Avui us porto la passarel·la de la fama d’aquest mes. Podeu veure el del mes passat a l’apartat de passarel·la de la fama de la barra de menú.
En aquesta secció faré la meva pròpia passarel·la de la fama de Hollywood, però amb tots els personatges literaris que segons la meva opinió es mereixen ser-hi.
El segon en aquest cas és:
La Tris, és la
protagonista de la famosíssima trilogia Divergent que està sent adaptada al
cinema.
La veritat no sé
per on començar, ja que la Tris ha estat un dels meus personatges preferits del
moment i m’encanta massa.
Fa pocs dies he
tornat a reviure la historia de divergent però des del punt de vista del Cuatro
i m’ha fet tornar a reviure un munt de sentiments que havia deixat enterrats a
Leal… ( ja sabeu de que parlo els que us heu llegit la trilogia sencera). Tenia pensat fer una ressenya o un debat del
final d’aquesta grandiosa trilogia, ja que té molt per dir, però després de
gairebé un any d’haver-la acabat, crec que encara seria molt dur per a mi
parlar sobre Leal. Alguns ja ho sabreu però és l’únic llibre fins ara que m’ha
fet plorar, plorar de veritat. Estar hores plorant sense parar, ha estat l’únic.
Per aquest motiu és una ferida oberta per a mi, sempre que em poso a parlar DEL
FINAL, no puc… simplement és massa….
De totes maneres
avui ho intentaré…
La Tris és un
personatge que creix molt al llarg dels llibres, aprèn molt. Des del primer moment ja vaig encaixar molt amb ella, simplement és un d'aquells personatges que des del primer moment ja saps que t'acompanyaran per sempre més.
SPOILERS de la trilogia SENCERA! Alerta!
Personalment el que crec que fa especial a la Tris és la seva divergència. Al llarg dels llibres és el que més evoluciona, i aquesta divergència la porta fins el final dels seus dies, sense por.
El moment crucial on la Tris ens confirma a tots i totes que és tan valenta, com abnegada, com erudita, sense cap mena de dubte és al amarg final. Us haig de dir que abans de llegir el llibre havia llegit un Spoiler no avisat i me'l vaig menjar amb patates... però tot i així vaig plorar moltíssim, si no hagués sabut el final hi hagés sigut totalment sorpresa,m'hagués agafat un atac de cor...
Com anava dient, el moment en que la Tris ens demostra les seves facultats divergents és al final. Quan es "sacrifica" per salvar el seu germà, i lluita amb totes les seves forces per aguantar mentre pensa estratègies... Sobreviu al "suero" ( que no me'n recordo com es diu ) i un simple tir la mata. Vaig trobar que era una mort poc digne per ella, massa ridícula. Però després de mesos de reflexió, he arribat a la conclusió de que això és el que ens volia arribar a transmetre la Veronica. El simple fet d'estar viu un segon i, el segon després ja no, encara que no sigui gens just. Això és el que m'agrada més de la Tris. Ho renuncia tot, per salvar al seu germà, que l'havia Traït, dóna la seva vida per ell...
Els dos personatges que he posat a la meva passarel·la de moment, són personatges que m'han inspirat, que han fet actes de valenties admirables pel simple motiu de que jo potser, en la seva situació no ho faria com ells, però llegint les seves històries, vaig intentant semblar-me a ells, però deixant de ser jo mateixa... perquè si tots tinguessin la compació i el amor del Peeta, la valentia i l'altruisme de la Tris, el món no aniria com va...
Aquesta frase em va agradar molt, perquè és quan comença tota la història. Quan la Tris ja sap el que és i quan ho accepta. Sense tenir por de ser diferent.
Heu llegit la trilogia de Divergent? Us va agradar el personatge de la Tris? i el final de Lleial? El posaríeu a la vostre pròpia passarel·la?
:) Us espero als comentaris :)
