Ressenya: El Teorema Katherine

Hey Angels!

Si heu llegit bé el títol... una ressenya! Ja ho sé que feia massa que no en feia una, però a mi m'agrada fer una ressenya quan just fa poc que he acabat el llibre, ja que així tinc les emocions més fresques ( deixo una mica madurar l'opinió)... I des de l'última ressenya (Amanecer Rojo) que no he llegit res concret, rellegia llibres, els fullejava etc. ja que esperava al Nadal per tenir-ne de nous! I ja ha passat Nadal així que us porto la primera ressenya de l'any! I la primera entrada!

Títol: El Teorema Katherine

Escriptor: John Green

Editorial: Fanbooks

Pàgines: 308

Saga: No

Etiquetes: Realista

 Quan es tracta de buscar parella, l’ideal d’en Colin Singleton són noies que es diguin Katherine. I si parlem de les noies que es diuen Katherine, a en Colin sempre l’acaben deixant. Dinou vegades, per ser exactes. En el viatge que aquest aficionat als anagrames farà amb cotxe, lluny de casa i amb deu mil dòlars a la butxaca, l’acompanyarà un porc senglar sanguinari i un amic de l’ànima amb sobrepès. Però cap Katherine. En Colin està decidit a demostrar el teorema de la predictibilitat subjacent en les Katherines, amb què espera pronosticar el futur de tota relació, venjar els nòvios abandonats d’arreu del món i guanyar-se finalment l’afecte de la noia. 

Els prodigis aprenen; els genis fan.

Conduir l'ajudava a tirar endavant.

Els agrada el cafè de la mateixa manera com volen veure els exnòvios: amb amargor.

Un mecanografiador i no un escriptor. Un nen prodigi i no un geni.

Com pot fer mal una cosa que ja no hi és. 

es pot estimar molt una persona, però mai no la pots estimar tant com la pots trobar a faltar.

I se sentia no únic en el millor dels significats possibles.

Quan a l'estiu el fenomen de No està escrit a les Estrelles va explotar, a les editorials se'ls hi va ocórrer la idea de publicar els altres llibres de John Green. Haig de confessar, que El Teorema Katherine no em cridava gens l'atenció ja que quan va sortir a la venta, vaig anar a la meva llibreria i el vaig fullejar... la sorpresa en veure gràfics i fórmules ( no gaire fàcils) em va fer tirar enrera... ja que a mi les matemàtiques meeh...  Però finalment pel meu aniversari vaig decidir demanar-me tots els llibres de John Green. Haig de dir que hi ha un fabulós annex on un professor matemàtic explica cada gràfica i cada fórmula que apareix, o sigui per això no tingueu por.

Haig de dir que no havia buscat gaires ressenyes del llibre, però les poques que havia vist o parlaven molt bé... o malament. Així que no tenia ni les expectatives gaire altes, ni massa baixes. 

Coincideixo bastant amb l'opinió de la Clar's sobre el llibre. Les novel·les que escriu John Green es poden llegir i ja està, i són entretingudes, però també es poden llegir aprofundint tamb cada reflexió, metàfores etc. 

En si el llibre m'ha agradat força, sobretot pel missatge i les reflexions que ens aporta, però és cert que en alguns moment, se m'ha fet una mica pesat i  el final bastant previsible.

Un punt que he trobat molt a favor han sigut els tocs d'humor i les divertides disputes entre el Hassan i el Colin, la seva amistat l'he vist molt treballada i molt peculiarment bona. En general els personatges els he trobat reals i gens plans, però no m'han acabat de transmetre tot el que jo hagués volgut.  

Anant el tema de la portada... és un trol o què? Quan vaig acabar el llibre vaig estar uns segons mirant la portada, i em vaig adonar que contenia unes lletres de fons, que eren les del títol ( El Teorema Katherine) i vaig pensar, deu ser un anagrama ( ja que el protagonista, el Colin li agraden molt de fer) però em vaig estar com 5 minuts pensant i no hi han les lletres per formar El Teorema Katherine... llavors que signifiquen...? si algú ho sap, que m'ho faci saber als comentaris perquè em vaig menjar el coco una bona estona i res...

Per últim cal remarcar com són de divertides les anotacions que conté el llibre, divertides i que a la vegada aprens un munt, ja que són dades molt curioses i que mai haguessis imaginat.

Voleu trobar la solució del Teorema junt amb el Colin i en Hassan? Doncs llavors endinseu-vos a les pàgines d'aquesta novel·la, que ben segur que no et deixarà indiferent.

A partir d'aquí hi han SPOILERS

Com ja he dit a dalt el llibre se'm va fer bastant previsible, ja que des d'un principi vaig pensar que en Colin molt llest i superdotat però no té ni dos dits de front. Com volia crear una fórmula per saber qui tallaria amb qui? Però a mida que la història avançava i la fórmula anava agafant forma, vaig dir-me... i si es pogués? Però després vaig tornar-me a dir-me, l'amor depèn de molts factors i per sobre de tot és imprevisible... i aquesta conclusió que, almenys per a mi, era bastant obvia, al Colin li costa bastant molt arribar-hi, i això em frustrava. Era previsible que se'n acabaria adonant i també era previsible a cert punt de la història que la Lindsey i el Colin acabarien junts. Treien aquesta part, la reflexió final em va agradar molt i em va deixar satisfeta i pensadora, vaja el que el John Green sap fer millor.

En definitiva, un llibre amb un gran missatge que et farà pensar però un tant previsible, si vols un llibre entretingut per passar l'estona mentre aprens un munt aquest és el teu.

Heu llegit el llibre? Sí?No? Què us sembla?En teniu ganes de llegir-lo? Quins altres llibres de John Green heu llegit?

:) Us espero als comentaris :)