Ressenya: Confess

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya d'un llibre en anglès que m'ha sorprès gratament.

Títol: Confess


Idioma: Només en anglès


Editorial: Atria Paperback


Escriptora: Colleen Hoover


Pàgines: 306


Etiquetes: Realista


Saga: No

Auburn Reed has her entire life mapped out. Her goals are in sight and there’s no room for mistakes. But when she walks into a Dallas art studio in search of a job, she doesn’t expect to find a deep attraction to the enigmatic artist who works there, Owen Gentry.

For once, Auburn takes a risk and puts her heart in control, only to discover Owen is keeping major secrets from coming out. The magnitude of his past threatens to destroy everything important to Auburn, and the only way to get her life back on track is to cut Owen out of it.

The last thing Owen wants is to lose Auburn, but he can’t seem to convince her that truth is sometimes as subjective as art. All he would have to do to save their relationship is confess. But in this case, the confession could be much more destructive than the actual sin… 

Aquest llibre el vaig descobrir per la Mar del blog Pandas can read que el posava pels núvols, a part és d'una escriptora molt coneguda ja que té nombrosos bestsellers, la Colleen Hoover. Em venia de gust un llibre d'aquest estil i a sobre la sinopsi em cridava moltíssim l'atenció i em semblava molt original, així que m'hi vaig llençar. El vaig comprar a Amazon ja que el llibre de moment només és en anglès. Abans de tot us he de dir que el nivell és molt bàsic i jo, almenys, ho vaig entendre tot a la perfecció. Si encara no esteu segurs de tenir un bon nivell per començar a llegir en anglès o no sabeu quins llibres llegir click aquí. 

"I'll love you forever. Even when I can't"

La història ens presenta a la Auburn, una noia amb un passat molt tràgic del qual intenta tirar endavant. L'Aubrun desesperada per buscar un segon treball per casualitat va a petar a un estudi d'art on coneix l'Owen Gentry. L'Owen és un artista el qual pinta quadres inspirant-se amb confessions que la gent li deixa anònimament a l'estudi. 

Haig de dir que tot aquest tema de l'art i de les confessions ho he trobat súper original, no ho sé... a qui se li acudiria pintar quadres inspirant-se amb les confessions de gent? Perquè a mi no. A sobre les confessions que apareixen al llibre són confessions de gent real!Com que l'art és un element MOLT important durant tota la novel·la, aquesta va acompanyada d'unes il·lustracions MERAVELLOSES, que potser no agraden a tothom i que potser són fosques o tristes però que personalment m'agraden molt i trobo que acompanyen perfecament el llibre i que l'enriqueix molt ja que t'ajuda a visualitzar com és l'art de l'Owen i perquè resulta tan transcendent per els personatges principals. Durant la història podem trobar petites il·lustracions en blanc i negre al final d'algun paràgraf i just a la meitat del llibre en pàgines amb una textura diferent il·lustracions a complet color i que ocupen cada una, una pàgina...  I ja no menciono com de meravellosa és la portada. 

"My mother says there are people you meet and get to know, and then there are people you meet and already know."

Era el meu primer cop llegint Colleen Hoover i haig de dir que m'ha agradat molt, trobo que amb els personatges que crea en aquest llibre els descriu d'una manera, ens explica cada característica seva, que els fa molt reals i humans. 

Certament a primera vista la història d'amor que sorgeix entre els dos protagonista me la volia creure, però no se perquè no m'acaba de quadrar i en alguns moments vaig pensar que la protagonista era una mica curteta per prioritzar certes coses que no eren tan importants com unes altres... però haig de dir que al final s'espavila i sap solucionar-ho tot molt bé. Tot s'ha de dir que després de llegir l'últim capítol que si em va quadrar la història d'amor *_*. 

Tot s'ha de dir que és una barbaritat la quantitat de coses que passen en tan sols una setmana, ja que el llibre només són 7 dies, i quan l'acabes sembla que pels protagonsites hagi passat almenys 2 mesos. 

"I can see that he's slipping further away from me and there's nothing I can do about it."

I crec que la millor part del llibre és cap al final, perquè és tota l'estona amb pell de gallina sobretot les últimes pàgines, que potser per alguns havien "hatado cabos" i deduït en certa manera "ALLÓ" però jo sincerament vaig preferir no fer-me la olla i pensar teories, ja que vaig preferir assaborir-ho en el moment que fos revelat. És un d'aquells finals que són tan emocionants, quan de sobte és revelat tot i poc a poc et vas adonant que cada detall insignificant, cada comentari, encaixa que tot té sentit. Una sensació màgica, que vaig haver de compartir amb algú així que de seguida vaig parlar amb la Mar per mitjà de whatsapp ja que formem part del grup de bloggers catalans i ens vam posar a fanguirlejar  i a fer teories sobre el final i sobre "ALLÓ" i asdfghjkl...

A primera vista aquesta pintura et pot semblar maca, trista, et pot emocionar, et pot deixar indiferent, et poden agradar els colors, però els que hem llegit podem apreciar la millor part: la història que explica cada pinzellada... Si tu també vols saber la història que amaga cada quadre, cada confessió, no et pots perdre Confess de Colleen Hoover.

En definitiva un llibre meravellós en tots els aspectes, amb una història molt dura i tràgica en cert punt amb un toc d'art imprescindible que fa que el llibre sigui únic en la millor de les maneres possibles. 

Us animeu a llegir en anglès? Hav´eu sentit a parlar del llibre? I de la Colleen Hoover? Heu llegit algun llibre seu? Sí? No? Teniu pensat fer-ho? Us cirda l'atenció?

: ) Us espero als comentaris : )