia pura i dura i que al llarg de la història amaga un munt de referències als contes tradicionals que coneixem com la Caputxeta Vermella, Rapunzel, La Gallina dels ous d'or, el Gat en Botes, La Bella Dorment, la Ventafocs, La princesa i el pèsol, Hansel i Gretel, la Blancaneus entre moltíssims d'altres. Totes aquestes referències li fan un toc especial al llibre i el que més m'ha agradat és que li dóna un altre punt de vista a les històries que tots i totes sabem. 

Hem de celebrar que aquest és el primer llibre de la Laura Gallego que no té 14 capítols, cosa que s'agreix molt, ja que fer capítols curts fa que la lectura s'agilitzi i es faci molt més ràpida, tot i que crec que encara no ha trobat un bon equilibri, perquè a vegades tallava un capítol de 2 pàgines quan podia perfectament enllaçar-se amb el següent. Però des d'aquí un aplaudiment per deixar de fer capítols de 50 pàgines!

Sento que el llibre es podria dividir en dos parts, la primera, que se'm va fer malauradament molt lenta i feixuga en algunes parts i que em va durar bastants dies, i la segona part (que els que us heu llegit el llibre ja sabeu a quin punt em refereixo) que és brutal i manté la intriga a cada paraula, que dóna un gir al llibre que honestament no m'imaginava per res del món! I com sempre la ploma de la Laura em segueix enamorant, adoro la seva narració i  les descripcions que  (sobretot de llocs, però també de personatges entre altres) em transporten a l'indret que estic llegint. Aquí una prova:

"Semblava que el bosc devorés l'horitzó. Els arbres s'alçaven amunt com urpes que esgarrapaven el cel, i el vent regirava les branques i feia xiuxiuejar les fulles en un llennguatge inconegut, llargament oblidat. Les ombres dels homes es perllogaven i s'entortolligaven amb els cascos dels cavalls, que es movien inquiets, intuint l'aire vetust, atàvic, que es repirava en aquell indret; un eco de temps remots anteriors al domini de l'ésser humà. Si existia un racó en el món on les persones no eren benvingudes, on les seves lluites, somnis i ambicions tenien la mateixa importància que un bri d'herba eduta per la brisa, aquest racó era el Bosc Ancestral."

Un dels meus personatges preferits ha sigut el Ren, que apareix des d'un bon principi al llibre i que realment no se si és el vincle que té amb la protagonista o l'aura de misteri que té, o simplement que en un  cos aparentment normal s'amagui tanta màgia i tan poderosa, crec que aquest personatge defensa el no jutgis una persona pel que a primera vista veus. A part, al llarg del llibre demostra la seva fidelitat cap a les persones que verdaderament li importen i no vull dir res més per no desvetllar...

"En Ren feia olor de malesa, de bosc antic, d'alguna coda indefinible que li produïa una nostàlgia infinita, perquè inconscientment el seu cor ho reconeixia com a part de la seva pròpia essència"

Sóc la única persona que a la segona part del llibre que en aquell punt de la història,  li ha recordat un munt (en un bon sentit, no en un sentit de plagi) a la pel·lícula Maleficent? No se si dec estar boja, o algú més li ha passat, però de totes maneres m'ha encantat perquè adoro la pel·lícula!

No m'he pogut resistir, és que l'Angelina
Jolie fa tan bé el paper!

I ja no m'enrotllo més perquè la ressenya està quedant kilomètrica (és culpa de la Laura és que dóna molt a parlar!) simplement dir que el final del llibre té totalment la marca Laura Gallego estampat i que és realment molt encertat.

En definitiva un llibre que m'ha encantat que la primera part es fa una mica lenta, però un cop passat "el punt" és un no parar, plena d'intriga, fantasia, amor, acció, amistat i molt més. Si us agraden els contes de fades tradicionals o simplement la fantasia èpica aquest llibre us agradarà tant com a mi!

Heu llegit el llibre? Si? No? Us ha agradat? Què en penseu? Quins altres llibres heu llegit de l'autora? També us recorda a Maleficent la part final del llibre o sóc només jo?

: ) Us espero als comentaris : )

(Foto)Ressenya: Enciclopèdia d'Idhún

Hey Angels!

Avui us porto una ressenya... però com podeu veure pel títol de l'entrada no és una ressenya qualsevol... és una foto ressenya, la primera. Que consisteix en fer fotografies d'un llibre que tingui alguna cosa al seu interior digne d'ensenyar. Per tant no podria ser un altre que la magnífica enciclopèdia d'idhún. Avís abans de començar, si no heu llegit la trilogia pot ser que si us fixeu en les imatges o llegiu el text que surt us feu auto-spoiler així que us recomanaria o que les miréssiu molt ràpidament o encara millor llegir els llibres i després ja torneu a l'entrada i comenteu com de meravellosos són. (o podeu simplement llegir el text, ja que no inclourà cap spoiler)

La meravellosa portada TXAN TXAN TXAN que és preciosa i té en plata brillant unes filigranes i l'unicorn, el shek i el drac

Pels qui no ho sàpiguen l'enciclopèdia d'Idhún és una enciclopèdia on es recullen un munt de dades sobre el món que va crear la meva estimada Laura Gallego a la seva trilogia Memòries d'Idhún, la qual ha tingut tant d'èxit que 10 anys després de la publicació del primer llibre, La Resistència, s'ha publicat aquest llibre.

En aquesta pàgina podem veure Els Sis. Personalment és una de les meves parts preferides ja que tota la història sobre els deus és pràcticament com un conte. 

L'enciclopèdia va acompanyada de moltíssimes imatges com les que esteu veient i també acompanyada d'informació que els fans de la trilogia ens torna bojos. 

I aquí el meu personatge preferit de la trilogia... Per descomptat totes les parts que surt la tríada s'agraeixen molt ja que qualsevol informació addicional seva és *_* asdfgh massa.

Si la trilogia us va agradar recomano moltíssim us compreu l'encilopèdia, no per llegir-la del tiron com una lectura si no per anar llegint les parts que et criden l'atenció, fullejar-la... realment val molt la pena. Però això si, llegiu primer la trilogia i després l'encilopèdia ja que us faríeu spoiler.

Personalment crec que el resultat final tant de la maquetació i de les il·lustracions crec que ha quedat a la perfecció. La majoria d'éssers, llocs, objectes els imaginava bastant semblants. Tot i que si que és cert que potser esperava encara més protagonisme sobre la tríada ja que estava desesperada per saber-ne més després DEL final de trilogia. Si que és cert que tenen unes quantes pàgines però m'imaginava que ells serien el més important de tota la història d'Idhún, però dintre les pàgines vaig descobrir moltes més coses.

En aquesta imatge tenim dibuixada la Skgseszf ( si algú sap com s'escriu OLE) SHISKATCHEGG, un element molt important entre la relació de dos dels personatges principals. ( *_* 

Si encara no heu quedat abromats per la bellesa de totes les il·lustracions aquí teniu... asdfg
Com podeu veure en la imatge he marcat amb post-its algunes parts. Les parts marcades majorment són les que parla de la Tríada.

En aquesta última il·lustració surten totes les espècies intel·ligents d'Idhún, personalment la meva preferida és el shek però aquesta part encara no li he donat una ullada profunda així que potser acaben sent els Celests... en fi... intenteu no morir d'amor contemplant-la.

Us heu quedat amb ganes de veure més il·lustracions? Doncs compreu l'enciclopèdia perquè hi surten moltíssimes i encara més maques i meravelloses (quants cops he dit meravellós, bell, perfecció en aquesta entrada?) encara que sigui una mica cara (uns 25 euros) crec que ho val ja que és en tapa dura,és ENORME, està ple d'il·lustracions enormes en color i simplement és massa.

En definitiva un llibre que els amants de la trilogia adorarem i disfrutarem sense parar i que ens fa recordar que la història mai morirà perquè sempre estarà a les nostres ments, al cor i als prestatges. 

Heu llegit la trilogia? Què en penseu dels llibres? I de l'enciclopèdia? L'heu comprada? Sí?No? 

:) Us espero als comentaris :)

El meu primer Gran Amor literari

Hey Angels!


Avui us porto una entrada on us explicaré qui va ser el meu primer Gran Amor literari.

El meu primer gran amor literari, és a dir el primer personatge mascuí que em va enamorar va ser un dels protagonistes de la trilogia de meravellosa Laura Gallego, Memòries d'Idhún. i com ja sabreu jo sóc team Christian o Kirtash com li volgueu dir 100%. Cosa que pel que he vist no és gaire comuna i que no entenc. Però avui no estem aquí per discutir els meus motius pels quals sóc 150% Team Christian. Si no per explicar-vos com vaig arribar a aquesta meravellosa trilogia i la meva experiència amb els amors literaris.

Jo en aquella època, llegia, però encara no havia vist món per dir-ho d'alguna manera, si no m'equivoco encara no havia llegit ni Els Jocs de la Fam, ni Harry Potter ni Crepúscle, ja que encara no els havia descobert o pequè no havia trobat el moment. Memòries d'Idhún han sigut uns llibres que han voltat sempre per casa, ja que la meva germana gran se'ls havia llegit quan era més petita i li havien encantat. Ja havia provat la Laura Gallego abans amb les Cròniques de la Torre i l'Emperadriu dels Eteris, i simplement em van encantar així que volia més i punt. Però la meva germana es negava a deixar-me La Resistència ( el primer llibre d'Idhún) ja que creia que encara eren massa per a mi. Us haig de ser sincera i si que m'espantaven, perquè eren molt gruixuts i tenien molta lletra, però estava escrit per Laura Gallego així que no hi havien Pros. Finalment vaig aconseguir que me'ls deixés. Els vaig devorar com mai havia devorat cap llibre. Em van fascinar... vaig fer que tots els meus amics mostressin interès en que se'ls llegissin ja que no parava de parlar sobre aquests. Haig de dir que quan vaig llegir aquesta trilogia no tenia amb que comparar ja que tenia molt poca experiència literària per això em va fer disfrutar-los encara més. Vaig descobrir un dels meus gèneres preferits ( per no dir preferit) i és la fantasia èpica, el tipus de gènere que se li dóna tan bé a la Laura Gallego. 

I si, aquests llibres són encara més especials del que són, perquè per primer cop em vaig "enamorar" d'un personatge literari malauradament fictici, el Christian. És tot, el que em va fer enamorar-me d'aquest des del principi. Aquell misteri que sempre l'envoltava i la maduresa, els ulls, la tensió, els seus sentiments, el que fa, com actua, els seus motius, la seva expressió,també el seu físic,la seva relació, tot i quan dic tot, vull dir tot. Cada acció que fa, cada decisió la trobo acertada i perfecte pel seu personatge, i volia fer una entrada lliure de Spoilers perquè tots, els que us heu llegit els llibres i els que no podeu gaudir d'aquest complex i meravellós personatge que està entre les pàgines d'aquesta obra d'art, que és el que fa la Laura, art. 

Si no us heu llegit els llibres, no sé a que espereu perquè és una trilogia de fantasia èpica que ho té tot, i amb uns personatges que no et deixaran gens indiferents... i la trama... heu de llegir-los i punt. Si els llibres us fan por perquè són bastant "toxos" us podeu animar amb els còmics, que estan molt ben treballats. 

I si, ja tinc a les meves mans la meravellosa ( estic utilitzant bastant aquest adjectiu) encilopèdia d'Idhún, que és una currada enorme i si us heu llegit els llibres us la recomano moltíssim, però us haig d'avisar que si no us heu llegit la trilogia sencera pot contenir spoilers de la tríada ( és a dir dels tres protagonistes).

Quin va ser el vostre primer Gran Amor literari? Quin "team" sou Jack? Christian?

:) Us espero als comentaris :)

Debat Memòries d'Idhún ft. Clar's 4!

Hey Angels! i HeyDreamers!

La Clar’s 4 i jo, l’Aria 365 ens hem ajuntat un altre vegada per fer un debat! Un debat sobre el final d’una trilogia que a les dos ens va enamorar… 

Aquest post conté SPOILERS de TOTA la trilogia de Memòries d’Idhún.

Team Jack o Team Chrsitian?

Opinió de la Clar’s 4: 

Team Jack , claríssim. Adoro aquest noi. És càlid, amable, simpàtic, valent… i la manera com tracta la Victòria, com la protegeix... i sí, té els seus defectes, però també les seves virtuts. Ha estat amb la Victoria sempre, i sí, ha comés alguns errors però és humà! ( bueno, ja m’enteneu ) No és que no m’agradi el Christian, però són els dos extrems. El fred i la calor. Que en Christian l’estima? Si, es evident ( al final de la saga però ) Però l’ha estimat sempre? Com el Jack? Ha estat amb ella sempre? En els pitjors moments? Qui es va quedar amb ella nit rere nit, dia rere dia fins que la Victòria va obrir els ulls, desprès de que li arranquessin la banya? Qui la va cuidar?

Opinió de l’Aria 365:

Sense cap dubte Team Christian. Des del primer moment el personatge em va enamorar. El seu misteri em feia parar boja. Sé que ell mai podrà donar-li una relació estable com la que tindrà amb el Jack, però és igual! Té molt de seny i mai, mai s’ha deixat emportar per la enveja com moltes vegades feia en Jack. Estima moltíssim a la Victoria, molt, molt. Per això m’agrada tant. Ha renunciat a la seva raça, al seu pare, a la seva vida, tot per ella. Simplement m’agrada massa. És dolç a la seva manera.

Quin dels tres llibres t’agrada més?

Opinió de la Clar’s 4: 

Claríssimament el primer. És un inici perfecte, rodó. Però sobretot perquè és veu una evolució que a altres sagues no hi és. L’evolució de l’amor d’en Jack i la Victòria. No és com a altres llibres que de cop els protagonistes s’enamoren en dues pàgines sinó que es veu ben clar que en Jack se n’adona del que sent per la Victòria quan marxa. Com diu aquella frase “no saps el que tens fins que ho perds”. Es veu ben clar en aquest llibre. I vulguis o no també m’agrada molt tot el tema dels canvis de nom del Christian i l’Aslan ( que em vaig negar a anomenar-lo Alexander ). Primer Kirtash, Chris Tara, i per últim Christian. Em va costar d’acceptar però es bonic a la seva manera, com si cada nom fos una persona diferent. Kirtash per l’assasí shek i Christian per l’humà.

Opinió de l’Aria 365:  

El llibre que m’agrada més potser és el primer o l’últim.

El primer perquè es veu com són d’innocents el Jack i la Victoria. En aquest llibre es nota molt que el Christian és més gran, i per tant té més seny. També m’agrada molt perquè es el començament de tota aquesta magnífica història. Un començament molt adequat i que mica en mica   tot acaba tenint sentit. Però el tercer també m’agrada molt, perquè es veu el canvi dels personatges durant els tres llibres: veiem un Jack molt més madur i no tan impulsiu. Però definitivament el que més m’agrada és el primer.

Quin és el teu personatge preferit?

Opinió de la Clar’s 4: 

En Jack evidentment. Sempre ha estat el meu personatge preferit. Però també m’encanta la Kimara per la seva valentia, força i superació.  I  la Sheziss perquè va demostrar com és d’absurda la guerra dracs-sheks ajudant a l’últim drac d’Idhún.

Opinió de l’Aria 365:  

Òbviament el Chrsitian. Perquè a vegades m’agradaria tenir-ne un a la vida real. Sé que no és el típic noi que sempre estarà al teu costat. És diferent. Sempre serà amb tu, però a vegades no físicament. Per a mi ho té tot. No sé si a la vida real algú pot estimar tant algú per renunciar-ho tot per ell o per ella. Aquest personatge em va enamorar des del primer moment. I sense cap mena de dubte és el meu personatge preferit de tota la trilogia. Perfecte no és un adjectiu adequat per descriure’l.

Quin és el personatge que odies més?

Opinió de la Clar’s 4: 

L’Ashran, no el puc odiar més. Pel que els va fer als dracs, als unicorns, als idhunites, al Jack, a la Vitòria però sobretot al Christian. El va convertir en un assasí. El va separar de la seva mare, i el va utilitzar. Simplement no el suporto.

Opinió de l’Aria 365: 

A veure l’Aslan/ Alexander a primer llibre em queia molt molt bé i trobava que era molt bona persona i que tenia molt honor, era fort i valent. Però a l’últim llibre acaba sent una persona despreciable. Que només es guia per la venjança i la justícia que ell troba correcta. I sabent com és d’important el Chrsitian per la Victoria a ell no li importa gens només pensa en matar i matar.

Estàs d’acord amb el final?

Opinió de la Clar’s 4: 

No! Gens. Per favor, si el va deixar en blanc! Evidentment aquí hi falta un llibre o una continuació, el que sigui. Però així no ens pot deixar. És com el final de la saga Delirium, no sé que és pitjor que morin personatges o que no s’acabi. M’encanta però,  com acaba el tema del fill i del triangle amorós. Hagués estat un final complert si simplement no hi hagués hagut epíleg.

Opinió de l’Aria 365: 

No, trobo que és massa obert. El trobo injust, al final acaben exterminant els sheks sense cap raó. És molt maco quan li donen la banya d’unicorn al Shail. Però és massa obert. M’agradaria haver trobat un epíleg en que expliqués on anaven a viure, que els hi passava als fills, quina era la reacció del Chrisitian al veure la seva filla etc. Crec que són escenes que a tots ens agradaria veure. I des d’aquest blog demano almenys un capítol explicant les coses pendents! Com acaba Idhún? Què li acaba passant a aquest món? I als fills, com es porten entre els dos? A l’apartat del seu blog de PREGUNTES hi ha una part que només respon sobre Idhún, sobre el final, els personatges, qui prefereix, si al Jack o al Christian etc.

Sobre el triangle amorós, per a mi ha quedat perfecte. Hi ha gent que no li agrada. Però és que encara no ha quedat prou clar que no pot viure sense els dos?

Això ha sigut tot.

Esperem que us hagi agradat.

Us van agradar els llibres? Què en penseu sobre el final? Què sou, team Jack o Team Chrisitian?

Comenteu!