divendres, 31 d’octubre del 2014

La meva història amb Harry Potter

Hey Angels!

Avui us vull explicar la meva història amb Harry Potter... 



Des de petita Harry Potter ha estat molt (molt) present a casa, constantment. I és que la meva germana gran li encantaven els llibres. Llavors en aquella època jo devia tenir uns sis anys més o menys. Van anar passant els anys i les pel·lícules anaven sortint. A casa teníem els llibres, però mai m'havia acabat de decidir si llegir-los o no, la veritat és que em feien molta por, ja que jo aquella edat no llegia llibres amb tanta lletra ni tan gruixuts... Abans que finalment ho fes, les pel·lícules les tenia totes tan vistes que em sabia els diàlegs de memòria. Per tant, en certa manera si que vaig créixer amb Harry Potter, però no amb els llibres, si no amb les pel·lícules i no me'n avergonyeixo. Òbviament m'hagués agradat que el meu jo de més petita s'hagués animat a llegir els llibres però no va ser així...
No va ser fins l'estiu del 2011, si no recordo malament, que em vaig dignar a llegir aquesta meravellosa saga. Ja havien sortit totes les pel·lícules i ja les havia vistes totes 174984237 vegades. Els vaig llegir els 7 de cop en una setmana i... pfff els vaig disfrutar moltíssim, malgrat haver vist les pel·lícules tants cops, va ser com si no hagués sentit a parlar mai de Harry Potter. Va ser màgic.


Aprofito per convidar-vos a visitar un blog d'una noia que m'ha agradat molt i que tot just acaba de començar! Click aquí per visitar-lo!

Quina és la vostra història amb Harry Potter? Heu llegit els llibres? I les pel·lícules? 


:) Us espero als comentaris :)





dissabte, 25 d’octubre del 2014

Ressenya: Origin

Hey Angels!

Avui us porto la ressenya del quart llibre de la saga Lux: Orgin. Un llibre que no podria haver estat millor en cap mena de sentit. 
Aquesta ressenya obviament sent el quart llibre de la saga, té SPOILERS dels tres llibres anteriors. 







Títol: Origin (#4 Saga Lux)

Pàgines: 404

Editorial: Plataforma Neo

Etiquetes: Amor paranormal

Saga: Obsidian, Onyx, Opal, Origin i Oppositon


Daemon haría cualquier cosa por recuperar a Katy.
Después de la exitosa, pero desastrosa incursion a Mount Weather, el hace frente a lo imposible. Katy no esta. Esta secuestrada. Ahora todo se trata de encontrarla. Sacar del camino a todo aquel se interponga en su busqueda? hecho. Quemar todo el mundo con tal de salvala? Nada lo haria mas feliz. Exponer su raza alienigena al mundo? Con mucho gusto. 
Todo lo que Katy puede hacer, es sobrevivir.
Rodeada de enemigos, la unica forma que ella encuentra pasa salir de esta, es adaptandose. Despues de todo, hay partes del Daedalus que no lucen completamente una locura, pero los objetivos de los grupos son aterradores y las verdades que dicen son aun mas preocupantes. ¿Quienes son realmente los chicos malos? ¿Daedalus? ¿La humanidad? ¿O los Luxen? 
Juntos pueden enfrentarse a cualquier cosa.
Pero el enemigo mas peligroso ha estado allí todo este tiempo y cuando la verdad sea expuesta y las mentiras se vengan abajo, de que lado estará Daemon y Katy lo apoyará?




No había ni habría nada, excepto dolor. 

Reduciré el mundo a cenizas para salvarla

Cuando estás inmerso en algo, nunca dices o haces lo que debes, Es solo después, cuando ya es demasiado tarde, cuando te das cuenta de lo que deberías haber dicho o hecho.

No espero una vida normal. Tan solo espero una vida contigo.

Bajé la mirada hasta Kat y volví a enamorarme de ella. Perdí el corazón cuando sonrió.


No había un momento más perfecto y más precioso que este. Y quería una vida entera llena de momentos así.

Todos hacemos locuras para proteger a la gente que queremos.


Abans de tot farem memòria. Opal. Tercer llibre de la saga amb un final que ens va deixar a tots i totes sense respiració on la Katy queda atrapada al edifici del govern... Déu meu quin final... un final d'infart.
La veritat no sabia que esperar d'aquest llibre, l'únic que sabia era que el volia ja!  No sabia si un Daemon i una Katy separats serien tan èpics ( per dir-ho d'alguna manera) però la veritat aquest llibre m'ha encantat! Per a mi és el millor de tota la saga i estic desitjant de poder tenir Opposition a les meves mans que sortirà a principis del 2015. 
El que més m'ha agradat d'aquest llibre és la nova trama, déu meu és... m'encanta! És el meu llibre preferit de la saga de moment perquè ha sapigut equilibrar moltíssim la balança. Ha sapigut equilibrar a la perfecció l'amor, la intriga, l'acció i el misteri. I el que més m'ha agradat de tot és que manté el que fa especial aquesta saga  ( a part dels personatges i la trama) l'adiccó. Aquesta saga és una d'aquelles que quan comences el llibre ja no pots parar de llegir-lo fins que l'acabes.Si l'hagués llegit a l'estiu el llibre m'hagués durat dos dies com a màxim, però havent començat ja l'institut... 


Aquesta part té spoilers de del llibre origin

Abans he mencionat que tenia por de que el Daemon i la Katy separats no m'enganxéssin, però estava molt equivocada. Tot i que esperava amb moltíssima ànsia que es tornéssin a retrobar ( qui no?) no se'm va fer tan llarg com esperava. En aquest llibre el Daemon m'ha robat el cor encara més. És simplement tan tendre i a la vegada imbècil...  M'ha encantat poder llegir els seus pensaments... ha sigut un regal que hi haguéssin fragments en que els narrava la Katy des del seu punt de vista i altres des del punt de vista del Daemon. 
Una de les coses que m'han agradat més és la nova trama que s'ha desenvolupat. Tots sabíem que encara s'havien de desvetllar molts més secrets de "Dédalo" però déu meu no m'esperava per res del món tot el tema dels originals!I m'encanta! crec que això si al següent llibre la Jennifer juga bé pot donar per molt!( I dóna nom a la novel·la Origin d'originals, cosa que jo no me'n vaig adonar compte...)
El que no m'ha agradat és la sinopsi, en serio Plataforma Neo té un gran problema amb les sinopsis d'aquesta saga. No m'agrada la sinopsi d'Origin concretament, perquè l'última part trobo que va més encarada cap al següent llibre no per aquest i destarota una mica: Pero el enemigo más peligroso ha estado ahí todo el tiempo, cuando las verdades queden expuestas y las mentiras se desmoronen  ¿ en qué lado estarán Daemon y Katy? Estarán siquiera juntos?
 Si... al llibre es menciona, però no és fins a l'última frase que passa... i no ho sé trobo que s'ho podrien haver estalviat i haver posat alguna altre frase...



En definitiva un llibre complet en tots els sentits possibles, on et veuràs introduit en una nova trama impresionant.


Us animeu a llegir la saga? Què us ha semblat Origin? Què espereu d' Opposition?

:) Us espero als comentaris :)



diumenge, 19 d’octubre del 2014

Consells per elaborar una Wishlist Nadalenca

Hey Angels!


Avui he pensat per un post que feia dies que rumiava.... i que trobo que és molt útil, ja que s'acosta l'hivern i amb aquest Nadal i Reis i totes aquestes meravelloses festes...! D'acord... amb Nadal també arriben els regals... i és per això que avui us porto...


Durant aquests dies he estat pensant molt en el tema, ja que s'acosta el meu aniversari junt amb totes aquestes festes i m'havia de començar a organitzar, ja que la meva wishlist és molt llarga. Així quan m'hi vaig posar a fer-la vaig quedar-me en blanc... per això us porto un seguit de consells que em van anar molt bé a l'hora de fer-la.

Abans de tot, recomanar-vos que cada cop que veieu un llibre ressenyat o que us cridi l'atenció apunteu-lo! perquè si no després no us en recordareu i pots emportar-te una gran decepció. 


Aquests consells són pensats per elaborar una llista de llibres de cara a les compres de Nadal i als reis. En una wishlist normal i corrent és on s'apunten TOTS els llibres que desitges llegir. En aquest cas intento donar consells per fer una wishlist reduïda.



Abans d'afegir un llibre a la wishlist, per molt que et cridi l'atenció la portada o la sinopsi mira ressenyes, opinions, reviews de bloggers o vloggers. No només et quedis amb la opinió de només una persona. Navega per Internet. Perquè pot ser que al final no acabi sent el que esperaves... o si. 

A veure, de ben segur que la teva llista de llibres és molt llarga i potser tots tots no te'ls poden regalar o comprar-te'ls tu mateixa ja que en són un munt. Per això has de fer una pre-selecció. En aquesta hauràs d'escollir els llibres que tinguis més ganes de llegir. Després de reduir la llista fas "la selecció" on posaràs alguns dels llibres de la pre-selecció que et moris per llegir. Més avall pots posar els llibres de la pre-selecció que no has posat perquè si de cas. 

Un cop seleccionats els llibres, els has d'ordenar ja que t'anirà millor per poder-ho visualitzar-ho tot més clar.

  • Per ordre de més il·lusió a menys. Personalment crec que aquesta opció és molt relativa, perquè pot variar segons el moment i que sobretot costa de realitzar. 
  • Per llibres únics, trilogies, sagues etc. Ordena els llibres per si són únics ( o només vols la primera part d'aquests), sagues, o trilogies. Crec que aquesta és la opció més pràctica i clara, ja que et permet veure la teva wishlist més esquematitzada.
  • Per ordre d'antiguitat. Aquesta és l'opció que menys m'agrada però per gustos colors. Consisteix en prioritzar els llibres que portin més temps a la teva wishlist. 
Jo personalment faig una barreja de la primera i de la segona. Crec que és el més pràctic i serveix d'ajuda per veureu tot més clar i també si no has de ser tu qui ho vagi a comprar, d'aquesta manera els teus familiars/amics/ tu mateixa quan vagin a comprar llibres es podran veure les teves prioritats de manera clara. 

De ben segur que a la teva wishlist hi apareix això:
- Lo que fue de ella ( exemple )
- Trilogia Across the Universe ( Exemple )
Si la wishlist és només per a tu, no cal que posis tots els títols d'alguna saga o trilogia que tinguis apuntada. En canvi si la llista és per als pares és molt recomanable que posis els títols de cada llibre de la sèrie, ja que si no es poden fer un gran embolic. Normalment amb el títol ja ni ha prou, però a vegades et demanen l'escriptor.
Utilitzant diferents colors és una de les maneres perquè la llista sigui més atractiva a la vista i més dinàmica. 


A l'hora de fer la wishlist has de pensar en tu. No et forcis a llegir llibres que no et venen de gust per molt que estiguin de moda. Pensa en el que et ve degust de veritat. 

Aquí us deixo la meva wishlist com a exemple. ( Per veureu amb més claredat click a la imatge)

Abans de que digueu res sobre la quantitat de llibres. Us haig de dir que a mi se m'ajunta tot. El meu aniversari cau el dia de Nadal, així que ajunto els reis, aniversari i Nadal tot en una llista. ( Tot i que és quasi segur que no em regalaran tots els que he posat...). 
El que faig servir jo:

  • Per orientar millor he posat una petita llegenda al peu de la llista, on especifica que vol dir cada color utilitzat. En vermell he posat els llibres que prioritzo i, en negre els que si però no tant. ( Pre-selecció i selecció)
  • Els he ordenat per llibres únics, trilogies, sagues. Al final he posat tots els llibres de John Green. No està escrit a les estrelles ja el tinc, però és una edició de butxaca horrorosa, així que el vull en la nova edició que acaben de treure en pasta dura. 
  • Al darrera hi ha espai per si vull afegir algun altre llibre. 

Quins llibres desitgeu amb més ànsia? Com és de llarga la vostra Wishlist? Ja sabeu quins seran els llibres que demanareu als Reis?

:) Us espero als Comentaris :)




dijous, 16 d’octubre del 2014

#2 Passarel·la de la Fama

Hey Angels!

Avui us porto la passarel·la de la fama d’aquest mes. Podeu veure el del mes passat a l’apartat de passarel·la de la fama de la barra de menú.


En aquesta secció faré la meva pròpia passarel·la de la fama de Hollywood, però amb tots els personatges literaris que segons la meva opinió es mereixen ser-hi.

El segon en aquest cas és:



La Tris, és la protagonista de la famosíssima trilogia Divergent que està sent adaptada al cinema.
La veritat no sé per on començar, ja que la Tris ha estat un dels meus personatges preferits del moment i m’encanta massa.
Fa pocs dies he tornat a reviure la historia de divergent però des del punt de vista del Cuatro i m’ha fet tornar a reviure un munt de sentiments que havia deixat enterrats a Leal… ( ja sabeu de que parlo els que us heu llegit la trilogia sencera).  Tenia pensat fer una ressenya o un debat del final d’aquesta grandiosa trilogia, ja que té molt per dir, però després de gairebé un any d’haver-la acabat, crec que encara seria molt dur per a mi parlar sobre Leal. Alguns ja ho sabreu però és l’únic llibre fins ara que m’ha fet plorar, plorar de veritat. Estar hores plorant sense parar, ha estat l’únic. Per aquest motiu és una ferida oberta per a mi, sempre que em poso a parlar DEL FINAL, no puc… simplement és massa….
De totes maneres avui ho intentaré… 


La Tris és un personatge que creix molt al llarg dels llibres, aprèn molt.  Des del primer moment ja vaig encaixar molt amb ella, simplement és un d'aquells personatges que des del primer moment ja saps que t'acompanyaran per sempre més. 

SPOILERS de la trilogia SENCERA! Alerta!
Personalment el que crec que fa especial a la Tris és la seva divergència. Al llarg dels llibres és el que més evoluciona, i aquesta divergència la porta fins el final dels seus dies, sense por. 
El moment crucial on la Tris ens confirma a tots i totes que és tan valenta, com abnegada, com erudita, sense cap mena de dubte és al amarg final.  Us haig de dir que abans de llegir el llibre havia llegit un Spoiler no avisat i me'l vaig menjar amb patates... però tot i així vaig plorar moltíssim, si no hagués sabut  el final hi hagés sigut totalment sorpresa,m'hagués agafat un atac de cor... 
Com anava dient, el moment en que la Tris ens demostra les seves facultats divergents és al final. Quan es "sacrifica" per salvar el seu germà, i lluita amb totes les seves forces per aguantar mentre pensa estratègies... Sobreviu al "suero" ( que no me'n recordo com es diu ) i un simple tir la mata. Vaig trobar que era una mort poc digne per ella, massa ridícula. Però després de mesos de reflexió, he arribat a la conclusió de que això és el que ens volia arribar a transmetre la Veronica. El simple fet d'estar viu un segon i, el segon després ja no, encara que no sigui gens just. Això és el que m'agrada més de la Tris. Ho renuncia tot, per salvar al seu germà, que l'havia Traït, dóna la seva vida per ell... 
Els dos personatges que he posat a la meva passarel·la de moment, són personatges que m'han inspirat, que han fet actes de valenties admirables pel simple motiu de que jo potser, en la seva situació no ho faria com ells, però llegint les seves històries, vaig intentant semblar-me a ells, però deixant de ser jo mateixa... perquè si tots tinguessin la compació i el amor del Peeta, la valentia i l'altruisme de la Tris, el món no aniria com va... 



Aquesta frase em va agradar molt, perquè és quan comença tota la història. Quan la Tris ja sap el que és i quan ho accepta. Sense tenir por de ser diferent. 


Heu llegit la trilogia de Divergent? Us va agradar el personatge de la Tris? i el final de Lleial? El posaríeu a la vostre pròpia passarel·la?


:) Us espero als comentaris :)





divendres, 10 d’octubre del 2014

Ressenya: Tremolor

Hey Angels!

Fa ja gairebé un mes que no feia cap ressenya, però la veritat és que he estat bastant estressada durant tot aquest inici de curs i us prometo que intentaré que no torni a passar. Així que us ressenyaré un llibre que he acabat recentement i que m'ha sorprés...


                                                                                                                             




Títol: Tremolor
Pàgines: 448
Editorial:Cruïlla
Etiquetes: Amor paranormal, aventura
Persona: 1a persona des de punts de vista diferents
Saga: Els llops de Mercy Falls: Tremolor, rastre, sempre + Spin-off Perdut

L'amor et pot fer tremolar, però la gelor de l'hivern, també. I les primeres nevades són perilloses perquè poden arrabassar-te el qui més estimes.
Fa anys, la Grace va estar a punt de ser devorada per una bandada de llops. Inexplicablement, un dels animals, un llop d'ulls de color groc, la va salvar.
Des de llavors, cada hivern, la Grace s'acosta al bosc que hi ha darrere de casa seva i, des de la distància, el llop i la noia s'observen. Quan arriba la calor, la bandada desapereix, i el llop d'ulls grocs se'n va.
Però aquest any la Grace no vol que arribi l'hivern. No vol que arribi mai.
Ha conegut un noi. És un noi normal, però té uns ulls fascinadors, de color groc.



Ella era passat, present i futur.



Per primera vegada a la vida, era allà  i no enlloc més.



Llavors vaig saber que faria el que calgués per quedar-me amb ella.

D'una banda el bosc m'atreia. De l'altre em feia por.

En aquell moment, cada vers, cada frase que em venia al cap acabava amb la mateixa rima: Amor

no tenim temps per estar tristos. 


-Estàs molt guapo i molt trist. Igual que els teus ulls. Ets com una cançó que vaig sentir quan era petita i que em pensava que no recordava fins que un dia la vaig tornar a sentir. 







Aquest llibre el vaig comprar per Sant Jordi i no l'he llegit fins ara, perquè... com sabreu ( i sino us ho explico) aquest llibre parla sobretot del fred... i no era plan de llegir-se un llibre que parlava de nevades, llops i boscos a plena primavera-estiu.... així que vaig esperar una mica fins que comencés a fer una mica de fresca... Així que fa uns dies el vaig començar i....

Tenia les expectatives molt altes en aquest llibre... havia sentit a parlar molt bé sobre aquesta saga... Per la sinopsis em vaig fer una idea del que passaria al llibre però resulta que no estava enfocada com pintava. Jo m'imaginava una història totalment diferent, ( o sigui amb la mateixa trama i tot però enfocada de diferent manera) i no ho esperava per res del món. 
Encara no he llegit les següents parts ( però espero fer-ho d'aquí poc) però la primera part del llibre em sembla molt introductòria... tant que se'm va fer bastant lent... La trama era maca, els personatges m'agradaven, però la història no avançava! No va ser fins a la meitat que ja em va començar a enganxar.
Una de les coses que m'ha transmès l'escriptora és que m'ha fet agafar fred. Totes les escenes del llibre tenen com a element important el fred, i ( almenys on visc jo) encara fa molta calor i, malgrat això em va fer agafar fred, em va fer posar els pels de punta... en serio màgic. 
Un altre punt fluix del llibre i que m'ha semblat el pitjor ha sigut la traducció... No sé si és perquè la Maggie Stiefvater ho va escriure així o perquè la traductora s'ha pres llibertat absoluta, però en serio pèssima. La història parla d'uns adolescents de 17 anys ( crec) i gent d'aquesta edat no parla així:
- ...Verge santa!...
- Mare de Déu
M'ha semblat poc realista, ja que és més aviat un vocabulari massa formal perquè l'utlitzin un grup d'adolescents de 17 anys entre ells... 

Tot i que la història m'ha agradat molt i s'ha sapigut explotar molt bé la idea, trobo que m'ha faltat alguna cosa més... Com ja he dit abans, suposu que aquest llibre és molt introductori i ens introdueix a tota la sèrie de problemes i obstacles que s'aniran trobant al llarg de la saga. 
Els personatges principals m'han agradat moltíssim, però no tant com perquè siguin dels meus preferits ( de moment), al principi em va costar molt creure'm l'amor que ho havia entre els dos personatges principals, però mica en mica, vaig anar descobrint un missatge ocult, que és explicat per els personatges... m'ha semblat molt bonic. 


En definitiva, el llibre perfecte per llegir a l'hivern... Amb un amor cec i incondicinal que et farà patir i segurament t'arrancarà alguna llàgrima...


L'heu llegit? Us crida l'atenció? Què us va semblar? 

:) Us espero als comentaris :)







Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...