Com que és estiu... aquesta tarda m'he posat a fer ressenyes compulsivament així que...
Aquesta és la tercera part de la trilogia Delirium. Una tercera part que tothom que hagués llegit els dos primers segurament necessitava saber com acababa aquesta meravellosa història.
Si no heu llegit cap dels dos primers llibres, no continueu llegint aquesta ressenya!!!
Aquí teniu els links de
La ressenya de Delirium( Primera part)
i
La ressenya de Rèquiem (Segona part)
Pàgines: 351
Persona: Primera persona, alternant capítols des del punt de vista de la Lena i de la Hana
Llibres: Delirium, Pandemònium, Rèquiem
Altres llibres: Delirium stories
Web: Oficial de l'autora
Etiquetes: distopia, aventura, amor, acció, amistat.
Imatge portada:
Potser els sentiments
ens estan fent tornar bojos.
Potser sí que l'amor és una bogeria
i estaríem millor
si no en sentíssim mai per ningú.
Però hem escollit aquest camí
i no podem tornar enrere.
Hem fugit de la cura per poder
ser lliures per decidir què volem fer
amb les nostres vides.
Sí ara som lliures, també per equivocar-nos.
Lena:
En aquest llibre la Lena no canvia gaire. Tot i que es fa més forta tant sentimentalment com físicament, segueix sent com a Pandemònium. Tot i que es veurà capficada de ple en que vol dir realment estimar algú.
Repeteixo la trobo molt valenta, forta, i molt bona persona quan.... SPOILERS
Quan van a "atacar" a Portland i en lloc de seguir el pla previst va a buscar a la Grace! és tan bonic! FI SPOILER
Hana:
En aquest llibre coneixem millor la Hana, el que pensa, com és... La veritat és que la història seva, sobre el seu marit assignat ( que fa esgarrifar una mica), trobo que ha sigut molt bona idea incluir-ho perquè sinó el llibre hagués quedat molt pobre. El que m'ha passat amb aquest personatge és li he agafat un amor-odi...a partir d'aquí SPOILERS
Doncs en el capítol que va a veure la família de la Lena i li dóna menjar a la Grace, em cau molt bé, i l'aprecio molt, però en el següent va i diu que va ser ella la que va dir als reguladors que la Lena i l'Àlex s'escaparien. En aquell moment vaig trobar a aquest personatge terriblement fals. Com podia queixar-se? sempre havia tingut més coses que la Lena, ella era més guapa, la seva família tenia una bona reputació, tenien diners... mega egoista! em va agafar un cabreig monumental. Però suposu que ho vaig acabar perdonant i entenent, perquè malgrat tenir-ho tot, no tenia el més important... amor.
FI SPOILER
Àlex:
L'Àlex... a veure, no puc descriure'l sense dir cap spoiler o sigui que SPOILERS déu meu, quan vaig començar Rèquiem el que volia saber era que es deien quan es trobaven, que penseaven, que sentien... però l'escriptora no escriu aquesta escena! En realitat entenc que l'Àlex es pugui enfadar... però utilitzar la Coral d'aquella manera?
FI SPOILER
En aquest llibre la personalitat de l'Àlex canvia molt ja que ha hagut de passar per moltes coses per poder sobreviure. El seu caràcter ha endurit... però al fons torna a haver-hi l'Àlex del carrer Brooks número 37 *____*
Julian:
En realitat el Julian tampoc canvia gaire, segueix sent el mateix noi nou del qui ningú s'acaba de fiar.
SPOILERS
En realitat em fa una mica de pena, perquè no acaba amb la Lena ( però clar, no sabem que passa amb ell perquè l'escriptora no ens ho diu...) M'hagués agradat saber que feia ell ( si no moria, clar, però no ho sabem amb certesa) si s'unia al nou govern, si trobava alguna altra noia, saber com acabava la història d'aquest personatge. FI SPOILER
Cada vegada que ell em mirava, jo tocava el cel amb els dits.
Llavors se'n va anar, i em va trencar el cor en tants bocins, em va fer tant de mal, que ni tan sols podia respirar.
Com pot ser que algú tingui la capacitat de fer-te miques, i al mateix temps fer-te sentir tant completa?
Creia que l'estimava. Creia que m'estimava.
Durant un instant, gairebé m'ha tornat a mirar com el meu Àlex.
Benvinguda al món lliure. Donem a la gent la capacitat de triar. Fins i tot de triar equivocadament.
-Això no és felicitat
-És la libertat
Ho saps, oi, que per poder ser feliç també s'ha de ser infeliç algun cop?
Matem les nostres vides, els nostres passats, les coses que valoràvem. Ho enterre, sota proclames i excuses
T'estimo. no te n'oblidis mai. Això no ens ho podran prendre.
Hi ha pèrdues a les quals no ens sobreposem mai.
No es pot estimar, no pas plenament, si no es rep amor.
Aquell que salta pot caure, però també pot volar.
És hora de saltar
CONTÉ SPOILERS!
A veure per on comencem...
No m'agrada el final que han deixat. Hi han finals que poden ser una mica oberts i que facin pensar als lectors. Però aquest final! aquest final és MASSA obert! no sabem com reacciona el Julian quan la Lena decideix l'Àlex. No sabem si la Hana s'acaba ensortint. No sabem si l'Àlex es retroba amb la Lena. No sabem com acaba la relació entre la mare de la Lena i ella!
Podem deduir algunes coses, però no hi ha res escrit!
Estic contenta de que l'Àlex i la Lena acabin junts, perquè si hagués "escollit" en Julian, hagués sigut un engany a ella mateixa ( el Julian em cau molt bé, però no és l'Àlex). Tot i que per al meu gust el final és massa obert, aquesta trilogia m'ha agradat bastant. Tot i que el segon i el tercer llibre per a mi no estan a l'altura del primer.
REACCIÓ:
Estic en aquesta pàgina, vale?
Estan parlant sobre enderrocar les muralles,
és molt poètic.
Passo pàgina, i ESTÀ EN BLANC!
QUÈ
CULL*****
ES AIXÒ?
Segurament d'aquí poc faré un debat sobre el final d'aquesta trilogia aprofundint més en cada tema d'aquests llibres. Així que atents a la secció de DEBATS on de moment i podeu trobar el debat dels JOCS DE LA FAM!
Aquest llibre m'ha agradat bastant, tot i que quan estava cap el final patia per les poques pàgines que em quedaven i les moltíssimes coses pendents que quedaven per resoldre i explicar. Malgrat que el final el trobo excéssivament obert li poso un:
4,5/5 Angels!
La puntuació global de la trilogia és de...
4,5/5 Angels!
Què us ha semblat la trilogia en general?
Què opineu sobre aquets final obert?
Comenteu
o
envieu-me un correu a :
angelstofly365gmail.com
.jpg)
.png)
